.:: The Gennius Document ::.

Prova

2010-10-18T13:48:00.001+02:00

prova

Ops!

2009-11-23T20:24:00.003+01:00

Me quedao en blanco!

Ops! M'han tancat el hosting on tenia emmagatzemades totes les imatges del blog. Ara per ara vaig una mica liat amb altres coses però... aviat ho arreglaré. I em penso que aprofitaré per renovar la imatge perquè, encara que els darrers mesets he estat allunyat d'aquí, aquest novembre ha fet 5 anys que tinc el blog obert... jeje :P

A veure si trobo temps per ficar'm-hi carai!

Prejudicis errònis

2009-11-19T08:29:00.003+01:00

Avui, un de molt petit m'ha donat una bona lliçó. Eren prop de dos quarts de vuit del matí quan el Xip, el meu gos, s'avançava cercant noves olors pel trist passeig de la via que tenim per Vilafranca. Despuntava el dia però l'enllumenat il·luminava el carrer encara mig enfosquit. Una petita brisa freda es ficava pels plecs dels guans i del coll fent sentir la tardor a flor de pell. Uns metres més avall, just on encara aguanta una de les belles fonts Vilafranquines, un home de 60 llargs descansava sobre la pedra freda d'un banc. I davant seu, just a la valla de la via, un petit gos, de pota curta, pèl marró mig enremolinat... i deslligat.

El primer pensament que em ve al cap és: -Suposo que l'aguantarà quan m'acosti amb el gos? - Una resposta que es s'ha fet palesa amb un altre gos que venia del fons de l'escena. El petit gos ha sortit disparat, però com que l'altre (un pastor alemany) era petit d'edat, he pensat que no hi ha hagut enfrontament.

Deixem-ho clar. La meva experiència amb gossos petits han estat de diverses classes, que es van sumant:

1. El gos és una mitja puça peluda que no sap fer res més que bordar, grinyolar i emetre uns sons terriblement estridents.

2. Una altra situació és similar a la primera amb l'afegit de que el gos està deslligat i l'acompanya un amo (llegir genèric) que, sense cap mena de vergonya deixa l'animal deslligat davant d'altres gossos. I sense pressa deixa que el seu gos s'acosti amb aires de prepotència i amenaçadors a un altre gos.

3. La següent situació afegeix un comentari poc afortunat de l'amo (recordeu, genèric!) on t'atziva, sense pudor i amb tota la cara del món: - Nen! Agafa aquest gos eh?! Que no mossegui! - o sinó un - Agafa bé el gos, que és més gros!. Vaja, que et venen ganes d'escupir un "Vagi-se'n a cagar a la via" (mai més ben dit!)-

4. Però el millor dels millors (com dirien a l'APM) és la situació (aquest cop és única, només m'ha passat un sol cop) que vaig viure al Parc Tívoli on jo anava amb dos gossos: el Xip (que aleshores tenia prop de 6 mesets) i el Taro (un pataner de 2 anys). Travessava de punta a punta el Tívoli cap a la plaçeta dels Boters quan va venir disparat un gos petit, blanc, de pèl arrinxolat, bordant (evident!) i deslligat! Aquell gos, en un moment donat va mossegar a la cara del gos gran (el Taro) deixant-li una petita marca sobre l'ull que encara avui se li pot veure.

Ep! Amb totes aquestes l'amo (és diu Quim i és del 85 o 86) estava davant mirant's-ho!. El petit gos seguia bordant i jo intentava contenir els meus gossos. Quan el molt desgraciat va intentar mossegar al petit... doncs, el gran va fer les seves funcions i se li va tirar a sobre (amb la boca oberta és clar). En aquell moment vaig utilitzar el meu peu (mans ocupades per dos grans gossos) per apartar el petit fill de la gran **** per evitar que sigués devorat pel meu gos. Llavors l'amo va reaccionar, dient-me de tot i més perquè havia "xutat" el seu gosset (ull! Jo portava espardenyes sense veta).

Vaig marxar i dies més tard aquest amo (recordeu que es diu Quim i viu a prop del Tívoli) em va agafar pel carrer i em va amenaçar que m'apallissaria perquè el seu gosset (l'únic que va mossegar!) estava al veterinari, mig mort, per culpa de la meva "patada" (segons la seva versió).

