Ricard Vilanova

Interaccions socials #45/2026

2026-11-08T22:00:00.000+01:00

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 45 (2026):

Novembre
SETMANA 45/2026
dl. 2: 0
dm. 3: 2
dc. 4: 2
dj. 5: 0
dv. 6: 0
ds. 7: 0
dg. 8: 0

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]

The Man Who Fell to Earth (1976)

2026-11-07T11:00:07.363+01:00

[1443]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Nicolas Roeg
Guió: Paul Mayersberg (novel·la: Walter Tevis)
Música: John Phillips, Stomu Yamashta
Producció: British Lion Films
Distribució: British Lion Films
Actors: David Bowie, Rip Torn, Candy Clark, Buck Henry
País: 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1,85:1; color: color
Estrena: 18/03/1976
Pressupost: 1,5M $; recaptació: 3M $
Títol original: The Man Who Fell to Earth

El hombre que cayó a la Tierra a Espanya i Hispanoamèrica

[ Ciència ficció, extraterrestres ]
2 h. 20 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,5) (32K) | Filmaffinity (5,5) (2K):
“Un extraterrestre s'ha de fer passar per humà per salvar el seu planeta moribund, però una dona i l'avarícia d'altres homes comporten complicacions.”

Crítica

Perquè he llegit els resums, sinó no m’hauria assabentat del que passa: és molt estranya…

Basada en la novel·la del mateix títol del Walter Tevis publicada l’any 1963.

He vist un petit clip de l’inici del primer capítol de la sèrie de deu capítols de 2022, he sentit curiositat i he estirat el fil per saber d’on venia tot plegat. Primera notícia de tot…

Pel que llegeixo, la pel·lícula es va estrenar a Espanya el 1976, però m’estranya moltíssim que no censuressin les escenes eròtico-pornogràfiques, tot i que la censura no es va abolir fins el 1977… Per altra banda, 2 h. 20 min. és una pel·lícula llarga per l’època.

M’ha semblat gairebé més interessant la sinopsi del llibre original, que no pas l’adaptació d’aquesta pel·lícula on pràcticament has d’endevinar en cada moment què està passant.

És a dir, llegeixo el resum del llibre i em sembla fantàstic, perfectament entenedor. També llegeixo el resum de la pel·lícula i s’entén molt bé, ara bé, no és el que hi passa, és el que s’interpreta que hi passa, però no és el que jo entenc. En definitiva, que m’ha deixat bastant torbat i trasbalsat…

The Man Who Fell to Earth
(1976)

The Man Who Fell to Earth
(1987)

The Man Who Fell to Earth
(2022) S01

Valoracions molt discretes d’aquesta pel·lícula de 1976 (6,5)IMDb, de l’altra TV movie de 1987 (4,9)IMDb i de la sèrie de 2022 (7,2)IMDb, però sembla que el fenòmen és considerat de culte en el sector.

“Un extraterrestre ve a la Terra amb forma humana amb la intenció d’aconseguir aigua per al seu propi planeta, que està moribund. Un cop aquí, i atesa la seva intel·ligència superior, l’alienígena comença a escalar socialment i financerament per aconseguir el seu propòsit.”

Resum (amb espòilers)

El Thomas Jerome Newton és un alienígena humanoide que viatja a la Terra des d'un planeta llunyà. En aterrar a Nou Mèxic, adopta l'aparença d'un home anglès. El Newton ha arribat a la Terra amb la missió d'emportar-se aigua al seu planeta natal, que pateix una sequera catastròfica. El Newton aprofita ràpidament la tecnologia avançada del seu món per patentar nombrosos invents a la Terra. Aconsegueix una riquesa immensa com a cap de World Enterprises Corporation, un conglomerat tecnològic amb seu a Arizona, amb l'ajuda de l'Oliver Farnsworth, un destacat advocat especialitzat en patents. El Newton necessita els diners per construir un coet amb què transportar aigua al seu planeta d'origen.

Durant una estada a Nou Mèxic, el Newton coneix la Mary-Lou, una jove solitària d'Oklahoma que es guanya la vida fent diverses feines a temps parcial en un hotel d'un poble petit. La Mary-Lou introdueix el Newton en molts costums terrestres, com ara anar a l'església, el consum d'alcohol i el sexe. Tots dos s'instal·len en una casa que ell ha fet construir a prop del lloc on va aterrar per primera vegada a Nou Mèxic.

El doctor Nathan Bryce, un antic professor universitari que mantenia relacions sexuals amb les seves alumnes, aconsegueix una feina com a tècnic de combustibles a World Enterprises i, a poc a poc, es converteix en el confident del Newton. El Bryce percep la naturalesa alienígena del Newton i organitza una trobada a casa seva, on ha amagat una càmera especial de rajos X. En fer una fotografia del Newton amb aquesta càmera, es revela la seva fisiologia extraterrestre. L'addicció del Newton a l'alcohol i a la televisió —és capaç de mirar diversos aparells alhora— es torna incapacitant, fet que provoca baralles amb la Mary-Lou. En adonar-se que el Bryce ha descobert el seu secret, el Newton revela la seva veritable forma alienígena a la Mary-Lou. Ella, incapaç d'acceptar la seva autèntica aparença, fuig presa del pànic i l'horror.

El Newton enllesteix la nau espacial i intenta emprendre'n el viatge inaugural, tot sota una intensa atenció mediàtica. No obstant això, just abans del moment previst per a l'enlairament, és capturat i detingut, pel que sembla pel govern i per una empresa rival. El seu soci, el Farnsworth, és assassinat. El govern, que havia estat vigilant el Newton a través del seu xofer, el manté captiu en un apartament de luxe tancat, situat a les entranyes d'un hotel. Cap al final dels anys de captivitat del Newton, la Mary-Lou el visita de nou. Ella és molt més gran i el seu aspecte ha quedat malmès per l'alcohol i el pas del temps. Mantenen relacions sexuals juganeres, amb una aparença de violència, que inclouen disparar una arma amb bales de fogueig; després, passen el temps bevent i jugant a tennis de taula. La Mary-Lou declara que ja no l'estima, i ell respon que ell tampoc no l'estima a ella. Els seus captors mantenen el Newton sedat amb alcohol —del qual s'ha tornat dependent— i el sotmeten a proves mèdiques rigoroses, durant les quals li tallen la disfressa humana. En una d'aquestes exploracions, que implica l'ús de rajos X, les lents de contacte que porta com a part de la seva disfressa humana queden adherides permanentment als seus ulls. Amb el temps, el Newton descobreix que la seva «presó», ara en estat d'abandonament, no està tancada amb clau, i marxa.

Incapaç de tornar a casa, el Newton —abatut i alcohòlic— crea un enregistrament amb missatges extraterrestres, amb l'esperança que es transmeti per ràdio fins al seu planeta d'origen. El Bryce, que mentrestant s'ha casat amb la Mary-Lou, escolta una còpia de l'enregistrament i es troba amb el Newton en un restaurant. El Newton continua sent ric i conservant un aspecte jove, malgrat el pas de molts anys. No obstant això, ha caigut en una depressió i continua patint alcoholisme. Assegut a la terrassa del restaurant, el Newton pregunta per la Mary-Lou, abans de desplomar-se a la cadira, sumit en un estupor etílic.

Resum del llibre

El Thomas Jerome Newton, un extraterrestre del planeta Anthea, arriba tot sol a la Terra i adopta la identitat d'un empresari humà. Anthea ha quedat devastada per una guerra nuclear, sequeres i el col·lapse mediambiental, i només en queden uns pocs supervivents. El Newton planeja utilitzar els recursos i la indústria de la Terra per construir una nau espacial capaç de transportar els antheans restants fins a la Terra. Tot i que té un aspecte majoritàriament humà, la gravetat més intensa i l'atmosfera terrestre li suposen una dificultat física; per això, ha d'amagar la seva veritable identitat mentre duu a terme el seu pla.

El Newton aterra a Kentucky i comença a instal·lar-s'hi discretament. Ven objectes de valor per aconseguir diners i, tot seguit, es posa en contacte amb l’Oliver Farnsworth, un advocat especialitzat en patents. El Newton porta amb ell coneixements científics avançats d'Anthea, que transforma en una sèrie d'invents valuosos. El Farnsworth l'ajuda a patentar aquestes tecnologies i a organitzar les estructures legals i financeres necessàries per treure'n profit. Els invents del Newton generen ràpidament una riquesa immensa, i ell funda la World Enterprises, una corporació centrada en productes que van molt més enllà de la tecnologia humana convencional.

El Newton manté el seu propòsit en secret. Per al públic, és un industrial excèntric però brillant. En realitat, la World Enterprises existeix per finançar i construir la nau espacial que salvarà els antheans. El Newton destina els beneficis de l'empresa a la investigació, l'adquisició de terrenys i el desenvolupament industrial, tot evitant cridar l'atenció innecessàriament. Aquesta discreció protegeix la missió, però l'èxit aclaparador de la seva empresa també desperta curiositat i sospites.

A mesura que passa més temps a la Terra, el Newton se sent cada vegada més aïllat. La seva condició física fa que la vida quotidiana li resulti difícil, i el distanciament tant dels humans com dels seus congèneres antheans li pesa molt. Coneix la Betty Jo, que li fa companyia. A través d'ella i de les relacions socials habituals, el Newton es veu arrossegat a adoptar els costums humans. Comença a consumir alcohol i, a poc a poc, en perd el control.

El Nathan Bryce, un científic la carrera del qual s'ha estancat, s'interessa per l'empresa del Newton i els seus invents. La tecnologia que produeix la World Enterprises sembla massa avançada per tenir un origen humà. El Bryce investiga el Newton i, finalment, arriba a la conclusió que no és humà. El Newton li confirma la veritat i li explica la situació d'Anthea, el propòsit de la seva missió i la raó del seu secretisme. El Bryce esdevé una de les poques persones que sap què intenta fer el Newton.

El projecte del Newton continua, però la seva posició es torna més vulnerable. La World Enterprises ha crescut tant i ha esdevingut tan important que ja no pot passar desapercebuda per a les autoritats. El govern comença a sospitar de la riquesa, el secretisme i el poder tecnològic del Newton. La vigilància s'intensifica i els moviments del Newton són controlats. Abans que pugui enllestir la seva nau espacial i dur a terme el rescat dels antheans, és detingut.

Durant la detenció, el Newton és interrogat i sotmès a exàmens mèdics. Les autoritats estudien la seva fisiologia inusual, i aquestes proves el deixen cec de manera permanent. El seu captiveri també retarda el projecte de la nau espacial i altera el calendari del qual depèn la missió de rescat. Quan el Newton és alliberat, la seva salut, la seva determinació i la seva capacitat pràctica per completar la missió han quedat greument malmeses.

Després del seu alliberament, el Newton continua sent ric, però la seva riquesa ja no serveix per al propòsit original. És incapaç d'acabar la nau espacial i la seva dependència de l'alcohol s'agreuja. Els antheans supervivents queden fora del seu abast, i el Newton es troba atrapat a la Terra. Més tard, el Bryce se'l torna a trobar i veu que ha canviat respecte a la persona que va fundar la World Enterprises. El Newton ha preparat un enregistrament que pretén ser un missatge final per a Anthea, però ja no pot tornar a casa ni portar el seu poble a la Terra.

La novel·la acaba amb el Newton vivint encara sota la seva identitat pública de Thomas Jerome Newton, però la missió de rescat ha fracassat. Ell roman a la Terra, cec, aïllat i incapaç de salvar els últims supervivents del seu món.

Loca! (2025)

2026-11-04T20:00:00.000+01:00

[1442]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ion Miyamoto, Yuta Uchiya
Guió: Ryūzaki Ayai
Música: Omochi, Yonaha Takurō
Estudi: Studio 3-gōsha
Veus de doblatge: Rio Kawaguchi, Hinata Nakamura
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Relació d’aspecte: 16:9; color: color
Emissió: 19/12/2025
Títol original: LOCA! (ロカ!) (Roka)

[ Animació, curtmetratge, postapocalíptic ]
21 min.
MyAnimeList (6,73) (523)

Sinopsi

IMDb (7,7) (8):
“En un Japó postapocalíptic, dues noies, la Haru i la Tamo, troben un tren vell que encara es pot posar en marxa. S’hi instal·len i recorren un món en ruïnes, descobrint-hi petits moments de vida i meravella.”

Crítica

Curtmetratge dirigit a presentar currículum…

Història original d’Studio 3-gōsha.

Era una producció independent i estudiantil, i es va concebre amb la intenció de circular per festivals. Però tampoc no es va limitar als festivals: el productor explica que també va gestionar la distribució a sales i la publicitat; el curt es va estrenar en una sala de Tòquio el desembre de 2025 i després es va publicar a YouTube.

O sigui que era un projecte orientat a festivals i a trobar públic, amb una explotació comercial modesta, més que no pas una producció enfocada a maximitzar la taquilla.

El curtmetratge va ser seleccionat en festivals, va rebre nominacions i finalment va aconseguir tres premis:

Fantasia 2025 (Canadà): or del premi del públic al millor curtmetratge d’animació (Best Animated Short);
Kyoto International Creators Award 2025: premi a la millor obra del concurs d’animació digital (Grand Prize) i
Digital Animation Festival NAGOYA 2025: premi a l’excel·lència (Universitat Kyoto Seika).

“Dues nenes curioses, la Tamo i la Haru, podrien ser els últims éssers humans a la Terra. Exploren les ruïnes silencioses i envaïdes per la vegetació del que abans va ser el Japó rural i documenten les seves troballes en un quadern. Quan es topen amb un tren de rodalia en desús i descobreixen que encara funciona, qui sap on els portarà? Una interpretació de la fi del món desconcertantment alegre i infantil.”

Resum (amb espòilers)

La història passa en un món on la civilització humana s’ha ensorrat i la vegetació ha envaït bona part dels edificis i del paisatge. La gent s’ha adaptat de maneres diverses: alguns viuen en petits assentaments, d’altres es desplacen. La Haru i la Tamo són dues noies que van fent vida pel seu compte, amb curiositat i sense gaire pressa.

Un dia, després de pujar una llarga escala, troben un tren abandonat. S’hi enfilen i, per casualitat, aconsegueixen que arrenqui. A partir d’aquí, el tren es converteix en casa i mitjà de transport: les dues viatgen, s’aturen a explorar i improvisen una rutina entre les restes del món antic. El curt mostra aquest recorregut més com una successió de trobades i estones compartides que no pas com una aventura amb un gran conflicte central. Entre altres moments, baixen del tren per explorar l’entorn i veure animals, i visiten un cinema abandonat. La pel·lícula canvia d’estil visual en diversos passatges, com si cada parada deixés veure una faceta diferent d’aquest món.

El final no tanca el viatge de les dues noies amb una resolució definitiva: la sensació és que la seva vida nòmada continuarà. Després, apareix una altra figura, que obre la possibilitat que el món del curt sigui més ampli que el trajecte de Haru i Tamo. Un assaig sobre la pel·lícula descriu expressament el punt de partida com un relat sense una trama convencional, centrat en les impressions i els moments quotidians.

