Notícies Sirius

Exigeixen l'alliberament dels dos vaguistes presos

2012-06-02T13:47:00.002+02:00

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i l'Assemblea del Barri de Sants han exigit la posada en llibertat immediata dels dos vaguistes empresonats el passat dimecres per ordre del jutjat d'instrucció 31 de Barcelona, després de rebre la consigna de mà dura per part de la Fiscalia en Cap de Catalunya. Cal recordar que ara fa dos mesos la fiscal en cap de Catalunya Teresa Compte i el conseller d'Interior Felip Puig van traçar un full de ruta conjunt per a empresonar vaguistes del 29 de març. Foto: Veïnes del barri de Sants de Barcelona han llegit a la plaça Osca un comunicat denunciant els empresonaments.

Totes dues entitats, on hi militaven els joves empresonats, Andreu C. i Ruben M., se sumen així a la crida per a aconseguir el seu alliberament que ja han secundat organitzacions com Maulets, Endavant, SEPC, CUP, PCC, Alerta Solidària, Rereguarda en Moviment i diverses assemblees locals del 15-M, entre d'altres. Un nombrós grup de professors i alumnes de l'Escola del Treball de Barcelona, on estudia l'Andreu, també han signat un document en solidaritat amb el jove i mostrant la seva repulsa a l'empresonament.

Tot plegat és preludi de la manifestació unitària que es viurà als carrers de Sants aquest proper diumenge 3 de juny, i que ha estat convocada a les 12h a la plaça Joan Peiró (al costat de l'Estació de Sants).

Nombrosos carrers de municipis catalans han aparegut aquest matí plens de pintades en referència als dos vaguistes. Les seus de Convergència Democràtica de Catalunya a Sabadell, Mataró i Premià de Mar, a més, s'han aixecat amb els vidres trencats i amb pintades denunciant l'empresonament dels joves.

EUA forma esquadrons de la mort per actuar a l'Orient Mitjà

2012-06-02T13:17:00.002+02:00

Estats Units entrena als esquadrons de la mort que operen a l'Orient Mitjà, inclosa Síria, segons el Centre d'Estudis sobre la Globalització a Canadà. L'informe del centre revela que l'ambaixador dels EUA a Damasc, Robert Stephen Ford, que va rebre el seu càrrec el gener del 2011, anteriorment treballava a l'Iraq amb l'arquitecte d'un esquadró de la mort anomenat 'Opció el Salvador': 'L'ambaixador dels EUA a Síria és un dels responsables de l'invasió que viu el país'.

Segons el centre, aquest arquitecte és John Negroponte, ex ambaixador dels EUA a Hondures i l'Iraq, qui va utilitzar l'experiència dels esquadrons de la mort llatinoamericans per formar grups terroristes a l'Orient Mitjà.

Són aquests grups els que han integrat el 'Exèrcit Lliure de Síria' i estan entrenats per matar civils, va dir Michel Chossudovsky, director d'aquest centre d'Estudis sobre la Globalització.

Des de gener fins a octubre del 2011, quan va ser retirat davant la creixent violència a Síria, Ford va exercir el paper clau en els contactes entre aquests esquadrons i els grups de l'oposició, segons l'expert.

Va denunciar que "existeixen vincles" de la CIA i el Pentàgon amb la intel·ligència d'Israel, Qatar i Aràbia Saudita amb la finalitat de coordinar els reclutaments.

A més opina que "després de crear tals esquadrons", Washington espera pressionar el Govern d'Al Assad responsabilitzant dels assassinats de la població.

Així Damasc ja està sota pressió internacional per la massacre a Hula, on el 25 de maig van ser assassinats almenys 108 civils i van resultar ferides 300 persones. El govern va negar la seva responsabilitat, dient que van ser grups terroristes els que van perpetrar la matança.

Chossudovsky conclou que "l'objectiu dels EUA és la conquesta de l'Orient Mitjà en conjunt", establint governs a l'estil de Qatar o l'Aràbia Saudita.

Miralles s'acomiada de la direcció d'EUiA cridant a la 'unitat de les esquerres'

2012-06-02T13:00:00.002+02:00

El diputat al congrés espanyol Joan Josep Nuet assumeix aquest cap de setmana la direcció d'EUiA en substitució de l'actual coordinador general, Jordi Miralles, que abandona el comandament de la formació després de 12 anys. En l'assemblea que la formació fa a Sabadell, Miralles ha fet balanç de gestió i s'ha acomiadat del càrrec amb un discurs molt crític amb les polítiques del govern català i defensant la unitat de les esquerres.

'Mai un govern a Catalunya havia estat tan insensible i tan classista, tan submís als dictats econòmics dels mercats i a l'oligarquia espanyola', ha dit Miralles, que ha apostat per un front comú d'esquerres: 'Són temps d'unitat. Unitat i alternatives. Unitat en les esquerres. Estic convençut que una major força de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional és fonamental per l’esperança i per un horitzó de majories progressistes l'any 2014'.

Amb el lema '#tempsdesquerres #tempsdunitat #tempsdalternatives', l'assemblea recull un dels principals eixos sobre els quals girarà el conclave, que apostarà per 'actualitzar les propostes programàtiques de la formació per l’activisme social i la unitat d’acció amb altres organitzacions polítiques i socials d’esquerres' per demostrar que 'no només hi ha una forma de fer política i de sortir de la crisi'.

En el document que s'aprovarà a l'assemblea, EUiA insisteix en la seva vocació de moviment polític i social, i cerca fórmules per aconseguir més arrelament i un millor funcionament organitzatiu, dotant de major protagonisme a les assemblees de base.

La formació escoltarà l'informe de gestió de Miralles i discutirà les ponències avui, i deixa per demà les votacions i els discursos del nou coordinador general, Joan Josep Nuet.

6a Assemblea Nacional d'EUiA a la Fira de Sabadell

2012-06-02T12:42:00.001+02:00

Jordi Miralles deixa la coordinació general, després de 12 anys al front de la formació, i Joan Josep Nuet és el candidat de consens. Des d'avui, 2 de juny, i fins el migdia de diumenge, EUiA celebrarà a la Fira de Sabadell la seva 6a Assemblea Nacional. El document de la mateixa ha estat elaborat per quatre comissions de treball obertes a la participació del conjunt de l’afiliació.

Aprovat pel Consell Nacional de la formació a final de març, ha estat debatut pel conjunt de les assemblees de base de territori i sector en els dos darrers mesos, que han presentat 1.400 esmenes. Així mateix, s’han escollit 500 delegats i delegades i 200 convidats en les assemblees de base.

El document polític d’EUiA per a la seva 6a Assemblea Nacional actualitza les propostes programàtiques de la formació per l’activisme social i la unitat d’acció amb altres organitzacions polítiques i socials d’esquerres. Al mateix, es prioritzen les propostes que tenen a veure amb donar alternatives als principals problemes de les persones: treball, serveis públics (Salut, Educació), democràcia, drets socials i dret a decidir.

D’altra banda, EUiA insisteix en la seva vocació de moviment polític i social, i cerca fórmules per aconseguir més arrelament i un millor funcionament organitzatiu, dotant de major protagonisme a les assemblees de base. També accentua el seu compromís per a fer possible la creació d’un nou espai de l’esquerra catalana, ecologista i nacional per encarar els nous reptes, amb la coalició ICV-EUiA com a punt de partida i des de l’accent social i el pluralisme, amb l’horitzó de 2014 per assolir noves majories progressistes.

Sessió de dissabte 2 de juny

El plenari està previst que comenci a les 10 del matí. Després de l’aprovació, per part dels delegats i delegades, de la proposta de Mesa i de les Comissions de Candidatures i de Credencials, a les 10.30h., intervindrà el coordinador general sortint, Jordi Miralles, i el seguiran les salutacions dels secretaris generals d’UGT i CCOO de Catalunya, Pepe Álvarez i Joan Carles Gallego.

Ja a les 11.15h. es presentarà el document polític i el mètode de discussió i a les 11.45h. començarà el treball per comissions:

Comissió 1: Context, balanç i actualització de la proposta política i programàtica

Comissió 2: Aliances polítiques i socials. Majories de progrés a Catalunya, Espanya i Europa (balanç de l’experiència del Govern d’Entesa, compromís amb IU i altres forces d’esquerres de l’Estat espanyol, el PEE i la política europea…).

