La segona edició del Flic (desembre 2011-Març 2012) és un homenatge a l’autora internacional KVETA PAKOVSKA a diferents espais familiars, llibreries, centres d’arts contemporani i escoles d’art de Catalunya i la resta de l’estat i un concurs participatiu a través del Diari ARA, amb la participació de Clijcat, Embaixada Xeca i Toc Toc.

Una visió sobre les complicitats entre el CIRC i la LITERATURA, amb una bibliografia a càrrec de Roser Ros sobre Circ, un text sobre la relació entre el circ i la literatura de Jordi Jané, presentacions de llibres de circ a llibreries de tot l’estat i els espectacles Aquí comença la Història, de la Companyia Celsoy Frana (circ i literatura) i Perdiendo el tiempo, de la companyia Mar Gomez.

Una proposta de difusió de literatura a través dels taxis, en col·laboració amb l’Institut Metropolità del Taxi de Barceloa i l’Appec, que portaran revistes infantils i juvenils en català a l’interior dels seus cotxes, durant el Festival.

Una inauguració a La Seca-Espai Brossa i una clausura al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Col·laboració amb Educació sense fronteres, la literatura com eina per difondre els objectius del mil·lenni, el text inaugural del Flic escrit per Pep Molist.

La producció d’una cantata per difondre la literatura a través de la música: Una nit a la llibroteca, amb text de Roser Ros i música de Glòria Garcés.

Mostra realitzada per els nois i noies de l’escola d’art El Triangle de Sant Cugat a Tantàgora

Una presentació a les diferents Llibreries Flic especialitzades en literatura infantil i juvenil de la bibliografia del festival la Kveta Pacovska i sobre Circ realitzada en motiu del FLIC per tot el territori, Barcelona, Sant Cugat, Girona, Madird, Vigo, La Coruña.

Convocatòria del Concurs Il·lustrador Resident 2012,  que té per objetiu impulsar i promocionar les noves fornades d’il·lustradors. Presentació del llibre Onir, editat per Tantàgora del primer illustrador Resident Ivan Regalado

Les rates us recomanen… durant el FLic un consultori via email per pares i nens de recomanació de llibres lesrates@tantagora.net

FLic ( 2 ) _Danvantal from tantagora on Vimeo.

El Festival arriba a nous públics i territoris amb propostes innovadores per engrescar els infants i els joves al conreu de la lectura i la literatura. Flicofereix innovació per augmentar la qualitat estètica del criteri literari de la població infantil i juvenil.

El Flic té per objectiu donar a conèixer la literatura oral i escrita a públics entre 0 i 18 anys, fomentant les indústries culturals relacionades amb la literatura per tot el territori de parla catalana, i contribuint a la valorització de la qualitat de les activitats dels principals agents implicats en el seu disseny, producció i promoció.

Una imatge gràfica encarregada a l’il·lustrador Arnal Ballester.

La Cloenda del Flic és el 4 de Març a les 11h al CCCB.

Una llengua com qualsevol altra? La resposta no presentaria cap dubte si tot ciutadà de la seva terra estimàs el que és seu. Des del segle IX tenim consciència escrita de l’existència d’una llengua coneguda amb el nom de català. I ja no s’hi valen banalitats. La història i la literatura escrita ens donen la raó. Què és una llengua? Allò que ens fa ser qui som… Allò que ens identifica com a poble. I des d’un indret petit, però alhora amb un esperit gran, els parlants ens fem una pregunta tan retòrica com simple: realment és qüestionable l’existència d’una llengua amb la qual nosaltres ens comunicam vivim i sentim?

Tot i els paranys del viatge en la nostra història i les dures pluges que han humitejat la nostra identitat i han intentat afeblir la nostra raó de ser, hem sobreviscut. I amb això, hem persistit com a parlants i éssers que se senten a casa seva.

Per això, pensam que no és ara el moment en què tot això ha de canviar. Si avui existim com a plataforma i entitat és perquè, entre molts altres obstacles i pedres del camí, el nou partit de govern a les Illes es proposa, una vegada més, entre banalitats que s’acumulen en el dia a dia, la modificació de la normativa actual sobre la Llei de funció pública a les Illes Balears , en la qual el català deixa de ser un requisit per obtenir una plaça a l’Administració i es converteix en només un mèrit. Que no ens enganyin! Això només és una excusa per exterminar una història viva i un poble en moviment, per atemptar contra el consens lingüístic dels últims 30 anys i per atacar la llengua com a signe identitari de tota una terra , aquella que ens fa ser qui som. Que no ens enganyin! Aquest és un atac a la llengua disfressat de simple modificació de la normativa actual. Cal fer un repàs a la història amb la nostra memòria, viatjar en el temps fins a l’any 1986 i saber que el consens per l’aprovació de la normalització lingüística a les Illes ens ha de bastar per seguir fent feina i per no tenir por d’utilitzar un verb del qual haurem de fer ús en aquests anys que s’aventuren difícils: lluitar.

Lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por als atacs exterminadors d’aquesta gent que ara no semblen ser la nostra gent. Si permetem això, no només posam en un seriós i preocupant perill el funcionament de la nostra Administració, sinó que les conseqüències sobre la garantia dels drets lingüístics a les Illes Balears seran immediates, així com la pèrdua de cohesió social i lingüística.

El procés de substitució lingüística és cada cop més imminent, la feblesa d’una llengua normal creix a un ritme desolador i el conflicte intergeneracional no té altre adjectiu que el de terrible. Des de Moviment per la Llengua, es demana la retirada de proposta de modificació de la Llei de funció pública i el manteniment de l’actual Llei de normalització lingüística com a garantia d’igualtat i d’oficialitat jurídiques entre les diferents llengües de l’estat. Des d’aquí, us convidam a adherir-vos a aquesta plataforma i campanya per la llengua. Perquè una llengua no té ni tampoc no entén de colors, perquè una llengua no ha de ser batallada ni barallada, una llengua no ha de ser minoritzada per ser minoritària; una llengua, senzillament, ha de ser. No callarem, perquè callar ara és mentir. I som transparents, som gent valenta i, des de qualsevol indret, refarem el nostre dret de parla, el nostre dret a l’existència com a parlants d’una llengua, la catalana. Perquè com deia Baltasar Porcel, “la llengua tenim la nostra força”; perquè com clamava Víctor Alexandre, “quan la llei no és justa, és de justícia transgredir la llei”. I perquè ho va deixar ben clar Joan Fuster, “estem farts d’haver de demanar perdó per existir”.

En català, ara i sempre més!

|ACCÉS AL WEB I A LA SIGNATURA D’ADHESIÓ AL MANIFEST|

L’InfomeCAT, per a l’elaboració del qual s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat Plataforma per la Llengua ha realitzat el darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua catalana. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.

|ACCÉS A L’INFORME!

Marc Brull, ciutadà de Torrelles de Llobregat i alumne de l’Escola Iris de Sant Vicenç dels Horts i soci de la Piscina Municipal Montserrat Canals d’aquesta mateixa ciutat,  s’ha proclamat recentment Campió d’Espanya de Natació, en el torneig organitzat al municipi de Dos Hermanas (Sevilla). El nedador ha guanyat en les següents modalitats: 100 m crol, amb un temps d’1’16”22, 50 m crol, amb un temps de 32”70 i 50 m papallona, amb un temps de 35”32.

En les tres proves, Marc Brull va assolir el 1r lloc i a més va rebaixar els rècords nacionals de l’any passat. El nedador utilitza les instal·lacions de la piscina Montserrat Canals per fer part del seu entrenament.

Font: Premsa i Comunicació ajuntament@svh.cat

Cercador de continguts digitals educatius i que va acompanyat d’una xarxa social com a punt de trobada i d’intercanvi per a la comunitat educativa.

A banda de cercar els contiguts digitals,  en permet trobar d’altres presents a la xarxa mitjançant un eficaç sistema de classificació. En paral·lel permet la publicació de materials per part de la comunitat d’usuaris.

Tiching, es troba disponible en català, anglès, espanyol, basc i gallec.

L’educació, avui en dia, integra continguts i orientacions que busquen desenvolupar en l’alumnat aquelles habilitats que li seran imprescindibles a l’era digital, a saber: la capacitat de llegir textos, comprendre’ls i expressar les idees de forma clara i simple; la cerca crítica i selectiva d’informació; la capacitat de pensar independentment, d’expressar la pròpia opinió mitjançant arguments vàlids i de resoldre problemes generant noves idees. Hom considera que el foment de la lectura de la premsa escrita a l’aula és una bona eina perquè, a partir de l’anàlisi de l’actualitat, l’alumnat desenvolupi la seva consciència crítica enfront de la realitat del món actual i adquireixi uns valors cívics fonamentals.

L’alfabetització mediàtica

És un àrea de coneixement imprescindible en l’actual Societat del Coneixement que promou la lectura i la recepció crítica dels missatges, tant dels mitjans de comunicació de massa tradicionals com la premsa escrita, el cinema, la ràdio o la televisió; com dels nous mitjans tecnològics: internet, videojocs, telèfons mòbils, etc.

La Unió Europea i la UNESCO en recomanen la seva introducció a l’escola i el seu principal objectiu és que la joventut aprengui a acostar-se als mitjans de comunicació amb sentit crític i a utilitzar-los amb creativitat.

Els continguts relacionats amb els mitjans que cal treballar a l’aula per acostar-s’hi críticament són: qui els produeix; les seves diferents classes i categories; les tecnologies relacionades amb ells; els diferents codis i llenguatges que utilitzen; les formes que reflecteixen la realitat i a qui es dirigeixen.

L’educació mediàtica i competències bàsiques

L’educació mediàtica es relaciona amb les competències bàsiques perquè és un recurs de bàsic per al desenvolupament de:

1. Les capacitats intel·lectuals, com l’ús de la informació, la resolució de problemes, el desenvolupament del judici crític i de la creativitat.
2. Les capacitats metodològiques com l’autoorganització del treball o l’ús adequat de les diferents fonts d’informació i de les noves tecnologies.
3. Les capacitats personals i socials, com l’autoestima i la cooperació amb els altres.
4. Les capacitats comunicatives com la de comunicar adequadament.