Tornant al tema, ara ja saber perquè no m'agraden aquestes bèsties petites. Doncs bé, he baixat del passeig i m'he posat a l'altre costat del carrer per evitar el gos, però al tornar a entrar més avall, el gosset ha sortit disparat cap al Xip. Jo no he fet res, m'he limitat a aguantar (també perquè el Xip acabava de deixar-me un regalet).

El gosset ha fet un parell de grunyits però de cop, estaven tots dos quiets sense dir res, olorant-se i movent la cua. Moments més tard, el gos petit estava amb les potes del davant recolzades al pit del Xip per poder arribar al morro, jeje. Llavors ha arribat l'amo, educat, tranquil, ha agafat el gos i ha seguit el seu camí.

Llavors he pensat que aquell gos era ben maco i molt educat (com l'amo!). I també he pensat en els prejudicis que havia tingut, en la tensió que m'he generat per un prejudici a una situació.

Aprenem-ne. Els prejudicis no són gaire bons.

Yo me mondo, jajaja!

2009-11-03T21:38:00.003+01:00

Castellà per prescripció mèdica? xD

Pels del Facebook: http://www.youtube.com/watch?v=ey_uzcBYjrA

How cruel are adults!

2009-09-18T21:00:00.000+02:00

Festa Major 2009

2009-08-27T12:48:00.005+02:00

Ja està. La Festa previa s'ha acabat. Després del Sopar de Caps de Ràngers, el concert al Noi-Noi amb la Banda del Drac i el Figatrònic, podem donar per tancada la prèvia a la Festa Major d'enguany. Ahir, amb la penjada d'estelades va començar un any més el període de Festa més gran de l'any; 7 dies de festa non-stop.

Per cert, la penjada d'estelades cada any millora substancialment. Ahir van presentar una Guita que estava molt currada. Es veu que el cap de la Guita l'ha fet una tal Blanca que és una escultora que també va construir el Xilé del BalldeFoc. Molta festa, gralles, guita, els SexesFoc de Sant Cugat i el segadors! Això sí que mola!

Tanmateix, van tornar a apareixer els dos feixistes de torn que van cremar una bandera espanyola. Personalment no hi ha gaires actes tant repudiables com aquest. Sobretot perquè a mi em rebentaria que algú cremés la senyera símbol de la meva terra. Però vaja, així són aquests antifeixistes superguais. Nota mental: Molt punkis però no saben cantar els Segadors.... que era un xiuxiueig en la llunyania. Molt de puny alçat però poca cosa més.

I després vam passar a l'ajuntament a veure una mica de castells! Si tot va com ha d'anar, tindrem un Sant fèlix dels millors, jeje!

Comencen els concerts nit rere nit i actes i més actes dia rere dia. Per fer boca avui tenim la presentació del nou ball de bastons i un concert a la plaça Jaume I, i demà pregó i concert amb Getrudis i Manolos. Uooooo!!!

Visca la Festa!

Vacances

2009-08-23T13:27:00.006+02:00

Ja ho deia jo que a l'estiu no toco el portàtil; i el blog n'és un exemple. Els últims anys m'ha passat que durant el curs lectiu he actualitzat amb regularitat el blog mentre que a l'estiu no. I no vol dir que no tingui coses a dir o que no em passin coses... que de fet és al revés. Crec que simplement és perquè no utilitzo l'ordinador per poca cosa més que escoltar música, mirar correus electrònics i riure amb algun vídeo del YouTube. O potser és que fa massa calor per estar tancat a l'habitació?

Si he de dir la veritat, aquest any ha estat falta de temps. I que consti que no és una crítica. Em molen molt aquests estius a tope que no pares ni un moment i que després resten al record d'un gran estiu. Començant pel Casal d'Estiu, empalmant amb les festes majors dels pobles i acabant amb la Festa Major seria, evidentment, un estiu normal per a un vilafranquí qualsevol. Però no acaba aquí la cosa...

Tot va començar amb el concert de Manu Chao a Mataró. Quina festa, quina gresca.... i què coi! Manu Chao tio! Únic concert a l'estat Espanyol.... uuuuh i jo hi era! Però això era un 4 de juliol. I el dia previ i posterior a aquest concertàs també hi havia el ViJazz. Un Vijazz que divendres va ser normalet... però que diumenge vam començar a les 6 de la tarda i vam acabar massa tard (però massa!). I l'endemà tots a treballar eh! Que no hi ha excusa.

