Utrans va assistir el passat dia 25 de febrer de 2026 a la interessant i oportuna jornada debat «Com consolidar un model compartit per a la promoció de la formació al llarg de la vida a Catalunya: Aliances i col·laboracions de l’ecosistema», organitzada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.

La jornada va tenir com a punt de parida el document «El paper de les institucions d’educació superior en la promoció de la formació al llarg de la vida a Catalunya». Aquest és el nostre resum de les principals aportacions.

La formació al llarg de la vida representa un canvi profund en la manera d’entendre l’educació. Ja no es tracta d’un procés limitat a una etapa concreta, sinó d’un itinerari que acompanya les persones al llarg de tota la seva trajectòria personal i professional. Aquest enfocament situa les persones al centre del sistema formatiu i assumeix que les seves necessitats d’aprenentatge evolucionen amb el temps, en funció dels canvis vitals, professionals i socials.

En aquest context, el sistema educatiu ha de ser més flexible i integrat. Les persones han de poder entrar i sortir dels diferents espais formatius segons les seves necessitats, sense barreres rígides entre institucions o etapes educatives. Això implica superar una visió lineal de l’educació i avançar cap a itineraris personalitzats que permetin adquirir competències i coneixements en diferents moments de la vida, més enllà dels títols acadèmics tradicionals.

A més, la formació permanent té un impacte directe en la transformació social i econòmica. Les institucions d’educació superior hi tenen un paper clau, especialment a través de la seva anomenada tercera missió: la transferència de coneixement cap a la societat. Això implica col·laborar amb empreses, institucions i agents socials per generar talent, impulsar la innovació i contribuir a una ocupació de qualitat i inclusiva, amb un impacte real en les persones i en els territoris on viuen.

La formació al llarg de la vida no depèn d’una única institució, sinó que es construeix a partir d’un ecosistema ampli d’agents educatius, socials i econòmics que col·laboren per oferir oportunitats d’aprenentatge a la ciutadania. Aquest ecosistema, a Catalunya està format per:

• Les universitats. La nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) impulsa una universitat més oberta a persones de totes les edats i reforça les titulacions de formació permanent, com ara els màsters de formació permanent, els diplomes d’especialització i els diplomes d’expert o experta. En aquest marc també es promouen les microcredencials, cursos breus amb reconeixement acadèmic orientats a l’actualització de competències.
• Els centres de formació professional. Amb la nova Llei d’FP, aquests centres es configuren com a institucions de formació al llarg de la vida i ofereixen certificats professionals, cursos d’actualització i cursos d’especialització que funcionen com a màsters de formació professional.
• El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Desenvolupa programes formatius orientats a millorar la qualificació professional i facilitar la inserció laboral de les persones participants. A aquesta oferta s’hi suma la formació que impulsa el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, adreçada principalment a persones treballadores ocupades que necessiten actualitzar competències i coneixements específics.
• Organitzacions patronals, sindicats, cambres de comerç, agències de promoció econòmica i organitzacions formatives públiques i privades. Les empreses també tenen un paper cada vegada més rellevant en el desenvolupament de la formació dels seus professionals.

Aquest ecosistema divers permet construir itineraris formatius flexibles i connectats amb les necessitats reals del mercat laboral, i facilita que la formació permanent sigui una eina efectiva per a millorar la qualificació professional i promoure oportunitats al llarg de tota la vida.

Les microcredencials s’han convertit en un dels instruments més innovadors per a impulsar la formació al llarg de la vida. La seva importància ha estat reconeguda a escala europea amb la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 2022 relativa a un enfocament europeu de les microcredencials per a l’aprenentatge permanent i l’ocupabilitat.

Bàsicament, les microcredencials són resultats d’aprenentatge obtinguts a través d’experiències formatives breus i especialitzades. A diferència dels programes acadèmics tradicionals, les microcredencials permeten adquirir competències molt concretes en períodes de temps més curts i amb formats flexibles.