Comissió 3: Un nou espai català de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional (balanç i perspectives de la coalició ICV-EUiA)

Comissió 4: Quina EUiA volem? Model organitzatiu i estatuts

Després de dinar, les comissions reprendran la discussió (de les 15.30 a les 18h.) I a les 18.15h. es debatran i votaran les esmenes en plenari.

A les 20.45 h. finalitzarà el termini de presentació de candidatures al Consell Nacional i de presentació de resolucions. A les 21h. Les comissions de comptes, garanties i credencials presentaran els seus informes en el plenari i la sessió finalitzarà a les 21.30h.

Sessió de diumenge 3 de juny

A les 9.30h. s’iniciarà la segona sessió de plenari congressual fins a les 11.30 h., en què es presentaran i votaran les resolucions, i a les 12 h. es presentaran i votaran les candidatures al Consell Nacional.

A les 12.15 h. es proclamaran els resultats de les votacions i es reunirà el nou Consell Nacional per votar el coordinador general.

Intervencions a l’acte de clausura: moviments socials nacionals, Front de Gauche, Syriza, Partit de l’Esquerra Europea, ICV, IU i el nou coordinador general d’EUiA

A les 13.00h. intervindran a l’acte de clausura representants dels moviments en defensa de la salut i de l’educació públiques i de les persones afectades per les hipoteques. Els seguiran les salutacions de la representant de la coalició grega Syriza, Natasha Theodorakopoulou, de la candidata del Front de Gauche a l’exterior, Juliette Estivill, i de la vicepresidenta del Partit de l’Esquerra Europea, Maite Mola. Així mateix es comptarà amb les intervencions del secretari general d’ICV, Joan Herrera, i del coordinador federal d’IU, Cayo Lara.

De moment d’entre els convidats també han confirmat la seva assistència: una delegació d’IU integrada pel coordinador federal, Cayo Lara, l’eurodiputat Willy Meyer, el responsable d’Organització, Miguel Reneses, i el coordinador de Castella-Lleó, José Mª González; una delegació d’ICV formada pel secretari general, Joan Herrera, el responsable d’Organització, Lluis Moreno, i el responsable de Relacions Institucionals, Jordi Guillot; PSC (Daniel Fernández); ERC (Marta Barniol); Els Verds (Joan Oms); Jordi Serrano, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC); Jordi Bonet, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB); una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); una delegació de la Comunitat Palestina a Catalunya, encapçalada per la seva presidenta, Salam Almaslamani; Núria Salamé, presidenta de l’Associació Catalana d’Amistat amb el Poble Sahrauí (ACAPS) i l’opositor guineà i escriptor, Juan Tomás Laurel.

Finalment, cap a les 13.55 h., intervindrà el coordinador general d’EUiA entrant, acompanyat del nou equip de direcció.

La ciutadania es prepara per desnonar Bankia

2012-06-02T12:32:00.002+02:00

El 15-M han fet una crida a una "cassolada indignada" a Madrid aquesta tarda, a les 17:00, davant de les torres KIO a Plaça Castella per expressar el rebuig tot el que ha passat amb Bankia. Sota el lema 'Occupy Bankia a les Torres del Mal' la convocatòria pretén reunir a milers de madrilenys "al mateix cor de la bèstia".

A més, aquest mateix dissabte se celebraran altres actes reivindicatius davant de sucursals de la mateixa entitat en diferents ciutats espanyoles, en què es lliuraran simbòliques 'ordres de desnonament' als actuals habitants d'aquests immobles. Ahir, com a preludi, diversos grups de 'yayoflautas' ocupessin de forma sincronitzada diverses sucursals de Bankia a cinc ciutats diferents.

Els 'iaioflautes' ocupen oficines de Bankia a Barcelona, Palma i València

El col·lectiu dels 'iaioflautes' ha fet una acció conjunta de protesta contra el rescat de Bankia amb diner públic i contra la mala gestió d'aquesta entitat. A Barcelona, un grup de manifestants marxen en direcció a plaça de Catalunya, després d'haver entrat a l'oficina de Bancaixa al número 118 del Passeig de Gràcia; a Palma, a la seu de Bankia al carrer Alexandre Rosselló, número 26; i a València, a la seu de Bankia al carrer Pintor Sorolla.

IU insta investigar per "que es coneguin les cares dels responsables i les causes de la crisi financera"

2012-06-02T12:15:00.001+02:00

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida al Congrés, José Luis Centella, ha presentat avui el text de la moció registrada en nom del Grup parlamentari d'IU, ICV-EUiA, CHA amb què s'intenta forçar a la resta de formacions polítiques al Congrés a pronunciar-se sobre la creació o no d'una comissió d'investigació sobre la greu crisi de les entitats financeres, inclosa Bankia. "Volem aquesta investigació perquè els espanyols coneguin les cares dels responsables i les causes de la crisi. La intenció amb aquesta iniciativa és que qui l'ha fet la pagui", va dir Centella. La moció s'ha de debatre en el Ple del pròxim 12 de juny.

En un contacte amb els mitjans de comunicació al Congrés, al costat del també diputat d'IU Gaspar Llamazares, Centella considerat "un escàndol que a hores d'ara encara no hagi encausat cap responsable de la desgràcia de milions d'espanyols, i que encara aquest Congrés no s'hagi assegut a determinar les causes i els responsables".

Esquerra Unida posa en marxa aquesta iniciativa, que va a completar amb una campanya informativa a nivell estatal per a la creació d'una 'Comissió de la Veritat', després que el PP hagi bloquejat debatre sobre aquesta comissió d'investigació en tres ocasions a la Junta de Portaveus de la cambra baixa.

El portaveu parlamentari d'IU va explicar que "la comissió s'ha de fer peti qui peti. Ha de ser realment d'investigació perquè no hi hagi dubtes per a ningú que en aquest país qui l'ha fet l'ha de pagar i, sobretot, perquè apareguin els diners que els espanyols reclamen".

Va detallar que a més de que els ciutadans coneguin quines han estat les causes i els responsables del desastre financer, també han de sortir a la llum els "possibles fraus i abusos" comesos, els problemes de fluïdesa de crèdit, el paper dels reguladors i supervisors, les pràctiques comptables i valoració d'actius, el tractament fiscal dels productes financers, el paper de les agències de qualificació, les pràctiques de titulació financera, els canvis en l'estructura salarial dels empleats de les entitats, l'estructura legal i regulatòria en el mercat immobiliari i el paper dels productes financers derivats.

Centella comentar que IU havia hagut d'utilitzar el "mecanisme no habitual" d'aquesta moció per aconseguir que s'investigui "perquè el PP ha bloquejat contínuament la proposta d'aquesta comissió d'investigació, que en aquest moment amb l'escàndol de Bankia es fa insostenible".

Va mostrar la seva confiança que tots els grups parlamentaris donin suport a la iniciativa perquè "qui no voti aquesta moció, que tracti d'ocultar el que ha passat a la Banca, es converteix en còmplice del que ha passat, en còmplice necessari perquè no es prenguin les mesures, es resolguin els problemes i s'arribi fins a les últimes conseqüències".

José Luis Centella va mostrar la seva satisfacció que el PSOE hagi "resolt els seus dubtes" i es "s'incorpori a aquest camí" amb la presentació el dimecres d'una petició de comissió d'investigació específica sobre Bankia que portaven desestimant des de fa setmanes.

A més, ha explicat que el gabinet jurídic d'Esquerra Unida estudia "com sumar, com aportar" a la investigació oberta per la Fiscalia sobre situacions irregulars en la gestió de les caixes d'estalvi. Ha avançat que la setmana que ve hi haurà novetats sobre aquest assumpte.

D'altra banda, Centella va manifestar que és "inaudit i molt greu" que, amb la greu situació econòmica que travessa Espanya, el president del Govern, Mariano Rajoy, "estigui ocult i no doni la cara" davant els ciutadans.

Ha indicat que el seu grup parlamentari ha iniciat els tràmits per demanar la compareixença de Rajoy en el Ple de la cambra baixa, "perquè expliqui quines mesures està prenent el Govern" davant la crisi.

