Notícies Sirius

La PARS denuncia més irregularitats en la cúpula del CatSalut

2013-06-19T12:02:00.000+02:00

El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, és Apoderat d'un mínim de 6 empreses sanitàries privades dedicades a la fisioteràpia ia la rehabilitació. Com a director del CatSalut va gestionar contractes de serveis de fisioteràpia i rehabilitació a les seves 6 empreses per un valor de més de 15 milions d'euros, segons denuncia la PARS.

La vinculació de Padrosa amb aquestes empreses no és nova, segons la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS). Abans d'accedir al seu càrrec a la Generalitat era director general del grup privat Corporació Fisiogestión SA, "matriu" d'un grup d'empreses dedicades a la fisioteràpia i rehabilitació, a més de membre de la junta directiva de La Unió Catalana d'Hospitals, la major patronal sanitària privada a Catalunya.

Al gener de 2011 va ser nomenat director del Servei Català de la Salut (CatSalut), òrgan públic de la Generalitat encarregat d'oferir l'assistència sanitària a Catalunya. En aquell moment estava obligat a abandonar els càrrecs en les empreses privades en què era, però el Registre Mercantil ens diu que no va ser així. El Sr Padrosa segueix com Apoderat en 6 empreses de la Corporació Fisiogestión SA:

Fisioteràpia SARegistro Mercantil Fisioteràpia Padrosa Apoderat
Fisio Girona SALupa
Kinesiteràpia SA Lupa
Serveis de Fisioteràpia SA Lupa
Institut Logopèdic de Barcelona SA Lupa
Centre de Recuperació Funcional i Fisioteràpia SA Lupa

Les adjudicacions de diners públics

Josep Maria Padrosa no només té càrrecs de responsabilitat en empreses sanitàries privades, situació que ja fa que incompleixi la legislació sobre incompatibilitats, sinó que aquestes empreses - que treballen com a proveïdors de serveis sanitaris per al CatSalut - van tenir en 2011 i 2012 contractes amb la Generalitat valorats en més de 15 milions d'euros dels diners públics gestionat pel propi Sr Padrosa:

Import dels contractes de la Generalitat amb les empreses de les que Padrosa és apoderat

A la #QuerellaBoi que presentarem davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja parlàvem d'aquests indicis d'incompatibilitat de JM Padrosa, però el Tribunal es va negar a obrir una investigació. Des de llavors La PARS ha seguit investigant. El resultat d'aquesta investigació és el que relatem en aquest article: denunciem aquesta situació d'incompliment de la Llei d'incompatibilitats que afecta al director del CatSalut, amb l'agreujant que l'òrgan públic que ell dirigeix contracta les empreses privades en què JM Padrosa té càrrecs de responsabilitat.

L'article 3 de la Llei d'incompatibilitats impedeix als Alts Càrrecs tenir qualsevol càrrec en una empresa privada o pública, ni tan sols el de representant.

El Sr Padrosa també estaria incomplint la llei que regula el mateix CatSalut. La Llei d'Ordenació Sanitària és també contundent i torna a deixar al Sr Padrosa en una situació de trencament de la llei. L'article 13.3 diu que "la condició de membre del Consell de Direcció del CatSalut és incompatible amb qualsevol vinculació amb empreses o entitats relacionades amb qualsevol tipus de prestació de serveis o de relació laboral en actiu en centres, establiments o empreses que presten serveis en règim de concert o conveni amb el Servei Català de la Salut". Les dades del Registre Mercantil confirmen també l'incompliment d'aquesta Llei per part del Sr Padrosa.

Què hauria de fer el conseller de Salut, Boi Ruiz?

La mateixa Llei d'incompatibilitats dóna resposta a aquesta pregunta, ja que qualifica l'incompliment de les normes d'incompatibilitat com una "infracció greu" que té com a sanció "la destitució immediata de l'alt càrrec infractor per l'òrgan competent".

El conseller Boi Ruiz no pot demorar l'obertura d'una investigació sobre els fets que denunciem. Es confirmen aquestes dades ha de destituir immediatament al Sr Padrosa com a Director del CatSalut, tal com exigeix la Llei Les lleis sobre incompatibilitats protegeixen la societat de la corrupció, i en un moment com l'actual en què el sistema sanitari català està patint gravíssims retallades pressupostàries i assistencials i en el qual hi ha nombrosos casos de corrupció que estan sent investigats en els tribunals (Hospital de Sant Pau, Josep Prat, Manté, Bagó...) és més necessari que mai, és imprescindible, garantir que la gestió del sistema es porta a terme únicament des de criteris d'interès general.

Ja n'hi ha prou d'impunitat i de gestors que creuen estar per sobre de la llei. En cas de no produir-se la destitució d'aquest alt càrrec, s'estaria incomplint el precepte constitucional que "tots els espanyols som iguals davant la llei", a més de la pròpia normativa autonòmica de Catalunya.

Perquè el que està en joc no és només la nostra salut física sinó la nostra salut com a societat democràtica.

L'amo de la Fira d'Abril a BCN dimiteix per les sospites de corrupció

2013-06-19T11:45:00.000+02:00

Francisco García Prieto, l'empresari que va organitzar durant 27 anys la Fira de Barcelona, ha dimitit per les pressions de les entitats andaluses a Catalunya que han sembrat dubtes sobre la seva gestió. La Federació d'Entitats Andaluses de Catalunya, Fecac, que fins ara presidia García Prieto, ha ordenat una auditoria completa dels comptes, ja que se sospita que l'empresari -mimat per CiU amb subvencions milionàries- va desviar fons per al seu profit personal, segons expliquen integrants de la federació.

Negoci rodó

García Prieto ha estat durament criticat per exigir a les administracions públiques importants subvencions per a la Fira d'Abril, un negoci privat que ha gaudit de múltiples privilegis durant els darrers 27 anys.

García Prieto ha enfrontat acusacions, denúncies públiques i judici per desviament de diners, però sempre havia sortit airós fins que els seus propis companys han decidit sol·licitar la renúncia.

La Fira d'Abril rep diners públics de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat, la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Cultura. L'Ajuntament de Barcelona, a més, cedeix el sòl de l'espai del Fòrum de forma gratuïta mentre que els organitzadors cobren cada any als firaires per la seva utilització. El resultat de l'auditoria serà públic al novembre.

Xàtiva: 'Volem impedir que s’extingisca la memòria d’aquell juny fatídic'

2013-06-19T11:33:00.000+02:00

El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques de Felip V, comandades per Berwick i D'Asfeld, saquejaren i incendiaren la ciutat de Xàtiva amb una ordre signada pel mateix rei en els termes següents: 'La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xátiva (…) empeñó mi justicia a mandarla arruinar para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error'.

L’acció promoguda per aquests criminals de guerra significà un incendi que durà una setmana sencera i un extermini de la seua gent els mesos següents. Fins i tot l’extermini del nom de Xàtiva pel de Nueva Colonia de San Felipe. Molts dels derrotats a Xàtiva continuaren lluitant contra les tropes borbòniques al setge de Barcelona del 1714. Més tard, el Decret de Nova Planta promoguda pels assassins relegava la llengua dels xativins respecte de la promoguda llengua castellana i eliminà els furs valencians en favor de les lleis de Castella.

Mai l’estat espanyol ni els seus descendents borbònics no han demanat perdó pels actes de la seua família contra la població civil de Xàtiva. I molts governs posteriors (estatals, valencians i municipals) han continuat complint les ordres de Felip V per a 'extingir la memòria' dels fets del juny del 1707.

Des de Xàtiva Renaix ens sentim hereus d’aquesta obstinada rebel·lia de les nostres heroïnes i herois xativins en defensa dels drets dels valencians com a poble. I volem impedir que s’extingisca la memòria d’aquell juny fatídic en què començà l’intent d’extermini de la nostra manera de ser al món.

Col·lectiu Xàtiva Renaix

Afganistan suspèn les negociacions amb EUA

2013-06-19T11:16:00.001+02:00

Com a reacció a l'anunci que Estats Units dialogarà amb els taliban (foto), el govern de l'Afganistan va suspendre les negociacions amb Washington sobre el futur acord de seguretat entre ambdues parts. El motiu de la decisió són "les contradiccions entre les afirmacions i els fets dels Estats Units pel que fa al procés de pau", ha informat l'oficina de l'assessor de seguretat nacional a Kabul.

El punt central d'acord és l'estatus de les tropes després del final de la missió de combat de l'OTAN, que els atorga immunitat després de 2014. Sense aquest pacte queda en suspens tota la futura missió de les tropes estrangeres al país asiàtic.

Negociacions amb taliban, en dubte

Dimarts, el govern nord-americà va anunciar que mantindrà negociacions directes amb els talibans a Doha (Qatar), després que els terroristes obrissin a l'estat terrorista wahhabi aquell mateix dia una oficina d'enllaç.

