Aquests són els motius pels quals ABBOTT i ABBVIE són la “idea del divendres.”

Abbott és una empresa de productes farmacèutics i sanitaris amb vendes internacionals. La seva capitalització borsària és aproximadament cent mil milions de dòlars. La companyia es divideix en cinc segments: venda de productes farmacèutics genèrics, instruments de diagnòstic, productes nutricionals, productes cardiovasculars i fàrmacs patentats (Proprietary Pharmaceuticals). Aquest últim segment, la recerca i el desenvolupament de nous medicaments, serà l’eix central del nou negoci, Abbvie.

LES DADES

Aconseguir entendre un spin-off és complicat. El temps i l’atenció en els detalls són el pitjor entrebanc. El meu procés particular passa per desconstruir l’empresa inicial, tallar els ingressos per segments i trobar les raons de la separació. Selecciono els millors negocis i els pitjors. Intento trobar una explicació a la divisió que han decidit fet els directius de l’empresa.

Per fer la meva investigació particular he seleccionat els ingressos, els beneficis bruts i els actius de cada segment. A partir d’aquestes dades he obtingut un mapa aproximat de l’antiga empresa, el marge de beneficis i el rendiment per actius de cada negoci:

ACTIUS PER SEGMENTS D’ABBOTT

MARGE DE BENEFICIS PER SEGMENT ( Beneficis Bruts / Vendes )

RENDIMENT DELS ACTIUS PER SEGMENT ( Beneficis Bruts / Actius )

Els spin-off són la composició de dues històries. Aquest cas no és diferent. Per una banda l’empresa mare es queda els productes tradicionals que no suposen un risc aparent (els segments marcats en blanc). En canvi, rendibilitzar la inversió d’aquests segments és més complicat. El marge de beneficis també és més petit.

Per altra banda, hi ha la història d’Abbvie. Un negoci amb una cartera de productes protegits per una patent. Són un monopoli temporal. La llicència dels fàrmacs que té Abbvie són molt lucratius. L’estrella de la cartera comercial és “Humira”, un fàrmac per tractar el reuma articular i suposa la meitat de les vendes. Per desgràcia, això s’acaba. Abbvie haurà de continuar experimentant per mantenir aquest nivell d’ingressos  ja que la data de caducitat de les patents en cartera oscil·la entre l’any 2014 i el 2016. Aquest període es coneix entre els analistes pel patent cliff.

EL TIMING

Els inicis de la cotització d’un spin-off estan condicionats a factors externs. Sobretot als grans moviments baixistes dels fons d’inversió  Per saber-ho només cal esperar el 2 de gener per veure’n el resultat, després de la ressaca de la festa de cap d’any.  A vegades val la pena entrar en el mercat i arbitrar momentàniament amb els preus escandalosament baixos de negociació.

El segment de “Fàrmacs Patentats” podria ser el cavall guanyador. Això si, només si fem cas de l’historial. Què passarà a llarg termini?

La meva experiència en accions d’empreses farmacèutiques es redueix a un sol nom: ZELTIA. Recordo la trajectòria del valor com un moribund que només es recuperava a base de notícies “bomba”. Una dia Johnson & Johnson volia adquirir l’empresa, un altra dia era mentida.  Tot plegat condicionat al procés d’implantació d’un sol producte, que suposava un veritable via crucis.

No és necessari que Abbvie segueixi els mateixos passos que Zeltia. Tot i que si podem trobar alguns paral·lelismes entre les dues empreses, al cap i a la fi són empreses d’investigació. Companyies absorbents d’efectiu. Projecten un futur a partir de milers de costos en recerca. Menys d’un 10% de la investigació té algun tipus de fruit.

Per aquest motiu, i que no serveixi de precedent, m’uneixo a la opinió expressada per l’agència Fitch. A llarg termini, considero més interessant l’empresa Abbott com a resultat de l’spin-off. Estratègicament s’allibera del pes de la recerca i solidifica els  beneficis.

Aquesta és la meva preferència, i he vist que és la mateixa elecció que la del CEO d’Abbott. Miles D. White, directiu de l’empresa, tampoc salta del vaixell sinó que es queda a l’empresa mare fins el final. Serà una pista?

Bon cap de setmana!

