Recursos de català

Aprendre de llengua: un Glog per a l'animació lectora

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Mon, 06 Jun 2011 21:19:00 +0000

El professor Josep Escolano ens ofereix una nova proposta didàctica per treballar l'animació lectora a Secundària Obligatòria i Batxillerat.

Si voleu participar de l'experiència i aprofitar els recursos que s'hi mostren, podeu accedir-hi clicant en l'enllaç següent:

http://aprendredellengua.blogspot.com/

Contra l'anglés

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Mon, 30 May 2011 20:44:00 +0000

Reproduïm aquí l'article "Contra l'anglés", publicat al bloc Vida per vida, el dilluns 30 de maig de 2011. Llegiu-lo, sisplau, que no té desperdici.

Per a què serveixen les llengües? Sóc seguidora del lingüista Sebastià Serrano, que explica que la llengua és comunicació i seducció, que si parlem és perquè en tenim necessitat… Amb els anys i l’evolució humana tot ha esdevingut més complicat, també per a la llengua. No obstant això, la llengua, qualsevol de les milers que s’usen al món, és comunicació. I està feta primer per al cara a cara -tu i jo- i després per a l’ús de la col·lectivitat -ell/ella, o la multitud-, un nosaltres-vosaltres que fins fa ben poc era mut, però que amb les xarxes ha représ la veu. El tu i jo multiplicat ad infinitum per la xarxa.

I què necessitem per a cada dia? la llengua que fem servir per al contacte. Si som persones, tenim la capacitat d’aprendre'n no una, sinó moltes llengües; però, per a fer-ho, les llengües ens han de resultar útils, les hem de necessitar. I com he sentit explicar mil vegades pels teòrics de la comunicació, per aprendre llengües no s’han de tindre prejudicis lingüístics. Totes les llengües són iguals per als seus parlants.

Arribats en aquest punt, només podem preguntar-nos a què respon la “moda” que des del poder es difon, per quina raó hem de ser multilingües planificadament si no podem usar la nostra llengua sempre, perquè no ens deixen -les circumstàncies, les polítiques, els diners…-? I la resposta és la necessitat de bastir un discurs sobre la importància de saber no llengües, sinó una o dues amb noms i cognoms -anglés, castellà-, és el poder monolingüe de llengua majoritària. Ara amb arguments renovats, de modernitat, que busca per la via del “convenciment” que renunciem a la nostra perquè no serveix per anar pel món.

Com explica el lingüista Jesús Tuson, ens volen fer creure -però només als parlants de les llengües minoritzades- que la nostra no val, perquè n’hi ha d’altres, que parlen milions i milions de persones, que són millors. I per què? Perquè ho diuen ells, que saben el que ens convé en matèria lingüística, i perquè volen protegir-nos de nosaltres mateixos que insistim a parlar llengües de poca gent.

Disculpeu, però jo em quede amb la meua llengua, que a mi -com l’anglés a les persones que el parlen cada dia- m’ha valgut per estudiar, per enamorar-me, per viatjar; m’ha ajudat a mirar el món i respectar a qui en parla una altra; m’ha servit per a plorar els meus morts, per a negociar el meu crèdit, per a defensar-me dels qui m’han acusat, per a disculpar-me amb qui he ofés; per a riure’m de la meua degràcia. I per a treballar, besar, pessigar, cridar, enfadar-me, plorar, insultar, llegir, gaudir, ser feliç, per a cantar, per a saludar, per a esciure i fer poesia, per a parlar de sexe, i del futur i del passat i de la física i de les taronges, dels crims comesos pels violadors i els dictadors. Per estudiar altres móns, per criticar les injustícies, per ser feliç i per ser desgraciada, per ser persona.

Que s’amaga darrere d’un discurs que exigeix que l’alumnat valencià aprenga més llengües, però no més matemàtiques...? Per què és més “modern” i políticament correcte fer-nos creure que és necessari saber anglés? Sabeu que només un 1% de valencianes i valencians emigren per buscar treball? Hem de saber anglés per servir coca-cola en les nostres devastades costes? Saber anglés, o fer creure que en sabem, és el nou estatus social? Açò de l’anglés és com el castellà en temps de Franco? Serà la primera proposta del nou govern valencià exigir a l’Estat espanyol que declare l’anglés llengua oficial? I si no és oficial, a què respon un tracte així? Canviarem la lletra de l’Himne i a partir d’ara treballarem “per ofrenar noves glòries a Obama?”

Animació lectora (Josep Escolano)

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Mon, 25 Apr 2011 22:43:00 +0000

El professor Josep Escolano ens fa arribar el següent vídeo d’animació lectora, que pretén ésser el primer d’una sèrie didàctica de dinamització en la base de tot saber, on repassa, a mena de catàleg, tota la gamma literària imprescindible a l’Ensenyament Secundari i en el bagatge cultural contemporani de qualsevol lector que se’n precie.