"No és normal que amb la prima de risc disparada, amb els ministres desplegats per tot el món a la desesperada, el senyor Rajoy estigui ocult i no comparegui i no de la cara davant els espanyols".

Llamazares: "Ruiz-Gallardón es converteix en còmplice de les irregularitats" de Dívar en avalar la seva conducta

2012-06-02T12:09:00.002+02:00

El diputat d'Izquierda Unida i portaveu a la Comissió de Justícia, Gaspar Llamazares, ha responsabilitzat avui al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, de ser "còmplice de les irregularitats" del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, amb els seus viatges privats a Marbella i el pagament de les factures amb diners públics.

Llamazares va informar que IU ha demanat també la compareixença de Ruiz-Gallardón al Congrés per aquest assumpte, que se suma a la sol·licitud en el mateix sentit de Dívar, que ja s'ha registrat en tres ocasions, al costat de la del president de la Comissió Pressupostària del CGPJ. A més, també està registrada des d'ahir la petició perquè el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, doni compte en seu parlamentària de "els criteris seguits pel Ministeri Fiscal en la investigació dels delictes de malversació de fons públics".

En declaracions als mitjans al Congrés al costat del portaveu parlamentari d'IU, José Luis Centella, el diputat d'IU per Astúries responia així a les paraules de Ruiz-Gallardón en què al·legar que Dívar no té motius per comparèixer davant els grups parlamentaris perquè 'no és competència' del Parlament controlar el CGPJ. Llamazares ha indicat que "no és veritat" i va raonar que una part de l'òrgan de govern dels jutges és nomenada per les Cambres, pel que el seu president s'ha de sotmetre al control parlamentari.

Gaspar Llamazares va comentar que el ministre de Justícia s'ha convertit en "avalador" de Dívar i va considerar que el president del CGPJ encara ha d'explicar al Congrés les despeses realitzades en els seus múltiples viatges, cosa que se li pot retreure amb caràcter "ètic i polític" i, potser també, "judicial", va dir.

Per al parlamentari d'IU, Carlos Dívar "hauria de dimitir pel bé del seu nom i pel bon nom del poder judicial i de la Justícia en general. A la Justícia hem passat de la crítica ciutadana a la 'justícia de l'escàndol'. El president del Suprem no pot haver caigut més baix "amb la seva actuació i les explicacions que ha ofert.

El text de la tercera petició de compareixença de Dívar registrada ahir s'ha reformulat en aquests termes: "Per que expliqui els criteris per a la determinació de les despeses de protocol i els originats per raó de l'exercici del càrrec". Es va fer així després que la Mesa de la Cambra-primer amb la unanimitat de PP, PSOE i CiU, i després amb els vots de PP i CiU, al costat d'una petició de reformulació del PSOE-tirés a sota les dues primeres sol·licituds.

Urdangarin o Míster Liebaert

2012-06-02T10:49:00.004+02:00

El gendre del Rei, Iñaki Urdangarin, també és "Mr Liebaert". En els seus viatges per Sud-amèrica, on actua com a conseller de Telefónica, de vegades oculta la seva veritable identitat, ignora el cognom patern i es ressenya només amb el matern. Així actua amb les reserves a les companyies aèries i, presumiblement, amb les contractacions d'allotjaments. Hi ha proves escrites. Foto: Julita Cuquerella.

Aquesta omissió de les seves dades principals d'identificació, nom i cognom, passa "per la singularitat de la persona i per temes de premsa". Ho va assegurar al jutge José Castro l'assistent personal del duc, Julita Cuquerella Gamboa, que va declarar com a testimoni el passat dia 20 d'abril a Barcelona. També emmascarava dades de la seva identitat en les reserves en restaurants. El duc és integrant de la família reial per casament i, abans d'estar sota sospita judicial, va mantenir una intensa vida professional, social i oficial a Espanya.

La referència d'aquesta maniobra d'ocultació està en el testimoni textual de l'interrogatori que el jutge, el fiscal i els advocats personats van efectuar a Cuquerella i que ocupa 30 folis. El jutge i el fiscal van indagar amb profunditat si des de la companyia patrimonial Aizóon del Duc de Palma i de la infanta Cristina es van abonar viatges privats dels néts de Rei, amb la targeta de l'empresa, per aconseguir compensacions fiscals.

El rastreig judicial de Aizóon es justifica en què va ingressar part dels diners suposadament desviat de les administracions de Balears i València que van contractar activitats amb l'Institut Nóos, d'Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres. El magistrat va interrogar Cuquerella sobre emails intervinguts a les seus de les empreses sotmeses a investigació. Aquest és l'episodi sobre un correu que al · ludeix a un pagament amb la visa d'Aizóon d'un bitllet aeri de Mr Liebaert:

Jutge: Aquí hi ha Mr Liebaert Ignasi. Aquest ha de ser parent del senyor.

Secretària de Urdangarin: Aquest és Ignasi, és el senyor Iñaki Urdangarin.

Jutge: Si però com posa Liebaert sembla que podia ser algun parent per la línia materna no?

Secretària: No, és que hi ha vegades que per temes de discreció ens autoritzen, sobretot quan viatja a països de Sud-amèrica, a utilitzar el segon cognom. Això ho fem molt amb el senyor per la singularitat de la persona i per temes de premsa.

Jutge: O sigui que aquest pot ser senyor Ignacio. Aquí està la senyora Cristina Federica (de Borbó), l'esposa del senyor Urdangarin, i també va ser carregat a la visa de Aizóon.

Aquesta argúcia d'ocultació la va usar el gendre del Rei i tot abans que es disparés la seva popularitat després de l'escàndol del cas Nóos, la seva consegüent imputació judicial i la seva marginació oficial de l'agenda d'activitats de la Casa Reial. En la causa de Nóos, en les notes manuscrites hi ha moltes referències amb les inicials IU (Iñaki Urdangarin) i pistes de desenes de firmes del personatge en molts emails.

Julita Cuquerella és la guardiana dels secrets del duc, incloent el d'un compte xifrada a Suïssa. Explica al jutge que Urdangarin va buscar un perfil d'algú "més (que) discret". Ella va entrar a treballar com a assistent, secretària que "no assessora" per realitzar-se personalment després dedicar-se al'ensenyament. És diplomada en Magisteri i llicenciada en Filologia Anglesa. Té set fills i detalla que els escolars la saturaven perquè donava classes a nens petits i que, finalment, la van acomiadar del col·legi.

Un vídeo a internet mostra una subhasta a l'Aràbia Saudita de suïcides per atemptar a Síria

2012-06-02T00:01:00.001+02:00

A Internet ha aparegut un vídeo en què es pot veure com a l'Aràbia Saudita preparen a suposats terroristes suïcides per a immolar-se a Síria. El següent reportatge ens mostra el que sembla ser una subhasta de vides humanes, que en el marc del conflicte sirià, es converteixen en una arma letal.

La vida humana no hauria de tenir preu. No obstant això, quan es tracta d'un sacrifici per matar a altres persones, se li posa un, com a qualsevol arma letal."Aquest és Haled! El seu germà ja és màrtir! L'anem a enviar a Baba Amr (Síria). Comencem la subhasta amb 200.000 riyals ... Ells sacrifiquen les seves vides! Necessitem que sacrifiquin els seus diners. No siguin avariciosos!" Així és com anima el venedor als compradors potencials. I això funciona. "Un milió i mig! Tenim al guanyador! ", Anuncia entusiasmat el venedor.

Prop de 400.000 dòlars. És la suma que podria costar el proper atemptat suïcida a Síria. O potser ja s'hagi produït i destrossat a desenes de famílies, ja que no es pot comprovar la data d'aquest vídeo.

Malauradament, la violència a Síria creix i la recent massacre a Houla n'és una tràgica prova. Occident insisteix que darrere d'aquests fets hi ha les forces de Bashar al-Assad. No obstant això, les informacions oficials de Damasc revelen que els culpables són els grups armats de l'oposició, que reben suport des de fora del país.

Precisament Aràbia Saudita, juntament amb Qatar i alguns altres països del golf Pèrsic, introdueixen armes a Síria per una suma multimilionària. Mentre als EUA afirmen que venen a la regió només equipament per a tasques d'intel·ligència i dispositius de comandament i control, que no consideren perillosos.

