Reflexions i accions

Entrevista Montilla - Terribas

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Thu, 18 Mar 2010 13:51:00 +0000

Podcast del programa de la Silvia Coppulo amb Miguel Angel Martin, conseller del PSC per Sant Martí i Gerent de L’Institut Metropolità del Taxi.
Dura 10 minuts, jutgeu vosaltres mateixos.

http://www.catradio.cat/audio/424212/Dia-a-dia

Independentistes espanyols (V)

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 28 Feb 2010 22:42:00 +0000

28F: demà tothom a votar

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 27 Feb 2010 19:04:00 +0000

No cal afegir gaire més...

... i si cal...

Demà tothom a votar!!!

La crisi en directe a Can Basté

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Tue, 16 Feb 2010 22:48:00 +0000

Gran espai periodístic aquest matí a RAC1. El programa d’en Jordi Basté ha dedicat més d’una hora a obrir els micròfons i donar veu als damnificats per la crisi.
Qui més i qui menys està patint les conseqüències de la situació econòmica. Potser alguns sectors són més impermeables, però cal ser molt insensible, sord o polític professional (o totes tres coses) per no notar un calfred a l’esquena escoltant el contingut d’aquests seixanta-quatre minuts de ràdio.

Euronews, la pancarta i l’urna

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 14 Feb 2010 11:18:00 +0000

El canal Euronews dedica un reportatge al creixement de l’independentisme a Catalunya. El ressò internacional és molt positiu, és la principal conseqüència del clima polític del País, especialment de l’onada de consultes sobiranistes. Consultes que mereixen tot el suport però que s’han de veure com un instrument propagandístic ja que cal legitimar-les amb l’ús de la democràcia.
De res serviria tota aquesta feina si en arribar a les eleccions “autonòmiques” la resposta de les urnes fos un Parlament amb una composició paral•lela a la d’avui.
Euronews dóna la representació de les veus contraries a la independència a personatges de la talla d’Albert Ribera, Francesc de Carreras, Francisco Caja, o l’Albert Boadella. Independentment de l’opinió política que em mereixen els hi puc reconèixer la virtut de parlar clar. Algú s’imagina quines respostes obtindríem dels Montilla, Mas o Saura? La més absoluta i ofensiva ambigüitat. Això suposant que Euronews, amb bon criteri, no hagués intentat parlar amb ells per realitzar el reportatge. Probablement la resposta llavors va ser “no comment”. Ja se sap qui es mou no surt a la foto.
Em deixo expressament als meus excompanys d’ERC, Uriel Beltran inclòs. Amb ells, la resposta és inequívoca. El problema és que a l’hora d’actuar, per moltes ILP que es plantegin, prima l’estratègia. La estratègia actual és la política del “mentrestant”, hereva de la política de “la pluja fina”, i amb això podem aguantar trenta anys més.
El problema és que jo ja no tinc ni temps ni paciència, i intueixo que no sóc l’únic. En les properes eleccions “autonòmiques” el meu vot serà per qui presenti una proposta clara. Cal desplaçar el terreny de joc de la pancarta a l’urna.

Independentistes espanyols (IV)

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 06 Feb 2010 21:32:00 +0000

Independentistes espanyols (III)

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 06 Feb 2010 21:25:00 +0000

Independentistes espanyols (II)

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 06 Feb 2010 21:02:00 +0000

Independentistes espanyols (I)

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 06 Feb 2010 20:48:00 +0000

Orfe de vot? ...I una merda!