Per contra, el president afganès, Hamid Karzai, exigeix que els taliban negociïn amb el seu govern. Fins ara els taliban es negaven, encara que dimarts, per primera vegada, no ho van descartar de manera categòrica. No obstant això, en la primera trobada, aquest dijous a Doha, no està prevista la presència de representants del govern afganès, segons el "Washington Post".

Augmenten les reclamacions per les hipoteques multidivisa

2013-06-19T09:45:00.000+02:00

En plena bombolla immobiliària alguns bancs i caixes van oferir la possibilitat d'escollir una moneda diferent a l'euro -habitualment el ien i els francs suïssos- per referenciar les hipoteques. El principal avantatge era la diferència de preu. A l'agost de 2008 un préstec hipotecari mitjà de 150.000 euros a 30 anys amb euribor més un diferencial de mig punt costava al mes 888 euros, mentre que la mateixa hipoteca calculada prenent com a referència el libor del ien pujava a 509 euros, segons dades proporcionades per Helpmycash.

Van arribar a signar unes 30.000 hipoteques a Espanya vinculades a divises estrangeres, segons l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (ADICAE). Però les coses van canviar i el ien va començar a revaloritzar respecte a l'euro, de manera que tenir una hipoteca multidivisa va deixar de ser la panacea. Associacions d'usuaris de banca i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) alerten de l'augment de reclamacions d'aquest producte financer, que no dubten a qualificar de "tòxic". "En els últims mesos hem rebut més consultes sobre les hipoteques multidivisa", afirmen.

José Antonio va ser un dels que va contractar un préstec hipotecari d'aquesta naturalesa per accedir al seu actual habitatge, que ara no pot pagar. El nom de l'entitat financera de moment vol mantenir en secret per no entorpir les negociacions que manté obertes des de fa un any amb el banc per trobar una solució. El 2007 va comprar el pis en iens per un preu equivalent a 390.000 euros; sis anys després, i malgrat haver abonat 103.000 euros per l'habitatge, li queda un deute molt superior a la de partida ha de tornar 590.000 euros en iens.

"Les hipoteques multidivises creen la ficció que quan un rep el capital en una divisa, ha de pagar les quotes i els interessos en aquesta moneda", explica Sebastià Rodés, advocat de l'Associació d'Usuaris de la Banca (Ausbanc). Per aquest motiu en cada liquidació de la hipoteca-cada mes-, el contractant "ha de comprar aquesta divisa-al preu en què estigui en aquell moment". En canvi, la hipoteca referenciada a l'Euribor no pateix tantes fluctuacions perquè es revisa normalment cada mig any o bé anualment.

Un producte d'alt risc

Aquests préstecs es van comercialitzar sobretot entre els anys 2006 i 2008, període en què el LIBOR del ien tenia un interès molt baix en relació a l'euríbor. "Era un ganxo comercial", assenyala Rodés. Tanmateix, adverteix que és un producte "de risc elevadíssim" en què es barregen dos caps "incompatibles": la necessitat de finançament d'un habitatge i la de fer una inversió arriscada -especular amb el tipus del canvi del ien-. "És com apostar amb diners prestats". Fonts de Helpmycash asseveren que tampoc recomanen aquest producte financer, ja que el client corre un doble risc: l'oscil·lació de l'índex de referència de la hipoteca i l'oscil·lació de la divisa al canvi.

Però, en què es beneficiava l'entitat financera si era una operació tan temerària? "Podien col·locar unes hipoteques que potser haurien anat a parar a la competència", respon Rodés. En aquest sentit fonts de la PAH expliquen que solien oferir als clients que estaven més apurats econòmicament per poder retornar una hipoteca en euros -la diferència de preu podia oscil·lar fins a en un 40%-. "Molta gent que no podia permetre una hipoteca convencional en plena bombolla immobiliària va obrir hipoteques en aquesta moneda, sense saber que el 2008 començaria a revaloritzar-se, amb la qual cosa l'operació deixava de sortir-ne a compte", declaren des Helpmycash.

"Era una pràctica comercial agressiva", comenta Rodés, i explica que aquests préstecs estan justificats només en dos casos: quan es venen a persones expertes en mercats financers o algú que per la seva activitat comercial sola rebre diners en iens, per exemple, un exportador del Japó.

Un dels afectats, Juan Castillejo, tenia una hipoteca referenciada a l'Euribor quan un director d'una entitat financera va convèncer per canviar-la per una altra de tipus multidivisa. El 2008 l'euribor no parava d'augmentar i la seva quota hipotecària va arribar als mil euros mensuals. "Em va dir que pagaria uns 900 euros al mes". Però assegura que ni li van advertir de la perspectiva de revalorització del ien respecte de l'euro ni que cada mes perdria quatre punts en canviar de divisa.

El resultat és que fa uns mesos la seva quota es va arribar a duplicar en comparació a fa cinc anys i que deu pràcticament el mateix -es va hipotecar per 174.000 euros i el saldo pendent de la hipoteca és de 168.000 euros-, tot i haver desemborsat 90.000 euros durant tots aquests anys. Assegura que viu "obsessionat" amb el ien i que cada dia està pendent de "si puja o si baixa".

Manca d'informació

L'advocat d'Ausbanc explica que els bancs no solen cedir a canviar el tipus d'índex al qual estan referenciades aquest tipus d'hipoteques. Tanmateix, assenyala que hi ha algunes sentències favorables als consumidors que conclouen que "hi va haver una deficient informació del banc respecte a la naturalesa i els riscos que comportava l'operació". A més, informa que els afectats poden reclamar dirigint-se a atenció al client de la seva entitat financera, al Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i, en última instància, a la justícia.

La recent llei de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris suggereix a les entitats canviar la redacció sobre algunes clàusules "especialment complexes" de les hipoteques multidivises. En aquest sentit, a més de fer constar en l'escriptura que el notari ha informat expressament al deutor de l'existència d'aquests components, també s'exigirà una acceptació manuscrita de la seva acceptació.

El síndic d'Aran culpa la CHE del desbordament del Garona

2013-06-19T09:33:00.001+02:00

La situació "està absolutament descontrolada" i els danys "són una catàstrofe". Amb aquestes paraules s'ha referit el síndic d'Aran, Carles Barrera, a la situació a la Vall d'Aran. Barrera ha responsabilitzat de les conseqüències del desbordament de riu Garona a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), titular de la conca internacional, a qui ha acusat d'excessiu proteccionisme amb la vegetació i d'haver posat obstacles a la intervenció de l'administració territorial.

Malgrat això, Carles Barrera ha destacat el fet que no s'ha registrat cap dany personal. "Els danys materials seran una catàstrofe, però fins ara no hi ha desgràcies personals perquè els veïns han pres consciència del risc en el qual estem".

Estat de les lleres

Segons el síndic d'Aran, tots els problemes que hi ha hagut en els ponts que creua el Garona han estat ocasionats pel taponament dels arbres arrossegats per la força de l'aigua. Per tot plegat, Barrera ha dit que quan acabi aquest episodi caldrà demanar una reflexió a la CHE perquè no posi impediments a les administracions territorials quan demanin intervenir en la neteja de les lleres dels rius. "El riu necessita el seu espai i, si no se li dóna, se l'agafa", ha afegit.

Comença a baixar el cabal de la Garona i la situació millora a la Vall d'Aran

Avui es preveu que la situació a la Vall d'Aran, al Pallars i a l'Alta Ribagorça vagi millorant, després d'un dimarts crític, amb inundacions per la sortida de mare dels rius. El cabal del riu Garona, que ahir es va desbordar, ja ha començat a baixar, però Protecció Civil espera que el nivell de l'aigua encara es redueixi més per poder valorar els danys causats, sobretot en estructures com ponts i carreteres i en habitatges.

Els tres-cents veïns que ahir a la nit quedaven desallotjats encara no poden tornar a casa seva, i de mica en mica els serveis bàsics es van restablint.

Ara per ara queden 1.413 abonats sense electricitat i només cinc carreres de Vielha no tenen servei de gas. Les carreteres que es mantenen tallades són la N-230, la N-141, la C-28, la C-13 per a trànsit pesant, i la L-500. Les inundacions d'ahir han deixat la zona molt danyada.

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, lamenta les pèrdues 'descomunals' que provocaran els aiguats, però celebra que la previsió i el marge que han tingut per preparar-se i prevenir els danys 'ha fet que no hi hagi hagut cap víctima mortal, que és el més important'.