Ningú relacionat amb The Money Glory té accions de Abbott, ni Abbvie. Si hem de comprar-les esperarem al 2013, després de la loteria, les vacances de nadal, i per suposat, que s’acabi de fer efectiu l’spin-off.

Einstein Noah Restaurant Group (NASDAQ:BAGL) és una empresa dedicada a la venda de menjar ràpid de qualitat a través de tres cadenes de restaurants: Einstein Bros. Bagels, Noah’s New York Bagels i Manhattan Bagels. El “Bagel” és el producte estrella. Einstein Noah es pot classificar a la categoria d’empreses de petita capitalització (small cap) . La característica principal, motiu pel qual ha passat a formar part de la “idea del divendres”, és que el hedge fund Greenlight Capital, té el 64% de les accions de borsa.

El negoci de BAGL és simple. És una empresa en expansió a través de la obertura de restaurants propis i franquícies. Amb 800 botigues per tot Estats Units, encara té molt territori per estendre la seva marca. El producte estrella és el Bagel, un pa rodó amb un forat al mig. És l’exemple perfecte que com de qualsevol invent se’n pot obtenir una fortuna.

Què té de interessant Einstein Noah (BAGL) perquè un hedge fund de reputada trajectòria com Greenlight Capital hi tingui 3% de patrimoni invertit?

El portal especialitzat en fons d’alt risc Insider Monkey ens dóna unes quantes pautes. Confirma que a David Einhorn, gestor del fons, li agraden aquestes accions ja que fa més de dos anys que les manté en cartera. Tenint en compte que és un fons d’alta rotació, i especialitzat en moviments corporatius com spin-offs, escissions, fusions o suspensions de pagament, es fa estrany que s’interessi per una empresa tant “simple”.

Entre els motius que llista la pàgina web, indica el bon rendiment de les accions en forma de dividend. Aquest representa un rendiment de un 3%. Si ho mirem des de la perspectiva d’un inversor individual, cobrar el dividend per accions americanes es redueix a un 2%, després de restar-li la deducció per impostos americans i posteriorment els espanyols. 15 i 19 per cent, respectivament. No és cap meravella.

Crec que podem trobar més motius perquè BAGL ens pugui robar el cor.

DADES

BAGL és una empresa en expansió. El 63% dels productes es venen en format d’esmorzar  entre rollers, bagels i cafè. Els principals competidors de la companyia són Starbucks, cadenes de tè, cadenes de fast food o cafeteries locals de menys nomenada.

El punt fort de BAGL és la recuperació de les inversions. En la memòria de 2011 especifiquen que de 5 milions invertits en una botiga n’esperen obtenir els mateixos ingressos al cap d’un any. Potser ho aconseguiran, potser no.

La qüestió és que, a través de les dades de l’últim balanç de setembre, els números diuen el mateix. Cada botiga oberta recupera la inversió inicial al cap d’un any. El retorn per actius tangibles és quasi és d’un 98,12%.

Any rere any, les inversions en les botigues es paguen soles!

Si es té en compte el valor en intangibles, el ROA (Retorn per Actius) és de 18%. Un ratio gens menyspreable.

Les vendes, l’últim any 2011, van augmentar en un 2%. Els beneficis nets van augmentar un 24% respecte l’any 2010. El marge de beneficis bruts es manté en un 20% sobre els ingressos.

Les ganes dels directius per concentrar-se en el negoci central és evident. Volen distanciar-se de la producció i centrar-se en el retail. Possiblement, una de les vies és ampliant les franquícies, ja que fins ara el 90% dels restaurant són propis. Una altra projecte de futur és reduir el deute adquirit per la companyia. Actualment els préstecs són un 30% sobre els actius totals, una reducció comparable amb el 2010 quan representava un 60% del patrimoni de la companyia.

TIMING

Els professionals actius de la borsa acostumen a fer la seva recerca entre les empreses que tenen conflictes, com les fusions o els canvis en la direcció. Els grans canvis produeixen grans moviments en el preu de les accions. És com el teatre grec, perquè hi hagi espectacle hi ha d’haver conflicte. En canvi, què ens fa pensar que una empresa com BAGL, la qual no té cap tipus de moviment intern actualment, ens podrà fer una mica més rics?

Us penseu que el nostre descobriment mourà el preu de les accions?

