T E A T R O N

Ping Pong door

El teatro de Tina — Tue, 14 Jul 2009 16:18:08 GMT

I ? THIS! (ADD TO MY FOUND)|FLAG THIS IMAGE

* Homenatge a Pompeia. Tobias Fraenzel D.

VIDEOPLAYLISTA Jul. 2009: Aimar Pérez Galí

El equipo de TEATRON — Mon, 13 Jul 2009 18:19:34 GMT

Jul. 2009: Aimar PÃ©rez GalÃ SelecciÃ³n veraniega de Aimar PÃ©rez GalÃ (Barcelona, 1982): "ParticipaciÃ³n, colectividad, afecto, celebraciÃ³nâ€¦ hacia la experiencia orgÃ¡smica de masas, un homenaje a Dioniso".

D'EQUIVOCAR-SE

El xandalisme també és un humanisme — Mon, 13 Jul 2009 14:24:40 GMT

1 El primer cop no alçava més de quatre pams de terra. Em van explicar el conte de Pinotxo i el moment més fosc de tota la història va ser el que més em va captivar: quan en Pinotxo era empresonat i el venien a consolar i a dir-li que aviat el treurien d?allí. Una sèrie de conceptes van aparèixer, flamants, dins del meu caparró: llibertat, manca de llibertat, esperança, dolor, consol, pietat. 2 Edifici d?estructura radial, el panòptic, 1904, presó cel·lular, galápagos, els motins del 1906-1919-1931-1975-1977-1978- 1979, la COPEL ?els presos en lluita?, la cinquena galeria, el palomar, l?argot, els innumerables intents de fuga, els innumerables plans d?enderroc, la superpoblació endèmica. Una presó: la Model. 3 D?adolescent, després d?haver vist West Side Story i Kids i haver llegit la Susan E. Hinton, vaig dedicar-me a fotre?m en tots els merders possibles. Sempre al carrer fent el bèstia: rebentar, esbotzar, robar, entrar a cases, beure, drogues, hòsties. Hi havia les organitzacions polítiques, hi havia la música, hi havia el descontrol i les ganes de trencar-ho tot, d?obrir-me el cap contra la primera cantonada, a les manifestacions i als concerts, a les festes majors i a l?institut, fugint de casa i a tot arreu. Hi havia els amics sonats, els amics primmirats, els amics de sempre i els enemics, una pila. Els fatxes, a mata-degolla. La policia l?esquivàvem com podíem, de vegades pels pèls. Amb els segurates intentàvem passar desapercebuts. Amb els pares no hi havia remei. No sabíem el què fèiem, ho fèiem d?esma, i ningú mai parlava de delinqüència. De la Modelo no en sabíem res. Parlàvem de porros i de la ETA, d?aventures i de bregues, les passades i les fabuloses per venir. 4 L?any 1888, la burgesia barcelonina va celebrar amb ostentació l?Exposició Universal. Paral·lelament, com un acte més, es feia l?acte solemne de la col·locació de la primera piedra de la que seria la nova Presó Model. A la Junta de Construcció d?aquesta nova presó hi havia diversos dels noms de la mateixa Junta que havia promogut l?Exposició del 88: l?alcalde Rius i Taulet, el banquer Evaristo Arnús, el president del Foment del Treball Nacional Ferrer i Vidal, el financer Jover i Serra, el vidrier modernista Emili Sala, etc. Pere Armengol, el jutge de l?Audiència de Barcelona, primer impulsor de la reforma penitenciària i considerat la màxima autoritat en aquesta matèria, va dir: ?...se digna S.M. disponer se inauguren oficialmente las obras, de ésta, que será una de las fortalezas desde las cuales la sociedad española ha de defenderse contra los que quebrantan sus leyes, perturban la paz de las familias y atacan la vida o la propiedad del ciudadano?. 5 Quan arribes a l?últim bri recremat de l?adolescència, el món, llampeguejant, es fa terriblement de veritat. Fer-te gran és un gec d?hòsties i costa aguantar dret. Prens consciència de tots els teus actes i ja no pots fer com si res. Saps coses. I te n?han passat d?altres. I això és irreversible, no hi ha paraigües ni xarxa: vius amb blaus. Viatges per aprendre a aturar-te i pensar, per poder saber qui és l?altre, per trobar la part de tu que és l?altre i viceversa. Plores, llegeixes, estimes. Al pòsit, Incerta glòria, el Grup de Treball, Sarrionandia, Casasses, els místics, Negu Gorriak a Herrera de la Mancha: els que lluiten. Decideixes. Prens partit. Per no caure, creixem col·lectivament. 6 La nit del 19 de juliol de 1936 la comissió permanent de presos polítics de La Model va demanar al subdirector que els deixessin anar. Volien participar en aquell moment històric. La demanda els va ser concedida. La totalitat dels reclusos va sortir i es van dirigir als llocs on la lluita encara era viva. Aquella nit, per primer cop des de la seva inauguració, la presó va dormir sola. 7 Entro a la Model. Tot va lent. Passo els dos cancells i arribo al panòptic. Trec els llibres de la bossa perquè no me la deixen dur. Un llibre de Michaux, un d?Oliverio Girondo i el Llibre de Meravelles de l?Estellés. Travesso el pati de presos amb una estranya sensació de sobredosi d?energia. Són adults i alguns, perillosos, però juguen com si fossin nins a l?institut o a la plaça. Després del taller, la sortida és igual de lenta que l?entrada, cancell rere cancell, denaí en boca. A la terrasseta del bar del davant demano un quinto. Demano un quinto. Que fàcil. Dic: ?si us plau, un quinto?, i tot és dir-ho i que me?l portin. És fresc i me?l bec entre el soroll dels cotxes, a l?ombra dels plàtans. I m?equivocaré perquè puc equivocar-me: així s?apren. Samuel Beckett, savi entre els savis, deia: ?Ever tried. Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better?. Això és exactament el que no pots fer dins d?una presó. Setmanari ?La Directa?, juny de 2009

