La jornada es va estructurar en 21 comunicacions, al matí i a la tarda, agrupades en blocs temàtics, seguits d’espais per fer preguntes i debatre sobre els temes exposats.

La jornada va ser inaugurada per l’Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya, l’Erola Simon, directora de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i per l’Albert Cruïlles, alcalde de Llívia i van ser clausurades per la Maria Sans, alcaldessa d’Urús, en representació del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Enguany, només hi ha hagut temàtiques relacionades amb les ciències socials i molt especialment amb la història contemporània.

La jornada es va retransmetre en directe en streaming i es pot consultar en el següent enllaç:

https://www.youtube.com/live/pi2PZI7vyjg

També va ser molt nombrós el públic que la va seguir presencialment, des del Teatre del Fòrum.

L’ordre de les comunicacions va ser el següent:

– La frontera sota les bombes. Bombardejos i refugis antiaeris a Puigcerdà i la Cerdanya durant la Guerra Civil. Marc Pont Fitó.

– Antonio Martin (a) El cojo de Málaga: una aproximació política i psicològica. Joan Peitx Junyent.

– Ramon Cosp i Esteva, alcalde de Puigcerdà entre 1934 i 1936. Pau Vinyes Roig.

– Els expedients per danys de guerra de la Torre Grau i la Torre Mata, a Puigcerdà, instats a la “Dirección Nacional de Regiones Devastadas”, el 1940. Cristina Forns de Rivera [aquesta comunicació no es va presentar].

– La pandèmia de grip de 1918 a Puigcerdà. Josep Roig Garcia, Puri Merino Palomar.

– La portada d’aigües de Puigcerdà (1923-1973): problemàtica, projectes i períodes. Sandra Adam Augé, Martí Solé Irla.

– Breu introducció a l’activitat minera al municipi de Das. Sandra Adam Augé.

– Desmuntant mites toponímics. Núria Garcia-Quera, Marta Arderiu Ros, Marta Masats Folgueras.

– El Pont del Carrassut de Llívia. Un pont que és un aqüeducte, un bosc que era un prat. Rosa Maria Gil Tort.

– Com era l’interior de les esglésies abans de la Guerra Civil? El cas de la Cerdanya. Montse Jorba, Núria Casamitjana.

– Els recs de la Solana de la Cerdanya: història recent de la creació d’un paisatge. Francesc Roma Casanovas.

– Sobre les observacions de la Cerdanya fetes pel Dr. Agustí Yáñez. Trini Cadefau.

– La família Subirana de Das a través del seu fons documental. Erola Simon Lleixà.

– La immigració occitana a la Cerdanya històrica als segles XVI i XVII: continuïtats i canvis en un espai de frontera. Alexandra Capdevila Muntadas.

– Puigcerdà, darrer reducte de Jaume III en els darrers dies del Regne de Mallorca. Carles Gascón Chopo.

– Els Aragall, senyors del Quer des de 1233. Enric Xargay Vallès.

– Intervenció arqueològica al molí de l’Anglès- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya). Júlia Miquel, Oriol Achón.

– Intervenció arqueològica al carrer Abat Oliva, 23 de Puigcerdà (Cerdanya). Júlia Miquel, Oriol Achón.

– Mobilitat, territorialitat i canvi cultural als Pirineus durant el Darrer Màxim Glacial: noves dades del jaciment de Montlleó. Marta Sánchez de la Torre, Eulàlia Rafart, Cynthia González, Cristian Emens, Xavier Mangado Llach.

– El complex de coves d’Olopte (Isòvol, Cerdanya): ocupacions humanes recurrents al llarg de la Prehistòria. Xavier Mangado Llach.

– Conviure amb el turisme: estils de vida, tensions i transformacions socials a Bellver de Cerdanya. Núria Garrido.

Com a nota destacada, val a dir que la a comunicació sobre el complex de les coves d’Olopte es va informar, en primícia, que a Cerdanya s’han trobat per primer cop restes de cultura de Neandertals de manera fefaent, cosa que suposa una notícia de primer ordre en el món de l’arqueologia i posa a Cerdanya en el mapa de distribució d’aquesta espècie.

A les JEC s’hi presenten comunicacions breus amb el resultat de diferents investigacions en l’àmbit de la nostra comarca. Concretament aquest any s’exposaran un total de 21 treballs al llarg de tot el dia. Fent clic al següent enllaç podreu consultar el programa de les JEC26.

Com amb les anteriors edicions de les JEC els treballs es publicaran al proper número de la revista ERA, revista cerdana de recerca que s’editarà el 2027.

Les Jornades d’Estudis Comarcals tindran lloc al Teatre del Fòrum de Llívia i estaran dividides en tres grans blocs, al llarg de tota la jornada de dissabte. Igualment, es podrà seguir per streaming al canal de youtube del GRC.

