Microsoft ja fa temps que hauria d’haver tret un patch per a l’IE6 que arreglés alguns dels principals problemes que té (seguretat, ajustament a estàndars, etc…) o bé fer que l’IE7 fos compatible amb versions anterios a Windows XP (encara hi ha un parc de W2000 prou ample), però no ho ha fet ni ho farà: a despit del que puguin dir de millorar experiències d’usuari i demés xorrades, el que interessa és tenir lligat a l’usuari: un IE7 que et lliga a Windows XP et pot obligar a canviar de Windows i actualitzar llicències, mantenir la compatibilitat enrera no suposa cap benefici econòmic.

La decisió de Google pot ser arriscada? Segurament no: quants dels usuaris de Google Docs deuen usar IE6? I els que l’usin, segurament podran instal·lar-se sense gaire problemes un Firefox o un Chrome, per citar-ne un parell (Google ja s’encarregarà de donar les alternatives que consideri), de manera que s’estalvien futurs problemes a un cost petit. Problemes, a més, no potser d’un gran cost econòmic, però que si els poden afectar a nivell de prestigi.

En aquest sentit, i malgrat les notícies sobre Google que van sortint de tant en tant, la manera de fer d’ambdues empreses continua sent molt i molt diferent: Google treballa sobre estàndars de la web, Microsoft segueix intentant escombrar la web cap a casa seva (heu provat de fer servir la versió web de l’Exchange amb un navegador no Microsoft? Sempre té moltes més utilitats en un IE que en d’altres).

Tot plegat, però, no deixa de ser un altre capítol per controlar o no perdre més quota de mercat: Google Docs/Office Live, IEs/Chrome, Google/Bing…

I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura.

Avui un amic de per aquelles terres m’ho ha explicat en quatre frases: el poble viu d’allò, de la nuclear, i té un nivell de vida gràcies a això que sobrepassa amb molt el de la zona; sí es veritat que hi ha molts càrrecs mitjans i alts de la central que potser no viuen al poble, sino a poblacions costaneres, però també és cert que la central ha donat feina a molta gent, i que noves generacions ja més ben preparades sí que opten a aquests llocs, afiançant població al territori… si fa no fa, i pensant una mica, tot això se’ns pot ocórrer. Però m’ha donat un argument que, de tant obvi, ni se m’havia passat pel cap: la central és allà, ja hi és, no la mouràn. Què vol dir això? Que, encara que no facin el MTC, la central, les seves instal·lacions i els terrenys ja estan contaminats, s’han de tancar i no deixar accedir ningú. Tant per tant, potser millor treure-li algun rendiment, no? Si parléssim d’un lloc on s’ha de fer de bell nou el magatzem, les coses serien d’una altra manera…

El President Montilla deia ahir, crec, que Catalunya ja contribueix prou en temes radiactius perquè genera el 40% de l’electricitat d’origen nuclear de l’estat, i apel·lava a una versió inversa de la solidaritat interterritorial… el que no va recordar de dir és que, tot i així, Catalunya és importadora d’energia, en consumeix més de la que produeix.

No val tampoc l’argument que el magatzem és temporal: qui mourà els milers de tones de residus radiactius d’aquí 60 anys? I el transport, els riscos i altres punts inherents a la centralització? I també caldrà repartir bé entre el territori els cèntims promesos o veure què en queda després de construir el magatzem (en Marià Hierro ho explica molt bé)…

No estic a favor del magatzem, però és curiós com quatre frases m’han permès comprendre millor els arguments de l’altre cantó. Potser no tanta política ni informació puntual, sino una mica més de fons i explicant l’entorn i les circumstàncies ens faria entendre millor les coses.

Web 2.0, xarxes socials, microblogging, agregadors de notícies… informació i contacte a tothora, sempre disponible per consumir, sí.

Quina porció d’aquesta informació és original? Moltes vegades sembla que la informació inicial que es publica en un lloc es difón repetida fins a la sacietat: això té l’avantatge de la rapidesa, la immediatesa, però fins a quin punt això no ens priva de criteri i de reflexió? Molts mitjans suposadament seriosos s’han apuntat a la moda de la repetició sense criteri, i això devalua la qualitat de la informació oferta: qui contrasta allò que arriba, si s’ha de ser el primer en publicar-ho?

Els particulars rebem/llegim una informació important i la publiquem al blog, a facebook o la retweetem sense més, o bé expliquem que ara anem a fer un cafè o que hem anat d’excursió, suposadament al nostre cercle d’amics, realment gairebé a tot el món.

Quines conseqüències tindrà aquesta manca de reflexió, aquesta abundància d’informació repetida i moltes vegades sense substància? Quants metres cúbics de bits haurem de remoure en el futur per trobar informació i reflexions originals? Què diferenciarà uns mitjans d’altres, unes persones d’altres?

Em demano si, en comptes de conquerir-la, no estarem idiotitzant la noosfera.

Tamany per tamany i característiques per característiques, prefereixo aquesta proposta als kindle DX o al tan esperat lector de Plastic Logic, el QUE, o l’Skiff Reader. De moment, però, queda saber el preu…

Cerco el refugi dels espais oberts, la companyia de la solitud; intento fugir dels dubtes, d’allò que m’atenalla i m’empresona.

Però no puc.

Com fugir de tu mateix?

Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is.

Via la newsletter del 28 d’octubre d’ExpertsExchange. Llegiu-vos l’article, perquè crec que és bastant interessant.

Si només fas servir twitter com un canal d’informació, no passa res. Però si fas servir twitter com una mena de canal assíncron de conversa amb determinada gent, hi ha vegades que costa seguir una conversa quan es van intercalant tweets pel mig.

I aqui arriba twitoaster, que li dóna aquest sentit de conversa al microblogging, una mica de context entre diferents intervencions: jo no el faig servir com el meu punt d’entrada a twitter, però si el trobo molt útil per cercar converses concretes…

Proveu, i ja direu el què.

• HTML 5 is no Flash or Silverlight killer - yet: tindrem algun dia una web lliure d’elements propietaris? Sembla que encara queda un camí llarg.
• Para blogueros: ¿Twitter o RSS?: Francis Pisani discuteix a Soitu què és millor: la llibertat d’elecció dels RSS o les tendències que marquen facebook o twitter.
• Can Microsoft’s Bing, or Anyone, Seriously Challenge Google?: Més sobre la guerra de cercadors, o sobre com Microsoft i Google intentent envair els respectius dominis tradicionals.

Don’t trust the graphics; a legitimate email from someone you do business with won’t ask you to “send” your information; it will ask you to go to the website — and it won’t give you a link to make it easy.

Nata’s Corner de la Newsletter del 23 de juliol d’Experts Exchange.