Rise of the Tomb Raider (2015)

2026-11-03T22:03:59.036+01:00

[3]

Valoració

27/10/2026 2,99 €

Fitxa tècnica

Desenvolupador: Crystal Dynamics
Editor: Microsoft Studios, Square Enix
Direcció: Noah Hughes, Brian Horton, Daniel Neuburger
Guió: Rhianna Pratchett
Música: Bobby Tahouri
Veus de doblatge: Camilla Luddington, Kay Bess, Laura Waddell, Philip Anthony-Rodriguez, Earl Baylon
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Estrena: 10/11/2015, (28/01/2016, macOS)
Títol original: Rise of the Tomb Raider

[ Acció, aventura, drama ]
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,4) (14K) | Filmaffinity (7,3) (655):
“La Lara Croft continua la recerca del seu difunt pare, recorrent Sibèria a la recerca de les respostes que ell no va poder trobar, i enfrontant-se a una antiga i despietada organització a l'ombra.”

Crítica

Per primera he vegada he jugat com calia (resolució i idioma adequats); ara bé, el joc tenia més bugs que una escopeta de fira…

Basada en la franquícia iniciada el 1996 amb el primer Tomb Raider desenvolupat per Core Design i editat per Eidos Interactive. El joc va sortir el 2015, però la versió per a macOS sota Steam el 2016.

És la segona part del reboot de la trilogia disponible per a Mac (Steam):

Es repeteixen les mateixes sensacions de l’altra vegada, amb l’experiència retroactiva –suposo que una mica idealitzada– de 1998 amb el Tomb Raider II (no recordo si era la versió Gold o no) per a Mac que venia de franc (en algun bundle suposo) en els ordinadors comprats nous, “ara” (al 2013) és una mica avorrit per moltes millores gràfiques que li hagin posat. Sempre amb la sensació de que no ets tu qui domina l’acció sinó que és totalment induïda.

El puto algoritme em posa lives de gent jugant als Tomb Raiders originals (I, II i III) a tota pastilla, pràcticament de memòria, i, fins i tot com a espectador passiu, em sembla més divertit.

En aquesta ocasió, he pogut acabar el joc amb el 86% de la trama principal resolta, just quan li començava agafar el gust a les missions secundàries. Ara, amb el joc acabat, les estic fent una per una. Que no se me n’escapi cap. Tinc pendent la visita a la Mansió Croft.

Algunes coses són molt fàcils, però altres són embolicades de nassos. Sense ajuda de solucions impossible de superar. De vegades m’he quedat encallat en una cosa que era simple de resoldre i en altres en situacions que no entenia… ni tampoc volia entendre.

En principi no tenia intenció de jugar aquesta segona part de la franquícia (Rise of the Tomb Raider (2015)), però feia temps que hi havia un oferta per la qual, com ja tenia les altres dues parts formant un bundle, em sortia més bé de preu. A principis de novembre, aquesta oferta l’han rebentat amb un descompte del 90% i l’he pogut aconseguir per 2,99 €, o sigui que finalment hi he jugat.

Vaig aprendre tard, que es podia posar en castellà, la qual cosa ha fet menys insuportable els interminables vídeos del mig: m’avorreixen tremendament. També he après a posar la resolució des del principi, però m’ha creat una dissonància cognitiva important, doncs els pèls i les textures de pell i roba eren perfectes, però els mapes i els murals apareixien pixelats i desenfocats. Ha estat estrany…

“La Lara descobreix un antic misteri que la col·loca al punt de mira d’una brutal organització coneguda com la Trinitat. L’objectiu de la Lara és trobar el secret de la immortalitat abans que ells i en el seu camí descobreix el mite de la ciutat perduda de Kitezh.”

Resum (amb espòilers)

Un any després dels esdeveniments de Tomb Raider, l'arqueòloga Lara Croft té dificultats per explicar la seva experiència amb el sobrenatural a Yamatai i pateix trastorn per estrès postraumàtic. Buscant respostes, recorre a la recerca del seu difunt pare, Lord Croft, sobre la ciutat perduda de Kitezh i la promesa de la immortalitat. L'Ana, parella de Lord Croft, adverteix la Lara que l'obsessió del seu pare el va portar a la ruïna i al suïcidi. La Lara no en fa cas i organitza una expedició a les Ciutats Oblidades, al nord-oest de Síria, amb l'esperança de descobrir la tomba del Profeta de Constantinoble, una figura clau en la llegenda de Kitezh. La tomba és buida, i la Lara es veu interrompuda per la Trinitat —un antic orde de cavallers convertit en organització paramilitar que investiga el sobrenatural— i pel líder del seu grup operatiu, en Konstantin. Mentre fuig, la Lara descobreix un símbol gravat a la tomba, que relaciona amb un llibre sobre història religiosa russa que es troba al despatx del seu pare, a la mansió Croft. Així descobreix l'existència d'un artefacte anomenat la Font Divina, del qual es diu que pot concedir la immortalitat. Després d'una discussió amb el seu amic Jonah Maiava sobre l'existència d'aquest artefacte, un assassí de la Trinitat s'infiltra a la mansió i roba el llibre; això porta la Lara i en Jonah a viatjar a Sibèria.

A Sibèria, una allau separa la Lara i en Jonah mentre pugen una muntanya. La Lara continua sola i descobreix que la Trinitat ha transformat una instal·lació de l'època soviètica en una base d'operacions per a la recerca de Kitezh. La capturen mentre intenta recuperar el llibre i l'empresonen juntament amb l'Ana. En Konstantin comença a escanyar l'Ana lentament per obligar la Lara a revelar el que sap. En adonar-se que la Lara no sap on és la Font, l'Ana revela que és una agent de la Trinitat i que en Konstantin és el seu germà. Li demana a la Lara que s'uneixi a la Trinitat, però ella s'hi nega i és traslladada a les cel·les d'un gulag, on coneix un home anomenat Jacob. Junts aconsegueixen escapar del gulag mentre la Trinitat els persegueix. Durant la persecució, la Lara queda incapacitada i està a punt d'ofegar-se, però en Jacob la salva; més tard, ella accepta ajudar-lo a ell i a la seva gent a repel·lir la Trinitat. Després d'arribar a una vall amb aigües termals, la Lara descobreix que en Jacob és el líder dels seus habitants, els «Restes» (Remnants), i que són descendents dels seguidors del Profeta. La Trinitat ataca constantment els Restes, justificant la matança com a voluntat de Déu. No obstant això, la Lara descobreix que l'Ana pateix una malaltia terminal i que busca la Font Divina per curar-se. En Jacob adverteix la Lara que la Font Divina és real, però que no és el que ella s'espera. La Lara, decidida, es posa a buscar l'Atles, un artefacte que indica el camí cap a Kítej. La Sofia, filla d'en Jacob, adverteix la Lara sobre els «Immorts» (Deathless Ones), els guardians immortals de Kítej. La Lara troba l'Atles als arxius situats sota les ruïnes d'una catedral i, més tard, es retroba amb en Jonah, a qui els Restes havien trobat i portat a la vall. Després que la Lara descobreixi el camí cap a Kítej, les forces de la Trinitat tornen a la vall, s'emporten l'Atles i capturen en Jonah. La Lara torna al Gulag per rescatar en Jonah, però en Konstantin el fereix de mort. La Lara porta en Jonah davant d'en Jacob, que el cura. En veure la ràpida recuperació d'en Jonah, la Lara s'adona que en Jacob és el Profeta, a qui la Font Divina va concedir la immortalitat.

Mentre la Trinitat avança per la glacera que s'alça sobre Kítej, la Lara es veu obligada a entrar a la ciutat seguint un camí perillós. Llegint els diaris d'un agent de la Trinitat, la Lara comprèn la veritat sobre l'advertència d'en Jacob: la Font Divina atorga la immortalitat a qualsevol que la miri, però a canvi de la seva ànima, que queda emmagatzemada a la Font per evitar la mort de l'individu. La Trinitat trenca el gel i entra a la cambra on es troba la Font Divina. Amb l'ajuda de la Sofia i els Restes, la Lara es fa camí lluitant contra la Trinitat per arribar a la cambra. En Konstantin para una emboscada a la Lara, però ella el fereix de mort. Abans de morir, en Konstantin revela que el pare de la Lara no es va suicidar, sinó que va ser assassinat per la Trinitat. La Lara entra a la cambra, però l'Ana ja ha aconseguit la Font Divina. En Jacob i la Lara intenten raonar amb l'Ana, però no ho aconsegueixen. A mesura que els Immortals s'acosten, l'Ana activa la Font Divina, però es veu superada pel seu poder; això permet a la Lara agafar-la i fer-la miques, fet que provoca la mort dels Immortals. En Jacob perd la immortalitat, però se sent feliç perquè, per fi, ha arribat la seva hora. Assegura a la Lara que ha marcat la diferència i, tot seguit, es desintegra plàcidament.

Dues setmanes més tard, a la mansió Croft, la Lara i en Jonah planifiquen la seva propera expedició. La Lara es proposa investigar més misteris del món i frustrar els plans de la Trinitat. En una escena postcrèdits —situada dues setmanes abans que la Lara i en Jonah abandonin Sibèria—, la Lara pregunta a l'Ana si va matar el seu pare. L'Ana ho nega i admet que, tot i que la Trinitat li va donar l'ordre, no va ser capaç de matar-lo perquè l'estimava. Abans que pugui revelar res més, un franctirador l'abat. El franctirador pregunta al seu superior —a qui no es veu— si ha de matar la Lara, però rep l'ordre d'esperar, de moment.

Si el jugador carrega la partida desada després d'haver acabat el joc, es pot veure la Lara explicant a la Sofia coses sobre en Jacob…

Watashi no Shiawase na Kekkon (2026) TV Special (My Happy Marriage)

2026-11-03T20:04:38.290+01:00

[779]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Takehiro Kubota, Masayuki Kojima
Guió: Ami Satō (novel·la: Akumi Agitogi)
Música: Evan Call
Estudi: Kinema Citrus
Producció: Glovision, Miracle Bus, Kadokawa
Llicència: Netflix, Bilibili (China)
Distribució: Tokyo MX, SUN, KBS Kyoto, TV Aichi, AT-X, BS11
Veus de doblatge: Reina Ueda, Kaito Ishikaw, Ayane Sakura
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Emissió: 25/10/2026
Títol original: わたしの幸せな結婚特別篇
(Watashi no Shiawase na Kekkon Special)

My Happy Marriage Special en anglès

[ Animació, drama, romanç, fantasia històrica, shōjo ]
3 capítols de 22 min.
Wikipedia | MyAnimeList (7,59) (3.179)

Sinopsi

IMDb (7,5) (9,4K) | Filmaffinity (-) (-):
“La Miyo i el Kiyoka es preparen per casar-se mentre aprenen a fer el pas de promesos a parella. Una maledicció i un cas sobrenatural posaran a prova la seva confiança, just abans del gran dia.”

Crítica

Petita història anecdòtica de 3 capítols després de la segona temporada…

Basada en una sèrie de novel·les lleugeres shōjo, escrita per l’Akumi Agitogi i il·lustrada per Tsukiho Tsukioka, actualment en publicació des de 2019 amb un total de deu volums. Hi ha adaptació a manga amb il·lustracions de Rito Kohsaka des de 2018 (6 vol.). També té una adaptació a pel·lícula live-action (2023). Se la pot trobar, alternativament, amb el títol My Blissful Marriage.

“Després de superar una terrible crisi, la Miyo i el Kiyoka gaudeixen d’una vida tranquil·la mentre s’acosta el casament, però a la Miyo li costa adaptar-se a la intimitat de la vida de parella. A proposta de la Hazuki, s’apunta a una classe de cuina, on retroba la Kunio, una antiga companya de l’escola. Mentrestant, el Kiyoka descobreix que la Miyo ha estat maleïda i es retreu no haver-se’n adonat abans; el cas també el porta a investigar una família afectada per un fenomen estrany. Quan arriba el dia del casament, una emergència obliga el Kiyoka a marxar abans de la cerimònia, i laMiyo ha d’esperar confiant en ell i en la promesa que aviat seran marit i muller.”

Temporades

Resum (amb espòilers)

Especial: Part 1.- A la Miyo li costa dir el Kiyoka pel seu nom de pila a mesura que s'acosta el casament. En una classe de cuina apareix una cara coneguda que ofereix un «amulet» inquietant.

Especial: Part 2.- La Miyo explica al Kiyoka el tema de la seva maledicció. Els Nagaba acudeixen a la Unitat Especial Antigrotescos per demanar ajuda, i una amenaça monstruosa reapareix abans del casament.

Especial: Part 3.- Arribarà el Kiyoka a temps per al casament? La Miyo es manté ferma mentre la cerimònia tan esperada queda en l'aire. La seva nova etapa comença amb girs inesperats.

Weapons (2025)

2026-11-02T22:42:43.964+01:00

[1441]

Valoració

Fitxa tècnica

• Oscar (Academy Awards) 2025 (16/05/2026):

- Best Performance by an Actress in a Supporting Role: Amy Madigan

Direcció: Zach Cregger
Guió: Zach Cregger
Música: Ryan Holladay, Hays Holladay, Zach Cregger
Producció: New Line Cinema, Subconscious, Vertigo Entertainment, BoulderLight Pictures
Distribució: Warner Bros. Pictures
Actors: Josh Brolin, Julia Garner, Alden Ehrenreich, Austin Abrams, Cary Christopher, Benedict Wong, Amy Madigan
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 08/08/2025
Pressupost: 38M $;
recaptació: 270M $
Títol original: Weapons

Weapons a Espanya
La hora de la desaparición a Hispanoamèrica

[ Intriga, terror, thriller ]
2 h. 8 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,4) (420K) | Filmaffinity (6,6) (30,8K):
“Quan tots els nens d'una mateixa classe, excepte un, desapareixen misteriosament la mateixa nit i exactament a la mateixa hora, la comunitat es pregunta qui o què hi ha darrere la seva desaparició.”

Crítica

Gran sorpresa i gran descobriment de l’Amy Madigan…

Totalment desconeguda per mi fins ara, aquesta pel·lícula té un Oscar 2025; el de l’Amy Madigan –dona de l’Ed Harris, per cert– com a actriu de repartiment (antigament coneguda com actriu secundària): Best Performance by an Actress in a Supporting Role, el mateix any que el Sean Penn el va guanyar en la categoria masculina per One Battle After Another (2025).

“A Maybrook, un petit poble dels Estats Units, queda trasbalsat quan disset infants d’una mateixa classe desapareixen misteriosament la mateixa nit. Mentre la comunitat busca respostes, una mestra i els veïns descobreixen que el cas amaga alguna cosa molt més inquietant.”

Resum (amb espòilers)

Un narrador infantil explica que, un dimecres a la nit, dos anys enrere, disset nens de Maybrook (Pennsilvània) van sortir corrents de casa seva a les 2:17 de la matinada i van desaparèixer en la foscor. Tots els desapareguts eren alumnes de tercer curs de la classe de Justine Gandy; de tot el grup, només en va quedar un: l'Alex Lilly. Els pares dels alumnes acusen la Justine d'estar implicada en la desaparició, i ella és apartada de les seves funcions. Un dels pares, l'Archer Graff, és qui més desconfia d'ella.

La Justine recau en l'alcoholisme i té una trobada sexual d'una nit amb el seu exnòvio, en Paul Morgan —un agent de policia que està casat—. Preocupada pel benestar de l'Alex, la Justine el segueix fins a casa seva i descobreix que les finestres estan tapades amb diaris i que els pares són a dins, asseguts i totalment immòbils. Mentre la Justine vigila la casa des del cotxe i es queda adormida, la mare de l'Alex surt en estat de trànsit i li talla un floc de cabells. Frustrat per la manca de pistes, l'Archer decideix iniciar la seva pròpia investigació. Després de comparar els enregistraments de les càmeres dels timbres de casa seva i d'una altra família, l'Archer descobreix que els nens es dirigien tots cap a un mateix punt desconegut. Tant l'Archer com la Justine comencen a patir malsons on apareixen els nens desapareguts i una misteriosa dona gran.