Les Jornades d’Estudis Comarcals estan organitzades per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, el Consell Comarcal de Cerdanya i el Grup de Recerca de Cerdanya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llívia, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs,  l’Institut Ramon Muntaner i la Diputació de Girona.

El recital ha constat de les següents peces: les sonates K386 i K450 de Domenico Scarlatti; l’Scherzo núm. 3 de Frederic Chopin; les Variacions en fa menor, op. 39, de Joseph Haydn; El lamento, balada per a piano op. 9, de Marcial de Adalid; Málaga, de la Suite Iberia d’Isaac Albéniz; Los requiebros de Goyescas, d’Enric Granados; Tres danses del Sombrero de tres picos, de Manuel de Falla i, de propina, la Danza española d’Enric Granados.

El concert va ser seguit per un nombrós públic que va omplir la Sala de Convencions del Museu Cerdà.

El premi Sebastià Bosom – Vila de Puigcerdà, al millor treball de recerca de Batxillerat sobre algun tema relacionat amb Cerdanya. La guanyadora ha estat l’Ona Leis Palau, amb un treball titulat: “La recollida de residus a la Cerdanya. Ahir, avui i nou model per a demà” i va percebre un trofeu commemoratiu, un lot de llibres i una dotació econòmica de 600 euros. El primer accèssit ha estat concedit a l’Helena Casanovas Márquez, per un treball titulat: “El cultiu de la patata (Solanum tuberosum) al Mas de Bordes: observació, experimentació i rendiment agrícola”, i va percebre un trofeu commemoratiu, un lot de llibres i una dotació econòmica de 300 euros i el segon accèssit ha estat concedit al Roc Potrony Lopez, per un treball titulat: “Estudi de la biodiversitat de les Basses de Gallissà”, i va percebre un trofeu commemoratiu, un lot de llibres i una dotació econòmica de 300 euros.

El premi Josep Egozcue – Vila de Puigcerdà, a la trajectòria investigadora relacionada amb Cerdanya, ha estat concedit al botànic, Ignasi Soriano Tomàs, per les seves contribucions al món de la botànica a la Cerdanya, molt especialment, la seva tesi sobre la vegetació del Parc Natural del Cadí-Moixeró i diversos estudis sobre flora cerdana, i va percebre un trofeu commemoratiu.

El premi Josep Maria Martí – Vila de Puigcerdà es concedeix a la persona amb una trajectòria humanística relacionada amb Cerdanya i va recaure en Conrad Oliver Cabasa, per la seva ingent tasca a la Cerdanya en el món de la música i sobretot, del teatre, com a director de diverses companyies teatrals i com a músic, professor i dramaturg, i va percebre un trofeu commemoratiu.

El lliurament de premis va tenir lloc al restaurant de Cerdanya Viva de Prullans, amb assistència variada d’autoritats, familiars dels premiats i gent del món de la Cultura comarcal.

Aquest cop, es va tractar de la presentació del llibre del Manel Figuera, “La treva de Talltendre”, recentment reescrit i reeditat. Basada en fets reals al principi del segle IX, al recent comtat de Cerdanya, en plena heretgia adopcionista. L’autor fa una introducció de la història del moment per situar el context del relat: quan es formen els comtats pirinencs i per què, què són exactament i què hi té a veure l’adopcionisme.

El Manel Figuera és autor de diversos llibres, alguns de temàtica històrica, com aquest o “Els fills de la Terra”. També ha escrit llibres de poesia, altres novel·les, recopilacions de llegendes o guies excursionistes. Va ser professor de primària i també, durant molts anys, l’encarregat del Consorci de Normalització Lingüística del Català a Cerdanya.

Una altra de les seves facetes és la d’estudiós de la llengua cerdana, de la qual ha publicat sol o en companyia, tres llibres.

Actualment, és per segon cop el president de l’associació Llibre del Pirineu.

La conferència va anar a càrrec de la Laia Martin, pianista i doctora en Música, i portava per títol: “Cerdanya: obres per a piano: un enregistrament sobre el nostre patrimoni musical”.

La conferenciant va parlar del seu darrer treball discogràfic basat en l’obra de Déodat de Séverac sobre la Cerdanya i el seu paisatge sonor. També va parlar i interpretar alguns fragments d’altres músics relacionats amb la Cerdanya, com és el cas del puigcerdanès Pau Ronsó, músic de gran nivell, però poc conegut a la comarca o d’Antoni Monsó, músic, historiador i sacerdot pirinenc vinculat a Puigcerdà.

La Laia va reivindicar el treball dels músics, generalment poc valorat econòmicament, com també el poc interès que se sol mostrar per la investigació musical en aquest país.

També va reivindicar que un músic del nivell de Pau Ronsó hauria de tenir, almenys, un carrer dedicat a la seva persona a Puigcerdà.

