Aquest cop, es va tractar de la presentació del llibre del Manel Figuera, “La treva de Talltendre”, recentment reescrit i reeditat. Basada en fets reals al principi del segle IX, al recent comtat de Cerdanya, en plena heretgia adopcionista. L’autor fa una introducció de la història del moment per situar el context del relat: quan es formen els comtats pirinencs i per què, què són exactament i què hi té a veure l’adopcionisme.

El Manel Figuera és autor de diversos llibres, alguns de temàtica històrica, com aquest o “Els fills de la Terra”. També ha escrit llibres de poesia, altres novel·les, recopilacions de llegendes o guies excursionistes. Va ser professor de primària i també, durant molts anys, l’encarregat del Consorci de Normalització Lingüística del Català a Cerdanya.

Una altra de les seves facetes és la d’estudiós de la llengua cerdana, de la qual ha publicat sol o en companyia, tres llibres.

Actualment, és per segon cop el president de l’associació Llibre del Pirineu.

La conferència va anar a càrrec de la Laia Martin, pianista i doctora en Música, i portava per títol: “Cerdanya: obres per a piano: un enregistrament sobre el nostre patrimoni musical”.

La conferenciant va parlar del seu darrer treball discogràfic basat en l’obra de Déodat de Séverac sobre la Cerdanya i el seu paisatge sonor. També va parlar i interpretar alguns fragments d’altres músics relacionats amb la Cerdanya, com és el cas del puigcerdanès Pau Ronsó, músic de gran nivell, però poc conegut a la comarca o d’Antoni Monsó, músic, historiador i sacerdot pirinenc vinculat a Puigcerdà.

La Laia va reivindicar el treball dels músics, generalment poc valorat econòmicament, com també el poc interès que se sol mostrar per la investigació musical en aquest país.

També va reivindicar que un músic del nivell de Pau Ronsó hauria de tenir, almenys, un carrer dedicat a la seva persona a Puigcerdà.

La conferència va anar a càrrec del Dr. Oriol Olesti, historiador i arqueòleg, i portava per títol: “El món antic a la Cerdanya (VII a.C.- VI d.C.). Novetats dels darrers 10 anys de recerca arqueològica”.

Després d’una breu introducció, el Dr. Olesti va començar a explicar les principals novetats arqueològiques que s’han produït en els diferents jaciments arqueològics de la comarca, com les darreres troballes de materials al Castellot de Bolvir o al Tossal de Baltarga; les estructures preibèriques del Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya), les escultures del Fòrum de Llívia o la datació d’època romana mitjançant noves tècniques de les mines d’or dels Esterregalls d’All, així com el tresoret trobat a Bor, amb connexions amb els antics pobles dels Alps o el darrer jaciment arqueològic trobat fa només un mes a Odelló, al costat del forn solar o el jaciment romà en alçada als peus del Puigpedrós.

Les troballes dels darrers 10 anys no només són nombroses, sinó que són molt significatives i, en alguns casos, canvien el paradigma d’allò que es creia saber sobre el període antic de la Cerdanya, com és el cas del camp de batalla d’Urús, on s’han trobat restes d’una batalla entre romans i ceretans i que canvia la imatge pacífica dels ceretans i de la dominació romana que es tenia fins fa molt poc.

La conferència va ser seguida per un nombrós públic que va atapeir la Sala de Convencions del Museu.

El jurat del premi, format per:

– Anselm Pallàs, fotògraf

– Joan Codina, regidor de l’Ajuntament de Llívia

– Francesc Esteban Barbero, secretari del Grup de Recerca de Cerdanya

– Enric Quílez Castro, president del Grup de Recerca de Cerdanya, que actuà com a secretari,   amb veu, però sense vot

van examinar el dia 9 d’agost, a l’Ajuntament de Llívia, les 39 fotografies presentades, de 13 participants i després d’una acurada deliberació, van acordar per unanimitat concedir:

el tercer premi, dotat amb 50 euros a la fotografia:

– “Blanc” (Borago officinalis), de Rosa Rosell

el segon premi, dotat amb 100 euros a la fotografia:

– “Carnívora” (Drosera rotundifolia), de Raimon Anglada

i el primer premi, dotat amb 150 euros a la fotografia:

– “Flor de camp” (Androsace maxima), de Jean-François Martos

El premi Esteve Sais-Vila de Llívia el concedeix l’Ajuntament de Llívia, en col·laboració amb el Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) en honor del naturalista berguedà Esteve Sais, col·laborador del GRC molts anys, prospectant flora a la Cerdanya, que va morir, precisament, cercant flora, l’any 2015.

En primer lloc, l’Enric Quílez, president del GRC, va presentar el número 39 de la revista cultural Querol que edita aquesta entitat.

Seguidament, en Joan Peitx, un dels autors de la Querol 39, va parlar de l’estat actual de la historiografia de la Guerra Civil a Cerdanya.

Complementàriament, l’historiador bellverenc Marc Pont, va presentar l’article sobre els fets de finals de la Guerra Civil al Baridà, publicat a la Querol 39 i va parlar també de l’estat actual del Parc dels Búnquers de Martinet.

A continuació, l’alcaldessa de Montellà i Martinet, la Roser Bombardó, va parlar d’ampliar i consolidar el projecte dels Búnquers, no només com un espai divulgatiu o turístic, sinó com un centre d’investigació sobre la Guerra i la postguerra.

Finalment, en Joan Peitx, va presentar la seva recent novel·la “La val furiosa”, ambientada també durant la Guerra Civil a la Cerdanya, especialment a Puigcerdà i Bellver.

L’acte fou seguit per un nombrós públic.

La conferència va anar a càrrec del Manel Figuera, estudiós de la llengua cerdana i escriptor i portava per títol: “Jordi Pere Cerdà dins del context geogràfic, històric i lingüístic de Cerdanya”.

El conferenciant va començar situant l’escriptor Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, nascut a Sallagosa l’any 1920 i mort a Perpinyà l’any 2011, dins del context geogràfic de la Cerdanya i a l’època d’entre guerres, quan va néixer.

Cayrol va ser un activista cultural del català, d’esquerres i antifeixista molt compromès amb el català i tota la seva obra literària va ser escrita en català, llengua que va aprendre a escriure als vint anys.

El Manel Figuera va parlar de l’obra de l’escriptor i va comentar alguns termes de la parla cerdana propis del Jordi Pere Cerdà.

Al començament de l’acte, la rapsoda Lourdes Cazorla ha llegit tres poemes d’en Jordi Pere Cerdà, entre els quals es trobava “Dones de Llo”, un dels més famosos de l’escriptor cerdà.

Les conferències s’interrompen durant una setmana i es reprendran el dia 17 d’agost amb una conferència de l’Oriol Olesti.

La conferència va anar a càrrec del Joan Peitx i portava per títol: “Calixte Freixa, un arquitecte cerdà”.

El conferenciant va començar ubicant cronològicament i artísticament el Calixte Freixa en la seva època i dins de l’eclecticisme i a continuació va anar desglossant les principals obres arquitectòniques d’aquest, que anaven des d’edificis molt importants, com la Torre de Riu (Alp) o el Casino Ceretà (Puigcerdà), a obres més modestes, com l’edifici que actualment ocupa el restaurant de Cal Rita Porta de Llívia o l’antic escorxador d’aquesta localitat.

El Joan Peitx va reivindicar la figura de Calixte Freixa, molt desconeguda a la Cerdanya, tot i que també va ser regidor i alcalde de la vila de Llívia i sobre ell no hi ha cap ruta o fulletó turístic, ni cap nom de carrer o plaça o cap placa commemorativa.

La primera conferència va anar a càrrec de l’historiador alt urgellenc Llorenç Dalmau Buchaca i portava per títol: “Pau Claris: un president de la Generalitat al Pirineu”.

