La conferenciant ens ha explicat com ha anat evolucionant la quantitat de CO₂ a l’atmosfera al llarg del temps, tant en una escala geològica de milions d’anys, com en una escala històrica, dels darrers segles i de les darreres dècades i ho ha relacionat amb l’augment de les emissions antropogèniques de CO₂.

Després, ha analitzat com aquest augment dels gasos d’efecte hivernacle han produït un canvi en el clima de la Terra, sobretot, un augment de la temperatura mitjana del planeta i de les conseqüències climàtiques que ha tingut això.

També ha explicat com els oceans absorbeixen part del CO₂ que emetem a l’atmosfera i de com això els afecta biològicament.

Finalment, ha parlat de com serà el futur si no prenem mesures contundents i sobre què cal fer per mitigar els efectes del canvi climàtic ja existent.

Amb aquesta conferència finalitza el cicle “Parlem de Ciència”, que enguany ha tingut un augment molt notable de públic respecte d’edicions anteriors.

La conferenciant ens ha explicat per què la Cerdanya és com és (una fossa tectònica), mostrant les diverses unitats geològiques sobre el paisatge, com es va formar, les diferents etapes de la seva evolució i per què els processos geològics han anat com han anat.

Ha fet especial esment del llac miocènic de la cubeta de Bellver i de la bassa de Sanavastre, de la qual ha demanat algun tipus de protecció per la seva rellevància científica.

El professor Josep Maria Casas ha remarcat que la Cerdanya es troba en una zona sísmica i ha explicat que les normes sismoresistents de l’Alta Cerdanya són més exigents que les de la Baixa Cerdanya.

Al final, en la secció de preguntes del públic, també ha fet un petit avanç del Parc Geològic i Miner Transfronterer de Cerdanya que es troba en fase de creació.

La conferència ha estat seguida per un públic molt nombrós, que ha atapeït la Sala Pilar Prim.

La conferenciant ens ha explicat que per sota d’una determinada temperatura crítica, alguns materials es tornen superconductors, és a dir, que condueixen el corrent elèctric sense oferir resistència.

Actualment, gràcies a l’evolució tecnològica de més de vint anys de treball, s’han aconseguit cables i cintes superconductores refrigerades per nitrogen líquid amb aquestes propietats, que s’utilitzen per transportar corrent elèctric sense pèrdues, però que són la gran esperança de futur de l’energia nuclear de fusió, a fi d’obtenir imants superconductors de gran potència per poder confinar el plasma d’hidrogen i obtenir energia de manera neta i eficaç.

La conferència ha estat seguida per un públic que ha fet moltes preguntes i la Dra. Teresa Puig ens ha mostrat, in situ, dues mostres de cinta i de cable superconductors.

Una altra cosa a comentar és que la Querol fa un petit canvi editorial. Sempre hem prioritzat els temes relacionats amb la Cerdanya i el Pirineu, però ara, llevat d’alguna rara excepció, sempre parlarem només de Cerdanya i ocasionalment de la resta del Pirineu. El motiu és que ens havíeu fet arribar que algunes temàtiques que de vegades tractàvem, tot i ser molt interessants, potser no tenien una clara cabuda en una revista bàsicament cerdana i ja disposaven d’altres espais, mentre que les temàtiques cerdanes tenen pocs llocs on expressar-se actualment.

També hem agrupat de manera més racionalment els articles a l’índex i al llarg de la revista i veureu que hem potenciat, en aquest número dues seccions, sobretot: el Bagul de la Guerra Civil i els llibres que parlen de Cerdanya.

El motiu és molt simple: tant pel que fa a la Guerra Civil a la Cerdanya com de llibres que parlen de Cerdanya sembla que hi ha un boom, darrerament. Esperem que la cosa continuï, ja que és un bon senyal.

Un altre canvi és que la secció de poesia, passarà a estar coordinada pel Manel Figuera i se centrarà, de moment, en la poesia pirinenca, amb preferència, contemporània, que creiem molt rica i interessant, però força desconeguda entre el gran públic i que cal promocionar més.

Quant als continguts, com sempre, molt variats. Alguns articles parlen de l’economia i del turisme, igual que el dossier tracta sobre el passat i el present de la ramaderia a la Cerdanya, de manera extensa i detallada.

