Find a way of life you love and have the courage to live it

Al blog de l’autor: Into the death Zone i ePals Community.

El primer bus de Rio de Janeiro a Petrópolis surt a les 5:30, arribem a allà a les 6:45 i n’agafem un altre fins a Correa i d’allà el darrer fins a Bonfim. Encara caminarem 45 minuts fins arribar a l’entrada del Parc Nacional on començarà la travessa. Cal pagar una entrada i signar un document de responsabilitat, ja que controlen tothom que hi entra i a partir del juliol de 2013 les restriccions i limitacions seran majors per evitar la massificació. Caldrà fer reserva prèvia els mesos més concorreguts, que són juny i juliol ja que no fa tanta calor i hi ha menys probabilitats de pluges.

1a Etapa Bonfim – Morro do Açu

El recorregut comença amb una forta pujada, passarem dels 900 als 2200 metres d’alçada. Quan ja s’abandona la part més boscosa i després de descansar al mirador de la Pedra do Queijo, segueix la pujada fins a la carena. Es va resseguint tota la cresta, pujant i baixant algun coll, fins dalt. La boira ens va impedir veure tota la vall, i els dies ben assolellats es pot veure fins al mar de Rio.

Els Castelos do Açu són un grup de roques amb unes formes arrodonides curioses. Aquí hi havia molt de fang i la roca del terra estava tant mullada que va ser inevitable aterrissar i pelar-me el braç i el genoll. La gent normalment dorm al refugi que hi ha aquí i es lleva ben dora al dia següent per gaudir d’una sortida de sol espectacular. Nosaltres no ens podem entretenir i dinant amb 15 minuts, seguim la travessa.

2a etapa Morro do Açu – Pedra do Sino

Jo pensava que aquesta etapa, la més llarga, seria més planera. Ja havíem assolit alçada i segons el mapa són uns 17 km fins a l’altre punt també a la mateixa alçada… però ningú m’havia dit que entremig hi havia tantes valls que calia anar baixant i tornar a pujar!! El problema és que al haver plogut tant els dies abans i ser un terreny molt de pedra llisa, era molt fàcil relliscar. Tot i que la boira ens anava acompanyant a trossos, de tant en tant es podia veure el paisatge esplèndid de la zona. No s’assembla gens a cap altra part de Brasil, estem a més de 2000 m. d’alçada, i tot i que no és la zona més alta, que és el Pico da Neblina (2993 m.) a l’Amazones, és una de les zones més altes.

A part de pujar i baixar les valls i relliscar per les parets de perdre, aquesta és la part on és més fàcil perdre’s i on hi ha dos passos tècnics. El primer, “Elevador” és una paret de roca que cal pujar agafant-se a uns suports de ferro com si fos una escala però sense poder-se assegurar… Un cop a dalt, continua la pujada fins al peu de la Pedra do Sino, on s’ha de baixar una canal d’uns 5m. Recolzant-se entre dues roques, i després pujar resseguint tota la base de la roca, amb el precipici a l’esquerra i una petita canal de pedra. Just a dalt hi ha una pedra més gran que obstaculitza el camí, el “Cavalihno” i que s’ha de passar fent el cavallet o rodillo. Aquesta foto no és meva però es veu millor la perspectiva. Un cop d’alt, només queden 10 minuts per arribar al cim de la Pedra do Sino, però al estar ple de boira i mullat seguim la ruta, que ja comença a baixar.

3a etapa Pedra do Sino – Barragem

Ara comença la baixada fins a Teresópolis, però abans hi ha el 2n refugi, on es dorm la 2a nit en la ruta de ters dies. Aquí lloguen tendes i si no hi ha lloc a dins, pots dormir a la tenda. Nosaltres ens abriguem i seguim; són les 16:00 i si tot va bé a les 19:00 ja serem baix.
Aquest tram final, on ja s’acumula molt d’esforç i cansament, és tècnicament senzill però quan comença la foscor i amb un terra ple de fang i pedres soltes, requereix molts concentració. L’última hora, ja negre nit, es fa mooolt llarga… tinc un peu encara mullat de fang i ple de sorra i els genolls comencen a protestar. Però ja hi som, en 9 hores i 45 minuts hem arribat al final del recorregut. Els altres dos companys ja havien fet aquesta travessa entre 5 i 10 vegades, amb grups i de moltes maneres diferents. Però al ser només tres i anant lleugers l’hem pogut acabar en menys temps de l’esperat.

Val molt la pena, el paisatge és espectacular. El clima pot canviar sobtadament en qualsevol moment i cal anar preparat per una bona tempesta. A la nit la temperatura pot baixar bastant, és hivern i estem a més de 2000 m. d’alçada.

