La conferència va anar a càrrec del Manel Figuera, estudiós de la llengua cerdana i escriptor i portava per títol: “Jordi Pere Cerdà dins del context geogràfic, històric i lingüístic de Cerdanya”.

El conferenciant va començar situant l’escriptor Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, nascut a Sallagosa l’any 1920 i mort a Perpinyà l’any 2011, dins del context geogràfic de la Cerdanya i a l’època d’entre guerres, quan va néixer.

Cayrol va ser un activista cultural del català, d’esquerres i antifeixista molt compromès amb el català i tota la seva obra literària va ser escrita en català, llengua que va aprendre a escriure als vint anys.

El Manel Figuera va parlar de l’obra de l’escriptor i va comentar alguns termes de la parla cerdana propis del Jordi Pere Cerdà.

Al començament de l’acte, la rapsoda Lourdes Cazorla ha llegit tres poemes d’en Jordi Pere Cerdà, entre els quals es trobava “Dones de Llo”, un dels més famosos de l’escriptor cerdà.

Les conferències s’interrompen durant una setmana i es reprendran el dia 17 d’agost amb una conferència de l’Oriol Olesti.

La conferència va anar a càrrec del Joan Peitx i portava per títol: “Calixte Freixa, un arquitecte cerdà”.

El conferenciant va començar ubicant cronològicament i artísticament el Calixte Freixa en la seva època i dins de l’eclecticisme i a continuació va anar desglossant les principals obres arquitectòniques d’aquest, que anaven des d’edificis molt importants, com la Torre de Riu (Alp) o el Casino Ceretà (Puigcerdà), a obres més modestes, com l’edifici que actualment ocupa el restaurant de Cal Rita Porta de Llívia o l’antic escorxador d’aquesta localitat.

El Joan Peitx va reivindicar la figura de Calixte Freixa, molt desconeguda a la Cerdanya, tot i que també va ser regidor i alcalde de la vila de Llívia i sobre ell no hi ha cap ruta o fulletó turístic, ni cap nom de carrer o plaça o cap placa commemorativa.

La primera conferència va anar a càrrec de l’historiador alt urgellenc Llorenç Dalmau Buchaca i portava per títol: “Pau Claris: un president de la Generalitat al Pirineu”.

El conferenciant va explicar breument la biografia de Pau Claris i es va centrar detalladament en la seva etapa a la Seu d’Urgell, com a canonge del Capítol de la Catedral d’Urgell, un organisme amb molt de poder econòmic i polític, no només religiós.

Va mostrar el procés des de la seva arribada com a jove canonge, per sota de l’edat reglamentària, passant per unes primeres tasques primerenques, fins a assolir un gran poder i influència.

També va explicar els dos enfrontaments que va tenir amb dos altres canonges, cosa que demostra el fort caràcter que devia tenir en Pau Claris, que van acabar comportant el seu trasllat a Barcelona, on va seguir una destacada carrera que el va conduir a la Generalitat de Catalunya i a un paper preponderant a la Guerra dels Segadors.

Com a nota curiosa, la conferència va estar a punt de no realitzar-se perquè va marxar la llum després d’un fort xàfec i, just quan el públic sortia de la sala, va tornar, cosa que va permetre fer-la, encara que amb un lleuger retard.

El festival es va iniciar divendres, 24 de juliol, a les 21 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà, amb un concert de joves intèrprets a càrrec d’Aïnhoa Pla amb el clarinet i l’oboè, acompanyada de la pianista Laia Martin. Aïnhoa Pla recentment ha finalitzat el Grau Professional al Conservatori de Música dels Pirineus i ha estat distingida amb el Premi “Protagonistes del demà” que atorga el Rotary Club del Berguedà.

El Teatre Municipal del Casino Ceretà va acollir els concerts de dissabte i diumenge. A les 12 hores del dissabte 25 de juliol, Eva Sauret i Kic Barroc (veu i piano) van presentar el concert Barrocant Jazz, amb conegudes obres del s. XVIII en toc de jazz. Mentre que el diumenge 26 de juliol, a la mateixa hora, va ser el torn de la música d’arrel amb La Sonsoni (Elies Porter al violí i veus, i Pep Lizandra a l’acordió diatònic, veus i percussions), que van portar el seu espectacle de cançons i imatges Muntanyes de vida, on van descriure el canvi de vida dels pobles de muntanya en les darreres dècades.

