El primer bloc han estat 6 poemes de Clementina Arderiu (50è aniversari de la seva mort) i 6 poemes de Blai Bonet (centenari del seu naixement).

El segon bloc han estat poemes d’autors de les 6 comarques de l’Alt Pirineu: Xavi Gutiérrez (Val d’Aran), mossèn Anton Navarro (Alta Ribagorça), Meritxell Nus (Pallars Sobirà), Concepció G. Maluquer (Pallars Jussà), Josep Espunyes (Alt Urgell) i Jordi Pere Cerdà (Cerdanya).

El tercer bloc han estat poemes de 6 autors dels Països Catalans que han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural: Biel Mesquida, Josep Piera, Josep Maria Llompart, Antònia Vicens, Enric Casasses i Marta Pessarrodona.

Entre bloc i bloc, va amenitzar la jornada, la violoncel·lista Mireia Planas, en homenatge a Pau Casals, del qual celebrem enguany el 150è aniversari del seu naixement. La primera peça interpretada ha estat, precisament, el Cant dels Ocells, que ell va ajudar a popularitzar.

Els rapsodes han estat: Enric Quílez, Francesc Esteban, Meritxell Tubau, Anna Montané, Mercè Palau, Laia Pinto, M. Àngels Adam, Elvira Mata i Olga Farré.

En acabar, es va sortir fora de l’església i es va oferir a tothom coca i moscatell, sota la llum de la lluna.

L’acte va ser organitzat per l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya, el Grup de Recerca de Cerdanya, el Grup Teatral Bellver, l’Associació Teatral La Moixa, Teatre Jove Bellver i Òmnium Cultural Cerdanya i se celebra sempre el primer dissabte després de Sant Joan, en commemoració del Solstici d’estiu.

Es va prospectar el bosc de ribera de Ger, al circuit senyalitzat, i posteriorment es va anar a la zona de la bassa de Sanavastre.

Al primer punt es van trobar ocells com diversos tipus de tallarol o de mosquiter, rossinyols, la mallerenga blava o cuereta torrentera. A la bassa, es van trobar, entre altres, bernat pescaire, la polla d’aigua, l’ànec collverd o el picot verd.

L’acte va ser organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya.

LLISTA D’ESPÈCIES TROBADES

Bosc de ribera de Ger

Rossinyol

Tallarol de casquet

Tallarol gros

Merla

Pinsà comú

Pit-roig

Cargolet

Tudó

Mosquiter comú

Mosquiter pàl·lid

Mallerenga blava

Estornell sp.

Cuereta torrentera

Bassa de Sanavastre

Bernat pescaire

Milà reial

Milà negre

Abellerol

Cornella

Cuereta groga

Falciot negre

Oreneta comú

Oreneta cuablanca

Bitxac comú

Cogullada

Guatlla

Cruixidell

Estornell sp.

Polla d’aigua

Ànec collverd

Picot verd

Colom roquer

El conferenciant va fer una introducció a quin és l’actual model econòmic i territorial de la Cerdanya i d’on venim, per poder saber cap a on anem. A continuació, va explicar la seva idea sobre l’habitatge protegit que, segons el ponent, no solucionarà el problema del preu de l’habitatge de la Cerdanya, suposarà una càrrega econòmica sobre les arques municipals a llarg termini i només afavorirà a unes poques persones.

Segons el ponent, considera que a Cerdanya, entre els cerdans “de tota la vida”, no hi ha problema d’habitatge, i que aquesta demanda prové més aviat de la gent que vol establir-s’hi de nou, generalment a la recerca de noves oportunitats econòmiques, i que els cerdans no tenen per què pagar-ho, ja que el mateix mercat s’encarregarà de regular els preus dels lloguers, els salaris o la disponibilitat d’habitatge, potser en comarques veïnes, amb menys pressió residencial.

La conferència va anar seguida d’un extens debat, on hi va participar molta gent i amb moltes intervencions.

El local de Ca les Monges va ser cedit per a l’acte per l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya.

Pel primer bioblitz es van triar les basses de Gallissà, una zona de Bellver de Cerdanya amb una important biodiversitat.

El bioblitz ha estat organitzat per Cerdanya en Acció pel Clima, el Grup de Recerca de Cerdanya i pel Grup de Naturalistes de Cerdanya.

Per mostrejar les espècies es va comptar amb el David Potrony i l’Eva Sanchis (aus), el Pep Monterde (papallones i libèl·lules), i l’Enric Quílez (arbres, arbustos i flors).

Pròximament, a la web del GRC, es publicarà la llista completa d’espècies mostrejades.

Com a nota curiosa, es van trobar diversos exemplars de Heracleum sp., potser Heracleum mantegazzianum (pampa del Caucas), una espècie perillosa al tacte i es va avisar als guardes forestals perquè ho verifiquessin, ja que s’han fet diverses campanyes per erradicar aquesta perillosa espècie invasora.