Els experts afirmen que els països del Golf són només titelles en el guió sirià i són els EUA, Israel i algunes altres potències occidentals els veritables titellaires del conflicte en aquest país àrab.

"Els països del Golf no són el cervell del que està passant, són simplement instruments. El cervell el podem trobar als EUA, Israel i alguns altres països", opina Dauod Khairallah, professor de dret internacional de la Universitat de Georgetown.

Explicant les veritables raons de la postura de Washington en el conflicte sirià, l'expert assenyala que els EUA volen canviar el paper que juga Síria a la regió. Així, per exemple, assenyala que "el règim sirià té un paper important en donar suport a la resistència palestina i això no és una cosa que pugui agradar a Israel. I els EUA mai diria que no als desitjos d'Israel. Per això pensen: 'si no podem canviar el paper de Síria, la destruirem perquè no en tingui cap", resumeix.

El creixent nombre d'atemptats i enfrontaments a Síria fa que la possibilitat de resoldre pacíficament el conflicte resulti cada dia més remota. Alhora, es fa cada vegada més real la perspectiva d'una intervenció estrangera que molt dubtosament contribuirà a la pau.

L'FMI estudia un rescat per Espanya de 300.000 milions

2012-06-01T22:15:00.005+02:00

El Fons Monetari Internacional ha començat a debatre la possibilitat un pla de rescat per a Espanya, indica en la seva edició electrònica el Wall Street Journal. Els temors per un empitjorament de la conjuntura econòmica i la persistent pressió als títols europeus provoquen un altre ensorrament a les borses. Augurarem a Sírius que seria una setmana negra i no millorarà pas davant les contínues mentides d'un govern sense cap credibilitat i sumit en l'incompetència, l'improvisació i la corrupció.

A Frankfurt, l'índex Dax va tancar un 3,42% menys que dijous, a 6.050,29 punts després de caure temporalment a la marca més baixa des del 9 de gener. També van cedir les borses de París, Londres i Nova York.

A París, el CAC 40 va cedir un 2,21% per quedar en els 2.950,47 punts, el nivell més baix de l'últim semestre, mentre que a Londres, l'FTSE va perdre un 1,14% per situar-se als 5.260,19 sencers. Els corredors van observar "reaccions pròximes al pànic" en els parquets.

Europa es porta la pitjor part

L'euro es va desplomar de forma temporal a un nou rècord anual de $ 1,2288 abans de recuperar una mica de valor. La indústria europea amenaça de caure en un pou i la desocupació a l'eurozona està més alt que mai. Un total de 17,4 milions de persones buscaven treball en el mes d'abril, el que equival a un índex de l'onze per cent.

La crisi del deute també està fent efecte en els patrimonis particulars de l'oest d'Europa. D'acord amb un estudi de la consultora Boston Consulting, el patrimoni particular es va contraure l'any passat en un 0,4 per cent a uns 33,5 bilions de dòlars. En el món, per contra, van créixer les fortunes personals, si bé no al ritme dels anys anteriors.

Espanya al punt de mira

Especials temors desperta la situació d'Espanya, la prima de risc va tornar a marcar un rècord a l'alça. El ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar la solvència del país i la capacitat de les reformes que ha emprès el govern per treure'l de la crisi, encara que els seus efectes triguin a veure's. "Espanya és un dels grans països de la Unió Europea", va repetir en letania que ja era vella amb Zapatero o de quan Montoro i Rato especulaven al govern d'Aznar.

El ministre espanyol va parlar així en un dia en què la prima de risc espanyola va tornar a batre nous rècords, fregant els 548 punts intradia, i enmig d'una desesperada acció diplomàtica de demanda d'almoïnes del govern del PP per assegurar-se el suport dels aliats neoliberals. No obstant els contes de Montoro, el Fons Monetari Internacional ha començat a debatre la possibilitat un pla de rescat per a la quarta economia d'Europa, indica en la seva edició electrònica el Wall Street Journal.

D'acord amb aquesta versió, la secció per a Europa de l'FMI planteja la possibilitat d'atorgar a Madrid un crèdit per tres anys de fins a 300.000 milions d'euros. Aquesta suma superaria amb escreix la posada a disposició per a Grècia, Irlanda i Portugal junts. Tant l'FMI com el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, van desmentir aquesta informació. Però hi ha algú que es crea a Guindos oa la resta del pastís del PP?

Ascendit el cap de policia "enemic" dels estudiants valencians

2012-06-01T21:58:00.002+02:00

El cap superior de Policia de la Comunitat Valenciana, Antonio Moreno, que va anomenar "enemics" als estudiants que es van manifestar a València el passat febrer i després va sol·licitar voluntàriament el seu trasllat a una nova destinació a l'estranger, ha estat nomenat avui comissari principal pel ministre de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz.

Al costat de Moreno, han ascendit a la màxima categoria en el Cos Nacional de Policia altres catorze comissaris després de superar els processos selectius i els cursos de formació corresponents, segons el ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, que ha presidit l'acte de lliurament de títols als nous comissaris principals.

El passat 20 de febrer, el cap superior de Policia de València, Antonio Moreno, va comparèixer en roda de premsa per explicar l'actuació policial després dels incidents registrats a les protestes estudiantils a València durant aquests dies i en les que hi va haver diverses desenes de detinguts.

Preguntat sobre el nombre d'agents desplegats per intervenir en les protestes, Moreno va assegurar que no era prudent "revelar l'enemic" quins eren els efectius amb què comptava la policia. Aquestes paraules van motivar la petició de cessament de Moreno per part dels socialistes valencians, però en la compareixença que el ministre de l'Interior va fer al Congrés el 15 de març, Jorge Fernández Díaz va assegurar que seria "profundament injust traslladar la responsabilitat dels incidents de València al cap policial "i va dir que es mantindria en el seu càrrec.

Dos mesos després de les seves declaracions, el cap superior de la Policia a València va sol · licitar voluntàriament una nova destinació a l'estranger, en concret una ambaixada.

La policia veu acreditat que CDC es va finançar a través del Palau

2012-06-01T20:42:00.003+02:00

La policia considera que hi ha destacats vincles que demostren el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. Un informe entregat al jutge que investiga el cas Palau conclou que la constructora Ferrovial va fer aportacions que van acabar en mans del partit nacionalista a canvi de l'adjudicació d'obra pública. En aquest presumpte finançament, el Palau de la Música de Fèlix Millet i Jordi Montull va actuar, presumptament, com a intermediari.

L'informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia, al qual ha tingut accés aquest diari, subratlla que les aportacions fetes pel Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas -rebatejada com Catdem i lligada a CDC- van acabar en mans del partit. La policia destaca que els convenis signats entre la fundació i el Palau són, "de per si, extraordinàriament sospitosos", ja que emparen pagaments que "no semblaven adequar-se a la realitat". La lectura dels convenis, segueixen els investigadors, fa pensar que van ser "simples retalla i enganxa" que a penes van patir modificacions al llarg dels anys.

A petició del titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, la policia ha analitzat els comptes de la Fundació Trias Fargas. Aquesta "dotava patrimonialment" a Convergència, no només amb les aportacions que rebia del Palau, sinó amb fons propis. Segons l'informe, "els diferents ens que graviten al voltant de CDC" funcionen sota el principi d'unitat de caixa", que explicaria la gran quantitat de transferències de fons, "moltes de les quals s'emparen en suposades prestacions de serveis". L'informe conclou que hi ha "diversos mecanismes orquestrats" per transferir fons des de la Trias Fargas a CDC.

"S'aprofitava la menor fiscalització a què estan sotmeses" (les fundacions) per "derivar importants capitals". Alguns d'aquests capitals estan vinculats a negocis en què intermediava el Palau i en el qual participaven diverses empreses instrumentals com Altraforma, Hispart, New Letter, Letter Graphic o CBM 10, segons la policia. Aquestes van facturar quantitats al Palau per treballs que, presumptament, mai es van executar.