En el cas d’Espanya, les microcredencials universitàries solen tenir una durada d’entre 1 i 15 crèdits ECTS i estan pensades especialment per a persones adultes que volen actualitzar coneixements, adquirir noves habilitats o adaptar-se a les demandes canviants del mercat laboral. Aquest model facilita processos de requalificació en el reciclatge professional i la millora de competències.

A Catalunya, el desplegament d’aquest model s’ha impulsat a través del Pla Microcreds del Ministeri d’Universitats, que destina recursos específics per al desenvolupament d’aquesta oferta formativa fins a l’any 2026. Les universitats catalanes ja han començat a implementar aquesta tipologia d’oferta, amb l’objectiu d’oferir itineraris formatius modulars que puguin combinar-se al llarg del temps.

Aquest enfocament permet que les persones construeixin trajectòries d’aprenentatge més flexibles i adaptades a les seves necessitats. Cada microcredencial certifica l’adquisició d’un conjunt concret de competències i pot formar part d’un itinerari més ampli de qualificació.

Una part important del futur de les microcredencials passa per la formació en línia. La flexibilitat que ofereixen aquests cursos breus fa que molts d’ells es desenvolupin en entorns digitals, cosa que permet conciliar l’aprenentatge amb l’activitat professional i els compromisos personals dels participants.

Tanmateix, el desenvolupament d’una formació en línia de qualitat requereix metodologies i estàndards específics. Un dels més importants és l’SCORM (Sharable Content Object Reference Model), un estàndard internacional que permet crear continguts educatius digitals estructurats, reutilitzables i compatibles amb diferents plataformes d’aprenentatge o LMS.

Els materials desenvolupats amb SCORM es construeixen com a unitats d’aprenentatge interactives que poden integrar vídeos, exercicis, simulacions, preguntes d’avaluació i altres recursos multimèdia. A més, aquest estàndard permet registrar el progrés de l’alumnat, monitorar l’activitat d’aprenentatge i garantir que els continguts funcionin correctament en diferents entorns tecnològics.

Això és especialment rellevant en el context de les microcredencials, on el disseny pedagògic ha de ser molt eficient. En cursos de curta durada, els continguts han d’estar molt ben estructurats i orientats a l’assoliment de competències concretes. Si els materials digitals no estan ben dissenyats, el risc és generar experiències formatives poc atractives o excessivament teòriques.

Per aquest motiu, la producció de continguts SCORM requereix una combinació de coneixement pedagògic, disseny instruccional i competències digitals. L’objectiu és transformar el coneixement en experiències d’aprenentatge dinàmiques, interactives i centrades en l’usuari.

En el desenvolupament de microcredencials digitals, apostar per estàndards com SCORM no només millora la qualitat dels continguts formatius, sinó que també garanteix la seva escalabilitat i reutilització. Això facilita que les institucions educatives i les organitzacions puguin oferir programes de formació més accessibles, adaptables i alineats amb les necessitats del món professional.

Utrans és especialista en la transformació d’aquesta oferta formativa en materials d’aprenenetatge per la formacio digital. Descarrega’t la nostra guia per introduir progressivament aquest canvi!

The post Quines són les claus per a la formació al llarg de la vida? appeared first on Utrans.

L’homenot

No té sentit ja repassar aquí la seva trajectòria vital i professional perquè és coneguda per tothom i perquè no hi podem aportar res més. Tanmateix, sí que volem afegir-nos al clam  col·lectiu de l’agraïment a en Paco per haver coincidit a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Fundación Conocimiento y Desarrollo i en tantes altres ocasions professionals i personals.

Ens atrevim a dir que en Paco ha estat un homenot, en el sentit que Josep Pla en podria haver fet la seva glossa com a personatge fora d’allò habitual i que supera el conformisme, la ignorància o el negativisme.

En Paco ha estat un home vital, heterogeni, un renaixentista pels seus múltiples interessos, un activista amb grans mitjans a l’abast que s’ha implicat en tots els reptes propis del temps que li va tocar viure. I s’hi implicava per causa d’un deure moral, pel seu sentit de millora de tot allò que era col·lectiu: el desenvolupament econòmic, la qualificació professional de les persones, la cultura i el coneixement.