Aquest any, les papallones i les libèl·lules escassejaven. Sembla que a mitjan primavera hi va haver una proliferació rècord d’exemplars de papallones, sobretot, però que després de les calorades, han caigut en picat.

Pel que fa als ocells, es va fer servir una aplicació de ciència ciutadana per a mòbil per identificar de manera precisa el cant d’alguns.

Quant a la vegetació, s’ha trobat el que és esperable de la vegetació de ribera. Com a nota curiosa, diversos exemplars de roure (Quercus sp.) i algun noguer (Juglans regia).

PLANTES

ARBRES I ARBUSTOS

Alnus glutinosa (vern)
Cornus sanguinea (corniol)
Corylus avellana (avellaner)
Crataegus monogyna (sense florir) (arç blanc)
Fraxinus excelsior (freixe de fulla ampla)
Juglans regia (noguera)
Pinus sylvestris (pi roig)
Populus nigra (pollancre/populina)
Quercus sp. (roure)
Robinia pseudoacacia (acàcia)
Salix alba (salze/satze)
Salix eleagnos (sarga)
Sambucus nigra (saüc/sambuc)

ALTRES PLANTES

Agrimonia eupatoria
Aquilegia vulgaris (corniol)
Arctium minus (sense florir)
Artemisia vulgaris
Ballota nigra
Bryonia cretica subsp. dioica (carbassina)
Chaerophyllum aureum
Chelidonium majus (herba berruguera, h. de les orenetes)
Echium vulgare (viperina)
Epilobium angustifolium
Geranium pyrenaicum
Heracleum mantegazzianum? (pampa del Caucas?)
Hieracium pilosella
Humulus lupulus (llúpul)
Hypericum maculatum (hipèric, herba de Sant Joan)
Iris pseudacorus (lliri groc)
Lathyrus pratensis
Lemna minor (llentia d’aigua)
Papaver dubium
Papaver rhoeas (rosella)
Phalaris arundinacea
Potentilla recta
Reseda lutea (gualda)
Rosa canina (englantina)
Rubus sp. (mora)
Sanguisorba minor
Saponaria ocymoides (sabó de pastor)
Saponaria officinalis (sense florir) (sabó de pastor)
Symphytum officinale (consolda major)
Symphytum officinale var. albina
Tragopogon crocifolius
Tragopogon pratensis (barba de cabra, salsifí de prat)
Urtica dioica (ortiga/utriga)
Verbascum lychnitis (blenera)
Vicia cracca (garlanda comuna)

INSECTES

LIBÈL·LULES

Donzell de ferradura (Coenagrion puella)
Libèl·lula ample (Libellula depressa)
Ferrer camanegre (Pyrrhosoma nymphula)
Emperador blau (Anax imperator)

PAPALLONES DIÜRNES

Dard ros (Ochlodes sylvanus)
Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
Migradora dels cards (Vanessa cardui)
Escac ibèric (Melanargia lachesis)
Bruna de bosc (Pararge aegeria)
Blanca de l’arç (Aporia crataegi)
Blanqueta de la col (Pieris rapae)

HEMÍPTERS

Graphosoma italicum

AUS

Gafarró (Serinus serinus)
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Merla (Turdus merula)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol gros (Sylvia borin)
Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Picasoques blau (Sitta europaea)
Aliga calçada (Hieraetus pennatus)
Cargolet (Trogodytes trogodytes)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Picot garser gros (Dendrocopos major)
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis)
Tord comú (Turdus philomenos)
Mallarenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Verdum (Carduelis chloris)

El conferenciant ens ha explicat les característiques específiques de la flora d’alta muntanya i, a continuació, ha mostrat les espècies més característiques dels diferents hàbitats d’alta muntanya de Cerdanya, com la Tosa d’Alp, el Puigpedrós, el Cadí o el Carlit, entre d’altres.

La conferència s’emmarca dins de les activitats que organitzen conjuntament el GRC i el Museu de Llívia.

Els alumnes de Grau Professional integrants de l’orquestra, d’entre 14 i 20 anys, van interpretar magistralment un repertori exigent, que anava des de finals del segle XIX fins a música de recent creació.

El concert es va iniciar amb dues cançons per a orquestra de cordes dels op. 53 i op. 63 del compositor noruec Edvard Grieg. Seguidament, l’obra “Self Thougts” de l’alumne de composició de l’aula de Ramón Humet, Marc Rivadulla, va tornar a situar Puigcerdà, sota el suport del Grup de Recerca de Cerdanya, en el lloc de referència de l’avantguarda musical, sent la tercera estrena mundial que acull aquest 2026. El conegut i emotiu Adagio per a cordes op. 11 de Samuel Barber i la Simple Symphony de Benjamin Britten, amb un preciós pizzicato en el segon moviment, van posar punt final a l’esdeveniment.