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 31 Jan 2010 19:19:00 +0000

Perdoneu-me el titular però ja són moltes hores d’emprenyament.
Quan vaig sortir d’ERC fa pocs mesos, tenia clar que el meu vot aniria a l’abstenció fins que aparegués una proposta clara, allunyada de les ambigüitats que m’havien foragitat. Em vaig sentir orfe de vot. Per algú que encara confia en la política (la bona política) com eina de progrés, això, us puc assegurar que va ser molt dur.
Sorprenentment en poc de temps es va bastir una proposta apte pels paladars democràtica i sobiranament més crítics, i davant de la meva sorpresa, el meu paladar no era tan atípic. Costava poc trobar persones del meu entorn que compartissin aquesta debilitat.
Arribats aquest punt, amb 3500 catalans disposats a lluitar per aquesta proposta, i amb un número indeterminat (tot i que és fàcil veure que contar en desenes de milers no és cap bogeria producte del meu entusiasme) de catalans farts d’afrontar el carreró sense sortida nacional amb mitges tintes pròpies del menú polític, ja m’enteneu, peix al cove, federalisme, pluja fina, gestió del “mentrestant”... cal que la proposta de Reagrupament continuï.
Cal que continuï amb les persones que ho encapçalaven o sense elles. Cal donar viabilitat política a la proposta i no deixar-la orfe. Cap dels divuit membres de la primera Executiva de l’associació és insubstituïble. Cap. Ni individualment ni com a conjunt. Des del reconeixement a la molta feina feta, qui no estigui per sumar, que s’aparti. I si cal que ho facin tots divuit, trobarem uns altres divuit prou preparats per continuar-ho.
O és que algú està disposat a perllongar la situació actual de Catalunya sense fer-hi res?

Reagrupament.... unitat, unitat i unitat!!!

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 31 Jan 2010 10:15:00 +0000

No dubto de les intencions de cap dels membres de la Junta de Reagrupament. Conec personalment a la majoria i si per alguna cosa destaquen és per la generositat, absència de ganes de protagonisme i un compromís total amb el País i la democràcia.
Una proposta tan ambiciosa com la de Reagrupament (ningú va dir que fos fàcil) mereix donar el millor de tothom. En un partit polític tradicional la notícia no es produiria. Si algú discrepa posa en la balança els interessos personals i la menjadora, gairebé sempre, és determinant. Són problemes, i virtuts, d’unir persones lliures.
Són moments per l’excel·lència, fins i tot amb els moviments de cintura. Si algú ho dubta que es pregunti si el País s’ho pot permetre.

Reagrupament a la Vila Olímpica

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Thu, 21 Jan 2010 23:19:00 +0000

Reagrupament Sant Martí organitza una conferència amb en Toni Strubell i n’Emili Valdero a la Vila Olímpica. Hotel d’Icària BCN (Av. Icària, 195). Dijous 28 de gener a les 20h.
Si voleu coneixer de més a prop la proposta de Reagrupament, esteu convidats.