L'informe al·ludeix també a les importants sortides de diners en metàl·lic i sense control d'algunes d'aquestes societats, de les que no hi ha rastre documental. La policia sospita que, en usar diners en efectiu, els implicats van pretendre cometre un presumpte delicte de blanqueig de capitals.

Les conclusions recullen que el cas de Ferrovial "podria no ser l'únic en què s'entreveu un desviament de fons". El motiu és que la principal font d'ingressos de la Fundació Trias Fargas són "les donacions de particulars". Moltes d'aquestes aportacions ho són d'empreses rellevants en sectors com "la construcció, els serveis d'aigües, autopistes, etc.".

EU vol saber el destí dels 116.000 euros que va rebre la fundació vinculada al PP

2012-06-01T20:03:00.003+02:00

La diputada d’Esquerra Unida a les Corts, Marina Albiol, ha declarat hui, en referència a l’informe de la Policia que assenyala un suposat tracte de favor per part de la Conselleria de Solidaritat a la Fundació CIPIE, que “part de les ajudes de la cooperació de l’època de Blasco, suposadament furtats, van acabar en butxaques d’importants membres del PP, com Pablo Izquierdo, president de la Fundació CIPIE i ex cap de premsa d’Aznar, i no als pobres”. Foto: Pablo Izquierdo amb Ana Botella, ex d'Aznar.

Albiol ha anunciat que preguntarà al conseller de Justícia i Benestar Social, Jorge Cabré, pel projecte que suposadament la ONG vinculada al PP va fer a Panamà i “pel destí dels 116.540 euros que va obtenir dels fons públics valencians”. A més, la diputada autonòmica ha recordat que un dels imputats en la trama és “precisament el responsable de l’empresa Expande SL, encarregada d’avaluar els projectes com el de la Fundació CIPIE”.

La parlamentària d’esquerres ha ironitzat sobre la més que probable necessitat de “crear noves subcomissions d’investigació internes en la Conselleria per a esbrinar les distintes trames que van campar tranquil·lament sota el padrinatge de l’anterior conseller i l’actual síndic del PP en Les Corts”. Albiol, ha demanat al president de la Generalitat, Alberto Fabra, que “deixe d’emparar a Rafael Blasco i que el destituïsca com a síndic de Les Corts, tal com li hem demanat des de fa mesos”.

Albiol ha recordat que la Fundació CIPIE “està estretament lligada al PP i ha protagonitzat escàndols anteriors que produeixen vergonya”. La diputada d’esquerres ha criticat la gestió de la cooperació per part del Govern valencià que “ha permès que personatges foscos i que res tenien a veure amb la cooperació i molt amb el suposat lladronici s’embutxacaren part dels fons públics destinats als més necessitats”.

Soraya, Nin i Cebrián rebran les directrius de l'oligarquia capitalista del 'Club Bilderberg'

2012-06-01T19:32:00.008+02:00

El govern mundial del capitalisme a l'ombra -mai transcendeix quines decisions s'hi prenen-, fundat per les monarquies europeees amb Holanda (foto) al capdavant, reuneix els principals responsables de grans entitats financeres, enormes conglomerats mediàtics i altres multinacionals, amb importants càrrecs polítics, és a dir, els plutócrates mundials i els bancs que gestionen els seus capitals en grans fons d'inversió especulatius, alló que diuen eufemísticament els seus mitjans "el mercat" que està arruinant Europa.

L’ultrasecret Club Bilderberg celebra aquests dies la cimera anual a l’hotel Westfields Marriots de Chantilly, a l’estat nord-americà de Virginia. Entre els més de 100 assistents a la trobada, que viu la 60a edició i el contingut de la qual mai transcendeix a la premsa, hi ha la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz, el conseller delegat del Grup Prisa -ara de Goldman Sachs-, Juan Luis Cebrián; i el director general de La Caixa, Joan Maria Nin.

Les cimeres del Grup Bilderberg van començar a celebrar-se el 1954 i des d’aleshores serveix anualment com a punt de trobada de governants i alts executius de les principals companyies mundials. A diferència d’altres fòrums elitistes, com ara el Fòrum Econòmic Mundial que anualment es fa a Davos (Suïssa), les resolucions que s’hi prenen són secretes i la premsa no pot informar de què si decideix.

L’opacitat que l’envolta i la rellevància dels assistents ha anat generant un aureòla de misteri al voltant del Bilderberg, considerat per molts crítics una mena de govern mundial a l’ombra. De fet, tot i que no se sap què s’hi decideix, nombroses informacions apunten que la trobada serveix per posar en comú les polítiques econòmiques i de seguretat que regiran les principals potències durant els propers 12 mesos. Només fa dos anys, la cimera del Grup Bilderberg va fer-se a Sitges, a l’hotel Dolce, ubicat en un paratge amagat i protegit de la població del Garraf.

Segons la web oficial de la trobada, enguany s’hi parlarà de les relacions transatlàntiques, l’evolució del paisatge polític a Europa i els Estats Units, l’austeritat i el creixement econòmic als països desenvolupats, la seguretat cibernètica, els reptes energètics i el futur de la democràcia a Rússia, Xina o l’Orient Mitjà. El portal també facilita la llista d’assistents, entre els que no hi ha enguany ningú de la monarquia espanyola, que havia estat representada a les edicions del 2004 (el rei Joan Carles) i del 2008 i 2010 (la reina Sofia).

A part dels esmentats Nin, Cebrián i Sáenz de Santamaría, hi ha els presidents o principals executius de grans multinacionals com AXA, Deutsche Bank, Telecom Italia, Barclays, Banif, Novartis, Google, Linkedin, Siemens o Dow Chemical; membres dels mitjans més influents del món, com el Washington Post, Le Monde o The Economist; alts càrrecs polítics, com els vicepresidents de la Comissió Europea Joaquín Almunia i Nellie Kroes, el viceprimer ministre d’Estrangers de la Xina, el ministre de Finances de Finlàndia o el primer ministre de Nova Zelanda, a banda de diversos parlamentaris; així com persones que ja tenen un seient fixe a la trobada, com ara el tèrbol Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA del 73 al 77, amb els presidents Nixon i Ford. També hi participa John Kerry, senador demòcrata per Massachussets i candidat d’aquest a la presidència dels EUA el 2004, quan va ser derrotat per George W. Bush. La llum i els taquígrafs, però, són inexistents en aquesta ocasió.

Los amos del mundo

¿Sabían que la tasa sobre el carbono impuesta por el emperador Napo Sarkozy tiene su origen en el club Bilderberg, y que ya hace más de un año que Al Gore, neoecologista y vocero neocón de los partidarios del genocidio de "las clases inferiores", y su amiga la turista Hillary Clinton, embajadora del sionismo, anunciaban la necesidad de ése nuevo impuesto?

¿Y que, en la reunión del pasado octubre en Jerusalén (ver Facing Tomorrow), con la participación de David, el ecolopijo que no sabe donde están los planetas, heredero de los Rothschild ingleses, se siguió organizando el gran negocio del "medioambiente" a costa de la estupidez general de los "estómagos inservibles", como nos llaman los fascistas Rockefeller y Kissinger?

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2009/11/los-amos-del-mundo.html

Del imperio y sus jerarquías: Dioses, reyes y sátrapas

A mucha gente normal le cuesta entender quien domina -del latín domine: señor-, es decir, quien impera (imperare: mandar) en el mundo "global" que se está yendo a pique bajo el gobierno de sus títeres.

Del imperio y sus jerarquías: Dioses, reyes y sátrapas

A mucha gente normal le cuesta entender quien domina -del latín domine: señor-, es decir, quien impera (imperare: mandar) en el mundo "global" que se está yendo a pique bajo el gobierno de sus títeres.

¿Quien es hoy la cabeza del imperio? ¿Quién es el Rey de Reyes -Xsayaziya Xsayaziyanam, como los Haxamaniyas o Aqueménidas-?

Sheldon Adelson pretén que es modifiqui la legislació per vetar els sindicats als seus casinos

2012-06-01T19:10:00.003+02:00

El megaprojecte Eurovegas de casinos, camps de golf, hotels i centres de convencions que el magnat americà Sheldon Adelson proposa construir oa Madrid o a Barcelona, és per a cada vegada més moviments socials que s'oposen al projecte, un més en la saga de megaprojectes que l'Estat espanyol ha col·leccionat en els últims anys i que són la punta de l'iceberg del model econòmic que ens va portar a la crisi actual.