I després va venir el Calima! Amb D'Callaos i molt més. No tinc fotos del Calima però sí del Concert de Manu Chao on també vam poder gaudir de D'Callaos en un megaescenari i una pila de caps i peus.

Acabat el Casal d'Estiu arribava el mes que esperava amb candaletes: l'agost i els camps d'estiu. Però abans.... m'esperava una muntanyota de 3.404 metres: l'Aneto. Oh hi tant que vaig arribar al cim! Amb grampons, piolet, ulleres i anorac, però pels meus ****** que arribaria al cim.

I després, de campaments! Oh que bé!! Primer amb els llopiels, a fer unes prèvies abans de marxar amb els meus estimadíssims caps i nens i nenes cap a Gósol i el magestuós Pedraforca que ens esperava allà, just al costat del terreny. Això sí, va ploure el que no ha plogut en tot l'any a Vilafranca. Vam muntar plovent, i va seguir durant un parell de dies més. La resta.... pluja de 6 a 8 del vespre; sistemàticament cada dia dels campaments. Però vaja, això no va fer que entre caps i nens i nenes convertíssim aquests campaments en un dels millors i que recordarem durant molt anys per totes les anècdotes i perills que vam passar...

Pujant al Pedra...

I baixant-lo...

I jo estic aquí, davant l'ordinador, passant molta calor just abans de dinar, esperant amb molt de desig que s'acosti aquesta Festa Major!

Que ja sento soroll a gralles entonant el toc d'entrada a la plaç....

Ui, em truquen al mòbil!

Imatges: Xesco Boix

2009-07-21T16:32:00.002+02:00

Font: www.xesco.cat

Aprendre a escriure...

2009-07-12T23:42:00.000+02:00

L'escoltisme

2009-06-23T12:19:00.002+02:00

“La vida a l’aire lliure és el veritable objectiu
de l’escoltisme i la clau del seu èxit”

Referència: BADEN POWELL, Robert. Fundador de l'escoltisme i el guiatge.

El nombre de la rosa

2009-05-24T12:22:00.002+02:00

"La risa mata el miedo, y sin el miedo no puede haber fe;
porque sin miedo al diablo ya no hay necesidad de Dios."

Referència: ECO, Umberto. El nombre de la rosa. 1980

Una vida en un moment

2009-05-23T23:42:00.003+02:00

Una vida en un moment

Autonomia

2009-05-19T01:00:00.007+02:00

"L'autonomia no és només prendre decisions
sinó també sostenir aquestes decisions"

Referència: GÓMEZ, Anna. En una classe de Sociologia de l'Educació. Maig del 2009.

Visual Dictionary Online

2009-05-17T00:12:00.006+02:00

Avui he trobat aquesta pàgina web d'un Diccionari visual online. He estat navegant per la web i l'he trobat tant i tant interessant que m'he passat els darrers minuts enviant a tort i a dret l'adreça web a totes les persones que conec que els pugui ser d'allò més útil: mestres d'anglès (majoritàriament) Però clar, no podia oblidar-me del meu racó més estimat: el meu blog.

I és que el nom és Visual Dictionary Online i té una pila de imatges de tot tipus i categoria amb etiquetes i vocabulary de les parts, elements o segments de cada una de les imatges que apareixen. I tot en anglès!

Una maravella de l'Internet per a les escoles de primària i secundària dels països amb anglès com a llengua estrangera.

Visual Dictionary Online

A partir d'avui el podreu trobar a l'apartat "Documents"

PS. Visca el Barça! I ja en tenim dos!

Maleïts sigueu!

2009-05-14T11:52:00.012+02:00

VISCA EL BARÇA?!
SAURA DIMISSIÒ!

18 de març del 2009 - A cops de Porra

14 de maig del 2009 - Amb pilotes de goma
Càrrega a Canaletes - Copa del Rei

12 de juliol del 2009? - Properament a Catalunya...

Imatges: Manifestació anitglobalització a Gènova el Juliol del 2001

Perquè serà...

2009-05-01T11:39:00.003+02:00

Avui m'agradaria dedicar un espai a un dels gran programes del panorama actual televisiu. D'entre tota la merda i porqueria, pudenta i pedant, que apareix per la caixa tonta, hi ha alguns programes que resalten per la seva qualitat... i quina qualitat nano!