La sort de coincidir

En Paco sempre tractava amb qüestions serioses i àdhuc compromeses (transmetre coneixements als seus alumnes, recuperar l’ancestral receptari català, dirigir una empresa, implicant-se en organitzacions per a la transformació social…) i tothom al seu voltant mirava de demanar-li consell, de treure suc del seu coneixement i compromís.

Així, en Paco sempre sabia respondre amb humor, relativitzant les qüestions espinoses i fent comentaris intel·ligents per a respondre els assumptes que se li plantejaven, sempre sense pontificar, valorant totes les arestes i la complexitat de les coses. El temps l’havia convertit en un savi.

En Paco era polifacètic i ens ha llegat lliçons de responsabilitat, civisme i compromís, fent la seva i gaudint de la vida. A Utrans prenem nota del seu pas entre nosaltres i seguim intentant aplicar els seus consells. Molt especialment, en millorar la gestió de les organitzacions que poden generar canvis en la societat, com són l’educació o la cultura. I afinant en la gestió de les mateixes, un dels grans cavalls de batalla d’en Paco: visió, objectius, dissenyar una estratègia, dissenyar accions, proposar indicadors i gestionar persones.

Sigui com sigui, no podem més que estar agraïts perquè les nostres trajectòries han coincidit amb en Paco en molts moments.

Ha estat una gran bona sort.

The post Gràcies, Paco. appeared first on Utrans.

Tanmateix, el canvi tecnològic, la digitalització imparable i l’increment de la complexitat ens ha fet ser conscients que la renovació és inevitable. Per exemple, els productes finals dels treballs de consultoria no poden concebre’s, crear-se ni lliurar-se de la mateixa manera ara que fa vint-i-cinc anys.

La competència en la creació de productes de base multimèdia i digital, com per exemple webs i serveis vinculats han esdevingut clau. I incorporar habilitats de disseny gràfic i comunicació per als nostres clients també ha estat estratègic.

El coneixement i domini d’aquests nous recursos professionals ha comportat la consolidació d’una cartera de nous serveis i clients. Alhora, també ha transformat la manera de treballar internament, sumant trajectòries i incorporant noves competències als perfils professionals de l’equip.

Cal reconèixer, malgrat tot, que aquest procés ha estat sovint acomboiat per la incertesa i que ha calgut requalificar-se, obligant-nos a sortir d’allò que comunament s’anomena la nostra «zona de confort». La gestió del canvi no és quelcom fàcil d’aplicar-se a un mateix malgrat que com a empresa consultora els nostres clients ens demanin consell sobre com fer-ho.

Per a aquest any 2026 esperem el salt qualitatiu que culminarà el procés de canvi iniciat fa uns anys. Continuarem treballant amb algunes de les institucions culturals més importants del país oferint serveis d’assessorament estratègic i comunicació. Treballarem també per a institucions vinculades a l’educació superior, tant en l’acompanyament a l’alta direcció com en la reformulació de les metodologies i els continguts docents a partir de la formació en línia o e-learning. Ens ocuparem de la comunicació corporativa d’entitats del tercer sector i de fundacions de base empresarial. 

A Utrans encarem els reptes del 2026 en el sentit que ja avançàvem en el post Canviar per a continuar, i en la confiança que serà un bon any tant per a nosaltres com per a als nostres clients, nous i antics.

Per tant, anem marcant una evolució que assegura la continuïtat del nostre projecte empresarial, eixamplant-lo sense renunciar a res, amb noves incorporacions de talent jove altament qualificat i endinsant-nos en noves àrees d’activitat professional.

Ara l’aposta és per a endinsar-nos en els nous serveis de comunicació corporativa i especialització en e-learning.  Així, en els darrers anys, a Utrans hem sabut consolidar un nou equip que pilotarà aquests nous serveis.