La manca de matèria grisa en una part del cervell provoca el narcisisme

2013-06-19T09:22:00.000+02:00

Un grup de científics de l'Hospital Universitari de La Charité i de la Universitat Lliure de Berlín ha establert una relació entre el narcisisme patològic i una disminució de la matèria grisa en una regió del cervell responsable de la compassió. El narcisisme, segons explica l'estudi de la revista Journal of Psychiatric Research, és un trastorn de la personalitat en què els pacients tenen forts complexos d'inferioritat però cap a fora es comporten de manera arrogant, egoista i autocomplaent.

Una de les característiques fonamentals del narcisisme és la manca d'empatia. Els pacients poden estar en condicions de reconèixer el que altres persones senten, pensen i volen, però són incapaços de sentir compassió amb ells.

L'estudi, dirigit per Stephan Röpke de La Charité, mostra una correlació estructural entre aquest dèficit afectiu i una anomalia cerebral.

Els científics van examinar a 34 pacients entre els quals 17 patien un trastorn narcisista de la personalitat i, amb ajuda d'una tomografia de ressonància magnètica, van mesurar el gruix de l'escorça cerebral.

L'estudi va mostrar que, justament els pacients afectats pel narcisisme, patien anomalies en aquesta regió del cervell: "Els nostres dades mostren que el grau d'empatia està en correlació amb el volum de matèria grisa en aquesta regió en la qual els pacients amb narcisisme mostren dèficit", va dir Röpke.

Amb base a aquestes dades, el grup de recerca procura ara comprendre millor el funcionament del cervell de pacients amb trastorn narcisista.

La denominació del trastorn de la personalitat com narcisisme prové d'un mite grec en què Narcís s'enamora de la seva pròpia imatge reflectida en les aigües, en què al final s'ofega després de precipitar-se en elles en intentar agafar l'imatge del seu desig.

La riquesa dels oligarques pujà un 10% el 2012 en plena estafa neoliberal

2013-06-18T23:19:00.002+02:00

La riquesa dels 12 milions de persones al món amb grans patrimonis, l'oligarquia global organitzadora de l'estafa neoliberal, va créixer un 10% el 2012 fins a assolir la xifra rècord de 46,2 bilions de dòlars, tant als mercats de capital especulatiu com l'immobiliari, segons un estudi de Capgemini. A més, un milió de persones van passar a engrossir la llista de grans fortunes el 2012, el que suposa un 9,2% més que l'any anterior, fins als 12 milions d'individus, mentre que a Espanya l'augment va ser del 5,4%, fins 144.600 persones. Això és el que els lladres del feixisme internacional en diuen "crisi".

L'Informe Anual de la Riquesa al Món 2013, que recull aquestes dades, preveu que la riquesa mundial creixerà un 6,5% en els propers tres anys, fins 55,8 bilions de dòlars, gràcies a que hi ha "una recuperació econòmica en marxa que proporciona un entorn de reducció del risc i la millora de la confiança dels inversors".

Això contrasta amb el "lent" creixement del 2,6% anual registrat des del començament de la crisi financera el 2008 i amb el descens del 1,7% en 2011.

La regió d'Àsia i el Pacífic liderarà el creixement global

Segons aquest estudi, la regió d'Àsia i el Pacífic liderarà el creixement global amb un increment del 9,8%, superior a la mitjana mundial. Ja en 2012 la riquesa en aquesta zona va augmentar un 12,2%, per sobre del 11,7% de creixement a Amèrica del Nord, si bé en termes absoluts ha hagut de conformar amb el segon lloc en el rànquing.

El nombre de persones amb grans patrimonis a Amèrica del Nord es va situar en 3.730.000 d'individus, que acumulen una riquesa de 12,7 bilions de dòlars, mentre que a Àsia es va situar una mica per sota, en 3.680.000 de persones amb un patrimoni de 12 bilions de dòlars.

L'única regió en la qual no van augmentar les grans fortunes ni el patrimoni de les ja existents va ser Amèrica Llatina "a causa del lent creixement del PIB i als reptes dels mercats de capital", assenyalen.

L'informe reflecteix que la majoria dels rics (un 33%) prefereix esforçar-se per preservar la seva fortuna, enfront del 26% que se centra en fer engreixar, el que explica que més del 28% del seu patrimoni estigui en dipòsits bancaris o efectiu.

A l'hora d'invertir, les diferències regionals es mostren més clares: mentre que a Amèrica del Nord es decanten per la Borsa-un 37% de la cartera de valors d'aquestes fortunes està en renda variable-a Amèrica Llatina i Àsia-Pacífic (a excepció del Japó) opten per la inversió immobiliària, amb un 30% i 25% de la cartera, respectivament.

Un empresari "penedit" insisteix que va pagar comissions per obres d'Adigsa

2013-06-18T19:56:00.000+02:00

El constructor Antonio Salguero, que va destapar davant la Fiscalia presumptes irregularitats a Adigsa, ha ratificat avui davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va pagar 108.000 euros de comissions a l'intermediari Josep Maria Penín per obres encarregades per l'empresa d'habitatge públic. Penín va admetre irregularitats en l'adjudicació de les obres de rehabilitació d'habitatges de segona mà però va intentar desvincular de la trama al seu parent llunyà Felip Puig, que en l'època dels fets era conseller de Política Territorial, departament del qual depenia Adigsa, i que ja va ser inculpat per un altre testimoni.

Salguero ha declarat com a imputat davant la magistrada del TSJC Núria Bassols, que investiga una suposada trama de cobrament de comissions en obres de reforma d'habitatges de protecció oficial de l'empresa Adigsa, durant l'etapa de govern de Jordi Pujol.

La causa, iniciada el 2005 al jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona arran de la querella que va presentar la Fiscalia després de l'al·lusió de Pasqual Maragall al cobrament de comissions del 3% en els governs convergents, està ara en mans del TSJC per la condició d'aforat d'un dels seus imputats, l'expresident d'Adigsa, regidor a Badalona i des de 2010 diputat de CiU al Parlament malgrat ja era imputat, Ferran Falcó.

A més de Salguero, ha declarat davant la jutge Josep Maria Penín, parent llunyà del conseller Felip Puig que va treballar d'intermediari per Adigsa i que els investigadors consideren principal artífex de la trama de cobrament de comissions, a més de excàrrecs de l'empresa pública i constructors contractats per aquesta.

En la seva declaració judicial, l'empresari "penedit" s'ha reafirmat en les explicacions que va donar en 2005 davant la Fiscalia i el 2006 al jutjat d'instrucció i ha recalcat que, per indicació de Penín, va pagar comissions del 20% per obres de reforma en 18 habitatges d'Adigsa, una mossegada que, segons la seva versió, no se la quedava l'intermediari.

El constructor ha reiterat que Penín li reclamava aquest 20% de comissió sota l'amenaça de no adjudicar-ni pagar més projectes i ha al · legat que no podia facturar les obres directament a Adigsa, perquè les reformes li havien estat encarregades verbalment sense documentació que les avalés.

De fet, una auditoria externa que Adigsa va encarregar, quan el tripartit va arribar al poder, va revelar que Salguero havia cobrat, a títol personal ia través de les seves dues empreses, Demastir SL i Relulex SL, diverses factures per la rehabilitació d'habitatges que havia taxat José María Penín, malgrat que no constaven ni procediments de licitació ni contractació d'aquests treballs.

Salguero va acudir a la Fiscalia a denunciar els fets després que Adigsa li denegués el pagament de 355.000 euros que havia invertit en la rehabilitació d'altres 24 habitatges a Artesa de Segre (Lleida), obra que va assumir prescindint de Penín i pactant directament amb el propietari i el consistori.

Al juny de 2004, el constructor va requerir a Adigsa, mitjançant un conducte notarial, el pagament dels 355.000 euros que havia invertit en aquesta reforma, però l'empresa pública li va contestar que no tenia constància documental del procés de contractació d'aquestes obres, per la que no reconeixia el deute. Salguero va mantenir llavors una reunió amb Ferran Falcó, que ja havia deixat la presidència d'Adigsa, per demanar-li que certifiqués que les obres d'Artesa les havia efectuat ell, amb l'advertència que si no ho feia denunciaria el cas als mitjans.

Penín exculpa de nou a Felip Puig

La jutge del TSJC ha citat també per avui com a imputat Penín, que s'ha ratificat en la declaració que va prestar en instrucció en l'any 2006, quan va exculpar Felip Puig. En aquesta ocasió, Penín va admetre irregularitats en l'adjudicació de les obres de rehabilitació d'habitatges de segona mà, atès que algunes es van encarregar sense el corresponent contracte, però va desvincular de la trama al seu parent llunyà Felip Puig, que en l'època dels fets era conseller de Política Territorial, departament del qual depenia Adigsa.

L'imputat, que va negar amb rotunditat que ell fos l'encarregat de cobrar comissions als constructors que reformaven els habitatges de protecció oficial, va assegurar que el conseller desconeixia les irregularitats de les obres investigades i va negar que fos aquest qui el va col·locar d'intermediari Adigsa.