Durant una patrulla, en Paul evita que en James —un home sense llar amb addicció a les drogues— cometi un robatori; en registrar-lo, en Paul es punxa amb una agulla que en James duia a la butxaca. En Paul colpeja en James, però després el deixa anar en adonar-se que la càmera del cotxe patrulla ha enregistrat l'agressió. Més tard, en James entra a robar a casa de l'Alex i descobreix els nens desapareguts al soterrani, en un estat que sembla catatònic. Mentre es dirigeix a la comissaria per reclamar la recompensa, en Paul el veu i el persegueix fins al bosc, pensant que en James hi ha anat per denunciar l'agressió. En James es creua breument amb la misteriosa dona abans que en Paul l'atrapi. En James li revela on són els nens, i en Paul el porta a casa de l'Alex per investigar. En Paul deixa en James emmanillat dins del cotxe; al cap d'unes hores, però, algú surt de la casa de cop i volta i arrossega en James cap a l'interior.

La Justine aconsegueix convèncer el director de l'escola, en Marcus Miller, perquè vagi a casa de l'Alex a comprovar si tot està bé. Abans que pugui programar la visita, la dona misteriosa arriba al seu despatx i es presenta com la tieta Gladys de l'Alex, afirmant que ajuda a tenir cura dels pares malalts del noi. Tot i que assegura a en Marcus que tot està bé, ell insisteix a fer una comprovació del benestar de la família. Més tard, la Gladys intercepta en Marcus a casa seva, li talla un floc de cabells al Terry —el marit d'en Marcus— i l'utilitza per dur a terme un ritual d'encanteri contra en Marcus. Sota les ordres de la Gladys, en Marcus es veu obligat a assassinar el Terry, i després rep l'ordre de matar la Justine. En Marcus localitza la Justine en una benzinera, on està discutint amb l'Archer. L'Archer defensa la Justine el temps suficient perquè ella pugui escapar amb el seu cotxe. Quan en Marcus intenta perseguir-la, és atropellat mortalment per un altre vehicle. Més tard, l'Archer es reconcilia amb la Justine. Aquella mateixa nit, dedueixen que tots els nens es dirigien a casa de l'Alex la nit de la desaparició.

Es revela que la mare de l'Alex havia acollit a casa seva la Gladys —una parenta llunyana sense llar que resulta ser una bruixa—, la qual va embruixar els pares de l'Alex, forçant-los a autolesionar-se per obligar el noi a obeir-la. L'Alex va seguir l'ordre de la Gladys de recollir objectes personals dels seus companys de classe; ella els va fer servir per atraure'ls a la casa, on els mantenia tancats al soterrani per alimentar-se de la seva energia. En adonar-se que ha estat descoberta, la Gladys es prepara per marxar amb l'Alex, però en aquell moment arriben l'Archer i la Justine. Immediatament són atacats pel Paul i en James —que estan sota l'efecte de l'encanteri—, però la Justine els abat a trets. L'Archer entra al soterrani, on cau en una emboscada: la Gladys l'embruixa i l'obliga a atacar la Justine. Mentrestant, l'Alex trenca un tòtem per dirigir contra la Gladys el seu propi encanteri. Els nens persegueixen la Gladys pel veïnat, finalment l'atrapen i l'esquarteren. La mort de la Gladys trenca l'encanteri que pesava sobre les seves víctimes; no obstant això, totes queden en estat catatònic, excepte l'Archer. La Justine troba l'Alex abraçat als seus pares, mentre l'Archer s'emporta el seu fill, en Matthew, cap a casa.

El nen que fa de narrador revela que, després que els seus pares fossin ingressats en un centre, l'Alex va marxar de la ciutat per anar a viure amb una altra tieta. Tots els nens van tornar a casa seva i, darrerament, alguns fins i tot han començat a parlar de nou.

Interaccions socials #44/2026

2026-11-01T22:00:00.000+01:00

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 44 (2026):

Octubre
SETMANA 44/2026
dl. 26: 1
dm. 27: 1
dc. 28: 0
dj. 29: 1
dv. 30: 0
ds. 31: 0

Novembre
SETMANA 44/2026

dg. 1: 0

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]

95,0 Kg

2026-10-31T22:00:00.000+01:00

Pes: 95,0 Kg
0,0 Kg

[ Gràfica a Google Drive. ]

Tuner (2025)

2026-10-31T11:16:13.555+01:00

[1440]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Daniel Roher
Guió: Daniel Roher, Robert Ramsey
Música: Will Bates (partitures), Marius de Vries
Producció: English Breakfast Productions
Distribució: Elevation Pictures (Canadà), Black Bear Pictures (Estats Units)
Actors: Leo Woodall, Havana Rose Liu, Dustin Hoffman, Lior Raz, Tovah Feldshuh, Jean Reno
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 30/08/2025 (Telluride, Colorado, Estats Units), 22/05/2026 (Estats Units)
Pressupost: 7M $; recaptació: 14,2M $
Títol original: Tuner

Un talento único a Espanya
El afinador a Hispanoamèrica

[ Thriller, romanç, música ]
1 h. 47 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,2) (39K) | Filmaffinity (6,4) (2,7K):
“Un afinador de pianos amb talent que pateix hiperacúsia descobreix una aptitud inesperada per obrir caixes fortes, fet que li capgira la vida.”

Crítica

D’entrada, excel·lent fotografia…

M’ha sorprès veure el Dustin Hoffman per aquí el mig. És més, he tardat bastant en reconèixer-lo. I també m’ha sorprès veure el cameo del Herbie Hancock.

I a tot això, també m’ha sorprès la mala elecció en la peça musical del moment culminant. En la meva opinió ha estat totalment plana, cercant el clímax amb volum i mantenint una simple dominant molta estona per resoldre a una tònica major. Totalment irrelevant.

“El Harry Horowitz és un veterà afinador de pianos que treballa amb el Niki, el seu lleial i talentós aprenent, que pateix hiperacúsia, una rara condició que li provoca percebre els sons a un volum exageradament alt, cosa que l'obliga a utilitzar taps per a les orelles constantment. Quan el jove descobreix una aptitud inesperada per obrir caixes fortes, es veurà involucrat en el perillós món del crim i la seva tranquil·la vida canviarà del tot.”

Resum (amb espòilers)

El Niki White és l'aprenent del Harry Horowitz, un afinador de pianos de la ciutat de Nova York i amic del seu difunt pare. El Harry li ensenya que els tons són més aviat una sensació que no pas un so. Tot i ser un músic amb talent, el Niki pateix hiperacúsia i ja no pot tocar el piano; per això, porta sempre protecció auditiva per evitar els sorolls forts. Després que el Harry oblidi la combinació de la seva caixa forta, el Niki aprèn a obrir-la tot sol fent servir la seva oïda extremadament sensible, i descobreix així que té talent per obrir caixes fortes.

Mentre afina pianos en un conservatori de música, el Niki coneix la Ruthie, una estudiant de piano hipercompetitiva que aspira a ser compositora. Durant un flirteig, la deixa impressionada amb una demostració de la seva increïble agudesa auditiva i capacitat de record. Més tard, mentre el Niki està afinant un piano a casa d'un client adinerat, el soroll d'unes obres es torna insuportable. El Niki interromp tres individus que estan foradant una caixa forta —els quals afirmen que n'estan instal·lant una de nova— i els pregunta quan acabaran. El grup se sent ofès i respon de males maneres que trigaran un temps indeterminat, fins que aconsegueixin obrir la caixa vella. Per estalviar temps, el Niki obre la caixa per a ells; els deixa bocabadats i el seu cap, l'Uri, li ofereix guanyar "diners de veritat". L'endemà, en un restaurant, el Harry anima el Niki a acompanyar la Ruthie a classe, però la trobada es refreda quan ell insinua que la composició d'ella és poc original. Tot i això, comencen una relació després que el Niki repari el preuat piano de la noia. El Niki li explica que va necessitar anys de teràpia d'exposició per aprendre a gestionar la seva hipersensibilitat al so. Quan el Harry és hospitalitzat arran d'un atac de cor, el Niki accepta l'oferta de l'Uri per tal de comprar el negoci d'afinació i salvar el Harry i la seva dona, la Marla, d'un deute mèdic ruïnós. L'empresa de seguretat de l'Uri serveix de tapadora per robar als seus propis clients, però necessiten un expert a obrir caixes fortes per guanyar encara més diners. L'Uri convida el Niki a demostrar les seves habilitats —obrint la seva pròpia caixa forta—; el Niki ho aconsegueix i s'uneix a l'Uri, al nebot d'aquest, en Benny, i al seu còmplice, en Yoni, per robar en cases de gent adinerada. L'explicació de l'Uri sobre per què mai no el van enxampar es basa en la llei dels rendiments marginals decreixents: com més coses té una persona, menys probable és que s'adoni si en desapareix algun element petit. L'Uri li diu al Niki: "No pots robar res que sigui evident, com ara un quadre o una obra d'art singular exposada. Però, normalment, els clients no s'adonen si desapareix un rellotge valuós d'entre diversos que tenen guardats en una caixa forta. I, si s'adonen de la desaparició, culpen algú altre i recuperen els diners a través de la companyia d'assegurances". El Niki i la seva colla duen a terme diversos robatoris amb èxit. Durant un d'ells, el Niki troba un rellotge de perles que s'assembla a un que la Ruthie havia perdut —una relíquia de la seva àvia— i l'hi regala. També li presenta la Marla i el Harry, que està postrat al llit, mentre paga en secret les factures de l'hospital.

Una nit, de sobte, l'Uri canvia la rutina habitual i obliga el Niki a obrir una caixa forta per a uns gàngsters coreans, amb l'objectiu de recuperar la frase llavor de la cartera de criptomonedes del seu propi oncle. Per sorpresa de tothom, l'oncle irromp al lloc, els encanonarà a tots i obliga el Niki a menjar-se l'única còpia de la contrasenya. Abans que l'oncle pugui venjar-se, en Benny li dispara i el mata, fet que permet al Niki i a la colla de l'Uri escapar-se. Resulta que el Niki ha aconseguit memoritzar la frase llavor i descobreix, en secret, que la cartera conté més de 18 milions de dòlars.

Malauradament, el Harry mor. Durant la shivà (el període de dol jueu), el Niki parla amb Herbie Hancock (que s'interpreta a si mateix) i li explica que el sobrenom del Harry era "Tuner Fish" (un acudit recurrent al llarg de la pel·lícula). L'Uri es presenta a la cerimònia sense invitació —mentre critica el menjar preparat per a l'ocasió— i exigeix al Niki que l'ajudi a robar la clau digital de reserva per accedir als diners de l'oncle coreà.

El Niki, afligit, decideix no participar en el robatori; però la Ruthie, angoixada per la seva propera actuació, provoca una discussió perquè sent que el Niki no li presta prou atenció. La Ruthie li retreu que ell mai no ha hagut d'esforçar-se per aconseguir res —al cap i a la fi, només és un afinador de pianos—, mentre que ella s'està esforçant per assolir una fita realment important i difícil. El Niki esclata —explicant com de difícil va ser superar la seva discapacitat— i, traspassant cruelment els límits, afirma que, abans que la seva condició s'agreugés, ell era millor pianista del que la [Ruthie] arribarà a ser mai. En sortir de l'apartament fet una fúria, el Niki es topa amb la colla de l'Uri. Com que el Niki queda desorientat per una botzina d'aire, el grup aconsegueix capturar-lo. El dia de l'actuació de la Ruthie, el Niki aconsegueix obrir la caixa forta i recuperar la clau de recanvi. Es descobreix que la cartera digital conté un milió de dòlars menys del que s'havia mostrat, fet que suggereix que el Niki ha aplicat la mateixa llei de la utilitat marginal decreixent a l'Uri i als seus homes. Un cop superat el tràngol, el Niki travessa la ciutat —a peu— fins a l'Acadèmia de Música.

En Marius Maissner, un compositor de renom que ha quedat impressionat per l'actuació de la Ruthie, la convida a unir-se a un nou projecte com a assistent; però, en veure el rellotge que ella porta —el rellotge de perles que li va regalar el Niki—, el reconeix com una relíquia de la seva pròpia àvia, que va sobreviure a l'Holocaust juntament amb el rellotge del seu avi. Malauradament, explica en Maissner, els dos rellotges van ser robats…

Akahige (1965) (Red Beard) (Barbarroja) (Barba-roja)

2026-10-30T10:49:00.000+01:00

[1439]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Akira Kurosawa
Guió: Masato Ide, Hideo Oguni, Ryūzō Kikushima, Akira Kurosawa (novel·la: Shūgorō Yamamoto)
Música: Masaru Sat
Producció: Kurosawa Productions, Tōhō
Distribució: Tōhō
Actors: Toshiro Mifune, Yūzō Kayama, Reiko Dan, Kyōko Kagawa, Akemi Negishi, Miyuki Kuwano, Tsutomu Yamazaki, Takashi Shimura
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (CinemaScope); color: b/n
Estrena: 03/04/1965 (pres.), 24/04/1965 (Japó)
Pressupost: 200-300M ¥ (1,1-1,7M €); recaptació: 400M ¥ (2,2M €)
Títol original: 赤ひげ (Akahige)

Barbarroja a Espanya i Mèxic
Bondad humana a Argentina i Uruguay
Akahige: Bondad humana a Perú
Barba-roja en català
Red Beard en anglès

[ Drama, medicina ]
3 h. 5 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,3) (24K) | Filmaffinity (8,3) (6,1K):
“Al Japó del segle XIX, un metge de poble de caràcter aspre però caritatiu forma un jove aprenent.”

Crítica

Tres hores és un pèl excessiva, sobretot perquè és bastant lenta, però al final les històries t’acaben atrapant…

Basada en la novel·la Akahige Shinryōtan del Shūgorō Yamamoto, traduïda literalment com Contes del Dr. Barba-roja, una sèrie de vuit relats curts publicats originalment en la revista Ōru Yomimono el 1958 i recopilades en la novel·la el 1959.

Aquesta la tenia pendent des de fa molt de temps, en una preselecció de les millors de l’Akira Kurosawa (valoració igual o superior a 8,0 a IMDb). En aquest temps, la valoració inicial ha passat de 8,1 a 8,3 a IMDb.

En el rerefons, La veritat és que finalment l’he vist després d’empassar-me un reel aleatori d’un fragment de documental a TikTok explicant com va ser el rodatge preparant els llençols de la clínica un any abans, rebregant-los expressament perquè semblessin usats i la pèrdua de possibles feines que va tenir l’actor principal, Toshiro Mifune, per deixar-se una barba real.

Això últim no ho vaig entendre gaire bé, perquè aquest actor surt en gairebé totes les pel·lícules d’Akira Kurosawa, el seu actor predilecte, i també gairebé sempre ho fa amb barba. Justament aquesta va ser l’última pel·lícula en què van col·laborar conjuntament.

He investigat una mica més i el problema amb la barba venia més aviat de que, perquè s’apreciés una barba-roja en una pel·lícula en blanc i negre, l’actor va haver de deixar-se-la més llarga de l’habitual perquè semblés més deixat i, a més, aplicar-se un colorant en base a olis que deixava una olor bastant forta, situació difícil de mantenir en un rodatge de dos anys.