Ens agrada pensar que durant aquest 2026 veurem el que podem anomenar el turning point o moment de consolidació del canvi que venim fent en els darrers anys.

The post Perspectives 2026 appeared first on Utrans.

Quines necessitats cal atendre en cures?

Les cures són un conjunt de serveis que cal entendre com a ecosistema. Les persones que necessiten cures acumulen sovint més d’una condició alhora: l’envelliment conviu amb discapacitats físiques, intel·lectuals i malalties mentals i també amb diagnòstics com el TEA i realitats de vulnerabilitat social. Les cures encara recauen en gran part en les famílies, persones cuidadores invisibles allà on no arriba l’ecosistema. No és un atribut individual, és una situació relacional i comunitària.

Les necessitats comencen per la cobertura bàsica:

• Hores suficients d’atenció domiciliària.
• Centres de dia amb més places reals.
• Accés assequible a productes de suport, adaptacions i assistents personals.
• Cal salut comunitària que no expulsi a l’hospital el que hauria de resoldre el barri.
• Més recursos i dispositius de psiquiatria i psicologia pública sense llistes de mesos d’espera per a ser atès.

En definitiva, cal més atenció a les persones cuidadores amb serveis de respir familiar, suport pel benestar emocional i recursos per a evitar que se sentin culpables per no poder sostenir les situacions vitals en les que es troben. Per a avançar cap a aquests objectius, cal integrar més la informació, més professionals, més coordinació i menys burocràcia. Les persones cuidadores també necessiten punts únics d’atenció que siguin útils i empàtics.

En definitiva, el problema central no és només la manca de recursos sinó també el disseny fragmentat que obliga a repetir explicacions, informes i energies. Les cures han de facilitar la vida quotidiana des del respecte i no des de la desconfiança administrativa.

Què és l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària?

El Parlament de Catalunya, el dia 19 novembre 2025 va aprovar la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària. L’Agència es concep com a un organisme que permetrà unir, per primera vegada, la planificació, la governança i l’acció conjunta dels sistemes de salut i de serveis socials. L’Agència té per objectiu fer possible la transformació del model d’atenció a les persones amb necessitats socials i sanitàries concurrents al llarg de totes les etapes de la vida.

L’Agència neix amb l’encàrrec de trencar la separació entre drets socials i sistema de salut i, per tant, haurà de planificar, coordinar i impulsar polítiques integrades. També haurà de fer interoperables els sistemes d’informació com a pedra angular de l’ecosistema de cures.

L’Agència tindrà un sistema de governança compartida amb els departaments de salut i drets socials, els ens locals i el Tercer Sector. En conseqüència, aquest sistema de governança plural és la seva millor carta de presentació, però també el seu repte més gran davant el risc de paràlisi o inoperància. La funció principal serà dissenyar rutes de cures integrades per a evitar duplicitats i solapaments mitjançant un pla únic de cura per persona. També haurà d’introduir sistemes de pagament per resultats i valor.

Valoració: impacte en les persones i riscos

Pel que fa a recursos, la nova Agència té previst un desplegament ràpid de sis mesos, segons estableixen els estatuts i un any per a estar plenament operativa. Malgrat aquestes bones perspectives, no hi ha números públics tancats del pressupost inicial ni de la dotació d’equips. Caldrà veure com es concreta el múscul operatiu de la nova estructura i l’organigrama final que en resulta per a contractar cures, retenir professionals i alliberar temps de descans per a les famílies.

D’altra banda, és reconegut que en relació a la provisió de cures hi ha una mancança estructural de recursos econòmics per a reforçar els serveis i els dispositius de cures. A més, també hi ha un risc en  la mesura del valor, doncs parlar de resultats en cures és delicat: els indicadors haurien de reflectir la complexitat real i que es valori de manera equànime tant la cura intensiva com la cura més humana.