La ronda de declaracions davant el TSJC pel cas del 3% es va iniciar fa gairebé un mes amb l'interrogatori al diputat de CiU i regidor a Badalona Ferran Falcó, que es va desmarcar de la trama al·legant que les seves funcions eren només polítiques, no executives, però va afegir: "Potser hi va haver algú, que no sóc jo, un intermediari, que podria haver cobrat una comissió quan donava obres menors a pisos".

El jutge de Barcelona que va iniciar la instrucció del cas 3% la va deixar llista per a judici el 2007, en un acte en que va mantenir la imputació contra el mateix Falcó, però l'Audiència va obligar a reobrir la causa per encarregar una pericial sol·licitada per la defensa l'expresident d'Adigsa que, finalment, no va llançar resultats concloents.

Felip Puig, el lladre d'Adigsa i el 20% a la butxaca

L'exconseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig va ingressar comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992). Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i excoordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, assegura que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.

Metges de Catalunya acusa Ruiz de mentir amb les llistes d'espera i l'ICS ho nega

2013-06-18T19:26:00.000+02:00

El sindicat mèdic avisa que ja s'ha tocat el moll de l'os del sistema, pel que és inviable que es puguin emprendre més retallades. Asseguren que hi ha mil pacients que fa més de cinc anys que esperen ser operats però des del departament s'assegura que no se superen els sis mesos d'espera per intervencions en cap de les 14 patologies no urgents.

Guerra de declaracions entre Metges de Catalunya (MC), el sindicat sanitari català majoritari, i el departament de Salut arran del temps d'espera per a les intervencions quirúrgiques. El sindicat ha fet una roda de premsa en la que ha assegurat que un miler de pacients porten més de cinc anys esperant una operació a l'Hospital de Bellvitge [a la imatge] i han acusat el conseller Boi Ruiz de "mentir" en minimitzar les conseqüències de les retallades pressupostàries en salut i reduir-ho tot a un conflicte laboral i salarial. MC també ha advertit al president de la Generalitat, Artur Mas, que ja s'ha tocat el moll de l'os del sistema, pel que és inviable que es puguin emprendre més tisorades.

A la roda de premsa, en la que han participat delegats sindicals de cinc hospitals públics de l'Institut Català de la Salut (ICS) han fet una crida als partits polítics i al Govern perquè evitin més retallades als pressupostos de 2013, davant de la sospita que hi ha sobre la taula una tisorada d'entre el 7% i el 10%, quan en els dos últims anys la partida pressupostària ja s'ha reduït un 15%. Segons MC, el PIB per càpita que va destinar Catalunya a la sanitat pública en 2012 ha estat de 1.150 euros, respecte dels gairebé 1.300 de mitjana a Espanya i els 2.100 de la Unió Europea.

El ball de xifres a les llistes d'espera

A més a més, han criticat que les llistes d'espera es presentin com una mitjana de temps i només per als 14 procediments quirúrgics que tenen un temps garantit de sis mesos, a l'entendre que així es difumina la situació d'uns pacients que, en haver d'esperar més per entrar en el quiròfan, consumeixen més recursos sanitaris en medicació, visites i baixes laborals. De fet, amb els dos primers anys de tisorades, Salut va haver de rectificar i reconèixer un augment del 51% a les llistes d'espera.

MC ha assegurat, segons dades extretes del mateix sistema informàtic de l'ICS, que 55.400 persones esperaven el maig de 2013 a ser operades a Catalunya d'algun dels 65 procediments que es monitoren, dels quals un miler fa més de cinc anys que esperen una intervenció a l'Hospital de Bellvitge, 300 d'ells una cirurgia ortopèdica o de traumatologia. També asseguren que de les operacions que sí que tenen un temps mínim garantit de mig any, les pròtesis de maluc i genoll acumulen esperes de 24 i 18 mesos i les hèrnies fins a 15 mesos en molts casos.

Resposta desafiant de l'ICS

Per la seva banda, l'ICS ha emès un comunicat en el que diu que desmenteix algunes de les informacions aportades per MC, però realment no ho fa. Pel que fa a les llistes d'espera, es limita a assegurar que “les dades sobre llistes d’espera que mostren quina és la situació actual als vuit hospitals de l’ICS són les referents als catorze procediments per patologies no urgents més prevalents que monitora el Servei Català de la Salut (CatSalut)”, que assegura que tenien una demora de 5,1 mesos el desembre de 2012 i de 5,8 el mateix mes de l'any anterior. Amb aquesta informació no desmenteix les dades d'MC, sinó que n'aporta d'altres més parcials.

Per altra banda, també assegura que les previsions de les retallades executades i per executar no són certes, però no aporta cap dada ni “pot avançar cap dada concreta sobre la reducció respecte a l’any anterior. Però en cap cas arribarà a les xifres donades per Metges de Catalunya, ja que aquesta reducció serà molt inferior”. Finalment, acusa MC de desinformar i que aquestes desinformacions “tan sols creen desconfiança a la població i no beneficien en absolut la imatge dels centres assistencials i dels professionals”, malgrat les proves per ells aportades tampoc són concloents.

El TSJ de València confirma el processament contra l'exvicepresident, Vicente Rambla (PP)

2013-06-18T18:45:00.000+02:00

La Sala Civil i Penal del TSJCV ha dictat un acte en el qual confirma la decisió del magistrat José Ceres de processar l'exvicepresident del Consell bajo la presidencia de Francisco Camps, Vicente Rambla, a les exconselleras de Turisme Milagrosa Martínez i Angèlica Such, tots tres del PP (a la foto), i l'excap de gabinet de l'AVT, Rafael Betoret, entre d'altres, per presumpta prevaricació en les adjudicacions a Orange Market SL del pavelló autonòmic a la fira Fitur entre els anys 2005 i 2009.

Els tres processats són diputats autonòmics en un grup parlamentari del PP valencià en què hi ha nou imputats per corrupció.

En la resolució, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la sala rebutja els 14 recursos d'apel · lació presentats contra la interlocutòria de transformació de procediment - equivalent al processament - dictat pel magistrat instructor del 'cas Gürtel' a relació amb la peça 3, que és la dedicada a la investigació de contractacions referides a Fitur. El següent pas, per al qual no hi ha termini, és dictar la interlocutòria d'obertura de judici oral o de sobreseïment si així es considerés, segons ha informat el TSJCV.

Les altres dues peces de la causa són la relativa al presumpte delicte electoral del PP per les eleccions municipals i autonòmiques de l'any 2007 i la de delicte de falsedat de l'any 2008 que pot estar relacionat amb les eleccions generals del mateix exercici.

La primera sortida en públic dels petits ligres del zoo de Novosibirsk

2013-06-18T18:28:00.000+02:00

La ligresa Zita és el primer híbrid de tigre de Bengala i lleó africà nascut en un zoo de Rússia. Al principi, es va pensar que Zita no podia tenir descendència, però la ligresa no va trigar a desmentir aquesta suposició amb el seu segon part aquesta primavera. La parella de Zita és el lleó africà Sam.

Els cadells són femelles. Les petites ligreses se senten molt bé i aprenen a caminar, segons el personal del zoològic. Per ara, les ligreses s'assemblen més a tigres que a lleons per les característiques taques que cobreixen tot el cos.

Zita, que no va ser capaç d'alletar la seva primera cria, en el segon part no va tenir aquest problema, tot i que la prole és nombrosa.

Rajoy i nou ministres cobren fins a 1.800 € mensuals del Congrés per despeses ficticies

2013-06-18T16:51:00.000+02:00

El Congrés dels Diputats abona tots els mesos a Mariano Rajoy i nou ministres del seu Govern una "indemnització" de fins 1.823,86 euros perquè afrontin "les despeses que els origini l'activitat de la Cambra". Però aquesta quantitat, equivalent a gairebé tres vegades el salari mínim d'un treballador, és en realitat una gratificació encoberta i exempta de tributació, perquè cap d'ells fa servir un sol euro de la seva butxaca per exercir la seva tasca parlamentària, ja que totes les despeses les tenen cobertes.

Rajoy (diputat per Madrid), s'embutxaca 870,56 euros mensuals per cobrir unes despeses totalment ficticies. La mateixa quantitat que Soraya Sáenz de Santamaría, Alberto Ruiz Gallardón, Ana Mato i Miguel Arias Cañete, tots ells diputats per Madrid. La gratificació puja a 1.823,86 euros en el cas de Cristóbal Montoro (diputat per Sevilla), José Manuel Soria (Las Palmas), Jorge Fernández Díaz (Barcelona), Fátima Báñez (Huelva) i Ana Pastor (Pontevedra), per tractar-se de parlamentaris electes en circumscripcions diferents a Madrid.