El PSC prepara l'enfrontament

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 02 Jan 2010 20:50:00 +0000

Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbons van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans del XVII i principis del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en l'excel·lència de les seves lleis. La Declaració d'Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana.
El republicanisme català del XIX encara va apostar per la llibertat política com a base de la identitat, tanmateix, la Renaixença, emmirallada en el model germànic, va fonamentar el nacionalisme en la cultura i la llengua. El parèntesi republicà del 31-39 hauria pogut segellar un projecte de fusió entre ambdues dialèctiques, però no va tenir temps, i la derrota del 39, perpetuada en la Constitució postfranquista del 79, va ser massa aclaparadora. I què ha vingut al darrere? Doncs gairebé res.
Pujol no va tenir projecte cultural ni polític més enllà del peix al cove i un Estatut de fireta. Això sí, la coartada d'impedir la fractura social va justificar la manca d'idees. On volia arribar Pujol? Què volia fer? Doncs el mateix que ara CDC: mantenir un oasi català d'aigües somes i pudentes, amb una bona llamborda ben clavada al cervell.
I el PSC? Quin ha estat el projecte polític i cultural del PSC més enllà del totxo i l'asfalt? La cohesió social s'hauria pogut potenciar a partir d'una cultura competitiva de qualitat, però això requeria intel·ligència, voluntat i projecte, i res d'això han tingut ni els convergents, ni els socialistes, ni els seus epígons. La via identitària germànica, tímidament plantejada a partir del binomi llengua-nació, no ha anat més enllà de les declaracions d'intencions.
D'altra banda, la via política de la identitat, la nostra opció primigènia, ni tan sols s'ha intentat. Res impedia que Catalunya fes lleis pròpies i justes que ens garantissin la llibertat, però no ha estat possible. La Constitució, les lleis orgàniques i l'escanyament fiscal no han donat marge per fer-ho, i a tot això s'ha sumat el terrible enemic endogen. La misèria intel·lectual que ens governa ha estat incapaç de generar una legalitat competitiva en la qual ens poguéssim emmirallar els catalans. Robatoris legals com la llei de successions, els successius desastres legislatius que han fet naufragar l'educació, la discriminació de la classe mitjana respecte als serveis fonamentals i la mateixa destrucció física de la classe mitjana han estat mèrit propi dels nostres polítics. Ells han construït una megaadministració ineficaç i moralment corrupta. Ells han decidit que la Generalitat era l'espai on havien de pasturar els pixavagants i inútils dels aparells dels partits. Una administració dirigida per un alt percentatge d'inútils, covards i corruptes, òbviament, no ha generat res.
Lleis potents, constitucions catalanes i administració eficaç és el que necessitava la identitat catalana, però això a ningú li ha interessat. A tall d'exemple, només heu de mirar la premsa recent. Fa setmanes que bramulen contra les consultes sobre la independència. Es perfila la possibilitat d'una ruptura democràtica, ni que sigui a la italiana, i això exigeix desqualificar qualsevol iniciativa popular, conjurar-la i exorcitzar-la . Bona feina del nostre Parlament: ofegar qualsevol iniciativa legislativa popular, diluir-la o desviar-la. Evidentment, no creuen en la via identitària a partir de lleis de progrés.
Per acabar-ho de rematar, també tenim en marxa un altre gest legislatiu premonitori i antiidentitari per antilegislatiu. Diuen que el PSC ordenarà als seus diputats que impedeixin l'abolició de les curses de braus a Catalunya. La posició del PSC és molt perillosa. És del tot normal que una societat avançada es plantegi impedir la tortura pública dels animals, en el seu dia fins i tot la República espanyola ho va fer... Tots ens podríem felicitar d'una modernitat catalana capaç d'eradicar espectacles degradants. Tanmateix, determinats sectors s'han apressat a manifestar que la defensa de les pobres bèsties és una agressió catalanista contra la cultura espanyola. I, efectivament, la iniciativa afavoreix la identitat catalana, però no perquè qüestioni una suposada tradició espanyola, sinó perquè referma la personalitat jurídica. És un acte identitari que no va contra ningú. No s'ataquen els toros perquè siguin espanyols, ningú ha dit això, sinó perquè la pena de mort no és opinable.
I el PSC ha polititzat el que simplement era un tema de sentit comú o, si voleu, d'humanitat. El més lògic hauria estat, com a partit de progrés, demanar la prohibició, o deixar llibertat de vot si es volia mantenir la hipocresia que la tortura és art i un tema opinable. Però el nostre PSC no fa això. El nostre PSC polititza el tema, boicoteja la capacitat legislativa de Catalunya i ordena defensar els toros en tant que festa espanyola. I aquesta és una dinàmica retrògrada. Catalunya ha de ser una sola comunitat oberta a les més distintes herències culturals. Però l'estratègia del PSC va als antípodes: passa per potenciar l'enfrontament de comunitats, la catalana (una suma canviant i plàstica d'aportacions) i l'espanyola fonamentada en la fossilització i les essències. Impulsar la defensa de les corrides de toros en contra de l'opinió majoritària a Catalunya no és un acte democràtic, ans al contrari. I al darrere hi ha una voluntat específica d'impedir la fusió cultural i garantir una bombolla diferenciada i immaculada de cultura espanyola a Catalunya. I, no ens enganyem, aquestes actituds evidencien que el projecte del PSC apunta a l'enfrontament civil.
És precisament per aquestes raons, i per garantir una sortida de progrés, que la ruptura democràtica i republicana esdevé una necessitat urgent. Cal obrir un marc en el qual Catalunya pugui tenir un desplegament legislatiu sense traves i una administració eficaç i honrada. El PSC ha mogut peça i, que ningú s'enganyi, la batalla dels toros serà molt important.