El reproduïm ací per l’interés cultural que representa en l’àmbit de la formació del jovent en llengua catalana, sempre a partir de l’arrelament a un territori compartit.

Josep M. Escolano i López és doctor en Filologia Catalana, i distribueix la seua tasca acadèmica entre la recerca i la docència a Secundària i a la Universitat, a Alacant.

http://www.youtube.com/watch?v=cvx8PDvXZvo

La nit passejant pels carrers de Barcelona

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Thu, 07 Apr 2011 22:12:00 +0000

Són les 23.30 hores. Estic passejant pels carrers de Barcelona fent temps, tot esperant que es faça l’hora per agafar l’autobús que em durà a València de tornada, perquè demà a les 8.30 h comence la classe habitual de 4t d’ESO “A” a l’IES Alcalans de Montserrat.

Hi he vingut a un acte amb motiu del 25é aniversari del TERMCAT, Centre de Terminologia Catalana, que ha tingut lloc als locals de Caixa-Fòrum, a Montjuïc.

L’acte ha estat veritablement extraordinari; m’he quedat bocabadat després d’apreciar l’alt nivell que tenen els nostres benvolguts –per a alguns– germans culturals i –inqüestionablement per a tots– de llengua.

En observar les intervencions de tots els participants –la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, senyora Yvonne Griley; el president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalanas, senyor Isidor Marí; la directora del TERMCAT, senyora Rosa Colomer; el responsable de la redacció dels criteris metodològics d’El diccionari terminològic, senyor Joan Rebagliato; i el senyor Màrius Serra, que ens ha ofert una conferència sobre neologia, amb la col·laboració del grup Els Amics de les Arts–, he tornat a ésser conscient de les grans diferències que ens separen en molts aspectes –culturals, de principis, de voluntats i de decisions vinculants–; no m’he pogut estar d’enyorar el que recorde que era TV3 quan encara la podíem gaudir en obert al País Valencià, i l’he comparada amb el canal ensenya de la televisió autonòmica que tenim a casa nostra. Un abisme, en tots els aspectes. Estoicament vull pensar que, almenys, és un camí que estem fent, i que alguns models de qualitat ens poden servir de guia.

Les meues felicitacions als organitzadors de l’acte.

Avui –ara– a punt d’acabar la jornada, puc dir que ha estat un dia complet i summament gratificant.

El dia ha començat amb una activitat extraescolar que havia organitzat el Departament de Valencià del meu Institut, de la qual em feia càrrec i hi anava com a responsable. Es tractava de l’encontre amb un escriptor dels que han estat indicats en les lectures preceptives dels cursos que hi impartim.

El personatge era Francesc Mompó, l’amic Paco, que ja gaudeix de certa familiaritat al meu Centre.

I el lloc emblemàtic ha estat el monestir de sant Miquel dels Reis, a València.

Hem fet una visita al recuperat recinte històric, i després ens hem trobat amb l’autor, que ens ha delitat amb la seua exposició i posterior explicació a tota mena de preguntes que l’alumnat li ha formulat.

Ens hem fet fotos, hem parlat directament amb l’autor, ens ha signat exemplars, i he tingut l’ocasió de compartir amb el meu alumnat moments diferents –exquisits– dels que fins aleshores estàvem acostumats. He vist –he sentit– el meu alumnat, l’he redescobert, d’una altra manera, més propera, més humana, amb menys pressió, més distesa. I em dóna la sensació que ells a mi també, almenys això vull creure.

Per moments he recordat altres situacions memorables, no llunyanes, en què vaig apreciar sensacions semblants amb altres cursos: el cèlebre viatge a Alacant, amb motiu de la ruta Enric Valor a Planisses, a Castalla, en què visitàrem Santa Pola i l’illa de Tabarca, Elx, la Universitat i la nit d’Alacant, i que hi pernoctàrem tot gaudint –dormint?– de l’experiència d’aquella nit fantàstica a l’hotel Maia, on tinguérem tota la primera planta de l’allotjament per a nosaltres, i que l’aprofitàrem tan intensament.

He evocat moments que no oblidaré en alguns anys, però que crec que el meu alumnat conservarà en el record per molts més, o que ja no oblidarà mai.

Per si el dia no havia estat prou complet, com que l’autobús de tornada encara tardaria unes hores, he sopat a un bar prop de l’Arc del Triomf i l’Estació del Nord de Barcelona, i allà he acabat de veure a la TV3 la segona part del partit de quarts de final de la Xàmpions que el Barça jugava al Camp Nou contra el Shakhtar, i que ha acabat amb el resultat de 5 a 1, a favor del Barça. Tots dos equips han jugat de valent, i per això mateix té més mèrit el resultat, pel nivell d’ambdós i per la intensitat del joc.