El Congrés, que va modificar la seva web oficial d'amagat el passat mes de novembre per camuflar les dietes dels diputats, ha caigut en la seva pròpia trampa. Fins a aquesta data, les quantitats esmentades havien de servir perquè els diputats "afrontin les despeses d'allotjament i manutenció a la capital que origini l'activitat a la Cambra".

Però davant el creixent malestar de l'opinió pública pel fet que parlamentaris amb casa pròpia a Madrid cobressin aquestes ajudes, el president del Congrés, Jesús Posada, va suprimir de cop el concepte de "allotjament i manutenció". Des de llavors, aquestes dietes, teòricament, s'empren perquè els seus senyories "afrontin les despeses que els origini l'activitat de la Cambra".

El problema és que a molts diputats, inclosos els 10 membres del Govern que també ocupen un escó -tots menys Luis de Guindos, José Manuel García Margallo, Pedro Morenés i José Ignacio Wert-, la seva tasca parlamentària els surt gratis. És a dir, que la seva activitat al Congrés no els suposa cap desemborsament. Per què, llavors, cobren fins 1.823,86 euros mensuals, lliures d'impostos, si les despeses que donen dret a percebre aquesta "indemnització" són irreals?

Casa, cotxe, mòbil, iPad, assessors...

Montoro, per exemple, no paga habitatge: de fet, és propietari de tres cases a la capital, a més, i malgrat disposar de cotxe oficial per la seva condició de ministre, també té dret a viatjar gratis en avió, tren i vaixell; gaudeix d'una targeta per desplaçar-se en taxi per valor de 3.000 euros anuals, si dina o sopar al Congrés pot prendre un menú subvencionat; té despatx propi, assessors, iPad i telèfon mòbil amb càrrec al pressupost de la Cambra, si necessita atenció mèdica o una anàlisi de sang o orina pot fer-sense sortir de la carrera de San Jerónimo, i els mitjans materials que necessiti per al seu treball de parlamentari els cobreix el PP, que rep una doble subvenció del Congrés per a aquesta fi.

Rajoy tampoc paga casa, ni manutenció ni transport, ja que viu al palau de la Moncloa i es desplaça en vehicle oficial, també quan va al Congrés. I, per descomptat, la seva tasca com a parlamentari, que es limita a acudir als plens ia les sessions de control al Govern, no li implica cap despesa. El cap de l'Executiu i líder del PP no cobra el sou de diputat perquè la llei impedeix embutxacar-se dos salaris de l'Administració pública, però sí que rep la "indemnització" de 870,56 euros mensuals per "afrontar les despeses que li origini l'activitat en la Cambra". Encara que aquests despeses equivalen a 0 euros.

El Tribunal Suprem va arxivar el passat mes d'abril la querella presentada per la plataforma Democràcia Real Ja contra els 63 diputats que cobren dietes tot i disposar d'habitatge en propietat a Madrid. L'alt tribunal va rebutjar en un acte la querella pels presumptes delictes de malversació de fons públics i apropiació indeguda en entendre que els fets analitzats no són constitutius de "il·lícit penal", pel que va procedir a l'arxiu de les actuacions.

L'estiu astronòmic de 2013 serà un dels més llargs dels últims segles

2013-06-18T15:51:00.000+02:00

L'estiu astronòmic arriba aquest divendres, 21 de juny, a les 07.04 hores (hora peninsular), segons dades de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), que ha apuntat que serà una de les estacions estivals més llargues dels últims segles, amb una durada de 93 dies i 15 hores, fins a l'arribada de la tardor el 22 de setembre.

Des del punt de vista astronòmic, el cel matutins estaran dominats per la presència de Mart i Júpiter. Aquests dos planetes s'aniran apropant l'un a l'altre al cel fins a arribar al 22 de juliol una distància mínima d'aproximadament 1 grau. Venus i Saturn dominaran la primera part de la nit i arribaran el 20 de setembre una distància mínima relativa d'uns 4 graus.

Per la seva banda, la tradicional pluja d'estrelles de les Perseides succeirà cap al 12 d'agost, i la seva observació aquest any serà favorable per coincidir amb la Lluna en fase propera al quart creixent. Pel que fa a eclipsis, l'IGN ha informat que no hi haurà cap, ni de Sol ni de Lluna, durant aquesta estació.

Solstici d'estiu

L'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en què la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol A l'estiu, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en què el Sol arriba a la seva posició més boreal. A aquesta circumstància se l'anomena solstici (sol quiet) d'estiu. Just en aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.

El dia del solstici d'estiu és el de major durada de l'any i, al voltant d'aquesta data es troba el dia en què el Sol surt més aviat, el 14 de juny, i el que es posa més tard, el 27 de juny.

En aquesta època es dóna la circumstància (no relacionada amb les estacions) del dia del Afeli, és a dir el dia en què el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any. Això és el que provoca que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a tercera llei de Kepler) i per tant la durada d'aquesta estació sigui major.

Començament de l'estiu

L'estiu pot començar en tres dates diferents, del 20 al 22 de juny. Al llarg del segle XXI, l'estiu començarà en els dies 20 i 21 de juny, sent el més matiner l'estiu de 2096 i l'inici més tardà el de 2003.

El dia 21 serà el de més durada. Per exemple, a Madrid, aquesta durada serà de 15 hores i tres minuts, davant les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 21 de desembre). Això suposa gairebé sis hores de diferència entre el dia més llarg i el més curt de l'any.

La diferència depèn de la latitud del lloc. Concretament, és nul·la en l'Equador i és extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic. És precisament per sobre del cercle polar boreal on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre.

Es podria pensar que el dia més llarg de l'any serà també el dia en què el Sol surti més aviat i es posi més tard, però no és així: això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que res té a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse. Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estan desajustats.

El dia en què el Sol surt més aviat és el 14 de juny, mentre que el dia en què el Sol es posa més tard és el 27 de juny.

Fenòmens astronòmics interessants

Segons ha assenyalat l'IGN, la primera lluna plena de l'estiu es donarà el 23 de juny i posteriorment es comptabilitzaran 3 més: 22 de juliol, 21 d'agost i 19 de setembre.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com 'constel·lacions', al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues ósses. D'est a sud a oest es veuran Pegaso, l'Àguila, la Corona Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel·lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja prop de l'alba.

Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen el 'triangle de l'estiu': Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).

José de la Cavada, de la CEOE, fou multat per assetjament laboral

2013-06-18T15:06:00.001+02:00

José de la Cavada, el dirigent de la CEOE que va fer les insensates i denigrants afirmacions d'ahir (foto), va ser multat al 2010 per la Inspecció de Treball que va determinar que el secretari de la Comissió de Relacions Laborals de la CEOE va sotmetre als seus treballadors a assetjament laboral i va vulnerar la seva dignitat, pel que li va imposar una multa de 25.000 euros.

Després d'aixecar una acta "amb proposta de sanció", l'Administració va concloure que el membre de la CEOE va cometre una infracció "molt greu" pel "tracte humiliant" i les pràctiques "irrespectuoses", "ofensives" i fins a "intimidatòries" a què va sotmetre als seus empleats durant més d'un any.

"Els testimonis són contundents, reiterats, coincidents i clars", indicà el document recollit pel diari El País.

En concret, Treball assegurà que De la Cavada va prendre decisions i mesures que "han vulnerat el dret a la dignitat" a l'empresa, a més d'utilitzar un "sistema autoritari de gestió amb brusquedat i expressions verbals que han provocat tensió i patiment".

L'Administració apuntà llavors que hi ha també indicis "d'assetjament per raó de sexe", ja que els problemes es van donar sobretot amb dones, però no ho arribà a afirmar amb rotunditat.

La CEOE, també responsable

El passat mes de juliol 2009 es va conèixer que Treball havia obert una investigació sobre les presumptes humiliacions que estaven patint els subordinats de De la Cavada, en base a la denúncia presentada per diverses persones del departament de Relacions Laborals de la CEOE.

Els empleats van recórrer a aquest organisme en no obtenir cap solució per part de la patronal. En concret, van elevar una queixa formal al secretari general de la CEOE, José María Lacasa, en què l'informaven del que ha passat, però va caure en sac foradat.

Sobre aquest punt, Treball indicà en el seu expedient que es tracta "d'un incompliment contractual greu de l'empresari, ja que davant d'una situació conflictiva d'aquestes característiques, l'empresa està obligada a intervenir, cosa que no va fer prou malgrat la queixa dels treballadors".