Al final he dubtat que no l’hagués vist amb anterioritat; alguna història em sonava…

He trobat una errada insignificant just al final de la pel·lícula; de fet, quan ja ha acabat i ha aparegut el títol de Fi, quan continua la banda sonora per rematar-la. En l’últim compàs, quan la música ha de resoldre a la tònica, una trompeta dubte i no cau exactament a temps. És una tonteria, però espatlla la seqüència completa, sobretot si no pares de fixar-t’hi.

Li he preguntat a ChatGPT si havia alguna persona tan “malalta” com jo que hagués notat això, però m’ha dit que no… Jo asseguro que ho he escoltat unes quantes vegades i així és.

“El jove doctor Yasuoto torna al seu poble després d'estudiar a Nagasaki, però així que arriba pateix una gran desil·lusió: en lloc de ser nomenat metge del shogun l'envien a una clínica que compta amb molt pocs recursos i està dirigida per un metge anomenat «Barba-roja». Allà, el nou interí adopta una actitud arrogant, negant-se a fer servir uniforme i rebel·lant-se contra la resta de metges.”

Rashōmon

(1950)

(Rashomon o
El bosc ensangonat)

8,1 (IMDb)

Ikiru

(1952)

(Viure)

8,3 (IMDb)

Shichinin no samurai

(1954)

(Els set samurais)

8,6 (IMDb)

Kumonosu-jō

(1957)

(Tron de sang)

8,1 (IMDb)

Kakushi toride no san akunin

(1958)

(Rashomon o
La fortalesa amagada)

8,1 (IMDb)

Yōjinbō

(1961)

(Yojimbo o
El mercenari)

8,2 (IMDb)

Tsubaki Sanjūrō

(1962)

(Sanjuro)

8,0 (IMDb)

Tengoku to jigoku

(1963)

(El de dalt i el de baix o
L’infern de l’odi)

8,4 (IMDb)

Akahige

(1965)

(Barba-roja)

8,3 (IMDb)

Dersu Uzala

(1975)

(Dersú Uzalà o
El caçador)

8,2 (IMDb)

Kagemusha

(1980)

(Kagemusha,
l’ombra del guerrer)

8,0 (IMDb)

Ran

(1985)

(Ran)

8,2 (IMDb)

“Obres mestres” d’Akira Kurosawa (valoració igual o superior a 8,0 a IMDb)

Rashōmon (1950) | 8,1 (IMDb)
(Rashomon o El bosc ensangonat)
Ikiru (1952) | 8,3 (IMDb)
(Viure)
Shichinin no samurai (1954) | 8,6 (IMDb)
(Els set samurais)
Kumonosu-jō (1957) | 8,1 (IMDb)
(Tron de sang)
Kakushi toride no san akunin (1958) | 8,1 (IMDb)
(La fortalesa amagada)
Yōjinbō (1961) | 8,2 (IMDb)
(Yojimbo o El mercenari)
Tsubaki Sanjūrō (1962) | 8,0 (IMDb)
(Sanjuro)
Tengoku to jigoku (1963) | 8,4 (IMDb)
(El de dalt i el de baix o L’infern de l’odi)
Akahige (1965) | 8,3 (IMDb)
(Barba-roja)
Dersu Uzala (1975) | 8,2 (IMDb)
(Dersú Uzalà o El caçador)
Kagemusha (1980) | 8,0 (IMDb)
(Kagemusha, l’ombra del guerrer)
Ran (1985) | 8,2 (IMDb)
(Ran)

Resum (amb espòilers)

El jove i arrogant metge Noboru Yasumoto, format en una escola de medicina holandesa a Nagasaki, aspira a convertir-se en metge personal del shogunat —un càrrec que actualment ocupa un parent proper— i espera ascendir dins l'estructura privilegiada i tancada de la medicina militar. No obstant això, per a la seva formació mèdica de postgrau, és destinat a una clínica rural sota la supervisió del doctor Kyojō Niide, conegut com a Akahige («Barba-roja»). Malgrat la seva aparença brusca, Niide és un director de clínica savi i compassiu.

D'entrada, Yasumoto està furiós pel seu destí, ja que creu que no té res a guanyar treballant a les ordres de Niide. Suposa que l'únic interès de Niide és consultar els seus apunts mèdics de Nagasaki i es rebel·la contra el director de la clínica. Es nega a atendre pacients o a posar-se l'uniforme, menysprea el menjar i l'entorn espartà, i entra en un jardí prohibit on coneix «la Mantis», un pacient misteriós que només Niide pot tractar. Mentrestant, descobríem que l'antiga promesa de Yasumoto, la Chigusa, li va ser infidel, fet que va posar fi al compromís i va despertar en ell un profund menyspreu per les relacions sentimentals.

Mentre Yasumoto intenta acceptar la seva situació, la pel·lícula narra les històries d'alguns dels pacients de la clínica. Un d'ells és en Rokusuke, un home moribund que, segons percep Niide, pateix una angoixa secreta; aquesta només surt a la llum quan apareix la seva filla, profundament desgraciada. Un altre és en Sahachi, un home molt estimat al poble per la seva generositat amb els veïns, que guarda una relació tràgica amb la seva dona —el cadàver de la qual es descobreix després d'una esllavissada. Després d'haver comès bigàmia, ella va aconseguir que ell la matés sense saber-ho: mentre s'abraçaven, ella li va demanar que l'estrenyés «més fort», tot sostenint, d'amagat, un ganivet contra el seu propi cos. Niide s'emporta Yasumoto per rescatar una nena malalta de dotze anys, l'Otoyo, d'un bordell —enfrontant-se violentament a una banda de matons locals— i, tot seguit, li assigna la nena com a primera pacient. A través d'aquestes experiències, en Yasumoto comença a deixar enrere la supèrbia i a obrir els ulls al món que l'envolta.

Quan en Yasumoto cau malalt, en Niide demana a l'Otoyo que se'n ocupi fins que es recuperi, conscient que tenir cura d'en Yasumoto formarà part, alhora, del procés de curació de la mateixa Otoyo. La Masae, germana petita de la Chigusa, visita la clínica per interessar-se per l'estat d'en Yasumoto i li explica que la seva mare està malalta i vol veure'l. A través de la mare, en Yasumoto s'assabenta que la Chigusa ha tingut un fill amb la seva nova parella. Més tard, la Masae confecciona un quimono per a l'Otoyo, i la mare d'en Yasumoto suggereix que es casi amb la Masae.

En Yasumoto comença a comprendre la magnitud de la crueltat i el patiment que l'envolten, així com la seva capacitat per alleujar aquest patiment; alhora, aprèn a penedir-se de la seva vanitat i el seu egoisme.

Més endavant, quan un noi de la zona, en Chōbu, és enxampat robant menjar a la clínica, l'Otoyo li mostra compassió i entaula amistat amb ell, transmetent-li així la compassió que ella mateixa havia rebut d'en Niide i d'en Yasumoto. Quan la regent del bordell es presenta a la clínica per reclamar l'Otoyo i endur-se-la de nou al prostíbul, els metges i el personal de la clínica s'hi neguen i l'espanten perquè marxi. Quan en Chōbu i la seva família, que viuen en la misèria més absoluta, intenten escapar-ne prenent verí tots plegats, els metges de la clínica intervenen per salvar-los.

A en Yasumoto se li ofereix el càrrec de metge personal del shogunat, una posició que havia desitjat intensament. Ell accepta casar-se amb la Masae, però, durant el casament, anuncia que no acceptarà el nou càrrec i que es quedarà a la clínica; d'aquesta manera, renuncia a una posició social còmoda i prestigiosa per continuar servint els pobres al costat d'en Niide. Tot i que en Niide se sorprèn per la decisió i intenta dissuadir-lo, finalment acaba cedint.

Carrie (1976)

2026-10-28T21:41:14.626+01:00

[1438]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Brian De Palma
Guió: Lawrence D. Cohen (novel·la: Stephen King)
Música: Pino Donaggio
Producció: Red Bank Films
Distribució: United Artists
Actors: Sissy Spacek, John Travolta, Piper Laurie
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 03/11/1976
Pressupost: 1,8M $; recaptació: 33,8M $
Títol original: Carrie

Carrie a Espanya
Carrie. Extraño presentimiento a Hispanoamèrica

[ Terror, drama, sobrenatural ]
1 h. 38 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,4) (237K) | Filmaffinity (7,0) (59,6K):
“Una inadaptada social amb poders psíquics converteix la nit del ball de graduació en un infern a la Terra.”

Crítica

La vaig veure amb dotze anys i em va marcar…

Basada en la novel·la del mateix títol d’Stephen King de 1974.

No recordava pas que hi sortissin el John Travolta i “El gran héroe americano” (William Katt). Molt reconeixible també la Nancy Allen, l’eterna nòvia de tota pel·lícula d’èxit de l’època.

La pel·lícula es caracteritza perquè té un principi emblemàtic on, mentre surten els títols de crèdit de fons, es mostren unes explícites imatges de noies totalment nues sortint de la dutxa, mentre a la protagonista de setze anys li ve la regla traumàticament per primera vegada; i després té el final mític apocalíptic. Tota la resta és només per omplir.

Poc més d’hora i mitja de pel·lícula, el cànon bàsic de tota pel·lícula de terror de l’època. Tampoc cal més…

Ara estava pensant que, molt probablement, aquesta pel·lícula només l’he vist una vegada, aquella primera vegada, al cinema de Sant Quintí de Mediona un estiu de vacances de 1977 o 1978, quan devia tenir els dotze anys, i no ha calgut veure-la més vegades per recordar-la perfectament. Òbviament hi ha detalls que se m’havien escapat com el del John Travolta o que, en tot cas, no n’era conscient o no recodava amb detall.

Amb la tonteria han passat gairebé cinquanta anys; m’ho va semblar aleshores i ara també: la millor actriu de tot el repartiment és la mare de la Carrie, la Piper Laurie; és esgarrifosament dolentota…

El final real després de tots els incidents no el recordava en absolut i és pura delícia.

Com a anotacions per tenir en compte, la Sissy Spacek tenia vint-i-sis anys en el moment del rodatge de la pel·lícula; la seva mare, Piper Laurie, quaranta-quatre, el John Travolta vint-i-dos i la Nancy Allen vint-i-cinc.

Dels estudiants de fons en el ball de final de curs és evident que molts es veuen més grans del que se suposa que han de tenir, setze anys, però dels protagonistes ningú aparenta l’edat real que tenia en el seu moment…

“La Carrie White, una tímida adolescent que viu amb la seva mare, una fanàtica religiosa, és objecte de les burles constants dels companys d'institut. Quan, a les dutxes del gimnàs, la noia pateix un atac d'histèria en tenir la seva primera menstruació, a una de les seves companyes se li acudeix fer una broma macabra durant la festa de graduació. El que tots ignoren és que Carrie posseeix poders telequinèsics. Adaptació de la novel·la homònima d’Stephen King.”

Resum (amb espòilers)

La Carrie White, de setze anys, és una estudiant de secundària tímida a Chamberlain, Maine, que pateix sovint l'assetjament dels seus companys. Quan la Carrie té la seva primera menstruació mentre es dutxa després de la classe d'educació física, entra en pànic, ja que ningú no li havia explicat mai res sobre el tema. Les seves companyes de classe se'n riuen i li llancen tampons i compreses, fins que la professora d'educació física, la senyoreta Collins, intervé. La seva mare, la Margaret —una dona abusiva i fanàtica religiosa—, li diu a la Carrie que la menstruació és conseqüència del pecat i la tanca en un "armari de pregària" perquè demani perdó a Déu. A l'escola, la senyoreta Collins renya les noies que assetgen la Carrie i les castiga obligant-les a fer exercici físic; les amenaça amb l'expulsió i amb la retirada de les entrades per al ball de graduació si es neguen a complir el càstig. La Chris Hargensen, que fa temps que assetja la Carrie, finalment es nega a fer-ho i se li prohibeix assistir al ball.

La Chris, decidida a venjar-se de la Carrie, i el seu xicot —un jove conflictiu anomenat Billy Nolan— entren en una granja, sacrifiquen uns porcs i en recullen la sang en una galleda, que després col·loquen a la part superior de l'escenari del gimnàs de l'escola. La Carrie descobreix que, quan està alterada, és capaç de moure objectes amb la ment. S'adona que es tracta de telequinesi i comença a consultar llibres sobre el tema. La Sue Snell, una companya de classe que se sent penedida per haver participat en l'assetjament a la Carrie, demana al seu xicot —l'esportista popular Tommy Ross— que convidi la Carrie al ball de graduació. La Carrie creu que es tracta d'una broma pesada, però ell insisteix que és sincer, i finalment ella accepta. Quan la Carrie comunica a la seva mare que té intenció d'anar al ball, la Margaret, enfurismada, li ho prohibeix. Malgrat les protestes, la Carrie es rebel·la; la Margaret, en veure proves dels poders telequinètics de la seva filla, l'acusa de ser una bruixa corrompuda pel pecat.

Durant el ball, la Chris i en Billy s'amaguen sota l'escenari, mentre la millor amiga de la Chris, la Norma, i altres còmplices manipulen les votacions per assegurar-se que la Carrie sigui escollida "Reina del Ball". Mentre la Carrie és a l'escenari amb el Tommy —començant, per fi, a sentir-se acceptada pels seus companys—, la Sue descobreix el pla de la Chris i en Billy i intenta intervenir-hi. La senyoreta Collins veu la Sue i, pensant que està preparant alguna broma, l'expulsa del ball. Aleshores, la Chris i en Billy banyen la Carrie amb sang de porc i s'escapen de l'escola. La galleda buida colpeja el cap d'en Tommy, que s'enfada, i el deixa inconscient. La Norma comença a riure amb altres estudiants, fet que provoca que la Carrie al·lucini i cregui que tothom se'n riu d'ella, convençuda que tot plegat formava part d'un pla. Mitjançant la telequinesi, bloqueja les sortides i ataca els estudiants amb una mànega d'incendis; en fereix uns quants i mata la Norma. Un tauler de bàsquet es desprèn i esclafa la senyoreta Collins —just quan ella i els alumnes intentaven transportar el cos d'en Tommy—, mentre que la Carrie electrocuta el director i el professor d'anglès; un d'ells s'encén en flames i provoca un incendi al gimnàs. La Carrie surt de l'escola en flames i segella les portes, deixant atrapats a dins el personal i els companys de classe, condemnats a morir. Mentre la Carrie torna a casa a peu, la Chris intenta atropellar-la, però la Carrie fa que el cotxe es desviï i bolqui. La Carrie rebenta el dipòsit de combustible i el vehicle explota, matant la Chris i en Billy.

Un cop a casa, la Carrie es banya; aleshores, la Margaret li revela que va ser concebuda quan el seu marit estava borratxo —un acte que, segons admet la Margaret, li va agradar—. Tot seguit, li clava un ganivet de cuina a l'esquena. La Carrie, fent servir la telequinesi, llança diversos ganivets contra la Margaret i la mata; després, destrueix la casa i mor.

Temps després, la Sue —l'única supervivent d'aquella nit— va a deixar flors sobre les restes calcinades de la casa de la Carrie. Entre les runes hi ha un cartell de "En venda", on algú ha escrit amb pintura negra: "La Carrie White crema a l'infern!". De sobte, un braç ensangonat de la Carrie sorgeix d'entre les runes i agafa la Sue, la qual es desperta al llit cridant, mentre la seva mare intenta consolar-la després del malson.