Ara, a prop de la mitjanit del 6 d’abril de 2011, vaig cap a l’Estació a fer una hora més de temps mentre llegesc una mica fins al moment de l’exida. Després, passaré la resta de la nit tornant, quatre hores i mitja, i els tres quarts que em coste de València a Algemesí, on encara pense dormir una horeta abans de l’endreç obligatori per disposar-me a anar al treball, temps suficient, provisionalment, per recuperar energies i no ressentir-me durant la jornada, que també es preveu intensa, perquè he d’acabar d’enllestir els preparatius per a la XII Olimpíada d’Història de la Literatura Catalana de dissabte, a la Universitat Politècnica de València, en què també participarà el meu alumnat, i la Trobada d’Escoles i Instituts d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, que tindrà lloc diumenge a Llombai, i en la qual participarà l’Institut Alcalans de Montserrat amb tres tallers, de punts de llibres, de tatuatges i de begudes refrescants de colors.

Al final, recordarem una vegada més un dels lemes que més ens haurien de sensibilitzar per revitalitzar el nostre esperit idiomàtic patrimonial:

Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen,

sinó perquè els que la saben no l’usen.

Antologia de textos de literatura catalana

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Tue, 05 Apr 2011 02:14:00 +0000

XII Olimpíada d'Història de la Literatura Catalana

Antolologia de textos 2011

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f23858b0884033&attid=0.1&disp=safe&realattid=f_gm47wf1w0&zw

Noves sentències del Tribunal Suprem espanyol sobre els recursos contra la titulació en Filologia Catalana

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Sun, 03 Apr 2011 21:47:00 +0000

SENTÈNCIES SOBRE OPOSICIONS I FILOLOGIA CATALANA

(4 de març de 2011)

El Tribunal Suprem humilia el Govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 € de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d'una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l'altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquestes dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

La novetat, però, d'aquestes dues sentències és el ridícul que el Govern del Sr. Camps obliga a fer als serveis jurídics de la Generalitat Valenciana i que el Tribunal Suprem recrimina amb contundència:

Primer, el Tribunal Suprem afirma reiteradament que el Govern valencià aporta com a única i exclusiva base del recurs la suposada infracció de l'article 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià. Diu literalment el Tribunal: "El recurso de casación interpuesto por la Generalitat Valenciana contiene un único motivo formulado al amparo del artículo 88.1 d) de la LJCA en el que denuncia la infracción por la sentencia impugnada [...] del artículo 7.1 de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana [...] que dispone que "los dos idiomas oficiales de la Comunidad Valenciana son el valenciano y el castellano"" (fonament jurídic segon).

Segon, l'alt Tribunal recrimina al Govern valencià que les normes que al·lega com a infringides no tinguen cap relació amb les de la sentència que el Govern impugna, i afirma de manera contundent: “El recurso de casación exige una mínima vinculación entre las mismas [infracciones] que desde luego no se aprecia en el presente caso” (fonament de dret quart). Per tot això, conclou que “Tal desviación entre uno y otro escrito sería por sí sola determinante del rechazo del recurso" (fonament de dret quart). És a dir, que el recurs que fa la Generalitat no compleix ni tan sols els mínims arguments legals necessaris perquè prospere.

Però, així i tot, el Tribunal entra al fons de l'assumpte i, en fer-ho, les seues argumentacions encara resulten més dures: “advertimos que la recurrente [=la Generalitat Valenciana] [...] se limita a reiterar (incluso con la transcripción literal de algunos de sus párrafos, en distinto orden de exposición) la fundamentación jurídica del escrito de contestación de la demanda [...] y sin realizar una verdadera crítica razonada de la sentencia impugnada, cuya fundamentación y conclusiones [...] por el contrario y sorprendentemente parece compartir" (fonament jurídic cinquè). En altres paraules: que el recurs no està fonamentat jurídicament i que es limita a repetir el que ja havia dit (canviant-ho d'ordre!). I ací ve el disbarat jurídic més gros: que no discuteix, sinó que comparteix, els arguments de la sentència contra la qual recorre.

Per reblar el clau, en el fonament jurídic sisè, el Tribunal humilia jurídicament el Govern valencià quan afirma que “Prescindiendo incluso de lo expuesto hasta el momento, que sería suficiente para la desestimación del recurso de casación, éste en ningún caso podría prosperar, pues idéntica cuestión [...] ha sido rechazada en nuestra sentencia de 31 de marzo de 2010, recaída en el recurso de casación 5343/2006, interpuesto también por la Generalitat Valenciana”.