Evidentment que no. BAGL continua funcionant aliè a les nostres opinions. El mes d’octubre les accions van patir una davallada del seu preu per un canvi en les previsions de beneficis de l’any vinent.

Tot i que el timing no ho és tot per a les inversions, sempre és interessant entrar quan convé.

Avui el preu de les accions oscil·la els 16 dòlars per acció, el rendiment de les accions es de 5%.  (Benefici per acció / Preu). Un dipòsit, molt competitiu, també ofereix un 5%. En definitiva, les accions no són barates.

És qüestió de posar les dades en la balança i entendre què val més la pena, si confiar en el creixement de l’empresa o seguir investigant per trobar més motius que compensin el preu que ens fan pagar per ser-ne propietaris.

O podem ser pacients, i només esperar. Els preus sempre poden baixar. Algun dia…

LA IDEA

Ningú relacionat amb The Money Glory té posicions a BAGL, de moment. Tot i que no descartem, ni comprar accions, ni menjar un bon esmorzar a base de Bagels i cafè calent a la ciutat que mai dorm.

BAGL és la primera “Idea del divendres”. Actualment, tenim tantes idees com divendres li queden a l’any. I no sempre són les millors.

Si confieu que teniu una gran idea però no sabeu com enfocar-la, o explicar-la, en podem parlar.

La nova empresa independent, fruit de l’spin-off, es dedicarà exclusivament a la producció d’elements de seguretat domèstica. Des de portes d’acer fins a tancaments electrònics. Stanley Black & Decker o Tyco International podrien ser algunes de les empreses  que podrien interessar-se per comprar el negoci en el mercat. Com que la indústria de la construcció està en fase de recuperació, els compradors tindran la possibilitat d’adquirir el negoci amb un considerable descompte.

La divisió de seguretat de Ingersoll genera 2 mil milions dòlars de ingressos anuals, i el últim any 2011 els beneficis operatius van ser 300 milions de dòlars. Segons la mitjana de les estimacions dels analistes, la nova empresa tindrà un valor de mercat de 3,8 mil milions de dòlars.

El conglomerat Ingersoll també té planejat recomprar accions al mercat i incrementar el dividend el pròxim any. L’empresa, en conjunt, actualment té un valor de mercat de 14,5 mil milions de dòlars.

El pla estratègic de l’spin-off ha sigut impulsat pel multimilionari Nelson Peltz, gestor del hedge fund Peltz Trian Fund. La posició del gestor és del 7% de les accions de l’empresa i va entrar a formar part del consell d’administració el passat mes d’agost.

La proposta forma part del pla de desinversions de l’empresa d’assegurances  Amb aquesta venda AIG espera registrar una venda per 5,8 mil milions de dòlars.  La transacció suposarà una pèrdua operativa de 4,4 milions de dòlars, descomptant càrrecs per impostos. El negoci d’avions, el tercer trimestre, ha sigut valorat per 7,9 mil milions de dòlars.

La venda reduirà la participació d’AIG a Àsia, a través del negoci d’assegurances AIA Group Ltd., a 6,4 bilions de dòlars. Diferents inversors i hedge funds esperen que l’empresa realitzi més vendes per obtenir efectiu i poder recuperar el 16% d’accions en mans del govern nord-americà.

AIG va ser una de les empreses rescatades com conseqüència del credit crunch. Va rebre 182 mil milions com a rescat. El tresor nord-americà va fer una intervenció directe a través de la compra de les accions de la companyia. Fruit del pla de desinversió del govern, el desmembrament de l’estructura de l’empresa i un retorn al negoci tradicional, el preu de les accions d’AIG s’han revaluat un 47,11% en un any.

El propòsit del gestor era obtenir el 25% de les accions del fabricant per poder posar en marxa una gestió activa de l’empresa. El preu d’oferta era de 32,5 dòlars per acció, una cotització que no ha assolit mai l’acció. El dilluns, tot i anunciar la renúncia, el gestor havia aconseguit el 22% de la propietat de l’empresa.

Encara que la direcció de Oshkosh va considerar la operació de “oportunista” i “inadequada”,  l’entrada en escena de Icahn va suposar l’anunci de canvis en la política estratègica de la companyia. A principis de novembre els directius d’Oshkosh van anunciar l’ampliació del programa de recompra d’accions a 300 milions de dòlars, aquesta es realitzarà els pròxims 18 mesos.