Els treballadors d'Abertis faran aturades parcials als peatges durant el cap de setmana

2013-06-18T14:26:00.000+02:00

Els treballadors d'Abertis protesten pel bloqueig patronal de la negociació del conveni col·lectiu. Les aturades es faran a les vies d'Acesa, Aucat i Invicat, les gestionades per Abertis a Catalunya, els dies 21, 22, 23 i 24 de juny, en els moments de major afluència de vehicles.

Els treballadors de les autopistes catalanes que gestiona Abertis faran aturades parcials als peatges catalans coincidint amb l'operació de trànsit del cap de setmana de Sant Joan per denunciar el bloqueig patronal de la negociació del conveni col·lectiu. Reunits en les assemblees de les tres concessionàries que Abertis gestiona a Catalunya -Acesa, Aucat i Invicat- els treballadors van donar suport gairebé unànime -del 91%- al programa d'acció impulsat per CCOO i la UGT amb l'objectiu de desbloquejar la situació d'immobilisme a la que s'ha arribat en la negociació, davant el perill que la vigència del conveni actual expira a finals de setembre.

Per això, com a mesura de pressió, els empleats realitzaran aturades parcials els dies 21, 22, 23 i 24 de juny, en els moments de major afluència de vehicles als peatges de les vies que les concessionàries gestionades per Abertis operen. Aquestes vies afectades són tota l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord o autopista del Maresme, la C-32 sud o autopista del Garraf i la C-33.

CCOO i UGT denuncien que després de 28 reunions, constaten una "perillosa dilatació del procés negociador que pot deparar en la desaparició de les actuals condicions de treball i el fet de passar a regir-se de forma exclusiva pel que disposa l'Estatut dels Treballadors”. També critiquen que en les negociacions “no s'ha produït cap avenç significatiu, mantenint-se una posició empresarial maximalista basada en la flexibilització total de la jornada, la reducció salarial i la pèrdua de drets assolits al llarg de molts anys producte de l'acció sindical i el diàleg social”.

Dimarts al migdia s'ha realitzat concentració davant la seu d'Abertis, al Parc Logístic de la Zona Franca de Barcelona, on els representants sindicals han explicat a la resta de treballadors els detalls de la situació actual i el desenvolupament de les aturades parcials previstes pel cap de setmana de Sant Joan a tots els peatges de Catalunya.

ICV-EUiA exigeix saber qui del Govern va idear la trama corrupta del Cas Palau

2013-06-18T14:17:00.000+02:00

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera ha comparegut avui en roda de premsa per preguntar qui del Govern de CiU va idear la trama corrupta del Cas Palau i exigir "que s'assumeixin les responsabilitats polítiques pertinents", pel que s'ha registrat la petició de compareixença del president de la Generalitat i màxim responsable de CDC, Artur Mas: "Volem saber qui són els corruptes, qui va dissenyar que els diners anessin de les empreses constructores al Palau i del Palau fins a CDC", ha dit Herrera que ha recordat que "aleshores hi havia un govern presidit per Jordi Pujol i Felip Puig com a conseller de política territorial i obres públiques".

"Es pot realitzar una trama sense que el president, el conseller en cap i el màxim responsable de política territorial no ho sabessin?", s'ha preguntat Herrera que considera "insòlit" que Mas encara no hagi donat explicacions.

"No permetrem que ho despatxi amb dos minuts i mig en una sessió de control", ha dit Herrera quan precisament demà el seu grup li preguntarà per aquesta qüestió durant el ple. "Aquells que parlen sempre de l'herència rebuda són els causants del sobrecost de determinades obres assignades al pagament de comissions", ha dit Herrera alhora que ha posat de manifest que als catalans no només els ha costat 6 milions d'euros el desfalc del Palau, sinó "molts més diners" com a conseqüència del sobrecost que es va haver de pagar a empreses que havien pagat comissió encarint les obres.

"Volem saber quan va costar als catalans la broma macabra i mal finançament de CdC", ha dit Herrera que exigirà demà a Artur Mas que "no només que vingui a comparèixer sinó que digui sí o no a una auditoria externa per determinar el sobrecost de les obres o si, en canvi, continuarà amagant el cap sota l'ala sense donar cap tipus d'explicació".

De la mateixa manera, el dirigent ecosocialista ha exigit a CiU que mitjançant el govern de la Generalitat no actuï d'acusació particular perquè hi ha interessos contraposats. "CiU, la federació que lidera el govern no defensa els interessos de la Generalitat en el cas Palau perquè són jutge i part" i, per tant, "no tenen autoritat per defensar els interessos de la Generalitat". "Que deleguin la defensa dels interessos de la Generalitat i la designació de lletrats a l'Oficina Antifrau", ha reclamat Herrera que ho veu com una "exigència democràtica, raonable i de sentit comú".

Manifestants colpegen un policia en la inauguració de l'AVE a Alacant

2013-06-18T12:35:00.001+02:00

Era l'acte d'inauguració de la línia d'alta velocitat entre Madrid i Alacant. Hi va haver un gran desplegament policíac, i en un moment de la protesta els agents van carregar contra alguns manifestants. Una de les imatges més impactants d'aquelles càrregues fou enregistrada per un dels manifestants: s'hi veu un agent que pega amb la porra un manifestant que duia una bandera, i immediatament un grup de manifestants es llença al damunt de l'agent, atacant-lo i deixant-lo durant uns moments sense escapatòria fins que secretes i d'altres policies el rescaten de la població que crida "així t'haguessin matat feixista!".

Un grup de manifestants va rebre ahir a Alacant amb una protesta el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el príncep espanyol, Felipe de Borbó, amb xiulets, petards i banderes republicanes espanyoles i estelades.

Felipe “acollonit” pels aldarulls durant la inauguració de l’AVE a Alacant

Més de 300 persones amb pancartes, banderes republicanes i estelades han rebut Felip de Borbó i Rajoy aquest dilluns a Alacant. Durant els parlaments de Rajoy els manifestants concentrats a l'exterior de la nova estació de l’AVE, han protagonitzat una xiulada monumental que ha continuat durant la intervenció de Felipe de Borbón, durant la qual també s'han llençat traques que han ressonat fortament a l’interior del recinte. Foto: Una pancarta amb dues gavines: "Hijos de Franco". (Dues fotos més).

Transportistes boicotejen el Saló Internacional de la Logística

2013-06-18T11:58:00.000+02:00

Els transportistes de mercaderies demanen el desbloqueig de la negociació del conveni. En la celebració, que finalment s'ha hagut de fer al Palau de Congressos, hi han participat la ministra de Foment Ana Pastor (PP) i el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila (CiU).

Una vuitantena de treballadors del transport de mercaderies han irromput dimarts al recinte del Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL) 2013 i han boicotejat la celebració de l'acte inaugural en el que hi havien de participar la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Les desenes de treballadors, que es trobaven a les portes de la fira demanant el desbloqueig del conveni col·lectiu del seu sector, han entrat en bloc i a la força al saló, amb pancartes de CCOO i UGT, han recorregut el recinte cridant consignes com 'Sí que es pot', fins a situar-se a les portes de l'auditori on estava previst que Pastor i Vila efectuessin els seus parlaments.

Allà s'ha viscut un altre moment de tensió quan els treballadors han intentat entrar, sense èxit, a l'auditori, amb diversos forcejaments entre els treballadors i el personal de seguretat. Finalment, una dotzena d'agents dels Mossos d'Esquadra s'han desplaçat al lloc i han aconseguit fer desistir als manifestants.

L'acte inaugural del SIL, que s'ha hagut de traslladar al Palau de Congressos per aquestes protestes davant el Pavelló 8 de la Fira de Barcelona, s'ha reprès mitja hora més tard. El SIL d'enguany té el Marroc com a país convidat i s'hi faran 200 actes i 18 jornades, en les quals hi ha més de 250 ponents.

Aràbia Saudita subministra míssils als terroristes de Síria

2013-06-18T11:45:00.001+02:00

L'Aràbia Saudita porta dos mesos comprant míssils antiaeris dels proveïdors a França i a Bèlgica per després lliurar-los als grups terroristes a Síria. D'acord amb un informe publicat per Reuters, França ha pagat el transport a la regió de les armes que han estat destinats al cap dels terroristes de l'autodenominat Exèrcit Lliure Sirià (ELS), Salim Idris.

La font, així mateix, revela que en les recents setmanes Aràbia Saudita ha protagonitzat un paper més actiu en els disturbis que viu Síria després dels últims avenços de les forces armades sirianes en l'eliminació dels terroristes.

Diumenge passat, el diari alemany 'Der Spiegel' va indicar que el servei germànic d'Intel·ligència havia rebut un informe que mostra que l'Aràbia Saudita està tractant d'enviar sistemes de defensa aèria portàtils de classe Mistral de fabricació europea a les bandes armades a Síria.