Per deixar-ho clar: després de trenta-una sentències (onze del Tribunal Suprem) pel reconeixement del títol de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià en les oposicions, els recursos del Govern valencià no tenen cap base jurídica i el Tribunal Suprem es despatxa a gust en aquest punt. Per tant, només poden ser raons extrajurídiques, com el càlcul polític i l'obsessió anticatalana del Sr. Camps, les que expliquen que obligue els serveis jurídics de la Generalitat Valenciana a fer uns recursos sense cap fonament, que els desprestigien amb un ridícul evident davant la màxima instància judicial.

Per tot això, i com no podria ser d'una altra manera, el Tribunal Suprem acaba desestimant els recursos i condemnant en costes la Generalitat Valenciana, com ja havia fet també en les darreres sentències.

El trist resum d'aquesta fugida cap endavant del Govern valencià és que ha perdut trenta-set sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps, i que només per aquests afers s'han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

En els següents enllaços es poden descarregar sengles còpies de les sentències:

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f1d499ab3c0859&attid=0.1&disp=safe&realattid=1f4c21a2a9629576_0.1&zw

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f1d499ab3c0859&attid=0.2&disp=safe&realattid=1f4c21a2a9629576_0.2&zw

1 d’abril de 2011

Normativa sobre l'obligatorietat de la lectura en Educació Secundària (concreció curricular al País Valencià)

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 06 Oct 2010 02:45:00 +0000

La llengua és la capacitat més transversal de totes les matèries, i la lectura contribuirà al seu correcte desenvolupament amb la col·laboració dels responsables de totes i cadascuna de les àrees al llarg de tot el procés educatiu

LOE 2/206, de 3 de maig (BOE 106):

Article 2. Fins:

2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.

Article 14. Ordenació i principis pedagògics de l’Educació Infantil:

5. Correspon a les Administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment en l’últim any. Així mateix, han de fomentar una primera aproximació a la lectura i a l’escriptura, així com experiències d’iniciació primerenca en habilitats numèriques bàsiques, en les tecnologies de la informació i la comunicació i en l’expressió visual i musical.

Article 16. Principis generals de l’Educació Primària:

2. La finalitat de l’educació primària és proporcionar a tots els nens i nenes una educació que permeta afermar el seu desenvolupament personal i el propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l’expressió i la comprensió oral, a la lectura, a l’escriptura i al càlcul, com també desenvolupar les habilitats socials, els hàbits de treball i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.

Article 17. Objectius de l’Educació Primària:

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n’hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autònoma, i desenvolupar hàbits de lectura.

Article 19. Principis pedagògics de l’Educació Primària:

3. A fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps diari.

Article 23. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria:

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Article 26. Principis pedagògics:

2. En aquesta etapa s’ha de prestar una atenció especial a l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques i s’ha de fomentar la correcta expressió oral i escrita i l’ús de les matemàtiques. A fi de promoure l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps en la pràctica docent de totes les matèries.

Article 33. Objectius del Batxillerat:

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 35. Principis pedagògics:

2. Les Administracions educatives han de promoure les mesures necessàries perquè en les diferents matèries es desenvolupen activitats que estimulin l’interés i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

Article 113. Biblioteques escolars:

3. Les biblioteques escolars han de contribuir a fomentar la lectura i que l’alumnat accedesca a la informació i a altres recursos per a l’aprenentatge de les altres àrees i matèries i es puga formar en l’ús crític d’aquests recursos. Igualment, han de contribuir a fer efectiu el que disposen els articles 19.3 i 26.2 d’aquesta Llei.

Article 157. Recursos per a la millora dels aprenentatges i suport al professorat:

1. Correspon a les Administracions educatives proveir els recursos necessaris per garantir, en el procés d’aplicació d’aquesta Llei:

b) La posada en marxa d’un pla de foment de la lectura.

Decret de mínims ESO 1631/2006, de 29 de desembre (BOE 5):

Article 3. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria:

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Article 7. Competències bàsiques:

4. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres han de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Annex I

1. Competència en comunicació lingüística:

Llegir i escriure són accions que suposen i reforcen les habilitats que permeten buscar, recopilar i processar informació, i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives diverses. La lectura facilita la interpretació i comprensió del codi que permet fer ús de la llengua escrita i és, a més, font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber, cosa que contribueix, al seu torn, a conservar i millorar la competència comunicativa.

Currículum d’ESO 112/2007, de 20 de juliol (DOCV 5562):

Article 4. Objectius de l’etapa:

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeta:

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdues llengües.

Article 5. Competències bàsiques:

2. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Article 6. Organització dels tres primers cursos:

8. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la informació i de la comunicació s’han de treballar en totes les matèries.