Oshkosh Corporation també havia posat en marxa una oferta de drets per frenar la OPA hostil. Aquesta operació es coneix com pastilla enverinada (poison pill). A través de la oferta de drets convertibles en accions, Icahn perdria diners en la operació per la possibilitat de dilució del valor de les accions com a conseqüència de l’augment de la oferta d’accions.

Carl Icahn, expert en inversions actives a través de OPA’s hostils, tenia preparat un programa de canvis per a Oskhosh. Si la oferta s’hagués portat a terme hauria introduït 13 executius, escollits per ell, en el consell d’administració. Una altra opció del seu pla de reformes per a la companyia era l’execució d’un spin-off del fabricant d’equipaments de construcció.

A la borsa passa el mateix, a cada cotització a l’alça hi podem veure una oportunitat perduda. Microsoft, Inditex, Chipotle, Starbucks, Coca-Cola…. Ai, si haguéssim pogut comprar les accions quan estaven tant barates!

Per què vam ser incapaços de no veure aquestes oportunitats tant interessants i beneficioses? En què estàvem pensant en aquell moment?

La raó principal és perquè la oportunitat ja està passada. Quan es mira el passat amb retrospectiva és fàcil prendre el punt de vista crític i senyalar els errors on hem caigut. La discussió crítica és habitual entre comentaristes i experts en programes d’entreteniment, són els grans crítics de la història.

La crítica i enumeració, poc constructiva, de les oportunitats perdudes dels altres també és un tema habitual de les converses de tarda. És una manera de reconfortar els nostres escassos èxits, i s’aplica tant en els protagonistes del món dels negocis, de la cultura o de la divulgació científica.

Algun cop he sentit qualificar d’ “error” el fet que Steve Wozniak deixés Apple per continuar la seva carrera de professor. Una oportunitat perduda. Potser hauria arribat a gran guru de l’empresa. Ningú s’ha plantejat, en cap moment, que si Wozniak hagués continuat amb Jobs al capdavant, potser l’iPhone seria un desconegut. La història hauria transcorregut per un altre camí i Microsoft continuaria sent el líder tecnològic indiscutible. Qui sap.

Stuart Sutcliffe, és un altre cas d’ “oportunitat perduda”. Amic íntim de John Lennon, va començar com a baixista dels Beatles fins que va decidir enfocar la seva carrera com a pintor. Sutcliffe va morir com a conseqüència d’una hemorràgia cerebral als 21 anys. Si continués viu, molts li recordarien l’error que va cometre a l’abandonar el grup. Encara que s’hagués convertit en una celebritat de la pintura.

Si Sutcliffe hagués continuat fins a la fi amb els Beatles, potser la història els hauria tractat diferent. Qui sap si els Beatles haurien sortit de Liverpool. No ho sabrem mai.

Andre Kostolany, el famós inversor d’origen hongarès, explica en el seu llibre El famós món dels diners i la borsa el cas del ric Grün. Tot i que no he pogut desxifrar l’origen d’aquest personatge, és la història de resolució d’una oportunitat desaprofitada:

“[Grün] Pobre va respondre a un anunci en el que s’oferia un lloc de treball de sagristà en un temple de Viena. En aquells temps un sagristà havia de saber llegir i escriure. Com que Grün era analfabet, no li van donar la feina. Desconsolat, va utilitzar els diners que li havien donat com a compensació del viatge, per emigrar a Estats Units. A Chicago va començar a fer negocis. Amb els seus primers estalvis va crear una empresa que va créixer més i més a mesura que passava el temps. Un gran grup d’empreses li va comprar els seus negocis i, a la hora de firmar el contracte, es va produir la gran sorpresa: Grün, analfabet, no estava en condicions de firmar.

–          Déu meu! – va dir l’advocat comprador -. A on hauria arribat vostè si arriba a saber escriure i llegir!

–          Seria sagristà d’una església de Viena! – va ser la resposta.”

Com hem de tractar les oportunitats perdudes?

Què hem de fer quan hi ha tantes bones notícies, tantes accions de color verd, davant dels nostres nassos i no ens n’hem beneficiat de cap?

