A la conferència s’ha parlat de la importància de les glaceres de gel, que estan desapareixent a marxes forçades a causa del canvi climàtic i de les glaceres rocalloses, força presents a la Cerdanya.

A continuació, s’ha parlat del permafrost, la capa de sòl congelada, generalment, a diversos metres de profunditat, molt present en llocs com Groenlàndia i l’Antàrtida, però també als països nòrdics, Islàndia, Alaska o el Canadà, que a causa també del canvi climàtic s’està escalfant i està posant en perill les construccions que s’han fet a sobre d’aquest.

També s’ha presentat el projecte PERMAPYRENEES, subvencionat amb un POCTEFA de la Unió Europea, que està estudiant l’existència de permafrost al Pirineu. De moment s’han fet ja alguns sondejos i es pot afirmar que en alguns punts del Pirineu, en efecte, hi ha permafrost, però cal fer més estudis, concretament, aquest any, es faran sondejos a la Cerdanya, a la zona del Puigpedrós i del Carlit.

La conferència ha anat seguida d’una taula rodona on han participat el mateix Marc Oliva, l’Araceli Segarra, alpinista i comunicadora, en Josep ventura i l’Enric Quílez, president del GRC. A la taula s’han tractat temes com la necessitat de tenir més dades per canviar els protocols d’actuació a l’alta muntanya i possiblement recomanar que als llocs on hi ha permafrost, no s’hi vagi en els mesos més càlids de l’any i de la necessitat d’educar la gent en el coneixement de la muntanya i en el seu respecte.

La conferència ha estat seguida per una gran quantitat de públic i ha estat organitzada per la UB, la Fundació Kilian Jornet, el GRC i l’Ajuntament de Puigcerdà.

La novel·la planteja una mirada propera i humana al conflicte bèl·lic a partir de la història de dos joves, en Josep i en Marc, criats junts en una mateixa masia, però separats pel seu origen social: un és fill de masovers i l’altre, de propietaris. L’esclat de la guerra marcarà un punt d’inflexió en les seves vides, conduint-los per camins divergents tant en l’àmbit personal com ideològic.

A la novel·la es fa servir la parla cerdana, cosa que ha estat revisada per l’especialista en el tema, Manel Figuera i Abadal, autor de diversos llibres sobre el dialecte cerdà.

Joan Peitx és professor jubilat, cofundador de Rufaca i del Cine-Club Puigcerdà. Autor del llibre: “Les identitats dels cerdans”, publicat per Salòria. Membre del consell de redacció de la revista Querol i coordinador dels números monogràfics dedicats a “La Guerra Civil a la Cerdanya” i “Cerdanya, memòria dels 70”. Actualment, coordina la secció “El bagul de la Guerra Civil” a la revista Querol i té més llibres en preparació.

L’acte va ser seguit per un nombrós públic que van atapeir la Sala Pilar Prim.

El Martí Oliveras ens ha explicat amb dades que aquest hivern ha estat anòmalament plujós i nivós en comparació amb les sèries meteorològiques dels darrers 30 anys. També ens ha ensenyat l’evolució i la previsió de les temperatures i les precipitacions per les pròximes dècades, en un escenari de temperatures creixents i precipitacions més irregulars, a causa del canvi climàtic.

Quant a les anomalies d’aquest any, s’expliquen a causa del canvi de comportament del vòrtex polar i del desplaçament cap al sud del corrent polar. Això ha provocat que dos grans anticiclons es col·loquessin a centre-Europa i a les Açores i es formés un canal entre tots dos, que ha escombrat la península Ibèrica amb una successió molt llarga de borrasques que ens han afectat de ple.

Es creu que aquest fenomen ha estat degut a efectes secundaris del canvi climàtic a les regions polars, que han desfet més gel del normal i han fet que les aigües fredes es desplacessin cap al sud, alterant el corrent polar.

El Martí Oliveras considera que la situació és excepcional i que difícilment es tornarà a repetir en poc temps. O sigui, que lluny d’algunes afirmacions que creuen que els hiverns tornen a ser els de fa dècades, la cosa no es repetirà en força temps, tot i que aquestes coses són molt difícils de preveure d’un any per un altre.

La conferència ha estat seguida per una gran quantitat de públic, el qual ha rebut, poc abans de començar, l’alerta als mòbils llançada per la Generalitat de Catalunya en previsió de mal temps per a demà.