També hi ha un article sobre un antic projecte d’observatori astronòmic a la Tosa (o Tossa) que finalment va anar a parar al Montsec i que hauria suposat una forta empenta local al turisme astronòmic.

Esperem que en gaudiu del contingut i que els canvis que us hem comentat serveixin per augmentar la qualitat general del conjunt.

Descarregar la revista Querol 39 ]]> https://www.recercacerdanya.org/activitats/jiam-activitats/se-celebren-les-vii-jiam-dels-pirineus/ Sun, 26 Apr 2026 17:22:39 +0000 https://www.recercacerdanya.org/?p=6784 Les VII Jornades en Investigació Artística en Música dels Pirineus han tingut lloc del 24 al 26 d’abril a l’Auditori dels Porxos de Cal Fanxico de Bolvir. La valoració d’aquesta edició és molt positiva tant pel nombre de participants com per la qualitat i la varietat de les intervencions. Les JIAM Pirineus han assolit l’objectiu de consolidar-se com un espai d’intercanvi d’idees i perspectives sobre la investigació artística. La participació internacional permet compartir les novetats i discussions actuals d’aquest camp de recerca en la música encara força desconegut al nostre país. En aquesta ocasió hem rebut a alumnes i professors de l’ESMUC de Barcelona i l’ESMAR de València, centres estatals de referència en aquest àmbit. Amb la presència de doctors com Rubén López-Cano (ESMUC), Úrsula Sancristóbal (ESMUC i Taller de músics), Luca Chiantore (ESMUC/Musikeon), Pablo Gómez Ábalos (ESMAR), Áurea Domínguez (Basel Academy of Music/FHNW) i Laia Martin (Universitat Oberta de Catalunya), també es vol reforçar el seu vessant pedagògic. També hem comptat amb la participació de la directora del Màster en Música i investigació de la Hochschule für Musik de Basel, la Dra. Anne-May Krüger i alguns dels alumnes d’aquest programa. Entre la representació internacional. La finalitat és incloure debats i activitats per abordar les diferents casuístiques i reptes a les quals s’enfronten els estudiants i intèrprets que connecten pràctica i investigació.

El concert inaugural, a càrrec de Luca Chiantore i Isabel Dombriz Martialay al piano amb el programa The Spherical Piano Live, va sorprendre el públic amb una posada en escena íntima que acompanyava a la perfecció la particularitat sonora. A la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà vam tenir l’ocasió de reescoltar obres més conegudes i descobrir unes altres, (meravelloses com la Sonata-Fantasia de la compositora canària Laura Vega) amb coreografies, tècniques esteses i pistes d’àudio que teixien un nou panorama sonor d’infinites possibilitats per al piano.

Les presentacions d’Antón Píriz Calvo (ESMAR) i Vittoria Pagani (Basel Academy of Music/FHNW) van tenir en comú l’objectiu d’introduir a la música clàssica recursos d’altres músiques, de la música tradicional gallega en el primer cas i de la música Hindustani en el segon, reivindicant la riquesa sonora i pedagògica que aporten. Seguint en l’àmbit de la pedagogia, Mercedes Garcia Herrero (ESMAR) va proposar eines didàctiques per fomentar una anàlisi auditiva més convenient a partir de les bandes sonores, és a dir, material musical quotidià per l’alumnat. Eva Sauret (Escola Folk del Pirineu) va destacar amb el seu cant i percussió com la cançó tradicional catalana es pot ressignificar amb altres formes de ball i des d’una perspectiva de gènere que destaca el rol de la dona. Jan Corbella (ESMUC) va aportar una mirada crítica a les problemàtiques psicològiques dels músics, adquirides en moltes ocasions ja en l’entorn educatiu; i va mostrar com és possible que les discussions crítiques d’actualitat es poden posar de manifest en una proposta artística, en el seu cas el narcisisme social.