Only Yesterday, vol. 2 (1982) (ed. 2008) (Omohide Poroporo)

2026-10-26T22:26:29.797+01:00

[620]

Valoració

07/10/2026 ~~7,95 €~~ 7,55 €

Fitxa tècnica

Guió: Hotaru Okamoto
Dibuix i tinta: Yūko Tone

Traducció al castellà: María Ferrer

Títol original: おもひでぽろぽろ
(Omohide Poroporo)

[ Manga josei, slice of life ] (ed. 2008)
Dolmen (27/03/2009 a Espanya)

196 pàgines b/n - 115 x 175 mm (gruix 15 mm)
11 capítols (14-24) + extres
Wikipedia (pel.) | MyAnimeList (7,10) (125)

Sinopsi

Whakoom:
“La Taeko continua descobrint el món a través de les experiències quotidianes de la infantesa: l'escola, la família, les amistats i els primers sentiments. Amb humor i sensibilitat, aquests petits episodis reflecteixen els dubtes, les il·lusions i les decepcions que acompanyen el creixement.”

Crítica

El manga està molt bé, però l’Isao Takahata rebenta la història amb la pel·lícula i per això va tenir l’èxit de recaptació a cinemes tot i ser una història de nínxol josei…

Coses a tenir en compte:

el manga original és de 1982 publicat només en revista (Shūkan Myōjō, ed. Shūeisha) i explica una història que va passar l’any 1966,
no el van publicar en dos volums fins el 1988 (Seirindō),
el 1990 el van reeditar en tres volums (Tokuma Shoten),
el 1991 va arribar la pel·lícula d’Studio Ghibli (llegir anotacions *),
el 2005 van fer nova edició japonesa altre cop a dos volums (Seirindō); els copyright i drets de publicació a altres idiomes són d’aquest any,
i finalment el 2008 es va publicar de la traducció castellana per Dolmen Editorial, basada en l’edició japonesa de 2005

Així com en el primer volum, dels tretze capítols, nou apareixien a la pel·lícula –els altres quatre s’havien quedat inèdits–, dels onze capítols d’aquest segon volum sis apareixen a la pel·lícula –se’n queden cinc inèdits deixant de banda el capítol extra del final–, tot i que, dels capítols que no surten, hi ha algun detall que sí apareix de fons també a la pel·lícula.

M’he atrevit a llegir aquest manga després d’una de les moltes revisualitzacions de la pel·lícula. Tot i això, hi ha notables diferències entre les dues obres. Mentre que el manga ens narra en primera persona els descobriments del dia a dia d'una nena de deu anys a la dècada dels seixanta al Japó, l’Isao Takahata va inventar una història paral·lela en què la protagonista, la Taeko, ja és adulta però no se sent satisfeta amb la seva vida i decideix emprendre un viatge al camp. A través d'aquest viatge, l’Isao Takahata ens projecta un conjunt de flahsbacks que uneixen la Taeko adulta amb la Taeko nena; dos camins que ens fan entendre que la infància està lligada inexorablement amb la maduresa.

També se la pot trobar sota els títols:

Omoide Poroporo
Omohide Poro Poro
Memories Like Falling Rain Drops
Memories of Teardrops
Memories of Yesterday

El capítol extra, al final de tot, no l’he acabat d’entendre. Barreja una llegenda que “tothom” coneix al Japó, el Sarayashiki o «la mansió dels plats» d’una dona assassinada amb falsa justícia, un joc de paraules amb un caragol (“quant és un caragol per un caragol: quatre ulls”) i una visita al cementiri amb la seva àvia quan encara estava en edat de llar d’infants. Li he demanat a ChatGPT que m’ho expliqués i, després d’una primera aproximació raonable, finalment s’ha embolicat i contradit com acostuma a fer gairebé sempre que el burxes…

Copio i enganxo el text que vaig posar per la pel·lícula Omoide Poro Poro (1991) (Only Yesterday) (Recuerdos del ayer) (Records de l’ahir).

Basada en el manga josei de la Hotaru Okamoto i la Yūko Tone de 1982 del mateix títol.

No recordo haver vist una pel·lícula d’animació amb una temàtica tant “complexe” com la que aquí es presenta. Com sempre, la sensibilitat per sobre de tot.

Títols alternatius: Omohide Poro Poro, Omoide Poroporo, Omoide Poro-poro, Memories Like Falling Rain Drops, Memories Like Falling Teardrops, Memories of Teardrops, Memories of Yesterday. Literalment Memories Come Tumbling Down o més ben dit Els records cauen.

(* anotacions)

Segons sembla, el Hayao Miyazaki estava bastant enfeinat preparant Porco Rosso (1992) basant-se en el seu propi manga Hikōtei Jidai (El gran passatge) de 1989 que ell mateix havia escrit i dibuixat, i, com havia llegit el manga Omoide Poro Poro de Hotaru Okamoto i Yuko Tone de 1982, li va “cedir” la idea de fer-ne una pel·lícula a l’Isao Takahata que havia rebentat la taquilla i les crítiques amb Hotaru no Haka (1988) (Grave of the Fireflies / La tumba de las luciérnagas). La sorpresa encara més grossa va venir després quan, dirigint la pel·lícula a un nínxol de mercat, un grupuscle d’espectadors josei, va tornar a rebentar les taquilles.

Segons explica la Wikipedia en anglès, de fet, el manga original el va llegir el Miyazaki quan estava fent Tonari no Totoro (1988), però l’excusa de no adaptar-la a pel·lícula va ser que no li semblava prou adequada per a nens, que és el que pensava el Miyazaki a qui anaven destinades les pel·lícules d’animació. La sorpresa va ser que el públic final va ser l’adult i va ser la que va tenir més recaptació a tot Japó el 1991.

“En aquest segon volum, la Hotaru Okamoto i la Yūko Tone continuen explorant la vida quotidiana de la Taeko Okajima, una nena de deu anys que viu al Tòquio de 1966. Les experiències escolars, les relacions amb la família i les companyes i les petites contrarietats de cada dia es converteixen en ocasions per descobrir el món i comprendre's millor a si mateixa. La protagonista afronta les seves inseguretats, els desitjos que no sempre pot satisfer i les primeres emocions pròpies del creixement. Amb un to costumista, tendre i sovint humorístic, el manga recupera la intensitat amb què els infants viuen situacions que als adults poden semblar insignificants. El resultat és un retrat nostàlgic de la infantesa i de la societat japonesa dels anys seixanta.”

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

El segon volum d’Omohide Poroporo continua la crònica de la infantesa de la Taeko Okajima, una nena que creix a Tòquio durant la dècada de 1960. Mitjançant una successió d'episodis independents, l'obra de la Hotaru Okamoto, amb dibuixos de la Yūko Tone, observa els petits esdeveniments que constitueixen el món d'una nena de deu anys: les experiències escolars, les relacions familiars, les amistats, les il·lusions personals i les descobertes que l'ajuden a comprendre gradualment les persones que l'envolten.

L'escola i les relacions amb els altres continuen sent aspectes importants d'aquest retrat. La Taeko ha d'afrontar les dificultats pròpies de l'aprenentatge, les comparacions amb els companys i la necessitat de trobar el seu lloc dins del grup. Les situacions quotidianes poden despertar en ella entusiasme o vergonya, orgull o frustració. El manga mostra amb humor com els infants atribueixen una gran importància a determinats incidents que, des de la perspectiva adulta, poden semblar trivials.

La vida familiar proporciona un altre punt de vista sobre el creixement de la protagonista. Les normes imposades pels adults, les decisions dels pares i les diferències entre allò que la Taeko desitja i allò que realment pot fer formen part de les seves experiències. La nena encara no disposa de prou perspectiva per comprendre sempre les raons dels grans, de manera que els malentesos i les decepcions es converteixen en oportunitats per descobrir que el món no funciona necessàriament segons les seves expectatives.

El descobriment de les emocions i de la pròpia personalitat també forma part del conjunt. Les simpaties, les inseguretats i la preocupació per l'opinió dels altres són manifestacions d'una etapa en què la Taeko comença a deixar enrere la primera infantesa. Les seves reaccions, de vegades exagerades i d'altres sorprenentment lúcides, revelen una personalitat que es va construint a partir de l'experiència.

Alhora, el manga ofereix una evocació de la societat japonesa dels anys seixanta. Els costums domèstics, l'ambient escolar, els objectes quotidians i les referències culturals de l'època constitueixen el rerefons d'una història que no pretén explicar grans esdeveniments històrics, sinó mostrar com era viure'ls des de la perspectiva d'una nena corrent.

En conjunt, aquest segon volum completa el retrat costumista de la infantesa de la Taeko mitjançant una mirada tendra, irònica i nostàlgica. L'obra recorda que créixer no consisteix únicament a viure grans experiències, sinó també a acumular petites alegries, frustracions, descobertes i malentesos que, amb el pas del temps, es transformen en records perdurables.

Interaccions socials #43/2026

2026-10-25T22:00:00.000+01:00

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 43 (2026):

Octubre
SETMANA 43/2026
dl. 19: 1
dm. 20: 1
dc. 21: 1
dj. 22: 1
dv. 23: 0
ds. 24: 0
dg. 25: 0

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]

Temporada anime tardor 2026: què començo a seguir i primeres valoracions

2026-10-23T00:10:37.340+02:00

Temporada dolentota com poques, amb poc oferta, qualitat bastant deficient i, per si no n’hi havia prou, he fet una mala preselecció, però és que tampoc hi havien gaires alternatives…

autumn 2026 anime season

sèries

Steel Ball Run:
JoJo no Kimyō na Bōken

(Steel Ball Run: JoJo's Bizarre Adventure)

(2026) S06

Kusuriya no Hitorigoto

(The Apothecary Diaries)

(2026) S03

Romelia Senki

(Romelia War Chronicle)

(2026) S01

Aoashi

(2026) S02

Yowaki MAX Reijō nanoni, Ratsuwan Konyakusha-sama no Kake ni Notte Shimatta

(Even Though I'm a Super Timid Noble Girl, I Accepted the Bet from My Cunning Fiancé)

(2026) S01

Dōmo, Suki na Hito ni Horegusuri o Iraisareta Majo desu.

(Hello, I am a Witch, and My Crush Wants Me to Make a Love Potion!)

(2026) S01

Psyren

(2026) S01

Kōri no Jōheki

(The Ramparts of Ice)

(2026) S02

Hotaru no Yomeiri

(Firefly Wedding)

(2026) S01

Shiotaiō no Satō-san
ga Ore ni Dake Amai

(The Cold Sato-san is Only Sweet to Me)

Llistat per ordre de valoracions d’animes de la temporada tardor 2026

Kusuriya no Hitorigoto (2026) S03

(The Apothecary Diaries)

Dōmo, Suki na Hito ni Horegusuri o Iraisareta Majo desu. (2026) S01

(Hello, I am a Witch, and My Crush Wants Me to Make a Love Potion!)

Kōri no Jōheki (2026) S02

(The Ramparts of Ice)

Steel Ball Run: JoJo no Kimyō na Bōken (2026) S06

(Steel Ball Run: JoJo's Bizarre Adventure)

Hotaru no Yomeiri (2026) S01

(Firefly Wedding)

Romelia Senki (2026) S01

(Romelia War Chronicle)

Aoashi (2026) S02

Yowaki MAX Reijō nanoni, Ratsuwan Konyakusha-sama no Kake ni Notte Shimatta (2026) S01

(Even Though I'm a Super Timid Noble Girl, I Accepted the Bet from My Cunning Fiancé)

Shiotaiō no Satō-san ga Ore ni Dake Amai (2026) S01

(The Cold Sato-san is Only Sweet to Me)

Psyren (2026) S01

En capítols anteriors…

Què començo a seguir:

En capítols anteriors…

Primeres valoracions:

Lifeforce (1985)

2026-10-22T18:25:57.023+02:00

[1437]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Tobe Hooper
Guió: Dan O'Bannon, Don Jakoby (novel·la: Colin Wilson)
Música: Henry Mancini
Producció: London-Cannon Films, Easedram
Distribució: Cannon Film Distributors
Actors: Steve Railsback, Peter Firth, Frank Finlay, Mathilda May
País: 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (Scope); color: color
Estrena: 21/06/1985
Pressupost: 25M $; recaptació: 11,6M $
Títol original: Lifeforce

Lifeforce: Fuerza vital a Espanya
Força vital en català
Fuerza siniestra a Hispanoamèrica
Space Vampires a Itàlia

[ Ciència ficció, thriller, terror ]
1 h. 41 min. (cinemes) - 1 h. 56 min. (internacional)
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,2) (36K) | Filmaffinity (5,6) (3.427):
“Una raça de vampirs espacials arriba a Londres i infecta la població, donant inici a un descens apocalíptic cap al caos.”

Crítica

Increïblement, mai vista amb anterioritat! Ara, automàticament, pel·lícula de culte…

Basada en la novel·la The Space Vampires del Colin Wilson de 1976.

Mentre treballaven en la pel·lícula, els títols provisionals que apareixien eren: Vampires from Outer Space (UK), Space Vampires i Space Intruders (EE.UU.).

Pensava que no l’havia vist perquè probablement estaria camuflada de pel·lícula classificada S, però ho acabo d’investigar i just el 1984 va deixar d’existir la categoria S. El que sí sé és que es va projectar en circuits molt reduïts i només la van veure 500.000 espectadors i internacionalment també va ser un fracàs en recaptació. O sigui que va passar bastant desapercebuda i per això és normal que no n’estés al cas.

En tot cas, era difícil veure una pel·lícula “innocent” de ciència ficció on en un bona part del metratge s’aprecia una dona totalment despullada mostrant perfectament el pèl púbic (aquí cal categoritzar el grau de nuesa: si només pits o pits i pubis). Curiosament, com sempre, els homes que també apareixen despullats mai ensenyen la titola.

Cal destacar, òbviament, el cos escultural i natural de la Mathilda May que avui en dia ni amb cirurgia estètica es veu gaire sovint.

M’ha fet gràcia veure el capità Jean-Luc Picard (Star Trek: The Next Generation) (o Profesor Xavier, X-Men), altrament conegut com Patrick Stewart, fent de doctor de l’hospital mental.

Les ninetes en espiral de la vampira intergalàctica són una passada…

Per altra banda, la història no és altra cosa que la novel·la Dracula del Bram Stoker de 1897 adaptada, fil per randa, a la ciència ficció espacial: hi ha el vampir principal (en aquest cas una alienígena), el vaixell que porta la terra i els taüds (la nau espacial alienígena per una banda i la Churchill on tots els ocupants moren per l’altra), la succió d’energia (en aquest cas a través d’un petó i amb “vistosos” efectes especials), l’hospital per dements, l’estaca… ho té tot.

Com a dades contextuals a tenir en compte per les qüestions dels efectes especials, Star Wars és de 1977 i An American Werewolf in London de 1981.

“La nau espacial angloamericana Churchill va en missió d'estudi cap al cometa Halley, que s'acosta a la Terra. Abans d'arribar a la destinació, troben una nau extraterrestre que viatja a la cua del famós estel. La nau atrau la curiositat dels astronautes que, sota les ordres del cap de la missió, s’afanyen a investigar-la. A l'interior només hi ha tres taüts de vidre amb dos homes i una dona, els tres nus, els tres ufanosos i enterament humanoides. Això donarà origen, fet i fet, a una epidèmia vampírica i a un al·lucinant caos a Londres, que es veurà dominada per zombies-vampirs.”