Tengo una novia maoísta (videoclip)

Pompeia — Mon, 13 Jul 2009 12:55:54 GMT

Primer videoclip de Pompeia grabado en una actuación en directo en diciembre de 2008.

Jugando con cerillas

El teatro de Tina — Mon, 13 Jul 2009 08:28:09 GMT

Blazek son dos niños malos, que juegan con cerillas. Los fosfóros asustan y fascinan a partes iguales. Hacen daño (queman), pero ayudan a contar historias, sin necesidad de un texto, sin palabras, sólo habilidad, imaginación. Son el juego y el juguete. Aislados del mundo, inmersos en un burbuja, dos hermanos siameses nos enseñan su mundo privado encendiendo cerillas una a una. Como en Calle Aire, los actores vuelven a surgir de un cajón. Actuan devenidos muñecos o autómatas ellos mismos. Los dos actores son muy hábiles moviendo sus manos, coregrafiando el microgesto, muy cerca. Sobró quizá la introducción (hablada) a la "magia". Algo larga e improvisada. Justo lo contrario que el resto, preciso, al detalle, muy fino. Me gusta esta compañía: El retretre de Dorián Grey. Hasta el sábado en Pradillo. D. www.tinapaterson.com

"The Obama Deception" (2009)

Semolinika Tomic — Sun, 12 Jul 2009 18:19:09 GMT

"The Obama Deception" (2009) - Un film de Alex Jones - Subtitulado al español - 1/12

Gonzalo Escarpa

El teatro de Tina — Sun, 12 Jul 2009 10:14:07 GMT

Un buen tipo. Organizó un recital poético tan delicioso como insufrible (60 versiones simultáneas de La Internacional a todo rabo). Ayer tarde en el Medialab-Prado. Un gustazo. D.

Santiago de chile

Hambre de bolo — Sat, 11 Jul 2009 22:29:24 GMT

Ciudad: SANTIAGO DE CHILE. Restaurant: PEYO. Ubicación: Lo encalada, 465. Ñuñoa. Santiago de Chile. Entre José Domingo Cañas y Avd. Grecia. (mapa) Es lo que se conoce como una picá'. Un resturant típico chileno, con comida casera y un ambiente relajado alejado de los canones de la guía Michelin. Carnes rojas, costillares de cerdo, cazuelas de ave o porotos (alubias) acompañados por muy buenos vinos, empanadas y pan amasado. Muy abundante y a muy buen precio. La Plateada al horno (ver foto) de On Peyo es la mejor que he probado en mi vida. No olvidéis pedir un Pisco Sour como aperitivo. Recomendado por Txalo.

Tuve que hacer el amor por cortesía

Mopa — Sat, 11 Jul 2009 16:51:54 GMT

El próximo 6 de Agosto en NunOff, Barcelona.

Martin Bogaloo

Mopa — Sat, 11 Jul 2009 16:49:30 GMT

Martin Bogaloo | Upload Music