Cada dia hi ha una oportunitat perduda: Rebaixes per comprar, una noia guapa al replà i una casa que podria ser la nostra nova llar al centre de la ciutat. Malauradament, un no es pot emportar totes les noies del ball a casa.

El principi primordial per evitar qualsevol error és no entrar tard. Ho repeteixo NO ENTRAR QUAN NO TOCA. No s’ha de comprar la casa construïda, ni comprar les accions quan ja s’han revaluat. No s’ha d’entrar a destemps. Quan l’oportunitat porta un cartell, amb llumetes, ja no és un bon lloc on anar. No és la guarida secreta que ningú coneixia.

Nosaltres hem de ser responsables de les nostres decisions i són les que influencien el nostre futur. Grün no havia d’acabar llegint les homilies a Viena, Sutcliffe tenia més futur com a gran pintor que com a baixista mediocre, i Wozniak tenia la necessitat de divulgar els seus coneixements.

Tota oportunitat té el seu protagonista i el seu dia.

L’adquisició transformarà ConAgra amb l’empresa d’alimentació més gran d’Estats Units, que li reportarà 18 mil milions en vendes. Amb aquest acord es beneficiarà dels enllaços directes de Ralcorp amb minoristes com MacDonald’s, del que es proveïdor dels esmorzars. ConAgra es fa responsable d’un deute net de 1,8 mil milions de dòlars i s’estimen 225 mil milions dòlars en costos anuals derivats de la fusió de les dues empreses. Altres perills com el canibalisme de vendes entre les marques repetides seran fruit d’aquesta nova fusió.

No és la primera vegada que hi ha la proposta de compra de Ralcorp per part de ConAgra. Els seus directius ja havien ofert 94 dòlars per cada acció de Ralcorp el mes de setembre 2011. Aquesta va ser rebutjada per l’accionariat. Des de llavors Ralcorp va portar a terme un procés de reestructuració i es va despendre del segment d’esmorzars amb l’spin-off de Post. Cada accionista de l’empresa matriu va rebre mitja acció de la nova companyia. Les accions de Post s’han revaluat un 30% des de llavors.

El principal beneficiari de la compra de Ralcorp és el fons d’inversió Corvex Management. Els últims mesos s’ha convertit en un dels principals accionistes de ConAgra. És un fons activista que té més d’un 5% de les accions de l’empresa. El fons Corvex està gestionat per Keith Meister, antic protegit del reconegut gestor Carl Icahn.

Murphy Oil va fer l’anunci de l’spin-off el 18 d’octubre de 2012, després de vàries temptatives per part de la direcció. La última recomanació la va fer Dan Loeb el 13 d’octubre al Value Investing Congress. L’inversor activista va fer una llista de recomanacions per millorar el negoci de la petrolífera  Considerava que l’empresa s’havia de desfer dels actius de gas natural que té a Canadà, vendre les participacions en el projecte de Syncrude Oil, abandonar el negoci de refineries de petroli del Regne Unit i  també despendre’s del negoci minorista.

L’spin-off del segment minorista suposarà la independència de la nova empresa Murphy Oil USA. Aquesta nova companyia inclourà 1.154 estacions gasolineres, situades majoritàriament en els aparcaments dels supermercats Wal-Mart i altres grans centres comercials. També estarà formada per dues plantes d’etanol i set centres de distribució.

El procés de divisió entre el segment minorista i el d’exploració i producció (E&P), segons la opinió de Dan Loeb i altres analistes, permetrà al mercat valorar correctament ambdues empreses. El primer és més estable i té una generació constant de fluxos de caixa. En canvi, l’activitat d’exploració i producció és més inestable, ja que està lligada a la variació constant dels preus de les matèries primes.

Els inversors d’aquesta empresa esperaven una informació d’aquestes característiques. Tot i que Murphy Oil, el 2011, va presentar uns ingressos bruts (EBITDA) favorables de 363 milions de dòlars, els últims tres anys les accions de l’empresa havien caigut un 15%. Aquest mal comportament es contradeia amb les bones dades del sector i de l’índex Standard & Poor’s Oil & Gas E&P que havia ascendit més d’un 50%.