F. Xavier Hernàndez Cardona / Historiador, publicat al diari Avui.

Rodalia: jo ja he notat el canvi

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Thu, 31 Dec 2009 13:01:00 +0000

Ahir vaig fer una investigació ferroviària. Ei, no com a usuari habitual, sinó com a observador. I escolti, quin canvi!!! Quanta raó la de Joan Saura dimarts: “Aquesta és la transferència més important dels últims 30 anys”. Si el nivell el marca el traspàs de Rodalies, imagini’s en quin lloc mental ha guardat el senyor Conseller l’“insuperable” finançament..., per exemple. Per cert, el regalet inclou un augment de tarifes del 6% i un dèficit de 117 milions, que, per entendre’ns, són quatre millets (equivalència d’un millet, 30 milions).
D’entrada ja no vaig anar en Rodalies com fins ara, sinó en Rodalia. Passar del plural al singular marca com serà el canvi. Espero que quan d’aquí dos o tres anys (anant bé) ens traspassin els Regionals, llavors en direm el Regional. Bé, un cop assegut (sí, vaig poder seure perquè no vaig viatjar en hora punta, moment en què la pressió humana que la massa exerceix sobre tu fa que viatgis suspès en l’aire sense que els peus et toquin a terra)..., doncs això, que un cop assegut van assaltar-me els dubtes. El tros de cartró anomenat bitllet, de qui és responsabilitat? És tarifa i pertany a la Generalitat o el consideren estacions i és d’Adif? La gent que es cola darrere teu a les cancel·ladores, a qui estafa, a Madrit o Sant Jaume Square? Si no m’agraden les melodies que interpreten al vagó tota mena de músics, a qui li reclamo un canvi de repertori? Si els rellotges de les estacions marquen sempre l’hora que els rota, ara de qui és culpa? Si a la recentment remodelada estació de Sants ara tampoc no hi ha manera de sentir la megafonia (igual que abans de la remodelació), de la família de qui haig de recordar-me?
I, per respondre’m totes les preguntes que no m’han cabut en aquest article, crearan comissions de seguiment? I qui les coordinarà, Adif, Renfe, l’Estat, la Generalitat o tots junts?

Iu Forn, publicat al diari Avui. (com sempre un plaer llegir-lo)

Un altre ILP morta.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 20 Dec 2009 18:28:00 +0000

Tot i l’entusiasme dels seus promotors, veig molt difícil que l’ILP per l’abolició de la tauromàquia prosperi. Com vaig escriure fa gairebé un any, les cartes estaven marcades, davant d’una votació secreta i amb els dos grups majoritaris amb llibertat de vot, la ILP ha estat admesa a tràmit amb el suport de només 67 diputats. La resta, 59 més cinc abstencions, no considerava d’interès discutir la proposta que portava l’aval de 180000 signatures.
Evidentment sóc partidari de la prohibició de la tauromàquia, al meu parer és un espectacle denigrant del tot injustificable, però d’aquest procés el que em crida més l’atenció és la negativa a raonar. La política és un altre cosa diferent a tancar-se en banda, a la vegada que la política, com moltes altres coses de la vida, està renyida amb la hipocresia. No es pot permetre que els nostres representants mantinguin contínuament discursos contradictoris depenent de qui els escolta. Per posar un exemple entenedor i malintencionat: no es pot parlar d’independentisme el diumenge a Vic i de pressupostos de l’estat espanyol el dilluns al matí.
La pròxima legislatura Reagrupament serà al Parlament, el seu grup parlamentari estarà format per professionals de diferents sectors que no necessiten de la política per arribar a fi de mes, per parlamentaris amb llibertat de vot que se saben deutors de la confiança dels electors de la seva demarcació, per polítics independentistes que creuen que el dret a l’autodeterminació i la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides està per sobre de la legislació espanyola, i sobretot per persones que raonen i parlen clar. Diumenge i dilluns.

El 70%

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Mon, 14 Dec 2009 23:45:00 +0000

N'hi ha qui té molt clara l’opinió del 70% restant.
Ens volen fer creure que en un referèndum vinculant hi hauria un 100% de participació.
Algú creu que tots els independentistes van votar?
Hi ha algú que no pensi que amb un debat previ i raonat molts indecisos votarien favorablement a la independència?
Hi algú que cregui que tots els que no van votar per manca de publicitat, per proximitat del col•legi electoral, per la nul•litat del procés o per no significar-se políticament són unionistes?
En qualsevol consulta electoral el percentatge de vots prima sobre la participació i no al revés.
Si alguna cosa queda clara és que els 169858 i els 5745 difícilment canviaran d’opinió. De fet és com està ara mateix el marcador: 169858 a 5745. A menys que algun d’aquests que ho tenen tan clar decideixi jugar el partit sencer.