Ara a descansar!

BONUS

Acaben de publicar aquest espectacular vídeo enregistrat amb un petit cuadricòpter de la sortida del sol des del cim de la Pedra do Sino el mateix dissabte que hi vam anar, però que nosaltres ja no vam veure per la boira. Màgic i espectacular!

Aquí totes les fotos a Flickr

Info útil:
Compra d’entrades i reserves
Fitxa tècnica de la travessa: Club dos Aventureiros

Immers en la campanya de vots per la final del projecte Imagine Silicon Valley 2013, aprofitant un dia de platja vaig estar fent amics i demanant el seu suport. Aquí una petita mostra dels participants. Es pot votar fins dijous 30 de maig a les 23:59 o sigui que encara em pots ajudar fent un “M’agrada” a la meva candidatura de facebook, al link que hi ha just a sota de la miniatura del vídeo: http://ruta.ws/help

Moltes gràcies per votar (m’agrada): http://ruta.ws/help

Em fa molta il·lusió anunciar-vos que entre 446 candidats he estat escollit un dels 14 finalistes del projecte Imagine Silicon Valley 2013, que pretén portar 12 persones a San Francisco durant un mes per treballar en 4 projectes diferents amb la intenció de millorar 4 problemàtiques mundials, alhora que és una experiència de formació increïble per a mi.
Entre aquests 10 finalistes en triaran 1 que s’afegirà als altres 11 i es tindrà en compte el nombre de “m’agrada” que té la meva candidatura a la seva pàgina de Facebook. Com que només pots fer Like una vegada no seré gens pesat, però si que et voldria demanar la teva ajuda.

Només has d’entrar a la pàgina de facebook d’Imagine i clicar que t’agrada el meu vídeo, Candidate 02 Francesc Balagué i si hi vols deixar un comentari encara millor: https://www.facebook.com/imaginecc/posts/531168566939293
I com que es tracta de demostrar el potencial social de cada candidat, si envies a aquest link a gent que em pugui ajudar i demanes als teus amics i contactes que m’ajudin, em faràs un favor immens.

Per gravar el vídeo, un cop escrit el guió el del què volia dir i pensar com ho explicaria, vaig reciclar una pissarra vella que havien llençat a un container d’obres i la vaig pintar. Això seria el suport del fons. Vaig imprimir unes targetes amb els logos dels diferents projectes i jugant amb les pinces de plàstic podia anar afegint les targetes mentre anava explicant.

Moltíssimes gràcies :)

I per cert, una de les millors maners d’accedir a aquestes platges des del centre de Rio de Janeiro, és amb el SurfBus, especialment condicionat per portar taules i amb projeccions de surf durant el trajecte :)

No heu pensat alguna vegada mentre estudiàveu una llengua, moltes vegades per obligació, que la classe es feia massa llarga i que us estimaríeu més estar en un altre lloc? Que dur tenir l’obligació d’aprendre sense masses ganes. Quantes hores-pallissa d’anglès haurem fet molts. Que difícil guardar la concentració en una situació així!

Amb aquesta introducció l’Albert ens presenta la nova escola de portuguès que acaba d’obrir a Rio de Janeiro. Amb l’Albert ens vam conèixer de molt petits, per amics dels pares, coincidint en algunes vacances, etc. i va ser per casualitat a través d’un fòrum d’internet, que vam veure que els dos ara estàvem a Rio de Janeiro i cadascú creant el seu propi projecte aquí. Obrir una empresa a Brasil no és fàcil però després de tota la burocràcia ja ha pogut obrir l’escola i sense cap mena de dubte, aprendre una llengua parlada per més de dos milions d’habitants, en una ciutat com Rio de Janeiro i a pocs metres de la platja de Copacabana, és un privilegi. Però a més a més, vull destacar el nou enfocament que incorporen, integrant en els programes d’estudi activitats quotidianes, d’oci i esport, per tal de participar d’una immersió lingüística integral, més divertida i participativa. En voleu saber més detalls?

A la Rio&Learn Portuguese School de Rio de Janeiro (a poquets metres de la platja més famosa del món, Copacabana) saben que això passa massa sovint quan s’aprèn un idioma, i per això fan les seves classes amb els seus dos mètodes funlearning i livelearning.

El creador de l’escola, el català Albert Aixut, després de viatjar i aprendre idiomes per diferents països va veure que l’alumne que vol aprendre un idioma a l’estranger té la necessitat d’aprendre el idioma en poc temps, i per fer-ho s’ha de aconseguir que estigui plenament connectat al seu voltant, i per aconseguir estar connectat i amb ganes de tenir contacte amb el idioma és imprescindible estar gaudint mentre es practica el idioma.