Article 7. Organització del quart curs:

7. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la informació i de la comunicació s’han de treballar en totes les matèries.

Decret de mínims de Batxillerat 1467/2007, de 2 de novembre (BOE 266):

Article 3. Objectius del Batxillerat:

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 9. Currículum:

6. Les administracions educatives promouran les mesures necessàries perquè en les distintes matèries s’exercesquen activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Currículum de Batxillerat 102/2008, d’11 de juliol (DOCV 5806):

A fi de completar la formació de l’alumnat, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.

Article 3. Principis generals:

5. Les estratègies per a l’adquisició de l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.

Article 5. Objectius:

El batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 14. Orientacions metodològiques:

2. Els departaments didàctics inclouran en les seues programacions l’exercici d’activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura i de l’expressió oral. Els centres hauran d’elaborar, a aquest respecte, plans anuals, que inclouran les aportacions dels departaments i formaran part de la programació general anual, amb l’objecte de facilitar la consecució d’aquests objectius. El professorat desenvoluparà l’activitat educativa d’acord amb les programacions didàctiques establertes en els seus corresponents departaments didàctics.

Model PAU-4, setembre/2010 (Prova d'Accés a les Universitats Valencianes)

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 06 Oct 2010 02:25:00 +0000

Model PAU-3, setembre/2010 (Prova d'Accés a les Universitats Valencianes)

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 06 Oct 2010 02:24:00 +0000

Model PAU-2, setembre/2010 (Prova d'Accés a les Universitats Valencianes)

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 06 Oct 2010 02:23:00 +0000

Model PAU-1, setembre/2010 (Prova d'Accés a les Universitats Valencianes)

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 06 Oct 2010 02:22:00 +0000

Amicsprada

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Sat, 10 Jul 2010 07:42:00 +0000

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Mon, 17 May 2010 03:50:00 +0000

FITXA DE SOCI O SÒCIA DE L’ASSOCIACIÓ

D’AMICS I AMIGUES DE LA UNIVERSITAT CATALANA DE PRADA

Nom:

Cognoms:

* Lloc i data de naixement (*optatiu):

* Número Document Oficial d’Identificació (*optatiu):

Titulació:

Professió:

Adreça postal

Carrer:

Codi postal:

Localitat:

Comarca:

País:

Telèfon mòbil:

Telèfon fix:

Correu electrònic:

Compte bancari

Entitat:

Oficina:

Dígit de control:

Número de compte:

Data d’alta en l’Associació:

Quotes anuals pagades

Observacions

Enviar a Toni Teruel: toniteruelb@gmail.com

D’acord a la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada, amb seu social a l’Ateneu Barcelonès, carrer de la Canuda, 6, 08002 de Barcelona, incorpora a un fitxer aquestes dades, que seran utilitzades exclusivament per a les finalitats estatutàries pròpies de l’Associació.

En complimentar aquesta fitxa, es consent la custòdia i tractament de la informació facilitada, a la qual podrà accedir la persona interessada per fer esmenes o cancel·lar-la.

Tots els temes de Filogogia Catalana al País Valencià

noreply@blogger.com (Josep Peiró) — Fri, 30 Oct 2009 16:52:00 +0000

ESPECIALITAT DE LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA

1. Teoría de la comunicació. Funcions del llenguatge. El signe lingüístic. Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics.

2. R. La variació lingüística. Varietats i registres.

3. R. El registre estàndard. El registre col·loquial.

4. R. La llengua dels mitjans de comunicació. El llenguatge administratiu i jurídic. El llenguatge de la ciència i de la tècnica.

5. Les varietats diatòpiques. Caracterització dels grups dialectals.

6. Descripció i caracterització del valencià. Els subdialectes.

7. La subagrupació romànica de la llengua. Història de la llengua fins al segle XV.

8. Evolució de la llengua des del segle XV fins al segle XX.

9. El procés de normativització de principis de segle. Les Normes de Castelló de 1932.

10. Els estudis de filologia valenciana al llarg del segle XX.

11. R. Lingüística i sociolingüística. La llengua com a fet social. Llengües en contacte: una constant en la història de la llengua.

12. R. Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d'ús, registres i actituds. Prejudicis lingüístics.

13. R. Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic. El procés de normalització i d'estandardització. Situació sociolingüística del valencià.