Malcolm Braff (Basel Academy of Music/FHNW) va introduir una recerca artística que flexibilitza el concepte del ritme, concretament les subdivisions del jazz swing, per obtenir altres oportunitats expressives més lliures en la composició i la interpretació. I ja en l’àmbit de la recerca estrictament performativa, Neus Llinares Belda (ESMAR) va abordar la importància d’incorporar tècniques d’altres instruments, com en el seu cas la vocalitat a la flauta travessera, i així ampliar les possibilitats sonores. Salvatore Sclafani (Conservatoire Royal de Bruxelles -Université libre de Bruxelles), per la seva part, ens va fer veure les mil i una cares d’una partitura amb l’estudi comparat de les fonts manuscrites i la versió publicada de la Suite de danzas criolles d’Alberto Ginastera. O Jorge Gonçalves (Universidade de Aveiro, qui va subratllar la font que suposen les pràctiques interpretatives pianístiques del segle XIX per proposar perspectives innovadores per la interpretació dels Nocturns de Chopin en l’actualitat, un cas d’estudi aplicable a altre repertori.

El Dr. Pablo Gómez Ábalos va presentar el seu últim projecte de recerca i discogràfic, que incideix en una exploració tímbrica com a paràmetre estructural a partir d’una inusual instrumentació escollida per interpretar els Quartette de Carl Philipp Emanuel Bach. Aquesta proposta mostra com una revisió de l’estètica associada a un període, a un compositor… és possible gràcies a la investigació artística. D’altra banda, la Dra. Áurea Domínguez ens va convidar a conèixer com l’experiència auditiva amb gramòfons històrics ens fa comprendre el context de les formes d’escolta col·lectiva a les primeres dècades del segle passat i experimentar altres formes d’interacció en l’actualitat. Finalment, la Dra. Anne-May Krüger va obrir la discussió pel debat posterior sobre els reptes en metodologia en la investigació artística, que va estar moderat per Luca Chiantore, Rubén López-Cano, Laia Martin i Úrsula Sancristóbal. Es van tractar assumptes com el desconeixement de l’àmbit de la recerca per part de l’alumnat de Grau i de Màster des del convenciment que la recerca pot ser una eina potent per revertir certes dinàmiques no desitjades en l’entorn acadèmic i interpretatiu. Així com es va refermar la importància d’enfocar la investigació artística des de preguntes adequades que, en primer lloc, responguin a les necessitats de l’investigador i de la comunitat artística.

L’èxit d’aquestes jornades situen la Cerdanya com un punt de referència de la investigació artística durant un cap de setmana de convivència i experiència conjunta liderada per figures de gran prestigi i estudiants d’institucions de diferents països com Espanya, Portugal, Anglaterra, Suïssa, França o Bèlgica. L’Associació Grup de Recerca de Cerdanya comença, doncs, a preparar la vuitena edició de les JIAM Pirineus.

Hem trobat les darreres restes dels lliris de neu (Galanthus nivalis) i flors de l’època, com la gatassa (Ranunculus ficaria), les tisoretes (Corydalis solida), diferents violes (Viola alba i Viola riviniana), les adonis (Adonis vernalis), les gàgees grogues (Gagea lutea), les groselles (Ribes uva-crispa i Ribes alpinum) , el buixol (Anemone nemorosa), la calta (Caltha palustris), els frares (Lathraea clandestina), el marxívol (Helleborus foetidus), els aranyons (Prunus spinosa), el tintorell (Daphne mezereum), les cucuts (Primula veris) o el boix (Buxus sempervirens), entre altres.

A la conferència s’ha parlat de la importància de les glaceres de gel, que estan desapareixent a marxes forçades a causa del canvi climàtic i de les glaceres rocalloses, força presents a la Cerdanya.

A continuació, s’ha parlat del permafrost, la capa de sòl congelada, generalment, a diversos metres de profunditat, molt present en llocs com Groenlàndia i l’Antàrtida, però també als països nòrdics, Islàndia, Alaska o el Canadà, que a causa també del canvi climàtic s’està escalfant i està posant en perill les construccions que s’han fet a sobre d’aquest.

També s’ha presentat el projecte PERMAPYRENEES, subvencionat amb un POCTEFA de la Unió Europea, que està estudiant l’existència de permafrost al Pirineu. De moment s’han fet ja alguns sondejos i es pot afirmar que en alguns punts del Pirineu, en efecte, hi ha permafrost, però cal fer més estudis, concretament, aquest any, es faran sondejos a la Cerdanya, a la zona del Puigpedrós i del Carlit.