La conferència va anar a càrrec del Dr. Oriol Olesti, historiador i arqueòleg, i portava per títol: “El món antic a la Cerdanya (VII a.C.- VI d.C.). Novetats dels darrers 10 anys de recerca arqueològica”.

Després d’una breu introducció, el Dr. Olesti va començar a explicar les principals novetats arqueològiques que s’han produït en els diferents jaciments arqueològics de la comarca, com les darreres troballes de materials al Castellot de Bolvir o al Tossal de Baltarga; les estructures preibèriques del Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya), les escultures del Fòrum de Llívia o la datació d’època romana mitjançant noves tècniques de les mines d’or dels Esterregalls d’All, així com el tresoret trobat a Bor, amb connexions amb els antics pobles dels Alps o el darrer jaciment arqueològic trobat fa només un mes a Odelló, al costat del forn solar o el jaciment romà en alçada als peus del Puigpedrós.

Les troballes dels darrers 10 anys no només són nombroses, sinó que són molt significatives i, en alguns casos, canvien el paradigma d’allò que es creia saber sobre el període antic de la Cerdanya, com és el cas del camp de batalla d’Urús, on s’han trobat restes d’una batalla entre romans i ceretans i que canvia la imatge pacífica dels ceretans i de la dominació romana que es tenia fins fa molt poc.

La conferència va ser seguida per un nombrós públic que va atapeir la Sala de Convencions del Museu.

El jurat del premi, format per:

– Anselm Pallàs, fotògraf

– Joan Codina, regidor de l’Ajuntament de Llívia

– Francesc Esteban Barbero, secretari del Grup de Recerca de Cerdanya

– Enric Quílez Castro, president del Grup de Recerca de Cerdanya, que actuà com a secretari,   amb veu, però sense vot

van examinar el dia 9 d’agost, a l’Ajuntament de Llívia, les 39 fotografies presentades, de 13 participants i després d’una acurada deliberació, van acordar per unanimitat concedir:

el tercer premi, dotat amb 50 euros a la fotografia:

– “Blanc” (Borago officinalis), de Rosa Rosell

el segon premi, dotat amb 100 euros a la fotografia:

– “Carnívora” (Drosera rotundifolia), de Raimon Anglada

i el primer premi, dotat amb 150 euros a la fotografia:

– “Flor de camp” (Androsace maxima), de Jean-François Martos

El premi Esteve Sais-Vila de Llívia el concedeix l’Ajuntament de Llívia, en col·laboració amb el Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) en honor del naturalista berguedà Esteve Sais, col·laborador del GRC molts anys, prospectant flora a la Cerdanya, que va morir, precisament, cercant flora, l’any 2015.

En primer lloc, l’Enric Quílez, president del GRC, va presentar el número 39 de la revista cultural Querol que edita aquesta entitat.

Seguidament, en Joan Peitx, un dels autors de la Querol 39, va parlar de l’estat actual de la historiografia de la Guerra Civil a Cerdanya.

Complementàriament, l’historiador bellverenc Marc Pont, va presentar l’article sobre els fets de finals de la Guerra Civil al Baridà, publicat a la Querol 39 i va parlar també de l’estat actual del Parc dels Búnquers de Martinet.

A continuació, l’alcaldessa de Montellà i Martinet, la Roser Bombardó, va parlar d’ampliar i consolidar el projecte dels Búnquers, no només com un espai divulgatiu o turístic, sinó com un centre d’investigació sobre la Guerra i la postguerra.

Finalment, en Joan Peitx, va presentar la seva recent novel·la “La val furiosa”, ambientada també durant la Guerra Civil a la Cerdanya, especialment a Puigcerdà i Bellver.

L’acte fou seguit per un nombrós públic.

La conferència va anar a càrrec del Manel Figuera, estudiós de la llengua cerdana i escriptor i portava per títol: “Jordi Pere Cerdà dins del context geogràfic, històric i lingüístic de Cerdanya”.

El conferenciant va començar situant l’escriptor Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, nascut a Sallagosa l’any 1920 i mort a Perpinyà l’any 2011, dins del context geogràfic de la Cerdanya i a l’època d’entre guerres, quan va néixer.

Cayrol va ser un activista cultural del català, d’esquerres i antifeixista molt compromès amb el català i tota la seva obra literària va ser escrita en català, llengua que va aprendre a escriure als vint anys.

El Manel Figuera va parlar de l’obra de l’escriptor i va comentar alguns termes de la parla cerdana propis del Jordi Pere Cerdà.

Al començament de l’acte, la rapsoda Lourdes Cazorla ha llegit tres poemes d’en Jordi Pere Cerdà, entre els quals es trobava “Dones de Llo”, un dels més famosos de l’escriptor cerdà.

Les conferències s’interrompen durant una setmana i es reprendran el dia 17 d’agost amb una conferència de l’Oriol Olesti.