Una condició clau del projecte neoliberal és l'abaratiment del cost de treball, que és una rèmora per al benefici empresarial. No ens sorprèn llavors que una de les raons per les quals Adelson confessa haver triat l'Estat espanyol és pel seu alt nivell de desocupació que fa a les autoritats més dòcils a rebaixar les condicions laborals i als treballadors/es a acceptar sous més baixos. Sabem també que Sheldon Adelson té una especial antipatia pels sindicats. El seu casino a Las Vegas és l'únic en què no es permet als treballadors estar afiliats al sindicat Culinary 226 que agrupa la majoria dels treballadors/es a Las Vegas. Per al seu complex a Madrid o Barcelona Adelson ja ha especificat que s'hauria de canviar l'Estatut dels Treballadors (a la baixa, clar). Tot augura a unes condicions de treball que deixen molt a desitjar. Des ruah (Ràdio Universitària d'Alcalá de Henares) ens ofereixen l'entrevista amb María Fernández, component de la Plataforma Eurovegas No, que ens parla d'un informe que acaben de presentar per desemmascarar qui està darrere i el que pretenen amb el projecte del macrocasino.

Les retallades socials han empobrit a nenes i nens en països rics

2012-06-01T19:00:00.002+02:00

UNICEF ha publicat un informe que posa en evidència que les polítiques d'austeritat han empobrit a la població infantil dels països desenvolupats. Uns 30 milions de nens no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques en els països més rics. D'aquests, 13 milions viuen a la Unió Europea. A l'Estat espanyol, més de dos milions de nenes i nens viuen per sota del llindar de la pobresa i són el col · lectiu més afectat per la crisi econòmica. En els països desenvolupats quan la pobresa afectava fonamentalment a les persones grans es van establir pactes per al respecte a les prestacions per jubilació.

Ara, davant la situació de pobresa en la infància, es necessitaria de pactes polítics que abordin aquesta realitat. Els governs neoliberals de la Unió Europea estan optant per polítiques de rescat a la banca mentre retallen en serveis socials. Mentrestant, la societat es va adonant, a poc a poc, de la importància d'abordar i plantar cara a la pobresa infantil.

Facebook ens reactiva la pàgina

2012-06-01T17:25:00.002+02:00

Facebook ha reactivat la pàgina de Sírius en aquesta xarxa, després d'haver-la eliminat sense previ avís durant aquesta passada nit, per un suposat incompliment de les condicions del servei que no se'ns han especificat. Els qui ens seguiu des d'aquesta xarxa podeu subscriure-us a l'adreça http://www.facebook.com/siriusnoticies

Obama va ordenar l'atac d'Stuxnet contra l'Iran

2012-06-01T16:40:00.003+02:00

Així ho assegura l'últim informe d'ISSSource a través de diversos funcionaris d'intel·ligència, indicant que el cuc Stuxnet, utilitzat per sabotejar el programa nuclear de l'Iran, va ser introduït per un doble agent que treballava per a Israel. L'agent hauria utilitzat una memòria USB per infectar les màquines de les instal·lacions nuclears de Natanz.

Un cop infectada la memòria, Stuxnet va ser capaç d'infiltrar-se a la xarxa de Natanz quan un usuari obria Windows. Segons l'informe, es tractaria d'una operació encoberta d'Israel i Estats Units per sabotejar i transmetre la infecció del cuc en els equips més vulnerables del sistema iranià.

Les dades també indiquen que l'agent doble era probablement un membre d'un grup dissident iranià, possiblement del grup Mujahedeen-i-Khalq, grup del que es creu que estaria darrere dels assassinats dels principals científics nuclears iranians a instàncies del Mossad.

I és que Stuxnet s'ha conformat com una de les armes cibernètiques més avançades de tots els temps. La seva activitat permetia explotar fins a quatre vulnerabilitats desconegudes en Windows i s'aprofitava de les debilitats del programari Simatic WinCC STEP7, el mateix utilitzat per controlar la maquinària a l'interior de Natanz. D'aquesta manera va interrompre el programa nuclear mitjançant el sabotatge a les màquines per enriquir urani.

Així ha quedat reflectit fa unes hores també al New York Times a través de David. E. Sanger. El corresponsal, a punt de treure un llibre sobre l'assumpte, ha publicat extractes on confirma que l'actual president dels Estats Units va ordenar l'onada d'atacs cibernètiques contra la planta nuclear de l'Iran a través del cuc Stuxnet.

Segons explica al diari, tot i que Stuxnet no es va fer públic fins l'estiu del 2010, Obama mantenia aquesta operació com secreta sota el nom en codi "Jocs Olímpics".

Una informació que ha aconseguit a través de fonts de seguretat del govern i persones que estaven reunides amb el president en un gabinet de crisi després de descobrir el cuc.

Conte Sanger que en aquell moment se li va preguntar al president si s'havia o no de deixar l'atac. Obama va optar per continuar-lo ja que va pensar que els iranians eren conscients que el programari trobat era maliciós.

Segons Sanger, les setmanes prèvies a què Stuxnet es fes públic, la planta iraniana de Natanz va tenir una nova versió del cuc, més tard va arribar un altre. L'últim atac es creu que va afectar al voltant de 5.000 centrifugadores per l'urani enriquit, quedant totes fora de servei.

Stuxnet és un cuc informàtic al que fins ara se li tenia com a objectiu més probable les infraestructures d'alt valor pertanyents a l'Iran amb els sistemes de control de Siemens. Encara que no se sap amb certesa, l'atac va poder haver retardat la posada en marxa de la planta nuclear de Bushehr. En el seu moment, diverses fonts iranianes van qualificar l'atac com "guerra electrònica" encara que van minimitzar l'impacte dels danys a les seves instal.lacions. Des de llavors molts mitjans han atribuït la seva autoria als serveis secrets nord-americans i israelians, encara que mai confirmats.

Segons explica Sanger, Obama era conscient que podria desencadenar algun tipus d'acció o guerra, citant en el text a diversos participants d'aquest gabinet de crisi. Una preocupació que els EUA patís el mateix tipus d'atacs d'altres països o terroristes.

Finalment es cita l'origen de Stuxnet en l'etapa de George W. Bush encara que no va ser fins el mandat de l'actual president que es va completar el cuc i es va iniciar el programa.

Ontinyent cobrarà a l'Església l'IBI pels locals no destinats al culte

2012-06-01T15:38:00.003+02:00

L'Ajuntament d'Ontinyent (València) cobrarà l'Impost de Béns Immobles (IBI) a l'Església per aquells locals de la seva propietat no destinats al culte, com pisos o cotxeres, després del suport de l'equip de Govern de PSPV i Compromís a la proposta presentada per EUPV. Per la seva banda, el PP va mostrar el seu rebuig a la moció.

El consistori confeccionarà un cens de les propietats de l'Església tant urbanes com rústiques perquè paguin l'IBI a partir de l'any. A més, la moció aprovada demana també al Govern central la modificació de l'article 62 de la Llei reguladora de les hisendes locals que preveu l'exempció d'impostos per a les associacions confessionals religioses reconegudes per l'Estat.

El regidor d'EUPV Manuel Ruiz ha defensat la mesura argumentant que dins de l'actual situació de crisi "tots hem de fer pinya" i ha criticat que "no és just que alguns sectors tinguin privilegis", com és el cas de l'Església amb el pagament del tribut. Segons la seva opinió, la Conferència Episcopal "hauria de pagar aquest impost per voluntat pròpia" i "donar exemple".

Per la seva banda, l'edil de Compromís Josep Francès ha recordat que "els impostos augmenten per a tots i ara s'ha de pagar", mentre en la mateixa línia la regidora del PSPV, Rebeca Torró, ha ressaltat que ha de "imperar el principi de solidaritat "i contribuir" tots "amb les arques públiques. Per Torró, la millor solució seria que el
Govern central aprovés una llei de llibertat religiosa i posar fi a aquesta exempció.