La conferència ha anat seguida d’una taula rodona on han participat el mateix Marc Oliva, l’Araceli Segarra, alpinista i comunicadora, en Josep ventura i l’Enric Quílez, president del GRC. A la taula s’han tractat temes com la necessitat de tenir més dades per canviar els protocols d’actuació a l’alta muntanya i possiblement recomanar que als llocs on hi ha permafrost, no s’hi vagi en els mesos més càlids de l’any i de la necessitat d’educar la gent en el coneixement de la muntanya i en el seu respecte.

La conferència ha estat seguida per una gran quantitat de públic i ha estat organitzada per la UB, la Fundació Kilian Jornet, el GRC i l’Ajuntament de Puigcerdà.

La novel·la planteja una mirada propera i humana al conflicte bèl·lic a partir de la història de dos joves, en Josep i en Marc, criats junts en una mateixa masia, però separats pel seu origen social: un és fill de masovers i l’altre, de propietaris. L’esclat de la guerra marcarà un punt d’inflexió en les seves vides, conduint-los per camins divergents tant en l’àmbit personal com ideològic.

A la novel·la es fa servir la parla cerdana, cosa que ha estat revisada per l’especialista en el tema, Manel Figuera i Abadal, autor de diversos llibres sobre el dialecte cerdà.

Joan Peitx és professor jubilat, cofundador de Rufaca i del Cine-Club Puigcerdà. Autor del llibre: “Les identitats dels cerdans”, publicat per Salòria. Membre del consell de redacció de la revista Querol i coordinador dels números monogràfics dedicats a “La Guerra Civil a la Cerdanya” i “Cerdanya, memòria dels 70”. Actualment, coordina la secció “El bagul de la Guerra Civil” a la revista Querol i té més llibres en preparació.

L’acte va ser seguit per un nombrós públic que van atapeir la Sala Pilar Prim.

El Martí Oliveras ens ha explicat amb dades que aquest hivern ha estat anòmalament plujós i nivós en comparació amb les sèries meteorològiques dels darrers 30 anys. També ens ha ensenyat l’evolució i la previsió de les temperatures i les precipitacions per les pròximes dècades, en un escenari de temperatures creixents i precipitacions més irregulars, a causa del canvi climàtic.

Quant a les anomalies d’aquest any, s’expliquen a causa del canvi de comportament del vòrtex polar i del desplaçament cap al sud del corrent polar. Això ha provocat que dos grans anticiclons es col·loquessin a centre-Europa i a les Açores i es formés un canal entre tots dos, que ha escombrat la península Ibèrica amb una successió molt llarga de borrasques que ens han afectat de ple.

Es creu que aquest fenomen ha estat degut a efectes secundaris del canvi climàtic a les regions polars, que han desfet més gel del normal i han fet que les aigües fredes es desplacessin cap al sud, alterant el corrent polar.

El Martí Oliveras considera que la situació és excepcional i que difícilment es tornarà a repetir en poc temps. O sigui, que lluny d’algunes afirmacions que creuen que els hiverns tornen a ser els de fa dècades, la cosa no es repetirà en força temps, tot i que aquestes coses són molt difícils de preveure d’un any per un altre.

La conferència ha estat seguida per una gran quantitat de públic, el qual ha rebut, poc abans de començar, l’alerta als mòbils llançada per la Generalitat de Catalunya en previsió de mal temps per a demà.

Aquest acte consisteix en la lectura d’un poema català que ha estat prèviament traduït a diversos idiomes. Preferentment, el llegeixen parlants d’aquestes llengües, però de vegades no és possible.

El poema triat aquest cop és “Foc d’ocell” del poeta mallorquí Blai Bonet (1926-1997), del qual aquest any es compleix el centenari del seu naixement.

El poema ha estat llegit per Meritxell Tubau (català), Noèlia Riesgo (llengua de signes), Francesc Esteban (castellà), Manel Figuera (aranès, italià i esperanto), Àngels Piguillem (francès i euskera), Natàlia Garrido (gallec), Enric Quílez (anglès) i Mercia Regina de Souza (portuguès).