Aquest acte consisteix en la lectura d’un poema català que ha estat prèviament traduït a diversos idiomes. Preferentment, el llegeixen parlants d’aquestes llengües, però de vegades no és possible.

El poema triat aquest cop és “Foc d’ocell” del poeta mallorquí Blai Bonet (1926-1997), del qual aquest any es compleix el centenari del seu naixement.

El poema ha estat llegit per Meritxell Tubau (català), Noèlia Riesgo (llengua de signes), Francesc Esteban (castellà), Manel Figuera (aranès, italià i esperanto), Àngels Piguillem (francès i euskera), Natàlia Garrido (gallec), Enric Quílez (anglès) i Mercia Regina de Souza (portuguès).

En aquesta segona edició s’han presentat 3 comunicacions sobre temàtiques relacionades amb el món de la informàtica i els ordinadors.

Les comunicacions han estat:

• Qui està programant el món?, per l’Alex Rubio Quintana, Enginyer Informàtic i professor associat de la UPC.
• La paradoxa de les màquines pensants, per Markus Urban, estudiant d’Intel·ligència Artificial.
• Xips i sobirania europea, per Ramon Canal, professor del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de l’EPSEM (UPC i BSC).

La primera conferència ha estat una reflexió divulgativa sobre com el software ha deixat de ser una eina per convertir-se en una infraestructura invisible que modela la realitat quotidiana, controlada per algoritmes que desconeixem i que ens programen ells a nosaltres, controlen el nostre temps lliure, les nostres activitats i la nostra privacitat.

La segona conferència ens afirmava que la intel·ligència artificial ja és aquí. De fet, molt probablement és un sistema d’IA qui ha triat les notícies que has llegit aquest matí, qui ha analitzat el teu currículum abans que ningú, i fins i tot qui ha decidit concedir-te el crèdit per pagar la hipoteca. Sense ser-ne conscient, la teva feina, la teva casa i fins i tot les teves relacions són fruit de les decisions d’un sistema intel·ligent. Però fins a quin punt ho és, d’intel·ligent? Són realment capaços de pensar, aquests sistemes?

La tercera conferència ens explicava com els xips són el cervell invisible de tot allò que fem servir cada dia: telèfons, cotxes, hospitals, transports, fins i tot l’energia que consumim. Però… què passa quan el món depèn d’uns pocs fabricants lluny d’Europa? A la xerrada hem descobert per què els xips s’han convertit en una peça clau de sobirania, com la crisi mundial de semiconductors va sacsejar el planeta, què està fent Europa per garantir que no ens quedem enrere i com la UPC i el BSC hi estan donant resposta.

Al final, s’ha obert un interessant període de reflexió i debat sobre les diferents temàtiques presentades, entre el públic i els ponents.

La jornada és organitzada pel GRC, amb la col·laboració de la UPC de Manresa i està patrocinada per l’empresa local Ibernyx S.L./BDP Software.

La conferència es titulava: “Josep de Zulueta i Gomis. L’home que va canviar el Pirineu”, a càrrec del doctor en Història alt urgellenc i especialista en Història Medieval, Carles Gascón Chopo, autor del llibre homònim.

En Carles Gascon va glossar la biografia del Josep Zulueta, un prohom barceloní, amb importants connexions amb Puigcerdà i la Seu d’Urgell, fundador de la Cooperativa Cadí, un dels principals promotors del canvi de model econòmic agropecuari del Pirineu, que va passar d’una vinya que va patir la terrible plaga de la fil·loxera a la producció de llet de vaca i, posteriorment, de mantega i formatge.

En Zulueta va ser un polític republicà moderat molt reconegut el primer terç del segle XX i va ser impulsor de moltes reformes i iniciatives, gràcies a les seves múltiples connexions en l’alta societat catalana i espanyola.

Sergi Miquel recorre els exemples més destacats, de Stalin a Berlusconi o Trump, de Venècia a Brasília o Tel-Aviv, per a mostrar que la història de l’arquitectura és curulla de gestes tècniques i estètiques, però que avui res funciona per si mateix. Amb una mirada crítica i erudita, l’autor ens convida a repensar l’arquitectura com a eina política en un món globalitzat, on el poder i l’espai urbà es troben cada cop més entrellaçats.