El dissabte 25 de juliol, a les 18 hores, el trio de clarinets Una cosa rara (format per Carlos Moliner, Naüm Monterde i Oriol Garcia) va interpretar Cafè Saumell, un imperdible concert que ens portà als cafès de l’Havana de la segona meitat del s. XIX amb danzones, òpera, polques…

La jornada va finalitzar amb un concert, a les 21 hores, de violí i piano protagonitzat pel violinista Nigedemu Zeng –premiat a concursos com el Concurs Internacional de Música d’Osaka (2019) i el Concurs Internacional de Violí de Kachaturian (2023)— i el pianista Ren Zhang – que van oferir un exigent programa amb obres de P. Sarasate, C. Franck i R. Strauss.

A la cloenda del Puigcerdà Music Festival, el diumenge 26 de juliol, a les 21 hores, es va interpretar el Quartet amb piano en do menor op. 60 de Brahms i el Quintet per a cordes en do major D. 956, op. posth 163 de Schubert, dues obres magistrals de la música de cambra, per Luba Saladukhina i Janna Gandelman (violins), Aliaksandra Zebryna (viola), Antonio Mostacci i Dmitry Yablonsky (violoncels) i Laia Martin (piano).

L’esdeveniment ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Puigcerdà, de la Diputació de Girona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

La sortida geològica ha comptay amb el guiatge del geògraf i glaciòleg Marc Oliva, qui ha explicat sobre el terreny el glacialisme de la vall del Querol des de dos punts: el mirador al costat de la barrera de la pista que puja a Fontanera (Guils de Cerdanya) i des de la zona del refugi de la Feixa (Ger), on s’han pogut visitar també les molleres, úniques al Pirineu.

Aquestes sortides tenen com a missió la de divulgar el coneixement de la geologia cerdana, ajudar a interpretar el paisatge i a promoure el ric patrimoni geològic, mineralògic i paleontològic de la comarca.

El primer bloc han estat poemes de Clementina Arderiu (de la qual se celebrava el 50è aniversari de la seva mort) i poemes de Blai Bonet (del qual se’n celebra el centenari del seu naixement).

El segon bloc han estat poemes d’autors de les 5 comarques de l’Alt Pirineu: mossèn Anton Navarro (Alta Ribagorça), Meritxell Nus (Pallars Sobirà), Concepció G. Maluquer (Pallars Jussà), Josep Espunyes (Alt Urgell) i Jordi Pere Cerdà (Cerdanya).

El tercer bloc han estat poemes de 6 autors dels Països Catalans que han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural: Biel Mesquida, Josep Piera, Josep Maria Llompart, Antònia Vicens, Enric Casasses i Marta Pessarrodona.

Entre bloc i bloc, hi ha hagut un seguit d’intervencions musicals. La introducció ha anat a càrrec de l’Aylén Jiménez (piano) i el José Daniel González (guitarra), que han interpretat “Els trobadors d’Arbúcies”, de Jordi Vilaprinyó.

El primer i segon interludi musical han anat a càrrec de l’Aïnhoa Pla (oboè) i la Laia Martin (piano) que han interpretat la Romanza núm. 1, de Clara Schumann i Déploration de la Sonata per a oboè i piano de Francis Poulenc.

El final musical ha anat a càrrec de l’Elián Acevedo (piano), qui ha interpretat “Isn’t she lovely”, de Stevie Wonder.

Els rapsodes han estat: Enric Quílez, Francesc Esteban i Meritxell Tubau.

La tertúlia portava per títol “L’estany i la seva festa” i ha constat de dues parts. La primera tractava sobre l’estany i el seu entorn, mentre que la segona, sobre la festa de l’Estany.

Els tertulians han estat: Enric Quílez (president del GRC), Sandra Adam (Historiadora de l’Art), Joan Manel Casanovas (historiador local) i Àngels Piguillem (mestra retirada i actual Vella de l’Estany). Aquests han parlat sobre aquests temes, tot explicant multitud d’anècdotes relacionades, algunes d’històriques i altres de personals. També hi ha hagut alguna intervenció del nombrós públic assistent.

La tertúlia ha estat amenitzada pels músics d’ACB Duo, Alejandro y Elián Acevedo.

Possiblement, aquest format de tertúlia a l’aire lliure es repetirà en posteriors ocasions festives.

La sortida va ser guiada pels naturalistes i lepidopteròlegs Jordi Dantart i Pep Monterde i ha estat organitzada pel Grup de Recerca de Cerdanya i pel Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Les papallones, com la major part dels insectes, estan en franca disminució a tot el món, en part per l’ús indiscriminat de pesticides i dels herbicides que maten les plantes nutrícies de les papallones i també per la creixent pèrdua d’hàbitats a causa de l’antropització del medi natural i la seva desaparició.

Així i tot, en aquesta sortida es van poder observar una gran quantitat d’espècies i d’exemplars, a causa de la gran biodiversitat que ofereix aquesta zona, malgrat la sequera i les altes temperatures, que han fet davallar el nombre d’exemplars i espècies aquests dies a tota la comarca.