10 Diferències.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 13 Dec 2009 18:42:00 +0000

... fàcil de trobar-les oi? Potser el títol s’hauria de canviar per “A que no trobes cap similitud?”.

Entre els que feien cua per votar en la primera imatge segurament hi haurà algun demòcrata que votarà no. Farà servir els seus drets democràtics i respectarà el resultat final.

Entre els que no votaran n’hi ha molts que no participen ja que creuen que amb la força de la legislació actual la veu dels seus veïns no té cap mena d’interès. Suposo que pensen que la seva opinió és minoritària i abans de evidenciar-lo en un procés democràtic s’estimen més imposar-la. És entre aquests on tindreu problemes per trobar les deu diferències amb la segona foto.

Fotografies de Directe.cat

Imatges d’un poble lliure.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Mon, 30 Nov 2009 13:48:00 +0000

Vic

Tona

Centelles

Sant Jaume de Frontanyà

El Ter

Sant Quirze de Besora

Artesa de Segre

El Papiol

Vilafranca del Pendedès

La Pobla de Segur

Les Borges Blanques

Linyola

En aquest apunt, i mentre duri la campanya de les consultes populars del 13 D, aniré afegint imatges dels pobles que tenen l’orgull de celebrar-les. Seran imatges senzilles, preses amb un telèfon mòbil, l’únic valor que tenen és el testimonial. Agrairé molt si voleu enviar-me fotos de les vostres viles.

Premià de Dalt

Argentona

Canet de Mar

Arenys de Mar

Conferència sobre les consultes per la independència.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 29 Nov 2009 15:13:00 +0000

Reagrupament – Sant Martí us convida a una conferència amb en Carles Móra (alcalde d’Arenys de Munt) i en Jordi Comes (ex-alcalde de Matadepera i associat a Reagrupament). Un cop acabada la conferència, sopar debat sobre les consultes per la independència.
L’assistència a la conferència és lliure i pel sopar és demana reserva prèvia (bcn-santmarti@reagrupament.cat)
El preu del sopar és de 23 €.

Enveja sana.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 29 Nov 2009 14:14:00 +0000

Arribat de l'Acte Nacional de la Coordinadora per la consulta sobre la independència no puc expressar més que joia per l’èxit de la convocatòria, satisfacció pel format de l’acte i felicitar als organitzadors. Omplir l’Auditori del Fòrum amb 3500 persones i sense el ressò mediàtic merescut té molt de mèrit.
El següent pas el tenim el 13 de desembre, cal anar a les urnes, cal insistir en la necessitat d’una participació majúscula i cal que la democràcia s’expressi amb contundència davant dels que volen coartar-la. Com ha sentenciat en Josep Mª Terricabras “els representants polítics ens representen però no ens substitueixen”.
El 13 de desembre no podré votar. Caldrà, malgrat certes pors, començar a organitzar-se a Barcelona per poder fer-ho. Ho viuré amb enveja sana i des d’algun dels municipis que si podran. Tinc més d’un centenar per escollir.

Reagrupament a Sant Martí.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 08 Nov 2009 20:23:00 +0000

Vídeo resum de l’acte fet per Reagrupament al districte de Sant Martí. (Can Felipa)

Reagrupament - Presentació a Barcelona · Poblenou from Reagrupament on Vimeo.

Reagrupament al Poblenou.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sat, 10 Oct 2009 13:06:00 +0000

Dijous 22 d’octubre Reagrupament es presenta al districte de Sant Martí amb la presència d’en Joan Carretero i l’Emili Valdero. El format de l’acte, obert a tothom, permetrà conèixer la proposta de Reagrupament a tots aquells que estigueu interessats.

Us hi esperem.

