Però aquest any també ha estat especial pel concert que van oferir el 15 d’abril al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona. Va ser una versió simfònica dels seus temes, estrenada l’estiu passat al Vendrell.  Aquí enllaço la versió completa del concert que va emetre TV3 el 26 de juny.

A banda del lloc i de la versió simfònica, el més impressionant d’aquella nit va ser sentir el tema ‘Les nits al Liceu‘ cantat al mateix escenari. I no una vegada, sinó dues! El moment, com es pot veure en el següent vídeo, va ser únic. Viscut en directe, però, guanya molt més fins al punt de posar la pell de gallina. I no una vegada, sinó dues!

Crec que aquesta cançó ja hauria de saltar dels seus repertoris, doncs l’emoció es rebaixa en d’altres concerts. Com a prova, aquest altre fragment gravat en el concert que van fer a Reus fa un parell de mesos:

Camps ha rebut el suport dels valencians a les urnes amb dues majories absolutes i ha mantingut sempre una actitud xulesca. I, igual que ell, també els dirigents del PP han mostrat sempre el seu suport a Camps, a qui alguns li auguren encara molt futur polític. Se l’imaginen en un ministeri? Ai!

Aprofitant aquest fet, recomano tres enllaços al respecte. A l’ARA hem volgut recollir deu perles de Camps negant sempre cap implicació amb la trama Gürtel, com per exemple assegurant que “clar que em pago els meus vestits“, o acusant al PSOE de ser “amic de les empreses vinculades a Gürtel“.

Després que plegués, representants populars d’arreu d’Espanya han cantat les seves virtuts. Diuen que és un “exemple“, “honrat“, “honorable“, “honest“, “innocent” i que el seu gest ha estat una “generositat“. També hem recollit deu d’aquests elogis que no tenen pèrdua.

Finalment, recomano el post d’Albert Medran en què analitza el discurs que va fer Camps quan va anunciar que marxava i el compara amb el de Richard Nixon el 8 d’agost del 1974. En el cas de Camps, a més, el parlament va anar acompanyat d’una semicensura als mitjans de comunicació.

Tot seguit enllaço els tres vídeos que Joel Joan ha dirigit, en col·laboració amb l’Escac, que mostren alguns dels valors de l’entitat.

Per molts anys Òmnium… i ens veiem dilluns!

- El primer spin doctor de la història [PDF1 i PDF2]

A l’ARA, el company Oriol March detalla la figura d’un spin doctor i el paper d’aquests personatges en la trajectòria d’un líder polític. A ‘El primer ‘spin doctor’ de la història‘ s’hi dilueix la idea d’un bon i breu llibre, el Breviari de campanya electoral, de Ciceró. També desemmascara els personatges que assessoren des de l’ombra els líders mundials i locals. És a dir, a Obama, Cameron, Sarkozy, Berlusconi, Zapatero i Artur Mas.

- Obrint portes! [PDF]

Amb el suggerent nom de ‘Des de l’ala oest’, Toni Aira estrena secció a l’Avui. Cada diumenge farà, com diu ell, una mirada comunicacional de la política. Ahir va arrencar desgranant la importància d’una foto amb un referent internacional, com fou la d’Artur Mas amb Durao Barroso. N’estarem atents.

- Gafas de primera línea [PDF]

Finalment, la ronda de lectures es completa a La Vanguardia. Silvia Hinojosa recull deu models diferents d’ulleres que porten els nostres polítics. Una muntura, un color, un vidre, o el fet de portar o no ulleres distingeix molt un personatge, el fa més característic. I en la política hipermediàtica això també és objecte d’anàlisi.

Bona lectura!

Aquests dies internet debat sobre els croissants. Tinc l’esperança que algun dia el hashtag #croissantisme aconseguirà ser trending topic. Però mentre aquesta fita no s’assoleix, servidor en seguirà menjant i parlant, de croissants. Bé, i si s’assoleix també. Gaudir d’un bon croissant és un dels petits plaers de la vida. Cadascú té els que té, ves!

Dijous, al blog del comidista, es plantejava el debat de per què els croissants espanyols són tants dolents. Ben cert. Com la majoria del pa que mengem, moltes pastes són goma plastificada i passada per un forn. I a vegades ho treuen abans d’hora i tot!

Arran dels comentaris que va rebre aquell post, l’autor del blog, Mikel Iturriaga, ha fet un recull del millor #croissantisme. És d’aquells enllaços que cal guardar perquè mostra el mapa del bon croissant, segons el que li van fer arribar els lectors.

Gràcies a en Toni Peñafiel i a la Calín Semaan per fer-me arribar aquests dos enllaços.

Malgrat tot, he de reconèixer que encara tinc pendent dues cites molt especials: tastar els croissants de les pastisseries Badia Roca i Hoffman, de Barcelona. Van guanyar el premi al millor croissant del 2009 i del 2010, de manera que caldrà passar la prova de foc. Espero fer-ho en breu. Aquí enllaço un vídeo de BTV que en parla.

Per cert, la foto superior d’aquest post és de dissabte a la nit, des de Greenwich, a Londres. Les vistes són meravelloses. A la capital anglesa, a falta de localitzar bones pastisseries, m’he anat servint de delicioses creps de Nutella. Potser aviat tocarà fer #crepisme?

Un dels protagonistes del dia als mitjans ha estat en Matthew Eltringham. En Matt va ser dimecres a Barcelona per parlar de feedback i comunitats als mitjans en una sessió del 10 en comunicació que organitza la fundació ESCACC. Aquí en podeu veure la crònica al diari ARA en què en destacava alguns casos de periodisme ciutadà que havia exposat.

Els enllaços

Aprofitant la seva visita a Barcelona, vaig poder conversar amb ell llargament sobre la necessitat (o no) que els mitjans escoltin el seu públic i desenvolupin la seva presència a les eines socials. L’entrevista s’ha publicat aquest diumenge a l’Ara.

També va parlar amb ell en Jordi Pons, de TV3, que avui al TN migdia ha fet aquesta peça sobre la necessitat d’utilitzar el Twitter als mitjans de comunicació. Entre els exemples que explica hi ha el mateix Ara o el 3cat24 i parteix de les lliçons donades per Eltringham sobre la participació dels lectors a la BBC.

Però per rematar aquest festival tuitaire, al TN Vespre d’avui s’ha mostrat per a què poden utilitzar el Twitter els nostres polítics. En aquest cas els dos protagonistes han estat Quim Nadal (PSC) i el conseller Lluís Recoder (CDC).

Per acabar, aquí us deixo una crònica de Llums de la Ciutat sobre el I Congrés de Comunicació Política que es va fer dijous i divendres a Barcelona. Novament es van retrobar els ingredients del trio perfecte.

Arrenca el postpartit. Després de la vida al Parlament, Benach hauria de… Ernest: has d’ensenyar als polítics a no tenir por! M’agradaria que els polítics d’aquest país, tots, parlin molt i molt amb els seus conciutadans. Amb els veïns dels seus pobles. Que entrin a debatre per voluntat pròpia amb la veu divergent. Que s’acabi això d’escudar-se i surtin endavant. Han d’explicar què fan, i explicar-ho bé. Donar tota la informació del seu dia a dia només farà que ajudar una classe política que necessita revitalitzar-se. Ernest, fes entendre la cultura 2.0 a la bona gent que fa política. Perquè han de ser aquests, els governants actuals, els que hauran d’aixecar el vol de la política o l’acabaran de desprestigiar. El teu exemple ha de servir per comprendre que les coses s’han de fer i després explicar, amb claredat i transparència. Ah, i la tecnologia, si cal, ja arribarà per inercia.

Felicitats!