Resum (amb espòilers)

La tripulació del transbordador espacial conjunt britànic i estatunidenc Churchill, sota el comandament del coronel Tom Carlsen, troba una nau espacial de 240 km de llargada amagada a la coma del cometa Halley. A l'interior, la tripulació descobreix centenars de criatures resseques semblants a ratpenats i tres cossos humanoides nus (dos mascles i una femella) en estat d'animació suspesa dins de contenidors de vidre. La tripulació recupera una de les criatures i els tres cossos, i emprèn el viatge de tornada a la Terra. Durant el trajecte, el centre de control de la missió perd el contacte amb el Churchill.

Una missió de rescat descobreix que el Churchill ha estat arrasat pel foc. La tripulació és morta i la càpsula de salvament ha desaparegut; no obstant això, els tres contenidors amb els cossos romanen intactes. Els cossos són traslladats al Centre Europeu de Recerca Espacial, a Londres. Abans de l'autòpsia, l'alienígena femella es desperta i absorbeix la força vital d'un guàrdia. Aconsegueix escapar de les instal·lacions i continua absorbint la força vital d'altres éssers humans. Els dos vampirs mascles també es desperten i intenten escapar violentament, però sembla que són destruïts per les granades que llança un altre guàrdia. El guàrdia a qui l'alienígena femella havia absorbit la força vital torna a la vida dues hores després de la seva mort, amb la capacitat d'absorbir, al seu torn, la força vital dels altres.

Es troba la càpsula de salvament del Churchill amb en Carlsen a dins. Ell relata els fets ocorreguts a bord de la nau; explica que es va sentir impulsat a obrir el contenidor de la vampira i compartir la seva pròpia força vital amb ella, fet que va provocar que la força vital de tota la tripulació del Churchill fos absorbida. Carlsen va calar foc al transbordador per salvar la Terra d'un destí similar i va fugir en la càpsula. Sota hipnosi, es fa evident que manté un vincle psíquic amb l'alienígena femella, i revela que ella té la capacitat de canviar de forma. Carlsen i el coronel Colin Caine, del SAS, la localitzen en un hospital psiquiàtric de Yorkshire; creuen haver-la atrapat dins del cos del director de l'hospital, el Dr. Armstrong, qui es troba sota els efectes d'una forta sedació.

Els dos vampirs mascles han sobreviscut transformant-se en els soldats que van destruir els seus cossos anteriors, i ara estan infectant la població de Londres. L'alienígena femella aconsegueix escapar del cos del seu hoste sedat i desapareix. Es declara la llei marcial mentre els vampirs es multipliquen absorbint la força vital dels éssers humans. Els vampirs mascles canalitzen les forces vitals cap a la vampira, la qual transmet l'energia a la seva nau espacial, que es troba en òrbita geosíncrona sobre Londres.

Hans Fallada travessa un vampir mascle amb una arma antiga feta de «ferro emplomat». Ell, Carlsen i Caine dedueixen que els vampirs han visitat la Terra periòdicament amb l'arribada del cometa Halley, donant lloc a les llegendes sobre vampirs. Caine troba Fallada —posseït i en un estat de frenesí— i li dispara; Fallada es desseca. Caine recupera l'arma d'un cadàver que es desintegra en pols. Carlsen segueix la vampira fins a la catedral de Sant Pau, on ella jeu sobre l'altar mentre transfereix energia a la seva nau espacial. Ella revela que, a causa de l'intercanvi de les seves forces vitals, ella i Carlsen ara formen part l'un de l'altre. Caine mata el segon vampir mascle i llança l'arma a Carlsen, el qual es travessa a si mateix i, alhora, travessa l'alienígena. Una explosió d'energia fa saltar la cúpula de Sant Pau. Tots dos ascendeixen per la columna d'energia fins a la nau espacial, que torna cap al cometa mentre Caine els observa.

Shadow of the Tomb Raider (Definitive Edition) (2019)

2026-10-20T20:02:51.689+02:00

[2]

Valoració

11/10/2026 39,99 €

Fitxa tècnica

Desenvolupador: Eidos-Montréal
Editor: Square Enix
Direcció: Daniel Chayer-Bisson
Guió: Jason Dozois, Jill Murray
Música: Brian D'Oliveira
Veus de doblatge: Camilla Luddington, Earl Baylon, Carlos Leal, Patricia Velásquez, Kamran Lucas
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Estrena: 05/11/2019
Títol original: Shadow of the Tomb Raider

[ Acció, aventura, drama ]
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,0) (25K) | Filmaffinity (7,0) (464):
“Mentre la Lara Croft corre per salvar el món d'un apocalipsi maia, ha de convertir-se en la saquejadora de tombes que està destinada a ser.”

Crítica

Algunes pel·lícules són necessàries, però en el total acaba cansant; el millor, les missions secundàries…

Basada en la franquícia iniciada el 1996 amb el primer Tomb Raider desenvolupat per Core Design i editat per Eidos Interactive. El joc va sortir el 2018, però la versió per a macOS sota Steam el 2019.

És la tercera part del reboot de la trilogia disponible per a Mac (Steam):

Es repeteixen les mateixes sensacions de l’altra vegada, amb l’experiència retroactiva –suposo que una mica idealitzada– de 1998 amb el Tomb Raider II (no recordo si era la versió Gold o no) per a Mac que venia de franc (en algun bundle suposo) en els ordinadors comprats nous, “ara” (al 2013) és una mica avorrit per moltes millores gràfiques que li hagin posat. Sempre amb la sensació de que no ets tu qui domina l’acció sinó que és totalment induïda.

El puto algoritme em posa lives de gent jugant als Tomb Raiders originals (I, II i III) a tota pastilla, pràcticament de memòria, i, fins i tot com a espectador passiu, em sembla més divertit.

En aquesta ocasió, he pogut acabar el joc amb el 72% de la trama principal resolta, just quan li començava agafar el gust a les missions secundàries. Ara, amb el joc acabat, les estic fent una per una. Que no se me n’escapi cap.

Algunes coses són molt fàcils, però altres són embolicades de nassos. Senses ajuda de solucions impossible de superar. De vegades m’he quedat encallat en una cosa que era simple de resoldre i en altres en situacions que no entenia… ni tampoc volia entendre.

En principi no tinc intenció de jugar a la segona part de la franquícia, Rise of the Tomb Raider (2015), però si m’avorreixo o em segueixen picant les ganes i la curiositat, les coses poden canviar. De moment, encara tinc molta feina amb les missions pendents.

A bones hores he après que es podia posar en espanyol i sempre ajuda a l’enteniment de la història. Un cop passat el joc, quan tornes a recórrer tots els escenaris per recollir tots els ítems oblidats per les presses, és quan l’he començat a gaudir.

[ Actualització 27/10/2026 ]

Feia temps que hi havia un oferta per la qual, com ja tenia les altres dues parts formant un bundle, em sortia més bé de preu el Rise of the Tomb Raider (2015). En aquests dies, fins a principis de novembre, aquesta oferta l’han rebentat amb un descompte del 90% i l’he pogut aconseguir per 2,99 €, o sigui que finalment també el jugaré.

“Mentre Lara Croft intenta salvar el món d'una apocalipsi maia, s'haurà de convertir en la saquejadora de tombes que està destinada a ser. Seqüela de Rise of the Tomb Raider (2015) i darrera part de la trilogia reboot sobre el personatge, amb un estil narratiu cinematogràfic.

Resum (amb espòilers)

El 2015, mesos després dels esdeveniments de Rise of the Tomb Raider, la Lara Croft i el seu amic Jonah Maiava es dediquen a aturar les activitats de l'organització paramilitar Trinity. Tots dos segueixen el rastre d'una cèl·lula de l'organització fins a l'illa de Cozumel, a Mèxic, liderada pel Pedro Domínguez, cap de l'Alt Consell de Trinity. Al jaciment arqueològic de Trinity, la Lara descobreix un temple que conté la Daga de Chak Chel i referències a una ciutat oculta. Els murals que adornen les parets fan al·lusió a la Caixa de Plata d'Ix Chel i adverteixen sobre “la Purificació”, un apocalipsi maia que culmina amb un eclipsi solar permanent. La Lara ignora els avisos i agafa la daga per evitar que Trinity se'n faci amb ella. El Domínguez l'intercepta i li revela que, en agafar la daga, la Lara ha desencadenat la Purificació. El Domínguez s'apodera de la daga amb la intenció d'unir-la a la Caixa de Plata per aturar la Purificació i utilitzar el poder que li confereix per remodelar el món a la seva imatge. La Lara i el Jonah aconsegueixen escapar d'un tsunami que destrueix Cozumel i que presagia l'apocalipsi imminent.

Malgrat les tensions creixents entre ells a causa de les accions de la Lara, tots dos persegueixen el Domínguez fins a l'Amazones. El seu avió s'estavella a la selva peruana durant el segon cataclisme —una tempesta colossal— i aconsegueixen arribar a Paititi, la ciutat oculta que apareixia als murals. L'exploració de les tombes locals revela que travessar la Caixa de Plata amb la daga atorgarà a l'usuari el poder del déu Kukulkan, el qual cal utilitzar per aturar la Purificació. Quan la Lara salva un noi anomenat Etzli, la seva mare, la reina Unuratu, els condueix a l'interior de Paititi. Es descobreix que el Domínguez és el líder d'una secta dedicada a Kukulkan i que, en realitat, és l'Amaru, el cunyat de l'Unuratu, que havia estat segrestat per Trinity quan era un nen. L'Unuratu indica a la Lara on es troba la Caixa de Plata, però aquesta s'adona que l'objecte ha desaparegut. Creient que la secta ja té la Caixa de Plata, la Lara i l'Unuratu intenten robar-la, però l'Unuratu és capturada per la secta. La Lara també es troba amb uns estranys monstres humanoides coneguts com els Yaaxil —els guardians de la Caixa— i la seva líder, Crimson Fire.

La Lara descobreix que la Caixa va ser presa fa segles per Andres Lopez, un missioner enviat per la Trinity durant la conquesta espanyola d'Amèrica del Sud. Rescata l'Unuratu i s'adona que l'Amaru no comprèn del tot el ritual; en lloc de simplement conferir el poder de Kukulkan, el ritual el sacrifica per aturar la Purificació. L'Unuratu rep un tret del comandant Rourke, el segon al comandament de l'Amaru. Abans de morir, l'Unuratu demana a la Lara que completi el ritual, però l'adverteix que no deixi que la Caixa l'influeixi. En Rourke ataca la Lara i el Jonah, que queden separats mentre surten de Paititi. Tots dos es retroben en una refineria de petroli i dedueixen la ubicació de la Caixa: una missió cristiana propera fundada per Lopez.

La Lara i el Jonah troben unes catacumbes secretes sota la missió que condueixen a la tomba de Lopez i a la Caixa. L'Amaru els intercepta i obliga la Lara a lliurar la Caixa. Admet que va ordenar la mort del pare d'ella per evitar que descobrís Paititi i el revelés al món. La Lara intenta convèncer l'Amaru perquè utilitzi el ritual en benefici del món. Ell s'hi nega, ja que la Purificació només afectarà Paititi. Deixa la Lara i el Jonah perquè escapin del tercer cataclisme: un terratrèmol massiu que provoca una esllavissada.

De tornada a Paititi, la Lara i el Jonah ajuden l'acabat de coronar Etzli a liderar una incursió en un complex de temples subterranis. Planegen interrompre la cerimònia de l'Amaru alhora que eviten el quart cataclisme: una erupció volcànica. La Lara es veu obligada a continuar sola. Es troba amb els Yaaxil i Crimson Fire, i els convenç perquè l'ajudin a aturar l'Amaru. Els Yaaxil massacren en Rourke i l'Alt Consell de la Trinity mentre la Lara es dirigeix al cim del temple. L'Amaru inicia el ritual i absorbeix el poder de Kukulkan just quan comença l'eclipsi solar. Després d'una llarga batalla, la Lara venç l'Amaru i l'apunyala mortalment. En acceptar la derrota, l'Amaru transfereix el poder de Kukulkan a la Lara mentre mor. Tal com havia advertit l'Unuratu, la Lara se sent temptada d'utilitzar la Caixa per reviure els seus pares, però, en canvi, deixa que Crimson Fire l'apunyali simbòlicament; d'aquesta manera, sacrifica l'esperit de Kukulkan i atura la Purificació.

Posteriorment, l'Unuratu és enterrada i el Jonah decideix agafar-se unes vacances. La Lara es queda a Paititi per ajudar l'Etzli a normalitzar la vida a la ciutat.

Interaccions socials #42/2026

2026-10-18T22:00:00.000+02:00

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 42 (2026):

Octubre
SETMANA 42/2026
dl. 12: 0
dm. 13: 0
dc. 14: 0
dj. 15: 0
dv. 16: 0
ds. 17: 0
dg. 18: 0

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]

Only Yesterday, vol. 1 (1982) (ed. 2008) (Omohide Poroporo)

2026-10-17T12:31:57.804+02:00

[619]

Valoració

07/10/2026 ~~7,95 €~~ 7,55 €

Fitxa tècnica

Guió: Hotaru Okamoto
Dibuix i tinta: Yūko Tone

Traducció al castellà: María Ferrer

Títol original: おもひでぽろぽろ
(Omohide Poroporo)

[ Manga josei, slice of life ] (ed. 2008)
Dolmen (03/11/2008 a Espanya)

210 pàgines b/n - 115 x 175 mm (gruix 15 mm)
13 capítols (1-13)
Wikipedia (pel.) | MyAnimeList (7,10) (125)

Sinopsi

Whakoom:
“La Taeko Okajima, una nena de deu anys que viu al Tòquio de 1966, descobreix el món a través de petites experiències familiars i escolars que es converteixen en records inesborrables. Amb humor i sensibilitat, el manga retrata els dubtes, les alegries, les vergonyes i les primeres emocions que acompanyen el pas de la infantesa cap a l'adolescència.”

Crítica

La història del manga només explica la vida de la Taeko nena; la Taeko adulta va ser una aportació de l’Isao Takahata per la pel·lícula…

Coses a tenir en compte:

el manga original és de 1982 publicat només en revista (Shūkan Myōjō, ed. Shūeisha) i explica una història que va passar l’any 1966,
no el van publicar en dos volums fins el 1988 (Seirindō),
el 1990 el van reeditar en tres volums (Tokuma Shoten),
el 1991 va arribar la pel·lícula d’Studio Ghibli (llegir anotacions *),
el 2005 van fer nova edició japonesa altre cop a dos volums (Seirindō); els copyright i drets de publicació a altres idiomes són d’aquest any,
i finalment el 2008 es va publicar de la traducció castellana per Dolmen Editorial, basada en l’edició japonesa de 2005

Dels tretze capítols d’aquest primer volum del manga, només quatre no apareixen a la pel·lícula.

M’he atrevit a llegir aquest manga després d’una de les moltes revisualitzacions de la pel·lícula. Tot i això, hi ha notables diferències entre les dues obres. Mentre que el manga ens narra en primera persona els descobriments del dia a dia d'una nena de deu anys a la dècada dels seixanta al Japó, l’Isao Takahata va inventar una història paral·lela en què la protagonista, la Taeko, ja és adulta però no se sent satisfeta amb la seva vida i decideix emprendre un viatge al camp. A través d'aquest viatge, l’Isao Takahata ens projecta un conjunt de flahsbacks que uneixen la Taeko adulta amb la Taeko nena; dos camins que ens fan entendre que la infància està lligada inexorablement amb la maduresa.

També se la pot trobar sota els títols:

Omoide Poroporo
Omohide Poro Poro
Memories Like Falling Rain Drops
Memories of Teardrops
Memories of Yesterday

Copio i enganxo el text que vaig posar per la pel·lícula Omoide Poro Poro (1991) (Only Yesterday) (Recuerdos del ayer) (Records de l’ahir).