I d'entre aquests hi ha l'Alguna Pregunta Més, conegut més per APM. Un programa de zàping que ha trencat esquemes, que va més enllà de la simple recopilació d'imatges i pifies... és el toc original d'utilitzar altres imatges de televisió per comentar les noves pifies i situacions de la setmana. I clar... el repartori va augmentant. Qui no recorda les primeres èpoques de l'APM on utilitzaven la imatge d'aquella noia vestida de Sadomasoquista amb el fuet... Zas! I ara ja tenen les plantofades, els Xofs... i tota la saga de culers, que ajuden moltíssim.

Un gran programa amb cada vegada més novetats: Xofs, Sputnik, Per un Tub, La parabòlica, Desinformatiu, El defensor de l'espectador (100% culers).... i l'immillorable Pressing APM (els famosos contra les seves pífies). Clar que venint de persones com en Carles Capdevila, què et pots esperar... un programa immillorable i amb contingut.

Que segueixin així, perquè milloren la qualitat de vida dels catalans i catalanes (i dels espanyols que ens miren pel YouTube).

25 anys sense ell

2009-04-24T09:52:00.006+02:00

Aquest any ha sortit un llibre biografic de Xesco Boix, a través de les entrevistes amb familiars, amics, coneguts, educadors, cantants... un íncreible llibre que us recomano que aconseguiu de seguida, perquè s'esgotarà... segur.

I remenant per internet he trobat aquest vídeo que conté una frase que m'ha impactat...

"Tant de bo pugui cantar amb els vostres fills d'aquí a 25 anys, us imagineu?!
Què serà de nosaltres d'aquí a 25 anys..."

Quina llàstima no haver pogut gaudir d'aquest gran home en directe. I pensar que m'he educat (entre d'altres) amb la seva música, amb els seus contes i les seves rondalles...

Feliç St.Jordi

2009-04-23T00:57:00.002+02:00

Bé, a aquestes hores de la nit ja puc desitjar-vos un feliç i assolellat Sant Jordi. I de pas us vull convidar a llegir una cita de la meva darrera adquisició bibliogràfica, el meu autoregalat llibre de sant Jordi: Xesco Boix. Història de la nostra Història. M'he llegit unes quantes pagines mentre venia de Vic amb el tren de les 20.46 (he arribat a Vilafranca a les 23.40) i crec que és dels llibres que em llegiré una vegada i una altra... i a més té un CD inèdit d'en Xesco Boix!

Apa, feliç Sant Jordi a tothom.

"Aquests nens que vénen de fora, si els estimem, els farem nostres.
No pateixis, que ja parlaran català." [Xesco Boix]

Ref: PANYELLA, Lluís; HERNANDEZ, M-J. Xesco Boix, història de la nostra història. 2009

Tu mateix

2009-04-21T12:40:00.004+02:00

"Hom aprèn a viure no pas a base de sentir la vida dels altres sinó tot vivint la pròpia vida; perquè les paraules són infinitament menys importants que els actes"

Referència: NEIL, Alexander Sutherland. Summerhill. Eumo: Vic, 1986.

Hit caramellaire'09

2009-04-20T18:21:00.008+02:00

El gran vídeo de dissabte a la nit!

Nota: Gràcies a aquesta "mare-del-cau" que ens va gravar. Mil petons!

No tinc Facebook

(pa-para-pa-paaaaa)

M’he posat els pantalons de pana,
Mocasins, i una americana
Barón Dandi d’aquella del meu avi
Diu que així festejava amb tot el barri.

Saps molt bé que no tinc cobertura,
I que el bus aquí mai no s’atura
La TDT encara no ens arriba
T’enviaré una carta cada dia.

NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
AIXÒ QUE TOTHOM TÉ ARA
NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
DIUEN QUE ÉS L’ÚLTIMA MODA.

“HAY QUE PONER INTERNÉ”
JA M’HO DEIA LA PADRINA
QUE ÉS LA MANERA MÉS FÀCIL
DE QUE ET PLOGUIN LES PUBILLES!

(pa-para-pa-paaaaa)

Vaig trobar-te aquell dissabte a la nit
En aquell bar tan atapeït
Vam xerrar i ballar ben arrambats
Mentre compartíem combinats.

Saps molt bé que vaig enamorar-me
Jo tenia esperança en això nostre.
Vaig quedar-me sense provar el postre
I ara no sé on collons trobar-te.

NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
VULL TASTAR AQUESTES MAMELLES
NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
PER AIXÒ CANTO CARAMELLES.