14. R. Fonologia I. Sistema vocàlic. La síl·laba i els diftongs. Fenòmens de contacte vocàlic.

15. R. Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic.

16. Les convencions de la llengua escrita. Ortografia. Puntuació i sintaxi. La distribució del text en l'espai.

17. El pla morfosintàctic. L'oració: categories gramaticals, funcions sintàctiques i valors semàntics.

18. El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l'adjectiu.

19. Els determinants: l’article, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.

20. Els pronoms personals forts. Els pronoms febles. Formes, funcions i combinacions.

21. El sintagma verbal. Estructura. La complementació verbal.

22. El verb. Morfologia verbal.

23. La preposició, la conjunció, l’adverbi i les locucions adverbials.

24. L'oració composta. Coordinació, juxtaposició i subordinació.

25. L'oració substantiva, l'oració de relatiu i l'oració adverbial.

26. L'infinitiu, el gerundi i el participi. La negació.

27. Semàntica i lexicologia. Lexemes i morfemes. Procediments per a la formació de paraules.

28. Els camps semàntics i lèxics. Homonímia, hiperonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia.

29. El tractament de les habilitats lingüístiques I. El discurs oral. Comprensió i producció de textos orals.

30 R. El tractament de les habilitats lingüístiques II. El discurs escrit. Comprensió i producció de textos escrits.

31. La lingüística del text. El text com a unitat d'expressió i comprensió.

32. Les propietats del text. Adequació, coherència, cohesió i estilística.

33. Les tipologies textuals: tipus de textos.

34. La literatura com a comunicació. El discurs literari.

35. La narrativa. Els elements narratius.

36. La poesia. Recursos de la funció poètica.

37. El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals.

38. R. Els orígens de la literatura. Trobadors, joglars i poetes.

39 Ramon Llull i el naixement de la prosa.

40. R. La historiografia medieval. Les quatre grans cròniques.

41. La prosa religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV.

42 Jaume Roig i l'anomenada «Escola Satírica Valenciana».

43. L’Humanisme. Bernat Metge i Antoni Canals.

44. Ausiàs March i la lírica dels segles XIV i XV.

45. Joan Roís de Corella. La valenciana prosa.

46. Els llibres de cavallers. «Curial e Güelfa». «Tirant lo Blanch».

47. El teatre medieval: el «Cant de la Sibil·la». Les consuetes. «El misteri d'Elx».

48. La literatura popular fins al segle XX.

49. El fet literari des del Segle d'Or fins a la Renaixença. Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Preromanticisme.

50 El Romanticisme i la Renaixença. Pensament i evolució.

51. La poesia del segle XIX.

52. El teatre del segle XIX. Teatre romàntic i teatre popular.

53. La narrativa del Romanticisme al Naturalisme.

54. El Modernisme. Pensament i evolució.

55 La poesia i el teatre modernista.

56. La narrativa modernista.

57. El Noucentisme. Pensament i evolució.

58. La literatura dels noucentistes.

59. La literatura d'avantguarda de principis del segle XX.

60. El conte entre el Modernisme i 1939.

61. La literatura valenciana des de principi de segle fins al 1939.

62. El teatre des del Modernisme fins al 1939.

63. La poesia de tradició simbolista i avantguardista. La literatura de l'exili.

64. La novel·la psicològica.

65. El periodisme al segle XX.

66. El teatre a partir de 1939.

67. La novel·la i el conte de postguerra.

68. El realisme històric i la poesia social.

69. La crítica, l’assaig i els llibres de memòries contemporanis.

70 La literatura actual. La poesia, la narrativa i el teatre.

71. Els gèneres principals de la literatura de masses: el relat d'aventures, la narració fantàstica i de terror, la novel·la policíaca i/o negra, la novel·la i el conte eròtics, de ciència-ficció, etc.

Temari complet d'Oposicions a Secundària de Filologia Catalana

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Thu, 29 Oct 2009 00:14:00 +0000

Per facilitar la descàrrega del temari complet, hem habilitat aquest espai on es pot trobar tots els temes per la consulta i preparació al cos docent d'Educació Secundària de Filologia Catalana.Només us caldrà fer clic al tema desitjat i fer clic a la pestanya de la part inferior dreta.

Si voleu veure els temes a pantalla completa feu clic aquí

L'escriptor Francesc Mompó visita l'Institut "Les Llomes" d'Alacant

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 18 Mar 2009 08:35:00 +0000

L'escriptor Francesc Mompó, en la campanya de promoció de la seua última novel·la, Camí d'amor, visita l'Institut "Les Llomes" d'Alacant

Francesc Mompó va visitar ahir l'Institut "Les Llomes" d'Alacant, ubicat en la zona nord de la ciutat.

Alumnat de tercer curs d'ESO i de primer i segon de Batxillerat participaren en la xerrada literària amb motiu de la promoció de la novel·la Camí d'amor, guanyadora del Premi Benvingut Oliver 2008, de Catarroja, publicada recentment per l'Editorial Perifèric.