L’educació mediàtica manté, però, una relació directa amb competències específiques com la comunicació lingüística, el tractament de la informació i la competència digital i la competència social i ciutadana.

Recursos per a treballar la lectura de la premsa escrita a l’aula

Monografies

Retos y perspectivas de la educación mediática en España. Consulta a expertos

Alfabetización mediática y competencias básicas

Guies didàctiques

El periódico

La notícia y el reportaje

La entrevista y la crónica

El artículo y la columna

El editorial, el suelto y la crítica

Lectura de prensa y desarrollo de la competencia lectora

Altres documents

La prensa escrita, recurso didáctico

Premios nacionales. Fomento de la lectura de la prensa 2007

La llengua oral és l’eix central de la coordinació 2011-2012  dels cicles educatius de la nostra demarcació en el seu marc de formació permanent del professorat.

En l’abordatge de la sistematització de la llengua oral, s’ha previst la intervenció d’Enriqueta Garriga Ferriol en dues sessions formatives (una d’elles destinada al parvulari i cicle inicial i, l’altra, als cicles mitjà i superior d’Educació primària)  i una posterior de síntesi.

La professora Garriga  té una àmplia trajectòria professional. Del 1973 al 1988 va treballar de Logopeda i des del 1980 al 1988 va ser directora del Centre d’Educació Especial Sants Innocents de Barcelona, on s’atenien alumnes amb discapacitat intel.lectual des dels 3 fins als 18 anys.
Del 1993-2003 va ser  directora i psicopedagoga del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA), de Sant Adrià de Besòs. on s’atenien alumnes amb deficiència auditiva i altres trastorns de llenguatge escolaritzats a les diferents escoles ordinàries.
En paral·lel,  des del 1974 i fins el 2011 va ser pProfessora associada a la URL (Universitat Ramon Llull, Facultat Blanquerna) activitat combinada amb la publicació de diverses obres i propostes metodològiques i didàctiques.

A continuació trobareu material de referència proposat per la professora Garriga.

L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció pe a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge Publicació en format pdf (Departament d’Ensenyament – 2003).

La sistematització de la llengua oral al parvulari i cicle inicial Enllaç a la presentació portada a terme el 8 de febrer de 2012

Activitats per treballar la consciéncia fonològica. Quadres resum elaborats per Mercè Peroliu a partir del dossier “La consciència fonològica en els infants. Un programa de classe”, treball realitzat per Enriqueta Garriga.

I, encara, llibre recomanat:

Manolson, A. (2000). Hablando nos entendemos los dos. Madrid: ENTHA

L’activitat Ronda de llibres avança amb bon peu. Els alumnes de quart d’educació primària de les escoles participants estan llegint els llibres proposats. A la reunió de seguiment de l’activitat que es va fer el dia 1 de febrer es van acabar de concretar aspectes relacionats amb el calendari, les característiques de les sessions competitives, així com la implicació de cadascun dels serveis i de les institucions implicades en l’organització.

La implicació de les biblioteques públiques Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts, Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat i Can Baró de Corbera de Llobregat i dels ajuntaments d’aquestes localitats ha estat bàsica per al bon desenvolupament de la mateixa.

CALENDARI

1 de febrer – 23 de març: Període per a l’elaboració de les preguntes sobre els llibres per part dels grups – classe participants. Podeu descarregar-vos la plantilla per redactar les preguntes.

23 de març: Data límit de lliurament de les preguntes al correu del servei educatiu (a8870309@xtec.cat)

17, 18 i 19 d’abril: Revisió de les preguntes per part d’una comissió.

Mes de maig: sessions competitives (veure calendari adjunt)

30 de maig: FINAL

CARACTERÍSTIQUES DE LES SESSIONS

a. Tindran una durada aproximada de 3/4 d’hora.

b. La dinamització de la sessió anirà a càrrec del personal de la biblioteca pública

c. Els serveis educatius seran presents a totes les sessions per tal de donar suport logístic.

d. A les sessions competitives hi participarà tot el grup classe.

e. Cada grup classe nomenarà un portantveu, que serà el que respondrà a les preguntes.

f. La persona dinamitzadora serà l’encarregada de fer les preguntes.

g. Es faran vuit preguntes a cada grup, una de cada llibre.

h. En cas d’empat, es faran més preguntes fins que un dels grups falli.

i. És molt convenient que cada grup classe vagi acompanyat per dues persones. Una serà l’encarregada de controlar la puntuació del seu grup i l’altra es farà càrrec de la coordinació del grup classe.

j. En cap cas, les dues persones que acompanyen el grup podran ajudar en la resolució de les preguntes.

k. Les dues persones tutores que faran el control de les puntuacions, tindran la responsabilitat, en cas de dubte en una resposta, de comprovar si és correcta o no i aprovar o denegar la seva validesa.

l. En el moment de fer la pregunta cada grup classe disposarà d’un minut per a deliberar sobre la resposta a donar i dir-ho a qui faci de portantveu.

SESSIONS COMPETITIVES DE CADASCUNA DE LES POBLACIONS