Divendres passat, Idris va demanar a Occident subministrar bateries antiaèries i antitanc, en declarar que els grups armats podrien derrotar l'Exèrcit sirià a uns sis mesos si haguessin rebut armes suficients i adequades.

La Unió Europea (UE) va suspendre el mes passat el seu embargament armamentístic a Síria per tal d'aplanar el terreny per a l'enviament d'armes a les colles terroristes al país àrab.

El 14 de juny, Ben Rhodes, assessor adjunt per a Seguretat Nacional d'Obama, va exterioritzar la decisió del mandatari nord-americà per brindar nou suport armamentístic a les bandes que intenten enderrocar el Govern sirià.

Les potències occidentals, encapçalades per Washington, i els seus aliats a l'Orient Mitjà també estan tractant d'imposar una zona d'exclusió aèria a Síria, un pla que ha rebut fortes crítiques per part de Rússia i el govern sirià.

Erdogan inicia una dura campanya repressiva casa per casa

2013-06-18T11:34:00.000+02:00

Les forces policials antiterroristes de la Direcció de Seguretat d'Istanbul han iniciat avui una operació de registres en nombrosos habitatges i oficines, amb massives detencions, al més pur estil nazi. Segons ha informat el diari Hürriyet, "molta gent" ha estat detinguda a la inesperada acció repressiva iniciada aquest matí. Les seus del diari Atilim i de l'agència Etkin News "estan entre els llocs" registrats.

Les persones detingudes són transportades a la Direcció de Seguretat d'Istanbul després de ser sotmeses a un examen mèdic a l'Institut Forense.

El diputat Istanbul del prokurd Partit Pau i Democràcia (BDP), Sirri Süreyya Onder, va assegurar en un 'tweet' que havia estat en una de les cases registrades, pertanyents a un home anomenat Alp Altinor: "A la pobra casa d'Alp l'únic que van trobar d'interès són els seus documents de deute. Però la policia es va dur els seus llibres en lloc d'aquests papers", ha assenyalat el diputat.

Segons Onder, unes 70 persones han estat detingudes fins al moment en aquesta sorprenent operació, suposadament relacionada a les massives protestes ciutadanes contra el govern de l'islamista moderat Recep Tayyip Erdogan que se succeeixen en diverses ciutats turques des de fa tretze setmanes.

El CSIC troba les tombes de quatre nobles egipcis

2013-06-18T11:11:00.000+02:00

Arqueòlegs del Projecte Djehuty, dirigits per l'investigador del CSIC José Manuel Galán, han tret a la llum les tombes de quatre importants personatges de la dinastia XVII a la necròpoli de Dra Abu el-Naga, prop de Luxor, al sud d'Egipte. Un dels sepulcres és el de Intefmose, a qui s'anomena «fill del rei» i que podria ser fill d'Sobekemsaf, un dels primers monarques de la dinastia XVII.

Es tracta d'una capella de maons de tova aixecada davant d'un pou de set metres que condueix a una altra cambra funerària, la del dignatari Ahhotep, on s'han trobat tres estatuetes funeràries (ushebtis). També s'ha en què a més s'ha descobert un taüt intacte d'un nen de 4 o 5 anys de fa 3.550 anys -de qui es desconeix la identitat- i els llis funeraris del príncep Ahmose Sapair, de finals de la dinastia XVII.

Galán ha presentat els resultats d'aquesta campanya d'excavacions, que llancen llum sobre un període històric de fa uns 3.550 anys, convuls i poc conegut en el qual la ciutat de Tebes es converteix en capital del regne i s'assentaren les bases de l'imperi, del domini egipci sobre Palestina i Síria, al nord, i Núbia, al sud.

Homenatge de Djehuty

Aquests descobriments confirmen que Dra Abu el-Naga era el cementiri de la família real d'aquesta dinastia i dels principals membres de la seva cort, i llancen llum sobre els treballs realitzats en els últims anys a les tombes dels cortesans Djehuty i Hery, de la dinastia XVIII.

Com a homenatge als reis de la dinastia XVII, que van encapçalar la guerra d'alliberament contra els invasors hicsos (en egipci heqau jasut "governants estrangers", en grec ὑκσώς, hiksós) Djehuty va decidir construir la seva tomba a Dra Abu el-Naga, on aquests estaven enterrats, i no a Deir el-Bahari, prop del temple funerari de la seva sobirana, la reina Hatshepsut.

El Tresor d'EUA va qualificar la gestió de Blesa al City de "dolenta" i "inviable"

2013-06-18T10:46:00.000+02:00

City National Bank of Florida no només va resultar car per a Caja Madrid per la compra astronòmica (1.117 milions de dòlars, uns 800 milions d'euros), sinó per la mala gestió duta a terme per l'expresident del grup espanyol, Miguel Blesa, que a la actualitat es troba en presó preventiva per l'adquisició d'aquesta entitat nord-americana.

La caixa va haver injectar 100 milions de dòlars (uns 75 milions d'euros, aproximadament) a City al març de 2010 per la "mala" i "inviable" gestió en el poc més d'un any que portava sota el seu poder i que coincideix amb l'era Blesa. L'adquisició del 83% del capital es va materialitzar el novembre de 2008 i l'expresident va deixar el seu càrrec a finals de gener de 2010.

El departament del Tresor dels EUA que regula el sector financer, l'OCC, va imposar a City elevar els seus recursos propis en aquesta quantitat per arribar al 8%, ràtio que es va elevar al considerar-lo com "no ben gestionat".

A principis de 2010, l'OCC va realitzar una inspecció. Les seves conclusions no poden ser més contundents, segons recull un informe de la inspecció del Banc d'Espanya posterior, al qual ha tingut accés aquest diari. El departament del Tresor enumera deu punts en els quals qüestiona l'entitat i posa en dubte la seva capacitat operativa.

"La supervisió de l'equip no està a l'altura de l'empitjorament previsible de la qualitat dels actius i de la debilitat general de l'economia", diu la primera de les observacions de l'OCC. En el segon punt sosté que "no està degudament implantada una estratègia de negoci viable".

En altres qualificacions apunta que l'equip directiu està dividit i manté conflictes interns, a que s'han de posar en marxa millores en la gestió dels riscos, o que els procediments per conduir les reunions del consell són "millorables".

Aquestes advertències i exigències es van produir en ple procés de transformació del model de City des d'una entitat de banca privada-enfocada per a grans patrimonis-a un banc retail, dedicat a particulars i pimes principalment ".

Aquesta reconversió no va ser ben vista per l'OCC pels elevats riscos de falta de liquiditat, consideració que es descartava des de Caja Madrid. Llavors l'activitat de City estava molt concentrada i depenia de la seva anterior amo, el magnat Leonard Abess. Tan sols cinquanta clients del passiu disposen del 42% de la cartera, és a dir, 1.200 milions de dòlars dels 2.800 milions del total. La concentració encara és més elevada si es té en compte que el 30% dels dipòsits procedeixen de vint d'ells i, principalment, de Abess, amb 350 milions de dòlars, i de contactes d'aquest últim com esglésies, sinagogues, l'hospital Mount Sinaí i el Comtat de Dade.

Exposició a l'immobiliari

L'OCC determina també que al desembre de 2009 el nivell d'exposició immobiliària s'eleva a 350 milions de dòlars. Davant tal risc, el departament del Tresor dels EUA va pretendre que almenys 300 milions se'ls quedarà directament Caja Madrid. No va tenir èxit, ja que Blesa es va negar.

Pel deteriorament de l'entitat i la mala gestió no es limiten aquests punts. Els crèdits morosos o amb elevat risc de caure en impagament ascendia a finals de 2009 a 424 milions de dòlars i tan sols havia constituït provisions per un import de 48 milions de dòlars, poc més del 10%.

Montoro, Hisenda i el caos de l'informe sobre les propietats de la Infanta

2013-06-18T10:28:00.000+02:00

La petició cursada pel jutge del cas Nóos, José Castro, a l'Agència Tributària per a conèixer l'evolució del patrimoni de la infanta Cristina amb l'objectiu de delimitar el seu vincle amb aquest escàndol de corrupció ha generat un galimaties burocràtic que no deixa ben parat a ningú, especialment a Hisenda i al seu màxim responsable, Cristóbal Montoro, absent en la gestió d'un caos del qual apareix com a responsable per inepte.

Cap de les institucions implicades en aquest episodi ha estat capaç d'explicar, tres dies després que es revelés el contingut de l'informe, els motius pels quals s'atribueix la infanta Cristina operacions de venda d'immobles que gairebé amb total probabilitat mai es van produir.