El Consell destitueix Mariano Vivancos

2012-06-01T14:40:00.004+02:00

El Consell ha destituït el Director General de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva de la Conselleria, Mariano Vivancos (PP), segons que ha confirmat el vicepresident José Ciscar en la compareixença posterior al ple d'aquest divendres. EUPV i sindicats n'havien demanat la destitució per les afirmacions que va fer dimarts passat a Ontinyent (vídeo), en què acusava professors i algunes direccions de centres educatius de 'fer política des de les aules per a contrarestar les polítiques del Partit Popular'.

Vivancos va fer aquestes acusacions durant l'acte de la campanya governamental 'Responem', en què es va trobar amb un auditori poc condescendent.

Els sindicats i EUPV havien exigit de la Conselleria d'Educació 'la rectificació i el cessament immediat d'aquest personatge, que no hauria d'estar ni un minut més en el càrrec que ocupa'.

En l'acte de dimarts a Ontinyent, Mariano Vivancos, acompanyat de la regidora del PP i exalcaldessa de la ciutat, Lina Insa, va fer un discurs molt estudiat i autoexculpatori, i va trobar-se amb un públic poc nombrós però crític. Van ser prou les interrupcions de què va ser objecte, amb moltes crítiques a la política del Consell.

Defensa col·lectiva dels multats pel #novullpagar

2012-06-01T14:15:00.002+02:00

L'equip jurídic de #novullpagar ha acordat amb ERC, Solidaritat, Reagrupament, la CUP, Ara o mai i el CADCI una defensa conjunta dels comductors que s'han negat a pagar el peatge i que han estat multats. Des d'aquesta setmana, després de l'enviament de milers de notificacions de sanció, els insubmisos als peatges ja reben les multes, de fins a cent euros, que poden recórrer adreçant-se als serveis jurídics que es coordinen des de Catalunyadiuprou.cat. Foto: La primera família multada pel #novullpagar.

Avui tots aquests partits i entitats han escenificat la unitat d'acció en la campanya #novullpagar, en una conferència de premsa a l'Ateneu Barcelonès, en què han estat acompanyats de la primera família multada per no pagar el peatge. Aquesta família s'ha declarat tranquil·la pel fet que hi hagi unitat en la campanya i en la manera d'assessorar els conductors multats. Fins ara, el Servei Català de Trànsit ha rebut més de 35.000 denúncies de les concessionàries d'autopista per la suposada infracció del reglment de circulació.

Justament els partits i entitats que donen suport al #novullpagar han criticat que l'administració, la Generalitat, hagi intervingut per multar els conductors, en un cas en què asseguren que no es vulnera el codi de circulació i que, en tot cas, és un conflicte entre un particular i l'empresa concessionària. 'El govern actua contra el poble i a favor de l'empresa privada', han dit des d'Ara o mai.

Clicar aquí per veure: Com es poden recórrer les multes pel #novullpagar?

Rebuig rotund a la venda d’Aigües Ter-Llobregat

2012-06-01T13:38:00.002+02:00

La Plataforma Aigua és Vida informa a la ciutadania dels greus efectes socials, ambientals i econòmics que suposarà la privatització de l’empresa pública Aigües Ter – Llobregat (ATLL): "La venda d’ATLL comportarà la degradació d’un servei essencial públic i una important pèrdua de sobirania del poble de Catalunya. Es denuncia que, així com la Privatització del Canal Isabel II ha estat aturada per les baixes ofertes, la Generalitat de Catalunya pretengui privatitzar ATLL a la baixa incomplint la Llei Òmnibus".

Aquesta empresa, responsable del tractament, emmagatzematge i distribució de l’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona des de les seves fonts de captació o producció fins als dipòsits municipals de 121 municipis, abasta a més de 4,9 milions d’habitants. La seva privatització és un espoli per aquests municipis i per als seus habitants.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb data d’avui, publica la informació pública de l’avantprojecte d’explotació d’obres per a la licitació del contracte administratiu de gestió i prestació del servei d’abastament d’aigua en Alta Ter–Llobregat. Segons informació publicada per la premsa, la licitació parteix d’un pagament inicial de 400 M€, però en realitat es tracta d’una empresa valorada en 1400 M€ que el propi govern ja va taxar a la baixa per 950 M€.

Des d’Aigua és Vida es denuncia que, així com la Privatització del Canal Isabel II ha estat aturada per les baixes ofertes, la Generalitat de Catalunya pretengui privatitzar ATLL a la baixa incomplint la Llei Òmnibus aprovada pel propi govern a finals de l’any passat. Segons aquesta llei, els fons aconseguits per aquesta privatització només es poden dedicar al dèficit, inversions i manteniment del cicle de l’aigua i no al dèficit general de la Generalitat de Catalunya.

La gestió pública de l’abastament en alta realitzada per ATLL, aquest anys ha invertit més de 1800M€ en la xarxa, que té un bon rendiment (del 95,14%). Fins ara, s’ha desenvolupat una gestió amb veritable vocació de servei públic fora de la lògica de mercat.

Les organitzacions que formen part d’Aigua és Vida manifesten que la dissolució i privatització publicada a finals de l’any 2011 en la Llei Òmnibus no ha estat consultada amb la ciutadania. De la mateixa manera, ja són 11 els plens municipals que han mostrat la seva oposició a aquesta decisió unilateral del Govern de la Generalitat, com per exemple, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès o Santa Coloma de Gramanet.

Des d’Aigua és Vida és recorda que la privatització d’ATLL suposarà una concessió a 50 anys, és a dir, una hipoteca democràtica i una pèrdua del control públic per a les properes generacions sobre un bé vital i essencial. Aigua és Vida denúncia també que no s’hagi consultat els municipis, ja que aquests són parcialment propietaris, i que es pretengui alhora augmentar el cost de l’aigua a causa de la privatització en un 150% o un 200%.

La privatització d’ATLL no té justificació econòmica, al contrari, es preveu un augment del cost de l’aigua, sense suposar el manteniment dels llocs de treball ni un millor servei per als veïns/nes. Com a tall d’exemple, la companyia Aigües de Barcelona (AGBAR), de la qual el seu accionista majoritari és la multinacional francesa SUEZ, durant el 2010 va acomiadar 194 treballadors mentre repartia 90 milions d’euros en dividends, tot i gestionar la ciutat de Barcelona sense concessió.

Per últim, des d’Aigua és Vida també es denúncia que la gestió integral del cicle de l’aigua es veurà greument afectada. Les fonts naturals d’abastament són essencials per a tenir aigua de qualitat i per a la preservació dels ecosistemes aquàtics. Una gestió d’ATLL en mans privades no possibilitarà les inversions de caràcter ambiental per no ser rendibles a curt termini. Es preveu que els aqüífers siguin sobreexplotats i els cabals dels rius Ebre, Segre i Ter es posin en greu perill, ja que les empreses privades prioritzen, sempre en la recerca de beneficis a curt termini, la captació d’aigua des dels rius i la construcció de transvasament per a fer-hi negoci també amb la seva construcció.

Davant l’anunci de privatització d’aquest ens públic exigim que es retiri el procés de licitació i la derogació dels articles i annexos de la Llei Òmnibus que faciliten i permeten aquesta irracional privatització, que afectarà a la sobirania del Poble de Catalunya.

La gestió de l’aigua a Barcelona: il·legítima i il·legal

L’Aigua és un Dret Humà i així ho va aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat juliol de 2010, a més és un bé comú i un servei públic i no una mercaderia i s’ha de garantir l’accés universal a la ciutadania. Tot i així la realitat a Catalunya es ben diferent:

Sabies que la tarifa d’aigua que paguem les barcelonines és il·legal?

Sabies que hi ha una sentència judicial que dictamina que el servei que presta AGBAR (Aigües de Barcelona) és una actuació il·legítima?

Sabies que no hi ha cap document que avui reguli com es regeix el servei d’aigua a Barcelona?

Sabies que el Grup AGBAR està controlat des de 2010 per l’empresa francesa SUEZ amb el 75,74% de les accions?

Sabies que tot i així el PREU del subministrament a l’àrea de Barcelona ja S’HA INCREMENTAT UN 14% aproximadament en un any i mig i un 7% des del gener?