I Assemblea de Reagrupament.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 04 Oct 2009 20:33:00 +0000

La primera Assemblea Nacional de Reagrupament s’ha desenvolupat en un clima d’entusiasme i compromís amb el país. Els estatuts, el reglament d’organització i la ponència política han tingut un suport gairebé unànime. Enrere quedava la feina de creació del text i discussió d’esmenes, un procés participatiu que va permetre la inclusió de noves aportacions fins l’últim moment.
Durant el matí parlaments de companys, tots a un nivell molt alt. Informes de gestió, gestions brillantíssimes fetes en una associació que naixia des de zero i que al final del dia tenia un centenar d’associats més. Una filera de convidats de luxe, entre els que estava en Salvador Cardús “Catalunya es malfia de la política, per això espero que sigueu capaços de vèncer aquesta desconfiança”. La presència dels mitjans de comunicació, no prou nombrosos com la rellevància de l’acte demanava, però amb una llibertat de moviments i informació total (tota una novetat per aquesta mena d’actes). La presència dels blocaires, la presentació del vídeo de l’homenatge a Moragues, gairebé 300 persones seguint l’assemblea per Internet. El matí s’havia acabat i la sensació d’eufòria era prou evident.
La tarda s’encetava amb les converses dels associats amb els candidats prèvies a les votacions. Posteriorment l’escrutini, un procés llarg, no en va mil persones triaven entre 72 candidats per 18 llocs. Aquí encara vam poder gaudir de l’oratòria d’en Carles Mora “el poder de dipositar la nostra voluntat dins d’una urna és major que el de treure els tancs al carrer”. Finalment el resultat de la votació i la composició de la primera Junta; divuit patriotes amb un grau de compromís i de treball més que notable, entre ells el primer President: “Ens podrem equivocar moltes vegades, però ens hem de comprometre davant els ciutadans a que mai, sota cap circumstància, ningú ens pugui acusar de traïció a Catalunya".

Intereconomia i la consulta d’Arenys.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Sun, 13 Sep 2009 09:32:00 +0000

Avui.TV ens deixa aquest tall de la cadena intereconomiaTV, una de les magnífiques emissores que ens arriben amb la TDT. Jo tot i tenir-la al final amb les de teletienda, tele5 i 40 latino, us haig de confessar que cada cop la veig més. Un cop superada la fase de ràbia es converteix en una cadena fantàstica especialitzada en la comicitat.
Us recomano bon humor abans de veure el vídeo. Estic gairebé segur que aquesta cadena la dirigeixen independentistes espanyols que comparteixen l’anhel de llibertat dels pobles.
Una abraçada als bons periodistes i a tots els demòcrates del món.

Zapatero y Rajoy irán a Arenys de Munt.

jordiabril.cat@gmail.com (Jordi Abril) — Wed, 09 Sep 2009 22:31:00 +0000

“El presidente del gobierno Rodríguez Zapatero acompañado del líder de la oposición Mariano Rajoy harán acto de presencia conjunta este domingo en la localidad barcelonesa de Arenys de Munt para mostrar su apoyo a los ciudadanos catalanes en su ejemplar ejercicio de democracia frente a la movilización fascista y antidemocrática.” La declaración se ha hecho a la salida de la reunión de urgencia entre ambos líderes. Ambos se han declarado “genéticamente” demócratas por principio. “Todo y no estar de acuerdo con los objetivos de la consulta, la voluntad popular es la base en la que se fundamenta nuestra sociedad. Esperamos convencer, no vencer.”
….
….
Publicat a Mi Mundo, Mi País, Mi Razón i AVC.

….
….

Evidentment això és un exercici d’imaginació immens. Veig molt improbable trobar cap demòcrata a Espanya. Almenys cap que gosi agafar un micròfon i deixar clar que no té res a veure amb la mitja dotzena de miserables frikis que volen manifestar-se a Arenys en nom d’una formació que hauria de ser il·legal.
Gràcies a que tots aquests personatges s’han tret la careta, la consulta d’Arenys ja és un èxit. Friso esperant l’hora del referèndum “legal”. Aquell que es produirà segurament la tardor de l’any vinent i on podré votar una opció sobiranista que prioritzi la declaració unilateral d’independència.