Basada en el manga josei de la Hotaru Okamoto i la Yūko Tone de 1982 del mateix títol.

No recordo haver vist una pel·lícula d’animació amb una temàtica tant “complexe” com la que aquí es presenta. Com sempre, la sensibilitat per sobre de tot.

Títols alternatius: Omohide Poro Poro, Omoide Poroporo, Omoide Poro-poro, Memories Like Falling Rain Drops, Memories Like Falling Teardrops, Memories of Teardrops, Memories of Yesterday. Literalment Memories Come Tumbling Down o més ben dit Els records cauen.

(* anotacions)

“El manga Omohide Poroporo retrata la vida quotidiana de la Taeko Okajima, una nena de deu anys que viu a Tòquio el 1966, i les petites experiències que marcaran la seva infantesa. A través d'episodis plens d'humor i tendresa, la protagonista descobreix les dificultats escolars, les relacions familiars, els primers sentiments i els canvis físics que anuncien l'adolescència. Les seves il·lusions, vergonyes i frustracions reflecteixen la manera com els infants interpreten el món dels adults. Amb una mirada costumista i nostàlgica, l'obra evoca la societat japonesa dels anys seixanta i mostra com les vivències més senzilles poden deixar records inesborrables.”

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Omohide Poroporo és un manga costumista que reconstrueix la vida quotidiana d'una nena japonesa durant el 1966, a través d'un seguit d'episodis breus, tendres i sovint còmics. La protagonista és la Taeko Okajima, la filla petita d'una família de Tòquio, que té deu anys i cursa cinquè de primària. En lloc de construir una aventura amb una trama lineal i grans esdeveniments, la Hotaru Okamoto i la Yūko Tone exploren els petits incidents que, vistos des de la perspectiva infantil, poden adquirir una importància extraordinària i quedar gravats a la memòria per sempre.

La descoberta del món quotidià

La Taeko observa amb curiositat tot allò que l'envolta. Objectes aparentment insignificants, com ara una maquineta elèctrica per fer punta als llapis, poden despertar-li una fascinació especial. També la relació amb el seu gos Gon i les situacions domèstiques més corrents es converteixen en ocasions per descobrir aspectes nous del món i de les persones que l'envolten.

El manga tracta aquests moments amb una combinació d'humor, tendresa i ironia. Les reaccions de la nena no sempre coincideixen amb les expectatives dels adults, i precisament d'aquesta diferència entre la mirada infantil i la dels grans neixen moltes de les situacions més divertides o reveladores.

L'escola, les inseguretats i les primeres frustracions

L'escola és un dels escenaris fonamentals de la història. La Taeko ha d'afrontar les dificultats dels estudis, especialment quan les matemàtiques li plantegen problemes que no aconsegueix resoldre amb facilitat. Aquestes experiències reflecteixen una realitat molt recognoscible: la frustració de no entendre una lliçó, la vergonya de no saber respondre i la sensació que els altres poden tenir més facilitat per fer allò que a un mateix li costa.

També hi tenen cabuda els somnis infantils i les decepcions que apareixen quan la realitat no s'ajusta al que una nena s'havia imaginat. La Taeko pot entusiasmar-se amb una possibilitat, fantasiar sobre el seu futur o desitjar destacar en alguna activitat, però ha d'aprendre que no sempre pot aconseguir allò que vol. Les seves aspiracions i els límits que li imposen els adults contribueixen a dibuixar el seu caràcter.

El cos, la pubertat i els secrets de les nenes

Un altre aspecte important és el descobriment dels canvis físics que anuncien l'adolescència. A través de les converses entre companyes i de les informacions que circulen a l'escola, la Taeko comença a familiaritzar-se amb qüestions relacionades amb la menstruació i amb la transformació del cos femení.

Aquestes qüestions es presenten des de la perspectiva pròpia d'una nena de deu anys: amb curiositat, desconcert, vergonya i, de vegades, una certa exageració còmica. Allò que per als adults pot ser una qüestió biològica ordinària es converteix, per a la Taeko i les seves amigues, en un assumpte ple de misteri, expectatives i preguntes.

El manga tracta així una etapa de la vida en què les nenes comencen a percebre que estan deixant enrere la primera infantesa, encara que no disposin de prou experiència per comprendre del tot què significa créixer.

Les relacions familiars i l'autoritat dels adults

La família constitueix l'altre gran àmbit en què es desenvolupa la protagonista. La Taeko és la filla petita i creix sota l'autoritat dels pares, les decisions dels quals poden determinar què li és permès fer i quins desitjos ha d'abandonar.

Les seves il·lusions no sempre són preses seriosament pels adults. Un somni infantil pot topar amb una negativa paterna o amb una decisió familiar que la nena no acaba d'entendre. Aquest contrast permet mostrar la distància entre la manera com els infants viuen les seves aspiracions i la manera com els adults jutgen què és realista, convenient o possible.

Tanmateix, el manga no converteix aquestes situacions en un drama continu. Els conflictes formen part de la vida ordinària i es barregen amb moments d'afecte, complicitat i humor familiar.

Els primers sentiments i el descobriment de les emocions

A mesura que la Taeko es relaciona amb els companys de classe, també comença a experimentar sentiments nous. Les simpaties, les petites atraccions, la timidesa i la preocupació per l'opinió dels altres formen part d'aquest procés de creixement.

No es tracta encara d'un romanç desenvolupat com ho seria en una història amorosa convencional, sinó de les primeres manifestacions d'una sensibilitat afectiva que la nena encara no sap identificar ni expressar amb claredat. Un gest, una conversa o una situació inesperada poden adquirir una transcendència desproporcionada als seus ulls, precisament perquè es tracta d'experiències noves.

Aquests episodis contribueixen a mostrar com es va formant la personalitat de la Taeko i com les experiències que viu durant aquest període deixen una empremta que pot perdurar molt més enllà de la infantesa.

Una crònica íntima del Japó dels anys seixanta

Més enllà de la història particular de la protagonista, el manga també és un retrat de la vida quotidiana japonesa de l'època Shōwa. Els costums familiars, l'ambient escolar, els objectes domèstics, les diversions i les referències culturals situen l'acció en un moment concret de la societat japonesa.

L'any 1966, el Japó vivia una etapa de transformació econòmica i social. Tanmateix, l'obra no aborda aquests canvis mitjançant una exposició històrica directa, sinó que els deixa entreveure a través de la vida d'una família corrent i de les experiències d'una nena. La història adquireix així un valor documental indirecte: mostra com es podia viure, jugar, estudiar, discutir i somiar en aquell context.

La nostàlgia és fonamental, però no idealitza necessàriament la infantesa. Els records poden ser entranyables i divertits, però també inclouen vergonyes, frustracions, malentesos i moments dolorosos. És aquesta barreja la que dona autenticitat al retrat.

Valoració del primer volum

El primer volum d’Omohide Poroporo presenta, doncs, una successió d'episodis sobre les experiències quotidianes de la Taeko als deu anys. La seva unitat no depèn d'una aventura central, sinó de l'evolució de la protagonista i de l'acumulació de petites vivències que configuren el seu món emocional.

L'obra destaca per la capacitat de convertir situacions aparentment insignificants en observacions sobre el creixement, la família, l'escola, el cos i les relacions humanes. La infantesa hi apareix com una etapa plena de descobertes, en què les alegries més petites poden ser intenses i les decepcions més ordinàries poden semblar insuperables.

Kōri no Jōheki (2026) S01 (The Ramparts of Ice)

2026-10-16T15:53:24.990+02:00

[778]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Mankyū
Guió: Yasuhiro Nakanishi (manga: Kōcha Agasawa)
Música: Kanade Sakuma, Natsumi Tabuchi
Estudi: Studio Kai
Llicència: Netflix
Distribució: JNN (TBS)
Veus de doblatge: Anna Nagase, Fūka Izumi, Shōya Chiba, Satoshi Inomata
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Emissió: 02/04/2026 - 02/07/2026
Títol original: 氷の城壁 (Kōri no Jōheki )

The Ramparts of Ice en anglès
Rompiendo el hielo a Espanya i Hispanoamèrica

[ Animació, comèdia romàntica, shōjo ]
14 capítols de 22 min.
Wikipedia | MyAnimeList (8,25) (72.007)

Sinopsi

IMDb (8,0) (2,7K) | Filmaffinity (7,1) (116):
“La Koyuki Hikawa, una estudiant de secundària solitària que evita els vincles emocionals, veu alterada la seva existència aïllada quan una companya de classe alegre intenta traspassar les seves barreres i l'arrossega cap a un grup d'amics incòmode però sincer.”

Crítica

Ara que està començant la segona temporada, he decidit posar-me al dia amb la primera primer…

Basada en el manga shōjo de la Kōcha Agasawa ja conclòs, publicat entre 2020 i 2022 amb un total de catorze volums editats.

També se la pot trobar sota els títols Koori no Jouheki o Ice Castle Wall.

“A primera vista, la Koyuki «Koyun» Hikawa, estudiant de secundària, sembla inaccessible i intimidant per a la majoria dels seus companys. En realitat, però, la Koyun és una noia insegura i propensa a donar massa voltes a les coses a causa d'experiències desagradables que va viure durant l'etapa anterior. Tanmateix, una trobada fortuïta amb dos nois de l'institut —el Minato Amamiya i el Yōta Hino— provoca un canvi en ella. Igual que la seva amiga Miki Azumi, aquests nois no tenen por d'apropar-se a la Koyun i són capaços de veure com és realment.

Tot i que la Koyun comença a passar més temps amb la Miki, el Minato i el Yōta, es troba dividida entre la felicitat que acaba de descobrir i la por d'establir vincles massa estrets amb els altres. Mentrestant, cadascun dels seus amics afronta en silenci els seus propis reptes. Però, a mesura que el nou grup d'amics avança unit pel dia a dia de l'institut, la Koyun i els altres comencen a deixar enrere la seva timidesa i a gaudir al màxim de l'adolescència.”

Temporades

Resum (amb espòilers)

1.- Línies i murs. Després que els seus companys de classe surtin corrents espantats, la Koyuki fa ganyotes davant del mirall per intentar entendre per què tothom la troba terrorífica. De sobte, un noi se li acosta d'amagat per darrere.

2.- Clau. Per a alleujament de la Koyuki, en Yōta acudeix a rescatar-la. Després de la seva primera sessió d'estudi junts, tots dos se senten cada vegada més còmodes l'un amb l'altre, cosa que inquieta en Minato.

3.- 3+(<-)1. Inquiet perquè la Koyuki encara es mostra distant amb ell, en Minato intenta iniciar una conversa informal. Quan la Miki comença a sospitar de les seves intencions, decideix plantar-li cara.

4.- Insondable. Els estressants exàmens continuen. En Igarashi es troba amb l'Ayumi durant un entrenament conjunt de futbol entre escoles. La Koyuki veu en Igarashi i l'evita mentre rememora els dolorosos records de l'època de secundària.

5.- Canvi. La Koyuki no para de donar voltes a la tensa conversa que va tenir a la infermeria. Després que en Yōta aclareixi el malentès, intenta parlar sincerament amb en Minato per primera vegada.

6.- Nou curs. Quan s'acaben les vacances d'hivern, en Minato, que normalment és una persona tranquil·la, comença a adonar-se que els seus sentiments estan canviant. La Miki s'adona de com s'han apropat en Yōta i la Koyuki.

7.- Cor a cor. Després de reflexionar sobre la seva pròpia solitud i preocupar-se perquè en Yōta s'ho guarda tot a dins, la Koyuki s'hi acosta i li pregunta què sent realment.

8.- Una persona com qualsevol altra. Decidida a no espatllar la seva experiència a l'institut, la Miki fingeix ser una altra persona des del primer dia. Però haver d'amagar la seva veritable personalitat davant dels companys comença a esgotar-la.

9.- Presa de consciència. En Minato s'adona que no para de pensar en la Koyuki. Més tard, mentre els quatre amics passen l'estona al nou centre comercial, el malentès entre ells s'agreuja.

10.- Primavera. Una excursió al parc d'atraccions durant les vacances de primavera apropa els quatre amics. De tornada a l'institut, la Koyuki es troba per sorpresa amb una cara coneguda, i en Minato se n'adona.

11.- Desenvolupament. La Koyuki reflexiona sobre el seu complicat passat amb la Manatsu, la germana de l'Akine, i sobre què pot saber la noia de primer curs. Mentrestant, la Momoka es fixa en en Minato.

12.- Col·lisió. Mentre la Koyuki comença a adonar-se dels sorprenents sentiments que està desenvolupant per en Minato, la Momoka, una noia de primer curs, intenta sobtadament apropar-se-li, per raons que la Koyuki no aconsegueix comprendre.

13.- Reconeixement. Les paraules de l'Akine compliquen encara més els sentiments de la Koyuki. Més tard, un accident provoca un canvi en la relació entre la Miki i en Yōta.

14.- Bomba. Sense saber com ha d'actuar a partir d'ara, la Miki evita en Yōta i demana consell als seus companys. Mentrestant, la decidida Momoka confronta la Koyuki pel que fa a en Minato, fet que desencadena un conflicte.

Unthinkable (2010)

2026-10-14T11:24:00.000+02:00

[1436]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Gregor Jordan
Guió: Peter Woodward
Música: Graeme Revell
Producció: Lleju ProductionsSidney Kimmel Entertainment, Kimmel International, ChubbCo Film, Senator Entertainment Co.
Distribució: Sony Pictures Home Entertainment, Senator U.S.
Actors: Samuel L. Jackson, Michael Sheen, Carrie-Anne Moss, Brandon Routh, Gil Bellows, Martin Donovan, Stephen Root
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 14/06/2010
Pressupost: 15M $; recaptació: 5,5M $
Títol original: Unthinkable (lit. Inconcebible)

Amenazados a Espanya
El día del juicio final a Hispanoamèrica

[ Thriller, drama, crim ]
1 h. 37 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (102K) | Filmaffinity (6,2) (6,1K):
“Segueix un interrogador d'operacions encobertes i una agent de l'FBI que intenten aconseguir que un sospitós de terrorisme reveli la ubicació de tres armes nuclears a punt de detonar als Estats Units.”

Crítica

En el seu moment suposo que m’hauria agradat; ara no s’aguanta per enlloc…

No va passar per cinemes: directament a vídeo. De fet, alguns països com Bèlgica, Països Baixos, Rússia, Mèxic, Argentina i Portugal sí la van projectar a cinemes, però a Espanya directament a DVD, igual que el principal mercat nord-americà, en vídeo.

Hi he arribat, una vegada més, per petits clips a TikTok: n’he sentit curisiositat, encara que ja sé com acaben aquestes coses…

“Thriller psicològic que gira al voltant de l'interrogatori, per part d'un agent de l'FBI, un sospitós de terrorisme perquè confessi la ubicació de tres bombes nuclears preparades per detonar als EE.UU.”

Resum (amb espòilers)

L’Steven Younger, un antic operador de la Delta Force nord-americana, enregistra un vídeo. L'agent especial de l'FBI Helen Brody, destinada a Los Angeles, i el seu equip són convocats a un institut que l'exèrcit ha requisat per convertir-lo en un centre de detenció secret on tenen retingut el Younger (que es fa dir Yusuf Mohamed). Visionen la gravació del Yusuf, en la qual es mostren tres bombes nuclears situades en diferents ciutats dels Estats Units, programades per explotar simultàniament si no s'atenen les seves exigències.