El vodevil va arrencar amb el requeriment del jutge Castro a l'Agència Tributària perquè li aportés tota la informació que tingui disponible sobre la infanta Cristina. El jutge va rebre la contestació divendres passat, i en ella Hisenda assegura que en els anys 2005 i 2006 la infanta Cristina va vendre 13 propietats immobiliàries situades a Pilar de la Horadada (Alacant), Arenys de Munt (Barcelona), Almagro (Ciudad Real) i Alacant. Per aquestes operacions hauria ingressat en total 1,43 milions d'euros.

No obstant això, la informació va ser desmentida a l'instant per la Casa Reial, que la va qualificar de "falsa i mancada de tota base". I els propietaris actuals de les finques en qüestió també han rebutjat haver-les adquirit a la Infanta. És a dir, que la informació aportada per l'Agència Tributària al cas Nóos sobre Cristina no es correspon amb la realitat.

Sense explicacions creïbles

Ningú ha aclarit encara els motius d'aquesta greu equivocació. Fonts del Ministeri d'Hisenda asseguren que el jutge Castro només va demanar a l'Agència Tributària que li aportés tota la informació disponible sobre la infanta, no un informe ni una anàlisi en profunditat. Per això, segons expliquen les fonts consultades, l'Agència es va limitar a remetre un bolcat de totes les operacions que la seva base de dades atribueix a la dona d'Iñaki Urdangarín.

L'enviament es va fer sense avaluar ni validar la informació, tot i la transcendència del cas, i prenent com a referència dades sense contrastar de notaris i registradors que podrien estar equivocats. Però segueix sense explicar-se com se li han pogut atribuir a la Infanta propietats que en realitat mai ha tingut.

Notaris i registradors, els altres implicats en aquest episodi, tampoc ofereixen una resposta. El Consell General del Notariat ha rebutjat oferir la seva versió dels fets acollint al seu silenci habitual en "els assumptes relacionats amb temes de suposat blanqueig de capitals o evasions fiscals". Per la seva banda, els registradors afirmen que desconeixen una explicació per la falsa atribució a la Infanta d'operacions que mai hauria protagonitzat.

Montoro ha preferit no entrar en la polèmica, tot i la dimensió de l'embolic i les responsabilitats que li corresponen en aquest confús capítol. Des de Santander, el ministre d'Hisenda ha declarat que no coneixia els detalls del controvertit informe de l'Agència Tributària 72 hores després que transcendís. "No conec el fonament d'aquest informe ni en relació amb la Infanta ni en relació amb cap contribuent", ha tancat el màxim responsable d'Hisenda aquest dilluns, tot i que ha apuntat que hi pot haver algun error en la informació remesa a Castro. Però no ha ofert més detalls.

L'oposició demana explicacions

Podria ser necessari comptar al Congrés. Els principals partits de l'oposició ja han demanat al màxim responsable de l'erari públic que comparegui al Congrés per aclarir els motius d'aquesta equivocació, que resta credibilitat a la instrucció del cas Nóos i llança dubtes sobre els mecanismes de funcionament de l'Agència Tributària. PSOE i Esquerra Unida volen que Montoro reveli si l'informe elaborat per l'Agència Tributària sobre Cristina és veraç i, de no ser-ho, quines han estat les disfuncions que han desembocat en aquesta equivocació.

Una de les possibles explicacions és que els 13 immobles traspassats s'inscrivissin anotant per error el DNI que correspon a la Infanta i no el de l'autèntic vendendor. Però aquesta opció és extremadament remota perquè requeriria que almenys tres registres provincials diferents-Alacant, Ciudad Real i Barcelona-haurien comès exactament la mateixa equivocació, cosa improbable, i més encara tenint en compte que el DNI de Donya Cristina és difícil de confondre amb un altre comú perquè el seu només consta de dos dígits.

En tot cas, si l'Agència Tributària tenia a la base de dades anotades erròniament aquests 13 immobles a nom de la Infanta, també és incomprensible que el malentès no s'hagi desvetllat fins ara. En els exercicis previs a les suposades operacions de venda, Hisenda va haver de creuar necessàriament la seva informació amb l'aportada per la pròpia Infanta en les seves declaracions de la renda, i si les dades no concordaven hauria d'haver saltat l'alarma.

A més, si l'Agència Tributària estava convençuda que aquestes transaccions van ser protagonitzades per la integrant de la Família Reial, també va haver reclamar els impostos per les plusvàlues que derivessin. I si ho va fer, el lògic és que la Infanta s'oposés i reclamés a Hisenda que rectifiqués la seva base de dades. Però sembla que res d'això va ocórrer, afegint així encara més desconcert a un caos que s'ha expandit com un gas noble per la deixadesa de Montoro. Les conseqüències passaran factura a la credibilitat de l'Agència Tributària.

El jutge del cas Nóos reacciona

El jutge Castro no ha esperat a escoltar els raonaments del ministre d'Hisenda a la cambra baixa per començar a desentranyar la madeixa. L'instructor del cas Nóos ja ha sol · licitat directament als registres de les províncies en les quals s'haurien produït les transaccions sospitoses que aclareixin si les dades de l'Agència Tributària es corresponen amb els que tenen al seu poder.

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, també ha anunciat que la Fiscalia Anticorrupció investigarà el document elaborat per Hisenda.

La Vall d'Aran, aïllada per l'enorme crescuda dels rius

2013-06-18T10:12:00.001+02:00

La Vall d'Aran ha quedat aïllada per carretera avui al matí per causa de l'enorme crescuda dels rius, sobretot el Garona, que s'ha desbordat i en algun tram arriba a tenir uns cent cinquanta metres d'amplada, segons que ha explicat el síndic d'Aran, Carlos Barrera. Àlex Moga: 'L'aigua s'ha endut comerços i cases'.

El fort desglaç de la neu acumulada en cotes altes de muntanya i la pluja intensa d'aquesta nit passada i d'avui al matí han fet que hi hagués una crescuda molt gran dels rius. Protecció civil alerta que la situació és perillosa a prop dels rius, tant del Garona com del Noguera de Cardós i el Noguera Pallaresa.

Aquesta situació ha fet tallar l'accés a la Vall d'Aran per carretera des de la boca sud del túnel de Viella i també s'ha tallat la N230 fins a la frontera amb l'estat francès. El transport escolar s'ha suspès i hi ha hagut evacuats a Viella, Arties i Bossòst i Tredòs.

El síndic, Carlos Barrera, ha parlat d'una situació caòtica, i ja ha avançat que els danys seran molt grans, tenint en compte que la previsió és de més pluja a la Vall d'Aran.

Segons el Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya, hi ha de moments dos-cents desllotjats, i hi ha uns quants càmpings que poden ser els més afectats per la crescuda de la Garona i del Noguera Pallaresa. Aquests són els càmpings: Prado Verde, Verneda (evacuat), Era Yerla, La Presalla, Forcanada, Nou Càmping i Vall d'Àneu.

Àlex Moga: 'L'aigua s'ha endut comerços i cases'

El batlle de Vielha e Mijaran, Àlex Moga, ha alertat que el cabal del Nere també ha pujat exponencialment i el perill ara és evitar que aquest riu, que passa pel mig del municipi, es desbordi, perquè la quantitat de persones que caldria evacuar seria molt major. En declaracions a l'ACN, Moga ha explicat que la Garona està 'completament desbordada' a tot l'Aran i a Viella tots els ponts estan tancats. Fins ara, les inundacions han arribat a cases, comerços i s'han endut els bungalows d'alguns càmpings. A més, una bona part dels veïns no tenen electricitat ni aigua potable. L'alcalde avisa a tothom que es quedi a casa perquè el perill és molt elevat.

Amb el riu Garona desbordat en molts punts, la situació es complica a l'Aran, i la previsió és que aquesta tarda torni a ploure i amb intensitat. De manera que encara es podrien estendre més les inundacions, sobretot si es desborda el riu Nere. En aquestes moments, tots els ponts del riu estan tancats, i l'aigua passa per sobre el dic.

El batlle ha explicat que a migdia es tornaria a reunir el gabinet de crisi per analitzar la situació i anar marcant les actuacions. Per ara, l'Ajuntament fa un recompte de totes les places d'hotel disponibles per si arribés el cas que s'hagués de desallotjar més gent. A Viella s'han evacuat un grup de cases unifamiliars i la zona industrial està completament inundada.

Com que les previsions meteorològiques indiquen que seguirà plovent aquesta tarda, les administracions estan treballant perquè si hi ha "qualsevol indici" de desbordament, es pugui proclamar l'alerta d'evacuació, perquè el "mal podria ser majúsucl". "Tot fa preveure que tornarà a créixer el riu a les properes hores", lamenta l'alcalde.

Encara no gosa fer una previsió dels danys causats, però fa notar que ja són molts, tenint en compte que s'han inundat habitatges, la zona industrial i que alguns càmpings han perdut bungalows. "Estem treballant per no lamentar danys personals", ha afegit, abans de recordar a la població que es quedi a casa.