Els assistents a l'acte tingueren l'ocasió de plantejar a l'autor tota mena de qüestions al voltant de la seua vocació literària, i de la trama de les seues novel·les, la tècnica narrativa, els recursos utilitzats i les experiències que condicionen la fixació escrita dels fets que s'hi desenvolupen.

Mompó, psicopedagog de formació i professor de valencià de professió, es va esplaiar en la justificació dels fets que vol evocar. Mitjançant la combinació de gran dosi d'inspiració i l'elaborat joc lèxic que particularitza la que hem caracteritzat com a "prosa mompina" pel rerefons poètic i la selecció acurada de mots, amb semantisme precís per participar-nos les històries que crea, transforma en teixit literari fantasies que actualitzen utopies i confegeixen un missatge amb qualitat estètica que pretén traslladar al jovent perquè reflexione sobre l'època que li ha tocat viure.

No va poder passar per alt la referència als projectes literaris i a anteriors obres de Francesc Mompó, entre les quals cal destacar la trilogia formada per Els ulls del llac, L'ull de Zeus i Terra de déus, que també han estat lectures per a l'alumnat assistent a l'acte, i d'altres d'èxit reconegut com L'elegit, Els greixets, Amable, Uendos, i el poemari Viàtic marí.

La sessió va cloure amb la dedicatòria i signatura dels exemplars que l'alumnat havia llegit.

Un institut d'Alacant selecciona la novel·la "Camí d'amor" com a lectura del trimestre

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Tue, 17 Feb 2009 09:22:00 +0000

L'Institut d'Educació Secundària “Les Llomes”, en la perifèria de la gran ciutat, ha triat com a lectura dels últims cursos d'ESO i de Batxillerat la novel·la Camí d'amor, de Francesc Mompó, recentment guardonada en el certamen literari Vila de Catarroja.

Es dóna la circumstància que l'alumnat del Centre ja ha fet un seguiment de la trajectòria de Francesc Mompó a través d'altres lectures seues que l'ha captivat.

Francesc Mompó, en la seua qualitat de psicopedagog i professor de llengua i literatura en Secundària, coneix el món particular del jovent i connecta amb el tram de població a qui dirigeix les seues obres, motiu pel qual es pot augurar una acceptació inicial de les seues novel·les i uns resultats abassegadors, que enganxen l'alumnat i fan que s'aficione a la lectura com a necessitat plaent.

Edicions Perifèric publica la darrera novel·la de Francesc Mompó

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Mon, 16 Feb 2009 08:13:00 +0000

Tal com estava previst, Edicions Perifèric acaba de llançar al mercat la darrera novel·la de Francesc Mompó, que duu el nom de Camí d'amor.

L'obra ha esta guardonada recentment amb el Premi de Narrativa Juvenil Benvingut Oliver 2008, en el certamen literari que convoca l'Ajuntament de Catarroja, en col·laboració amb Florida Universitària i la mateixa editorial que s'encarrega de la publicació.

Mai sabem on ni quan ens sorprendrà l'amor. A Màrius i a Talia els nasqué quasi al mateix temps que els creixien les dents i vestien de colors la vida. Però aquest sentiment està ferit per sagetes d'or, de plata i de ferro. Els nostres protagonistes les tastaran totes: saboroses com la mel, arestades com el cantell de les roques muntanyenques, i d'altres amb el regust de ferro rovellat a la boca.

Pel que fa a l'autor, cal dir que amb la present novel·la s'estrena en aquesta editorial, com a conseqüència del guardó atorgat, després d'haver assolit merescut èxit en altres publicacions també segellades amb premis, o finalistes d'altres convocatòries, a Torrent i Borriana. Tanmateix, el més important és poder comptar amb el reconeixement que rep del públic que ha llegit la seua obra, encapçalada per les successives edicions d'Els ulls del llac.

Francesc Mompó i Valls va nàixer a l'Olleria (la Vall d'Albaida). És professor de llengua i literatura en un centre de l'Horta, i també en els cursos de formació lingüisticotècnica en valencià del professorat no universitari. Ha elaborat llibres de text per a l'ESO i ha participat en diversos actes civicoculturals arreu del País. Ha guanyat diversos premis de literatura. Té publicades les novel·les Els ulls del llac, L'ull de Zeus, Terra de déus (que conformen una trilogia), L'elegit, Els greixets, Amable, Uendos i el poemari Viàtic marí.

Com a escriptor ens delita amb el tractament acurat de l'idioma, amb l'ús exquisit d'un rerefons que reelabora mitjançant un lèxic seleccionat farcit d'adjectivació per aconseguir la precisió semàntica en construccions retoricopoètiques que evoquen reminiscències d'èpoques i llocs viscuts.