En la indústria del petroli altres empreses del mateix sector ja han fet el mateix recorregut. El gener de 2011 Marathon Oil va anunciar la divisió del negoci de distribució, que estava formada per 1.350 botigues en set estats,  refineria i marketing, de l’activitat de producció. El juliol del mateix any ConocoPhillips va anunciar un spin-off de les estacions de servei en una nova empresa anomenada Phillips 66, i que es va acabar de formalitzar l’abril passat. Aquestes dues noves empreses van tenir molt bona acollida en el mercat de valors.

El nou director va entrar en el càrrec aquest últim agost en una entitat implicada en diferents casos de manipulació del mercat. Barclays ha sigut declarada culpable de manipulació dels tipus d’interès a través del LIBOR, i  actualment té pendent un seguit de judicis com a presumpte manipulador de preus de l’energia, en el mercat de futurs.

 Encara que els inversors no han percebut canvis, i menys en el preu de les accions, la nova cúpula directiva ja ha fet un seguiment de les 75 unitats operatives del banc i el rendiment que n’obté de cada un d’elles  Obligat per les normes de Basilea i les noves restriccions de capital que se’n deriven, Jenkins ha de prendre alguna decisió immediata relacionada amb l’estructura de l’entitat.

Els accionistes demanen que segueixi el mateix patró que UBS, animats pel comportament de la cotització de les seves accions. El preu dels valors de l’entitat Suïssa va augmentar fins un 20% després de l’anunci de reformes internes i aplicar una retallada de 10.000 llocs de treball de la divisió de renda fixa, de la banca d’inversió.

L’empresa d’automoció Tesla Motors dissenya i produeix cotxes elèctrics i té les instal·lacions enmig de Silicon Valley, a California. Dedicada a la venda d’automòbils de gamma alta, és una empresa que es va batejar com a innovadora des del seu naixement. El fundador de la companyia Elon Musk, va ser el fundador de l’aplicació de pagaments electrònics PayPal.

Les accions de la companyia cotitzen en el mercat tecnològic Nasdaq. La selecció del Model S com el millor automòbil del pròxim any serà un bon impuls per a les vendes. Per aquest motiu, molts inversors començaran a plantejar-se aquest petit nínxol dins de la indústria com una bona inversió.

Des d’aquí uns quants apunts sobre aquesta companyia, alguns no gaire bons.

Les últimes dades recopilades a 30 de setembre donaven una imatge pobre dels resultats de Tesla Motors. L’estoc s’ha acumulat en el garatge – un 20% dels actius són en forma d’inventari – i les vendes han tingut un comportament irregular. El procés de producció és costós i el destí de la major part dels recursos van dirigits a la investigació i desenvolupament de l’eficiència del motor elèctric. En detriment d’un possible futur optimista de la companyia, el passat no és de color rosa.

El preu actual de la companyia oscil·la al voltant dels 32 dòlars.

Aplicant el mètode Greenblatt a les dades facilitades a través de Google es localitzen diverses banderes vermelles que apartarien a qualsevol inversor sensat d’aquestes accions.

Com que Tesla Motors està endeutada fins el coll, encara no ha tingut beneficis. La única forma de calcular el rendiment del capital – la fórmula màgica de Greenblatt – és mitjançant el benefici brut. Aquest el dividim pel capital aportat. Tot i ser un resultat fictici on obviem una gran quantitat de costos, d’aquesta manera aconseguim una idea aproximada de la rendibilitat de les inversions. Per calcular el rendiment del preu de les accions també utilitzem el benefici brut per acció.

Rendiment del Capital:

Vendes / Capital = 14 Milions de dòlars / 103 Milions de dòlars = 13,62 %

Rendiment del preu de l’acció:

Benefici Brut per Accions / Preu = 0,139 dòlars / 32,47 dòlars = 0,4307 %

El primer càlcul és interessant, el segon no.

La dada pels companys més conservadors és el Valor Comptable de l’empresa. Tesla Motors, segons els números, val comptablement 1 dòlar per acció. El mercat, en canvi, valora l’empresa a 32 dòlars per acció. 32 vegades el capital actual! Això significa que el mercat dóna per descomptades moltes informacions i imagina un futur molt optimista per a l’automoció elèctrica d’alta gamma.

És segur que se n’esperen grans esdeveniments. Tesla Motors treballa amb un nou producte i un nínxol de l’economia verda amb moltes vessants per explotar. Per desgràcia, fins que els resultats no estiguin impresos en paper, només és una inversió maca de veure en revistes d’automobilisme.