La conferenciant ens ha explicat com ha anat evolucionant la quantitat de CO₂ a l’atmosfera al llarg del temps, tant en una escala geològica de milions d’anys, com en una escala històrica, dels darrers segles i de les darreres dècades i ho ha relacionat amb l’augment de les emissions antropogèniques de CO₂.

Després, ha analitzat com aquest augment dels gasos d’efecte hivernacle han produït un canvi en el clima de la Terra, sobretot, un augment de la temperatura mitjana del planeta i de les conseqüències climàtiques que ha tingut això.

També ha explicat com els oceans absorbeixen part del CO₂ que emetem a l’atmosfera i de com això els afecta biològicament.

Finalment, ha parlat de com serà el futur si no prenem mesures contundents i sobre què cal fer per mitigar els efectes del canvi climàtic ja existent.

Amb aquesta conferència finalitza el cicle “Parlem de Ciència”, que enguany ha tingut un augment molt notable de públic respecte d’edicions anteriors.

La conferenciant ens ha explicat per què la Cerdanya és com és (una fossa tectònica), mostrant les diverses unitats geològiques sobre el paisatge, com es va formar, les diferents etapes de la seva evolució i per què els processos geològics han anat com han anat.

Ha fet especial esment del llac miocènic de la cubeta de Bellver i de la bassa de Sanavastre, de la qual ha demanat algun tipus de protecció per la seva rellevància científica.

El professor Josep Maria Casas ha remarcat que la Cerdanya es troba en una zona sísmica i ha explicat que les normes sismoresistents de l’Alta Cerdanya són més exigents que les de la Baixa Cerdanya.

Al final, en la secció de preguntes del públic, també ha fet un petit avanç del Parc Geològic i Miner Transfronterer de Cerdanya que es troba en fase de creació.

La conferència ha estat seguida per un públic molt nombrós, que ha atapeït la Sala Pilar Prim.

La conferenciant ens ha explicat que per sota d’una determinada temperatura crítica, alguns materials es tornen superconductors, és a dir, que condueixen el corrent elèctric sense oferir resistència.

Actualment, gràcies a l’evolució tecnològica de més de vint anys de treball, s’han aconseguit cables i cintes superconductores refrigerades per nitrogen líquid amb aquestes propietats, que s’utilitzen per transportar corrent elèctric sense pèrdues, però que són la gran esperança de futur de l’energia nuclear de fusió, a fi d’obtenir imants superconductors de gran potència per poder confinar el plasma d’hidrogen i obtenir energia de manera neta i eficaç.

La conferència ha estat seguida per un públic que ha fet moltes preguntes i la Dra. Teresa Puig ens ha mostrat, in situ, dues mostres de cinta i de cable superconductors.

Una altra cosa a comentar és que la Querol fa un petit canvi editorial. Sempre hem prioritzat els temes relacionats amb la Cerdanya i el Pirineu, però ara, llevat d’alguna rara excepció, sempre parlarem només de Cerdanya i ocasionalment de la resta del Pirineu. El motiu és que ens havíeu fet arribar que algunes temàtiques que de vegades tractàvem, tot i ser molt interessants, potser no tenien una clara cabuda en una revista bàsicament cerdana i ja disposaven d’altres espais, mentre que les temàtiques cerdanes tenen pocs llocs on expressar-se actualment.

També hem agrupat de manera més racionalment els articles a l’índex i al llarg de la revista i veureu que hem potenciat, en aquest número dues seccions, sobretot: el Bagul de la Guerra Civil i els llibres que parlen de Cerdanya.

El motiu és molt simple: tant pel que fa a la Guerra Civil a la Cerdanya com de llibres que parlen de Cerdanya sembla que hi ha un boom, darrerament. Esperem que la cosa continuï, ja que és un bon senyal.

Un altre canvi és que la secció de poesia, passarà a estar coordinada pel Manel Figuera i se centrarà, de moment, en la poesia pirinenca, amb preferència, contemporània, que creiem molt rica i interessant, però força desconeguda entre el gran públic i que cal promocionar més.

Quant als continguts, com sempre, molt variats. Alguns articles parlen de l’economia i del turisme, igual que el dossier tracta sobre el passat i el present de la ramaderia a la Cerdanya, de manera extensa i detallada.

També hi ha un article sobre un antic projecte d’observatori astronòmic a la Tosa (o Tossa) que finalment va anar a parar al Montsec i que hauria suposat una forta empenta local al turisme astronòmic.

Esperem que en gaudiu del contingut i que els canvis que us hem comentat serveixin per augmentar la qualitat general del conjunt.

Descarregar la revista Querol 39 ]]>