Hespèrids (2)

Merlet comú  (Pyrgus malvoides)

Dard de taques blanques (Hesperia comma)

Papiliònids (1)

Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii)

Pièrids (7)

Angelet (Leptidea sinapis/reali)

Blanca de la col (Pieris brassicae)

Blanqueta de la col (Pieris rapae)

Blanqueta perfumada (Pieris napi)

Safranera de l’alfals (Colias crocea)

Llimonera (Gonepteryx rhamni)

Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)

Licènids (10)

Tecla (Thecla betulae)

Morada del freixe (Laeosopis roboris)

Marroneta de taca blava (Satyrium spini)

Cuetes de taques taronges (Cupido argiades)

Cuetes del melgó (Cupido alcetas)

Blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri)

Blaveta comuna (Polyommatus icarus)

Blaveta fistonada (Polyommatus daphnis)

Griseta de muntanya (Lysandra coridon)

Blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon)

Nimfàlids (8)

Argentada comuna (Argynnis paphia)

Argentada de muntanya (Speyeria aglaja)

Perlada de l’esbarzer (Brenthis daphne)

Donzella violeta (Boloria dia)

Migradora dels cards (Vanessa cardui)

Papallona de la c blanca (Polygonia c-album)

Damer rogenc (Melitaea didyma)

Nimfa de bosc (Limenitis camilla)

Satirins (11)

Bruna de bosc (Pararge aegeria)

Margenera comuna (Lasiommata megera)

Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)

Lleonada de garriga (Coenonympha dorus)

Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus)

Saltabardisses europea (Pyronia tithonus)

Bruna de prat (Maniola jurtina)

Escac ibèric (Melanargia lachesis)

Sàtir petit (Satyrus actaea)

Faune lleonat (Hipparchia semele)

Bruixa (Brintesia circe)

La primera intervenció consistia en un podcast realitzat pels alumnes de l’INS Pere Borrell de Puigcerdà, presentat per una de les seves alumnes i per la coordinadora del treball, l’Antònia Sanz, sobre l’eclipsi solar del 12 d’agost.

La segona conferència ha anat a càrrec de l’Àngel Massallé, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, de la qual va ser president entre els anys 2010 i 2014 i portava per títol: “Caçadors d’eclipsis. L’eclipsi total de sol del 12 d’agost del 2026”, on ha parlat de com són els eclipsis totals de sol, i com es produeixen, què es pot veure en un fenomen així, i les precaucions que cal prendre per no cremar la retina. També ha parlat d’altres eclipsis de sol i de les persones que els persegueixen al llarg del món.

La tercera conferència ha anat a càrrec de l’Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya i portava per títol: “L’astronomia i la ciència ficció”, on s’han repassat diversos llibres, relats, sèries de TV i pel·lícules de ciència ficció on l’astronomia i l’astrofísica tenen un paper protagonista, com és el cas de “2001. Una odissea en l’espai”, “La Fundació”, d’Isaac Asimov, “Les fonts del paradís”, d’Arthur C. Clarke, la sèrie Star Trek o la sèrie The Expanse.

Finalment, hi ha hagut un espai de debat i de consultes per part del públic assistent.

La conferència s’ha pogut seguir en directe per streaming i aviat estarà disponible a la pàgina de Youtube del Grup de Recerca de Cerdanya.

Comencem amb un article sobre el glacialisme a la serra del Cadí, seguit per un altre sobre el jardí de roques de Bellver.

A continuació, se’ns parla del canvi de les poblacions de plantes aquàtiques dels estanys de muntanya les darreres dècades, article signat, entre altres, per la mateixa persona que ens parla del seguiment del gall fer i altres mesocarnívors a Cerdanya.

Unes nòtules breus sobre flora, complementen els articles sobre botànica d’aquest número.

A continuació, se’ns parla del seguiment de les papallones al transsecte d’Estoll els darrers anys.

Entrant en el camp humà i social, un article sobre una nova inscripció rupestre ibèrica trobada a Ger i un altre lliurament sobre les campanyes arqueològiques al Castellot de Bolvir.

També té presència l’antropologia aplicada,amb un article sobre la recollida de brossa a Bellver amb el sistema del porta a porta.

A continuació, dos articles d’història moderna i contemporània: un sobre la guerra de Successió a Puigcerdà i Cerdanya i un altre sobre Jaume Font Marí-Martí, persona lligada a la Cerdanya durant la Guerra Civil i la postguerra.

El nostre còmic i, finalment, la secció habitual “A l’ombra”, que enguany ens parla de l’església amagada de Sansor.

Esperem que us agradi!

Descarregar la revista Ker 21 ]]>