Durant la presentació es va parlar de la diferència entre “vila” i “ciutat”, de l’arquitectura i la religió, d’alguns exemples de l’ús de l’arquitectura com a forma de poder polític (el cas de Washington) o sobre quina creu l’autor que serà la relació futura entre l’arquitectura i el poder.

Sergi Miquel Valentí (Llagostera, 24 de desembre 1989) és un polític català, associat inicialment al Partit Demòcrata i ha sigut secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya.

És graduat superior en Disseny a l’Escola superior de Disseny i Enginyeria ELISAVA. Posseeix un Bachelor of Arts and Design de la Universitat de Southampton i un màster en especialització en desenvolupament de ciutats intel·ligents de la Universitat de Girona. L’any 2013 va iniciar el grau d’humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha realitzat el màster Humanitats: Art, cultura i literatura contemporànies. Actualment, cursa un doctorat en la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Lisboa.

El 2016 es presentà a les eleccions espanyoles com a número 2 de CDC al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona i fou escollit per a la XII legislatura, revalidant l’escó a les legislatures XIII i XIV. Entre altres projectes, va participar en la redacció de la nova llei del mecenatge.

La conferència es titulava: “Quan érem Mallorca”, a càrrec de la doctora en Història, especialista en Història Medieval, Laura de Castellet.

La Laura va explicar el període medieval durant el qual la Cerdanya i el Rosselló varen formar part del Regne de Mallorca (1276-1343). Va fer una introducció al context històric i va explicar detalladament quina era l’economia de Puigcerdà durant el període, posant especial èmfasi en la indústria transformadora de la llana.

En aquells moments, Puigcerdà era la cinquena ciutat de Catalunya en població i en importància econòmica.

El Regne de Mallorca, lluny de ser un invent estrafolari del rei Jaume I, que va llegar aquestes possessions al seu fill Jaume II de Mallorca, podria haver estat un estat de la importància de la República de Venècia o de Gènova, que tenien situacions geogràfiques i socioeconòmiques semblants a la del Regne de Mallorca.

Hi han intervingut un total de 12 músics de l’Escola de Música Issi Fabra de Puigcerdà i del Conservatori de Música del Pirineu, repartits en cinc formacions, dirigits per l’Albert Martínez. S’han interpretat peces diverses de Dire Straits, Metallica, Nirvana, Deep Purple, etc.

Els músics que han intervingut són: Aylén Jiménez, Vera Radchenco, Pol Xaus, Amets Moriche, Ander Folgoso, Dídac Torres, Lluc Corral, Berta Ferrer, José Daniel González, Gabi Pupaza, Albert Garzoilo i Marc Artigas.

La conferència es titulava: “El conjunt conventual de Sant Domènec de Puigcerdà: l’església gòtica i les restauracions contemporànies. Síntesi constructiva de l’edifici”, a càrrec de l’historiador i director del Museu de Llívia, Gerard Cunill Costa.

El Gerard Cunill va posar en context l’edifici del convent de Sant Domènec, la seva evolució històrica, així com les diferents fases constructives i reconstructives que va passar, des de la seva construcció, passant pel terratrèmol de la Candelera (1428), les desamortitzacions de Mendizával i la seva conversió en jutjats, l’incendi durant la Guerra Civil i la reconstrucció durant la postguerra.

Com a cosa curiosa, en un determinat moment, a l’interior de l’església gòtica s’hi va construir una església més petita que durant la reconstrucció de la postguerra va desaparèixer i es va restaurar l’aspecte suposadament original.

També va parlar breument dels diferents elements decoratius, així com de les pintures murals que s’hi conserven i va fer esment d’una investigació en curs sobre la relació del convent de Sant Domènec amb un edifici de Perpinyà.

Tanmateix, va explicar que, en contra d’allò que s’ha sostingut durant molts anys, el terratrèmol de la Candelera no va enderrocar totalment l’antic temple i, possiblement la façana actual, amb les reformes pertinents, sigui una resta de la façana original del convent.

També es va parlar del claustre, de l’antic campanar de Sant Domènec, derruït el segle XIX, el material del qual va servir per fer les voreres de la Vila i d’una de les portes de l’actual temple, que prové de les restes de l’antiga església de Santa Maria, destruïda durant la Guerra Civil.

L’acte va ser complementat, dissabte dia 28 de febrer, al matí, amb una extensa visita al temple, guiada també pel Gerard Cunill.

Tant la conferència com la posterior visita van ser seguides per un ampli públic, bàsicament local.