El mètode funlearning consisteix en gaudir de l’aula mentre s’aprèn portuguès. Ens explica l’Albert, que tenir contacte amb una llengua estrangera durant més d’una hora resulta moltes vegades esgotador per l’alumne per que per aprendre una llengua es necessita molta concentració per entendre tot el que s’està ensenyant i parlant a la classe, especialment quan hi ha hores intenses de gramàtica i encara més quan l’aprenentatge es unidireccional (quan el professor parla i l’alumne només escolta). Aquesta necessitat de concentració, obligació i esforç per mantenir la concentració fa que el cervell com autodefensa acaba desconnectant contínuament de la classe i no presti el 100% de l’atenció.

Amb el mètode funlearning, els professors nadius de la Rio&Learn fan que les seves classes siguin ben entretingudes i participatives, fent que els alumnes aprenguin mentre es diverteixen. Els professors, ben entrenats en el mètode, tenen el repte continu de fer que l’alumne estigui aprenent sempre amb un bon somriure a la cara. D’aquesta forma les quatre hores o més que els alumnes estrangers de la Rio&Learn passen cada dia a la aula es fan ben curtes i emocionants.

L’altre mètode de la Rio&Learn, el livelearning, es basa en la immersió lingüística. Aprendre idiomes en el país nadiu té l’avantatge de poder oferir una plena immersió lingüística a l’alumne. El mètode livelearning consisteix en provocar que una vegada l’alumne està fora de l’aula tingui el màxim de contacte possible amb la llengua portuguesa. Els alumnes de la Rio&Learn s’allotgen amb famílies carioques amb les que fan amistat i conversen cada dia. A més els professors donen reptes, preparen jocs i ofereixen llocs de visita a la ciutat perquè els alumnes practiquin fora de les aules lectives, a la seva vida diària, tot el que han aprés durant la classe. La idea es aconseguir que els alumnes abracin l’aprenentatge del portuguès com una diversió i que gaudeixin al màxim de Brasil i de Rio de Janeiro mentre practiquen el portuguès minut a minut.

Els dos mètodes, funlearning i livelearning, s’uneixen cada tarda a les activitats RioLIVE! que permeten que l’alumne practiqui el que ha aprés a les classes al mateix temps que visita els millors llocs de la ‘ciutat meravellosa’ (apel·latiu de Rio de Janeiro) o mentre fan coses típiques de carioques. Cada tarda un professor nadiu porta a tot els alumnes de l’escola a fer l’activitat RioLIVE! del dia i es queda ben pendent de que els alumnes parlin i practiquin el portuguès al mateix temps que els explica històries i coses de la ciutat. Els alumnes gaudeixen de Rio de Janeiro com si fossin veritables brasilers e coneixen millor aquesta fantàstica ciutat, al mateix temps que parlen portuguès contínuament. Visites als millors llocs turístics, als més originals punts de la ciutat on no solen arribar els turistes, esports com fut-volei, frescóbol a la platja, converses amb natius carioques, aprendre uns passos de samba, es tracta de parlar, xerrar, somriure… de viure mentre es practica i s’aprèn la llengua.

Després de la invitació de l’Albert per conèixer el funcionament de l’escola, venen ganes de saber una mica més de portuguès per apuntar-se a fer unes classes ;)

A l’estiu han de restringir-ne l’accés i els caps de setmana s’omple ràpid però ara que és tardor (tot i que arribem als 32 graus) no hi ha ni la meitat de la gent i la calma i tranquil·litat de passar un dia aquí és d’agrair.

Però sobretot sobretot, és un lloc ideal pel surf, tant per practicar-lo com per passar-se hores i hores fent-ne fotos.

Totes les fotos a Flickr:

Um homem precisa viajar. Por sua conta, não por meio de histórias, imagens, livros ou TV. Precisa viajar por si, com seus olhos e pés, para entender o que é seu. Para um dia plantar as suas árvores e dar-lhes valor. Conhecer o frio para desfrutar o calor. E o oposto. Sentir a distância e o desabrigo para estar bem sob o próprio teto. Um homem precisa viajar para lugares que não conhece para quebrar essa arrogância que nos faz ver o mundo como o imaginamos, e não simplesmente como é ou pode ser; que nos faz professores e doutores do que não vimos, quando deveríamos ser alunos, e simplesmente ir ver.

Amyr Klink

Observem Rio de Janeiro amb els ulls d’en Francesc

*enviament dins península Ibèrica i comanda feta abans de dijous 18 a les 20:00