El conferenciant va explicar breument la biografia de Pau Claris i es va centrar detalladament en la seva etapa a la Seu d’Urgell, com a canonge del Capítol de la Catedral d’Urgell, un organisme amb molt de poder econòmic i polític, no només religiós.

Va mostrar el procés des de la seva arribada com a jove canonge, per sota de l’edat reglamentària, passant per unes primeres tasques primerenques, fins a assolir un gran poder i influència.

També va explicar els dos enfrontaments que va tenir amb dos altres canonges, cosa que demostra el fort caràcter que devia tenir en Pau Claris, que van acabar comportant el seu trasllat a Barcelona, on va seguir una destacada carrera que el va conduir a la Generalitat de Catalunya i a un paper preponderant a la Guerra dels Segadors.

Com a nota curiosa, la conferència va estar a punt de no realitzar-se perquè va marxar la llum després d’un fort xàfec i, just quan el públic sortia de la sala, va tornar, cosa que va permetre fer-la, encara que amb un lleuger retard.

El festival es va iniciar divendres, 24 de juliol, a les 21 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà, amb un concert de joves intèrprets a càrrec d’Aïnhoa Pla amb el clarinet i l’oboè, acompanyada de la pianista Laia Martin. Aïnhoa Pla recentment ha finalitzat el Grau Professional al Conservatori de Música dels Pirineus i ha estat distingida amb el Premi “Protagonistes del demà” que atorga el Rotary Club del Berguedà.

El Teatre Municipal del Casino Ceretà va acollir els concerts de dissabte i diumenge. A les 12 hores del dissabte 25 de juliol, Eva Sauret i Kic Barroc (veu i piano) van presentar el concert Barrocant Jazz, amb conegudes obres del s. XVIII en toc de jazz. Mentre que el diumenge 26 de juliol, a la mateixa hora, va ser el torn de la música d’arrel amb La Sonsoni (Elies Porter al violí i veus, i Pep Lizandra a l’acordió diatònic, veus i percussions), que van portar el seu espectacle de cançons i imatges Muntanyes de vida, on van descriure el canvi de vida dels pobles de muntanya en les darreres dècades.

El dissabte 25 de juliol, a les 18 hores, el trio de clarinets Una cosa rara (format per Carlos Moliner, Naüm Monterde i Oriol Garcia) va interpretar Cafè Saumell, un imperdible concert que ens portà als cafès de l’Havana de la segona meitat del s. XIX amb danzones, òpera, polques…

La jornada va finalitzar amb un concert, a les 21 hores, de violí i piano protagonitzat pel violinista Nigedemu Zeng –premiat a concursos com el Concurs Internacional de Música d’Osaka (2019) i el Concurs Internacional de Violí de Kachaturian (2023)— i el pianista Ren Zhang – que van oferir un exigent programa amb obres de P. Sarasate, C. Franck i R. Strauss.

A la cloenda del Puigcerdà Music Festival, el diumenge 26 de juliol, a les 21 hores, es va interpretar el Quartet amb piano en do menor op. 60 de Brahms i el Quintet per a cordes en do major D. 956, op. posth 163 de Schubert, dues obres magistrals de la música de cambra, per Luba Saladukhina i Janna Gandelman (violins), Aliaksandra Zebryna (viola), Antonio Mostacci i Dmitry Yablonsky (violoncels) i Laia Martin (piano).

L’esdeveniment ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Puigcerdà, de la Diputació de Girona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

La sortida geològica ha comptay amb el guiatge del geògraf i glaciòleg Marc Oliva, qui ha explicat sobre el terreny el glacialisme de la vall del Querol des de dos punts: el mirador al costat de la barrera de la pista que puja a Fontanera (Guils de Cerdanya) i des de la zona del refugi de la Feixa (Ger), on s’han pogut visitar també les molleres, úniques al Pirineu.

Aquestes sortides tenen com a missió la de divulgar el coneixement de la geologia cerdana, ajudar a interpretar el paisatge i a promoure el ric patrimoni geològic, mineralògic i paleontològic de la comarca.