Mompó fa literatura tot jugant amb les paraules per donar-los forma estètica, sense oblidar les construccions genuïnes de la terra que l'ha vist nàixer, i a través del seu missatge ens transporta a un món enyorat que la realitat s'encarrega d'actualitzar en les noves generacions d'adolescents.

Francesc Mompó presenta la seua última novel·la "Camí d'amor"

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Sun, 15 Feb 2009 04:06:00 +0000

Francesc Mompó presenta Camí d'amor

El prestigiat escriptor Francesc Mompó i Valls va presentar ahir al vespre la seua darrera novel·la, titulada Camí d'amor, guardonada amb el Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil 2008, organitzat per l'Ajuntament de Catarroja, Florida Universitària i Perifèric Edicions.

La presentació va ésser conduïda per les estudioses de l'obra de Mompó, professores Mercè Climent i Beatriu Palmero, que glossaren i analitzaren l'estil i trajectòria de l'autor a través d'un fragment de la novel·la en què es palesa un dels moments de més tensió emocional i càrrega sensual que matisa la relació entre els protagonistes i captiva els sentiments dels lectors.

L'acte -primer d'una sèrie que l'editorial adreçarà a la població adolescent dels nostres instituts- va tenir lloc en el marc incomparable de la comarca nadiua de l'autor, la Vall d'Albaida, concretament en l'escenari que l'escriptor i amic Joan Olivares ofereix al turisme rural en “Ca les Senyoretes”, a la població d'Otos.

Es tracta d'un text narratiu que presenta la trajectòria amorosa -camí d'amor- entre dos joves que han aprés junts els secrets d'estimar-se, que començaren a assolir des de la infantesa, tot envoltat per un context familiar i d'amics que s'hi impliquen i els particularitza.

L'obra, mostra de la sòlida professionalitat de Francesc Mompó, promet èxits de lectura que auguren fites literàries per superar les nombroses tirades editorials de la trilogia formada per Els ulls del llac, L'ull de Zeus i Terra de déus, i les novel·les L'elegit, Els greixets, Uendos i Amable, com ho ratifica el Premi Vila de Catarroja, i les primeres crítiques dels qui han tingut el privilegi capdavanter d'aproximació a la novel·la presentada.

Una vegada més, Francesc Mompó ens delita amb el tractament particular de l'idioma, amb l'ús exquisit d'un lèxic seleccionat farcit d'adjectivació i construccions retòriques que evoquen reminiscències d'èpoques i llocs viscuts -que per ésser de sempre no han perdut actualitat-, i que configuren la ja consolidada i ben anomenada prosa mompina, caracteritzada per l'alta càrrega poètica i semàntica precisa que confereixen un contingut conceptual específic a la seua narrativa.

Estem davant d'una escola de la llengua, d'una didàctica literària que actualitza i recupera el nostre patrimoni lingüístic amb elements purament genuïns i d'altres construccions que treballen la forma, i que, en últim terme, sublimen l'essència dels nostres mots en el vessant estètic per polir el missatge resultant.

En definitiva, parlem del joc de paraules per crear bellesa, que configura i exemplifica el que entenem per literatura, i del qual Francesc Mompó és un acreditat referent al nostre abast.

71. Els gèneres principals de la literatura de masses: el relat d'aventures, la narració fantàstica i de terror, la novel·la policíaca i/o negra, la n

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Mon, 09 Feb 2009 00:00:00 +0000

71 - Tema 71: Els gèneres principals de la literatura de masses: el relat d'aventures, la narració fantàsti...

Publish at Scribd or explore others: Essays Academic Work oposicions

70. La literatura actual. La poesia, la narrativa i el teatre

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Sun, 08 Feb 2009 00:00:00 +0000

70 - Tema 70: La literatura actual. La poesia, la narrativa i el teatre

Publish at Scribd or explore others: Essays Academic Work oposicions

69. La crítica, l’assaig i els llibres de memòries contemporanis

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Sat, 07 Feb 2009 00:00:00 +0000

69 - Tema 69: La crítica, l’assaig i els llibres de memòries contemporanis

Publish at Scribd or explore others: Essays Academic Work oposicions

68. El realisme històric i la poesia social

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Fri, 06 Feb 2009 00:00:00 +0000

68 - Tema 68: El realisme històric i la poesia social

Publish at Scribd or explore others: Essays Academic Work oposicions

67. La novel·la i el conte de postguerra

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Thu, 05 Feb 2009 00:00:00 +0000

67 - Tema 67: La novel·la i el conte de postguerra

Publish at Scribd or explore others: Essays Academic Work oposicions

66. El teatre a partir de 1939

noreply@blogger.com (TONI TERUEL) — Wed, 04 Feb 2009 00:00:00 +0000

66 - Tema 66: El teatre a partir de 1939

Publish at Scribd or explore others: Academic Work oposicions