Sabies que aquesta situació s’està reproduint a molts municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Sabies que AGBAR, l’any 2010 va repartir 90M€ en dividends entre els seus accionistes, va comprar la torre AGBAR per 160M€ i des d’aleshores ha acomiadat a més de 200 treballadors i treballadores

Perquè l’aigua com la vida no és una mercaderia: No a la privatització d’ATLL.

Negocis de la banca amb les empreses d'armes espanyoles: Més de 1.000 milions

2012-06-01T13:16:00.004+02:00

"Inversions que són la bomba", nou informe sobre els negocis de la banca i les empreses d'armes espanyoles. Es confirma que 42 entitats financeres estan relacionada financera i econòmicament en 30 empreses espanyoles fabricants de material armamentístic i militar com vaixells de guerra, avions de combat, míssils, bombes i munició. Bankia, Liberbank, Banco Santander, Caixabank, BBVA, Catalunya Caixa, Banc Popular, Banc Sabadell, Ibercaja i Bankinter són els principals inversors.

SETEM i el Centre Delàs d'estudis per la pau de Justícia i Pau descobreixen per primera vegada els vincles financers existents entre la banca i la indústria militar a Espanya, en el seu informe: Inversions que són la bomba. Negocis de la banca amb les empreses d'armes espanyoles, realitzat en el marc de la campanya Banca Neta.

El suport financer que ha rebut el complex militar-industrial mitjançant participacions accionarials, fons d'inversió i crèdits des de 2007 a 2011, ens mostra que a Espanya s'han desviat al mínim 1.372 milions de euros al sector armamentístic, el que revela la gran dependència existent entre el sector armamentístic i la banca a Espanya. No obstant, d'altres dades donen aquesta xifra només per l'any 2011.

L'informe descobreix la implicació de 42 entitats financeres, entre les quals es troben els bancs, caixes d'estalvis, cooperatives de crèdit, empreses d'assegurances i intermediàries financeres, en el negoci de la guerra. Cal destacar que els deu bancs que han participat en el negoci armamentístic amb major volum de negocis i més presència en empreses d'armes espanyoles en el període estudiat són, per ordre d'importància: Bankia, Liberbank, Banco Santander, Caixabank, BBVA, Catalunya Caixa, Banc Popular, Banc Sabadell, Ibercaja i Bankinter.

En l'informe s'han identificat 30 empreses d'armament del complex militar-industrial espanyol que han rebut suport financer de la banca que opera a Espanya i que fabriquen vaixells de guerra, avions de combat, míssils, bombes, munició, blindats, tancs, helicòpters militars, elements de comunicació militar i fins i tot han comercialitzat bombes de dispersió fins a 2008.

Al 2010 les vendes ja van superar els 1.128 milions d'euros.

* BBVA: És l'entitat bancària espanyola que més inverteix en empreses productores d'armes prohibides (mines antipersones,bombes de dispersió, urani empobrit...). La seva inversió supera els 1.000 milions d'euros.

* Banc de Santander: Ha prestat més de 700 milions d'euros a fabricants d'armes nuclears, armes d'urani empobrit i bombes de dispersió, prohibides des de 2010.

* Banc Sabadell: Gestiona gairebé 3 milions d'euros en accions de 7 empreses fabricants d'armes nuclears i armes d'urani empobrit. Aquestes produeixen després d'explosionar un vapor que s'assenta en forma de pols químic verinós i radioactiu.

* Bankia: Un mes després que la Convenció sobre Bombes de Dispersió entrés en vigor -l'1 d'agost de 2010- va invertir 100.000 euros a l'empresa Lockheed Martin, que les fabrica.

* Bankinter: Va concedir préstecs de gairebé un milió d'euros a Instalaza, empresa productora de bombes de dispersió.

* Banc Madrid: Gestiona 180.000 euros en fabricants d'armes nuclears.

* Banc Popular: Va prestar gairebé 300.000 euros a empreses fabricants de bombes de dispersió.

* Catalunya Caixa: Gestiona 360.000 euros en empreses fabricants d'armes nuclears i urani empobrit.

* Ibercaja: Va prestar prop de mig milió d'euros a empreses productores de bombes de dispersió.

A més, MAPFRE gestiona 640.000 euros en fabricants d'armes nuclears.

Es pot descarregar l'informe complet aquí:
http://www.setem.org/media/pdfs/Informe_inversiones_explosivas.pdf

'El Club Bilderberg, gran teatre on s'ha creat la crisi mundial i europea'

2012-06-01T13:00:00.001+02:00

El Club Bilderberg, que anualment reuneix les persones més influents del món, representa un gran teatre on s'ha creat la crisi europea i es pretén privar de la sobirania als països de la regió. Així ho assegura la periodista i escriptora Cristina Martín Jiménez. Segons l'analista, es tracta del "organisme que pot canviar no només l'estructura dels països, sinó també d'unions integrals com la Unió Europea o l'Amèrica del Nord".

ICV-EUiA demana que Artur Mas cessi Felip Puig

2012-06-01T12:59:00.004+02:00

El diputat Jaume Bosch qualifica de "surrealista" i "d'hipòcrita" el fitxer de prostitutes anunciat ahir pel conseller i que hauria de gestionar el Servei Català de Trànsit i pregunta al conseller pels estudiants i sindicalistes detinguts, maltractats pels incidents del 29-M i demana sancions pels responsables policials. Foto: Mossos inflitrats i identificats com a provocadors a la manifestació del 29-M.

El diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha demanat durant la comissió d'Interior del Parlament que el president de la Generalitat, Artur Mas, cessi el conseller d'Interior, Felip Puig, perquè és el conseller "més inadequat" per gestionar el departament d'Interior "quan la tensió social i les mobilitzacions ciutadanes augmenten". "L'ha de cessar pel què ha passat però pel què pot passar", ha dit Bosch que ha remarcat que cada vegada hi ha més experts que consideren que "fomenta la confrontació" precisament en un moment on les polítiques injustes per combatre la crisi econòmica augmenten les protestes ciutadanes.

Durant la compareixença del conseller per donar explicacions del seu departament el dia de la vaga general, Bosch li ha recriminat una vegada més que la conselleria actuï al límit de la llei". "És un greu error d'una concepció reaccionària de la seguretat confondre l'exercici del dret a vaga amb grups violents", ha criticat Bosch que ha retret al conseller que, a sobre, s'apliqués a estudiants i piquets "una interpretació absolutament desproporcionada de la llei". "Considera lògic que dos estudiants s'hagin estat un mes i mig a la presó?" ha preguntat Bosch que també ha lamentat que es vulgui aplicar als detinguts d'ahir i d'abans d'ahir els articles del codi penal pensats per situacions de terrorisme a Euskadi.

En relació a la detenció d'una sindicalista de la CGT, Bosch ha preguntat si el conseller considera "el mateix un acte violent que realitzar crema simbòlica d'una caixeta?". "Això justifica setmanes de presó? Ha llegit el comunicat de tots els sindicats demanant que cessi les accions repressives?" ha volgut saber Bosch que també ha mencionat les detencions de dos sindicalistes de CCOO i UGT de la Seat que van ser "trets de la seva feina emmanillats" sense cap ordre judicial, portats a la comissaria de Martorell on van ser despullats i deixats incomunicats amb una "desproporció evident". "Qui va ordenar que se'ls deixés en calçotets i se'ls incomuniqués perquè identifiquessin a d'altres piquets?", vol saber el diputat ecosocialista.

"Què porta a l'instructor de Mossos a pensar que pot impunement detenir sindicalistes i que no li passarà res a ell? No creu que hi va haver una actuació incorrecta?", ha destacat Bosch que ha exigit a Puig que després de la investigació del cas apliqui una "sanció exemplar" als responsables d'aquests fets.

Durant la seva intervenció, Bosch ha criticat durament el conseller Puig per l'acumulació de "fracassos" i "despropòsits" i ha posat com a exemple l'últim anunci del departament de crear un fitxer de prostitutes que hauria de gestionar el Servei Català de Trànsit. "És surrealista", ha dit Bosch que ha preguntat al conseller si s'atreviria també a fer una pàgina web per delatar els clients. "El seu govern practica la hipocresia social quan no vol que es vegi la prostitució a les carreteres mentre impulsa Eurovegas", ha sentenciat.