A LA MERDA L’”INTERNÉ”
QUEDEM AL BAR DE “LA ESQUINA”
CAFÈ, CIGARRO I CAGARRO
I DESPRÉS JA NO T’HO EXPLICO!

(pa-para-pa-paaaaa)

Free of plastic bags

2009-04-16T23:23:00.002+02:00

Val la pena?

2009-04-07T11:28:00.003+02:00

Ja tinc la resposta a les preguntes que em voltàven pel cap fa uns dies...

Sí, val la pena

Se'ns pixen a sobre...

2009-04-04T03:19:00.004+02:00

Fent una pausa per recuperar forces per seguir estudiant, llegint, redactant... estava pensant el perquè estic aquí, a aquestes hores de la nit, davant el maleït ordinador amb música pensativa i una pila de teories i metodologies que he d'estudiar i saber explicar en anglès.

I una de les possibles respostes m'ha vingut al cap. De tots és sabut que els estudiants tenim una setmaneta de vacances, cert?! Però sí ets d'aquests inquiets que t'agrada participar dels moviments de lleure educatius acabaràs fent una sortida algun d'aquests dies, i més llarga de l'habitual, amb la corresponent feina que hi ha darrera... i invertint part del teu temps lliure en això.

Amb tot no és excusa davant exàmens i feina... perquè és voluntari, i omple... i això et fa avançar feina, dormir poc, moure horaris, adaptar-te, sacrificar-te... però la qüestió que m'ha sobresaltat mentre llegia la metodologia del Silent way és... Val la pena? Compensa aquest esforç quan d'altres no el fan?

Al llarg de 5 anys he cregut fermament que sí. Potser ara m'ho plantejo perquè estic certament cansat. M'he llevat massa aviat per estudiar i avançar feina. I encara estic aquí! Sí, he pogut dormir al tren (o que bé!) i al llarg de la tarda no he fet res... d'estudi, és clar. A les 3.30 tenia classe i a les 16.45 pujava al tren per baixar a una Vilafranca que m'esperava per anar a comprar el menjar de la sortida i preparar el material... junt amb altres companys. Sopar, una mica més de feina i una Bridget Jones per riure una estona. I després... més feina.

Quan l'esforç que dediques a algunes coses no s'estableix de la mateixa manera des de totes les parts implicades és quan un es pregunta sí hauria d'enviar-los a pendre vent, o sí cal continuar i valorar (que ja ho tinc present) als pocs que sí s'esforcen i estan al peu del canó participant i servint-se de les activitats que apliquem segons el nostre criteri o de les seves pluges d'idees. Quan uns pocs creen un ambient que distorsiona al grup, quan uns pocs generen una sensació de desànim, quan uns pocs són responsables directes de la impossibilitat de fer activitats... arriba el punt en què desitges de tot cor que no apareguin, per així poder tenir una bona activitat amb la participació activa i sense distorsions dels que sí volen participar...

Però també frustra la sensació de la intravaloració de la tasca. Les hores que passem fent reunions, pensant com arreglar un caos, com motivar, com atraure, com regerenar un grup, com fer activitats atractives i que els engresqui... sembla que no tinguin cap mena de pes i importància en una feina com la nostra.

No fotem. La nostra feina és voluntaria i sense ànim de lucre, però no som altruïtes al 100%. Necessitem que l'esforç es recompensi amb un simple gràcies o una refotuda assistència. Un intenta fer-ho al millor possible, buscant complaure sense perdre els objectius inicials, fent feina, reunions, gastant diners i molt de temps... tot plegat per a res?!

Tornaré a la feina abans que m'atrapi la son.

Nou Document!

2009-03-25T02:25:00.002+01:00

Aquí teniu el recull d'idees de les Jornades d'Educació Emocional i Social que van tenir lloc els dies 6 i 7 de març a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic.

Jornades d'Educació Emocional i Social 2009

Mercenaris

2009-03-18T19:34:00.003+01:00

REPRESSIÓ POLICIAL A ESTUDIANTS

No és una manifestació d'extrema esquerra, no hi ha pedres,
ni coctels molotov, no hi ha violència... NOMÉS HI HA LLIBRES!

1a càrrega policial a Pl. Universitat

Els estudiants es tornen a concentrar al Palau Robert...

2a càrrega policial al Palau Robert

A Grècia va començar així...