Es fa venir un interrogador especial, conegut com a "H", perquè obligui el Yusuf a revelar la ubicació de les bombes. L’H demostra de seguida de què és capaç i li talla un dit. Horroritzada, la Brody intenta aturar aquestes mesures. El seu superior, en Saunders, deixa clar que l'amenaça de deu milions de morts justifica la tortura. L’H intensifica els seus mètodes, mentre la Brody adopta el paper de "policia bo". Aleshores, el Yusuf exposa les seves exigències: vol que el president dels Estats Units anunciï que deixarà de donar suport a governs titella i dictadures en països musulmans i que retirarà les tropes nord-americanes d'aquests territoris. El grup descarta immediatament la possibilitat d'acceptar les seves demandes, al·legant la política oficial del govern dels Estats Units de no negociar amb terroristes.

Quan la Brody acusa el Yusuf —ja psicològicament destrossat— d'haver simulat l'amenaça de les bombes per qüestionar la moralitat dels Estats Units com a nació, ell s'ensorra i admet que tot plegat era un engany, i li facilita una adreça per demostrar-ho. Troben una habitació que coincideix amb l'escenari del vídeo, però no hi ha cap bomba nuclear. Un soldat despenja una fotografia del Yusuf, fet que provoca l'explosió d'una càrrega de C-4 en un centre comercial proper i causa la mort de 53 persones. Indignada per aquestes morts absurdes, la Brody torna on és el Yusuf i li fa un tall al pit amb un bisturí. El Yusuf no mostra por i justifica les morts del centre comercial afirmant que els nord-americans maten aquesta quantitat de gent cada dia. El Yusuf diu que s'ha deixat capturar per poder plantar cara als seus opressors.

Detenen la dona i els fills del Yusuf; l’H fa comparèixer la dona davant del seu marit i l'amenaça de mutilar-la allà mateix. La Brody i els altres comencen a endur-se-la de l'habitació, fastiguejats, però l’H li talla el coll i ella mor dessagnada davant del Yusuf. El Yusuf no cedeix, així que l’H fa portar els dos fills del Yusuf. Fora de l'abast de l'oïda del Yusuf, assegura a tothom que no farà mal als nens. Diu al Yusuf que torturarà els seus fills si no revela la ubicació de les bombes. El Yusuf cedeix i dona tres adreces (a Nova York, Los Angeles i Dallas); tot i així, en H es prepara per torturar els nens, però els altres l'aturen per la força.

Tenint en compte la quantitat de material nuclear desaparegut que en Yusuf podia tenir a l'abast (es va informar de la desaparició d'unes 18 lliures, i en calien unes 4,5 per dispositiu), l’H insisteix que en Yusuf no ha admès res sobre una quarta bomba de la qual no s'havia parlat fins aleshores. L’H assenyala que tot el que ha fet en Yusuf fins ara ha estat planificat meticulosament; el Yusuf sabia que la tortura el podria fer cedir, i segur que hauria col·locat una quarta bomba inesperada, per si de cas.

L'objectiu de la tortura anterior no era fer cedir el Yusuf, sinó deixar clar què passaria als seus fills si no col·laborava. El funcionari del govern responsable de l'operació —que havia ajudat a atacar l’H poc abans— exigeix ara que l’H torturi els fills del Yusuf per aconseguir informació sobre la quarta bomba. L’H demana que la Brody s'endugui els nens, però ella diu que és preferible deixar que la quarta bomba mati milions de persones abans que torturar dos nens. L’H deslliga el Yusuf amb sarcasme. El funcionari treu la pistola i apunta l’H per obligar-lo a continuar l'interrogatori. El Yusuf agafa l'arma del funcionari, demana a la Brody que cuidi dels seus fills i se suïcida. La Brody surt de l'edifici amb els fills del Yusuf.

ArtCraft: Photoshop, Illustrator i tota la resta del paquet Adobe en codi obert, lliure i de franc

2026-10-13T17:44:37.753+02:00

Ja feia temps que n’havia sentit parlar. El que m’ha sorprès és com de fàcil és baixar-lo i la potència que demostra d’entrada, sense registres, ni pagaments, ni res de res… Mateixos quadres de diàleg, menús i paletes.

ArtCraft

Ha tardat, però finalment ha acabat el monopoli… d’Adobe i Microsoft.

Això és tot el que tenen lliure de drets:

PhotoCraft: edició d'imatges
(Adobe Photoshop®)

VectorCraft: il·lustració vectorial
(Adobe Illustrator®)

FilmCraft: edició de vídeo, color i so
(Adobe Premiere Pro®)

LightCraft: gestió de biblioteques fotogràfiques i revelat RAW
(Adobe Lightroom®)

PdfCraft: lectura, organització i protecció de PDF
(Adobe Acrobat®)

EffectCraft: gràfics en moviment i efectes visuals
(Adobe After Effects®)

DesignCraft: maquetació i edició
(Adobe InDesign®)

WordCraft: redacció i disseny de documents
(Microsoft Word®)

DeckCraft: presentacions i projeccions de diapositives
(Microsoft PowerPoint®)

GridCraft: fulls de càlcul i dades
(Microsoft Excel®)

CADCraft: disseny i dibuix assistit per ordinador
(Autodesk AutoCAD®)

SoundCraft: enregistrament, edició i mescla d'àudio
(Avid Pro Tools®)

Després de provar-lo una mica més a fons he de dir que encara li falta una mica de polimenta general, tot i que, si no havies treballat abans amb aquestes programes, són perfectament funcionals i tenen gairebé totes les prestacions. Ara bé, si hi havies treballat i hi estaves molt acostumat, algunes coses són diferents i hi falta alguna coseta…

Jo he provat únicament PhotoCraft i VectorCraft. En tot cas, a tenir en compte quan, de cara a la tardor de 207, la majoria d’aplicacions que encara utilitzen Rosetta 2 (aplicacions per a Intel), deixaran de funcionar en els Apple Silicon amb macOS 28, com per exemple el meu mac Mini M6.

Interaccions socials #41/2026

2026-10-11T22:00:00.000+02:00

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 41 (2026):

Octubre
SETMANA 41/2026
dl. 5: 1
dm. 6: 0
dc. 7: 0
dj. 8: 2
dv. 9: 0
ds. 10: 4
dg. 11: 1

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]

Varius, cama dreta

2026-10-08T08:30:00.000+02:00

Operat de varius de la cama dreta per refluxe i insuficiència de vena safena interna.

En dos dies (10/10/2026) retirar la vena de crep i en cinc dies (13/10/2026) retirar punts.

Em volien operar quan encara estava en rehabilitació per la incontinència, tot just després de la cirurgia de prostactetomia radical (neoplàsia maligna de pròstata).

Relacionat (a posteriori):

En quinze mesos quatre intervencions quirúrgiques

1.- Varius, cama esquerra

(1 de 4) 03/07/2025

2.- Biòpsia de pròstata

(2 de 4) 10/02/2026

3.- Cirurgia de prostactetomia radical
(neoplàsia maligna de pròstata)

(3 de 4) 23/04/2026

4.- Varius, cama dreta

(4 de 4) 08/10/2026

Tomb Raider (2013)

2026-10-07T13:34:00.388+02:00

[1]

Valoració

26/12/2015 19,99 €

Fitxa tècnica

Desenvolupador: Crystal Dynamics
Editor: Square Enix
Direcció: Noah Hughes, Daniel Chayer, Daniel Neuburger
Guió: Rhianna Pratchett, Susan O'Connor, John Stafford
Música: Jason Graves
Veus de doblatge: Camilla Luddington, Robin Atkin Downes, Cooper Thornton, Robert Craighead
País: 🇺🇸 Estats Units; idioma: anglès
Estrena: 05/03/2013
Títol original: Tomb Raider

[ Acció, aventura, drama ]
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,7) (25K) | Filmaffinity (7,4) (883):
“Armada només amb els seus instints primaris i la seva capacitat física, viu la intensa història d'origen de la Lara Croft: la transformació d'una jove en una supervivent experimentada.”

Crítica

És una mica avorrit…

Basada en la franquícia iniciada el 1996 amb el primer Tomb Raider desenvolupat per Core Design i editat per Eidos Interactive.

El títol original de 2013 era Tomb Raider, tot i que el 2014 va ser rebatejat com Tomb Raider: Game of the Year Edition.

El joc és de 2013, però el vaig comprar tot just acabant 2015 (26/12/2015). Vaig jugar aquelles festes de Nadal i després al 2019. Òbviament és la versió per a macOS sota Steam. Correctament identificat en la plataforma, no hi ha hagut problema en baixar-me el joc de nou sense pagar res més. La qüestió és que, ara mateix, hi estic jugant de nou.

És la primera part del reboot de la trilogia disponible per a Mac (Steam):

[ Actualització 27/10/2026 ]

“El relat dels intensos i conflictius orígens de la Lara Croft i la seva transformació de jove espantadissa a endurida supervivent. La Lara, que només compta amb els seus instints i la seva habilitat per superar els límits de la resistència humana, haurà d’aclarir la història tenebrosa d’una illa oblidada per escapar del seu assetjament implacable. Primera part de la trilogia reboot sobre el personatge, amb un estil narratiu cinematogràfic molt inspirat en Uncharted. El 2018, va servir com a base per a la pel·lícula protagonitzada per l’Alicia Vikander.”

Resum (amb espòilers)

La Lara s'embarca en la seva primera expedició arqueològica a bord de l'Endurance amb l'objectiu de trobar el regne perdut de Yamatai. Seguint la seva teoria i contra l'opinió d'en Whitman, la tripulació navega cap al perillós Triangle del Drac; allà, una tempesta violenta colpeja el vaixell i el fa naufragar, deixant els supervivents atrapats en una illa remota. Separada de la resta, la Lara recupera el coneixement dins d'una cova i aconsegueix escapar per poc d'un salvatge pertorbat.

Mentre busca els altres supervivents, la Lara descobreix més indicis que l'illa està habitada. Troba la Sam amb un home anomenat Mathias, que afirma ser un altre passatger. Mentre la Sam explica a en Mathias la llegenda de la Himiko, la Lara s'adorm; quan es desperta, tots dos han desaparegut. Després de retrobar-se amb la resta de la tripulació, la Lara se separa del grup amb en Whitman per buscar en Roth, mentre els altres busquen la Sam i en Mathias.

Explorant l'illa, la Lara i en Whitman descobreixen que els habitants veneren la Himiko, fet que confirma que l'illa és, efectivament, Yamatai. Tots dos són capturats pels habitants i portats a un assentament on hi ha altres supervivents de l'Endurance; allà, un intent de fugida esdevé violent: la Lara se separa d'en Whitman i es veu obligada a matar un dels seus atacants. Finalment, localitza en Roth, que està ferid, i, utilitzant el seu equipament, es dirigeix cap a una estació de comunicacions al cim d'una muntanya per demanar ajuda.

La Lara aconsegueix contactar amb un avió de rescat que vola a prop i encén una foguera de senyalització, però una tempesta sobrenatural es forma de sobte i destrueix l'avió. Tot i que el pilot aconsegueix saltar en paracaigudes i salvar-se, la Lara no pot evitar que els habitants de l'illa el matin. Es posen en contacte amb ella l'Alex i la Reyes, que li revelen que la Sam ha estat segrestada pels mateixos habitants, els quals resulten ser una secta hostil anomenada Germandat dels Solarii. Com que és la més propera al lloc dels fets, la Lara intenta rescatar-la, però en Mathias —que es revela com el líder de la secta— ho impedeix i ordena que la matin. Tanmateix, la salva la intervenció d'un "Oni" (una mena de samurai) i és traslladada a un antic monestir a les muntanyes. Després d'escapar de nou, la Lara descobreix una cambra ritual on aprèn que s'utilitza un "ritual del foc" cerimonial per triar la successora de la Himiko com a part de l'"Ascensió". La Sam aconsegueix contactar amb la Lara i li revela que els Solarii tenen previst sotmetre-la al ritual, fet que podria matar-la si la consideren una successora "indigna". La Lara assalta la fortalesa dels Solarii amb l'ajuda d'en Grim, però aquest mor durant l'atac. Amb l'ajuda d'en Roth, la Lara s'infiltra al palau i arriba a temps per al ritual. Intenta salvar la Sam, però en Mathias i els seus homes la superen. Tanmateix, les flames no fan mal a la Sam i s'apaguen gràcies a una ràfega de vent sobtada, fet que la assenyala com la legítima successora de la Himiko.

La Lara aconsegueix escapar per poc del captiveri una vegada més i torna per ajudar la tripulació capturada. Amb l'ajuda d'en Whitman, que ha aconseguit negociar una certa llibertat dins del grup dels Solarii, la Lara s'infiltra de nou al palau per salvar la Sam mentre en Roth prepara l'evacuació en helicòpter. Després d'haver vist la tempesta sobrenatural que va fer caure l'avió anterior, la Lara insta la Sam a fugir per terra i intenta impedir que l'helicòpter s'enlairi, però es forma una altra tempesta que colpeja l'aparell i provoca que s'estavelli. La Lara està a punt de morir i en Roth rep una ferida mortal a mans d'en Mathias mentre intenta salvar-la. Destrossada, la Lara s'adona que les tempestes són generades màgicament per atrapar la gent a l'illa.

La Lara es reuneix amb la tripulació, que ha evitat la captura prou temps per aconseguir una barca que es pot reparar per escapar. En Whitman es torna a unir a ells afirmant que ha escapat del captiveri, tot i que la Lara sospita que col·labora amb els membres de la secta. Es dirigeix a les restes de l'Endurance per buscar l'Alex, que havia anat a recuperar les eines necessàries per a la reparació. La Lara el troba atrapat sota les runes, però l'Alex insisteix que fugi davant l'arribada dels membres de la secta Solarii i se sacrifica perquè ella pugui escapar amb l'equipament.

Seguint pistes deixades per una expedició militar japonesa de la Segona Guerra Mundial que havia estudiat les tempestes de l'illa, la Lara explora una antiga tomba costanera. Allà, troba les restes del general de la Stormguard —l'Oni que protegia el monestir—, que s'havia fet el *seppuku*; en el seu missatge final, revela que l'anterior successora de la Himiko es va llevar la vida abans d'acceptar el poder de la Himiko, fet que va deixar l'ànima d'aquesta atrapada dins del seu propi cadàver. La Lara dedueix que l'Ascensió és un ritual mitjançant el qual l'ànima de la Himiko es transfereix a un nou cos —destruint l'ànima de l'hoste en el procés— i que en Mathias pretén sacrificar la Sam perquè esdevingui el nou recipient.

En tornar amb la resta de l'equip, la Lara descobreix que en Whitman els ha traït i ha lliurat la Sam a en Mathias. La Lara, la Reyes i en Jonah els persegueixen fins al monestir; la Lara hi arriba a temps de veure com els Oni maten en Whitman.

Després d'obrir-se pas lluitant pel monestir contra els membres restants dels Solarii i la Stormguard, la Lara s'enfronta a en Mathias al cim mentre s'està duent a terme el ritual. El mata d'un tret utilitzant el seu estil característic de disparar amb dues armes, i tot seguit destrueix les restes de la Himiko per salvar la Sam.

Interaccions socials #40/2026

2026-10-04T22:00:00.000+02:00

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 40 (2026):

Setembre
SETMANA 40/2026
dl. 28: 0
dm. 29: 2
dc. 30: 1

Octubre
SETMANA 40/2026

dj. 1: 1
dv. 2: 0
ds. 3: 0
dg. 4: 0

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]