Altres riscos que poden hipotecar l’èxit de l’Agència podrien ser, entre altres:

• La gestió de la privacitat de les dades, atès que operar entre diferents sistemes pot vulnerar protecció si no es fa bé, vetllant sempre per la seguretat, la transparència, els drets digitals i el consentiment real de l’usuari.
• La reducció dels tràmits burocràtics vol dir més simplificació i reescriure procediments, no només superposar-los sota el logo de la nova Agència
• La impossibilitat de definir i disposar d’un o nou professional referent estable que facilités a les famílies l’accés ràpid als dispositius de cures o més atenció domiciliària que evités la institucionalització.
• La cobertura real dels serveis de cures, que deriven de la llei de dependència de l’any 2007. Les hores de SAD continuen sent insuficients, les places públiques de respir són escasses, la figura de l’assistent personal és molt poc present i l’atenció en salut mental (CSMIJ, CSMA, GSAMs, entre altres) és massa lenta.
• Coordinació, finançament i reconeixement vers les entitats del Tercer Sector que també posen a disposició recursos i serveis de cures, sempre amb un gran compromís, vocació de servei i professionalitat. L’ecosistema català de cures no s’entendria sense les entitats d’impuls privat i amb vocació social que sovint van per davant de la pròpia administració pública en innovació i pro activitat.

Endavant amb l’AGAISS-Cat

En definitiva, existeix consens que el problema de les cures a Catalunya no és el diagnòstic sinó la priorització política i pressupostària. Addicionalment, les famílies viuen un dèficit d’informació a l’hora d’accedir a recursos i dispositius de cures, així com d’uns recursos reals d’acollida al món de les cures quan apareix la necessitat, molt sovint de manera inesperada. Cal, per tant, compartir finestretes, dades i llenguatge.

Des d’Utrans, que hem participat en diferents col·laboracions professionals centrades en la provisió de serveis de cures amb entitats com Barcelona Activa o la Diputació de Barcelona, animem les responsables públiques a treballar per a una integració real i no només nominal, lluny de barreres administratives, visions poc àmplies que no posen la persona al centre i cobertures fragmentades. Cal lideratge clar i objectius públics mesurats. També aconsellem un sistema de control social independent, que faciliti el retiment de comptes en aquest procés d’integració.

En qüestió de cures, cal fer un tomb que redueixi portes d’entrada a l’ecosistema de cures, afegeixi més hores d’atenció i simplifiqui circuits. Seguirem el procés de l’AGAISS-Cat de ben aprop!

The post Reforçar les cures: perquè, com i per a qui? appeared first on Utrans.

Satisfacció i orgull de formar part de la societat catalana

Les persones necessitem viure en entorns segurs i acollidors, on sigui possible portar a terme els nostres projectes de vida. Tothom té el dret i la necessitat de sentir-se acollit dins del cos social: una societat cohesionada pot abordar els reptes que té plantejats amb més garanties d’èxit.

En ple segle XXI, la societat catalana té reptes al seu davant que poden menyscabar l’orgull i la satisfacció de pertànyer-hi. Quins són aquests reptes? Com són percebuts i viscuts pels diferents grups que conformen la societat catalana d’avui?  En què cal posar l’esforç per assegurar una societat més cohesionada?

El mètode de treball: els punts de vista de la diversitat

Tres van ser els eixos vertebradors per a recollir la diversitat de la societat catalana: edat, origen i territori. A partir d’aquí, es van conformar fins a sis grups d’enfocament d’unes deu persones cada un, sempre amb la màxima paritat de gènere: gent jove entre 18 i 29 anys, gent gran majors de seixanta-cinc anys, residents a l’àrea metropolitana de Barcelona, residents en entorns rurals o no metropolitans, persones amb origen a la resta de l’estat espanyol i persones amb origen fora de l’estat.

Posteriorment, s’establí un procés de treball qualitatiu mitjançant la tècnica dels grups d’enfocament. La recerca s’estructurà en dues rondes de participació en les que cada grup d’enfocament es reuní dues vegades.

La primera fou presencial i les tècniques del Departament de Presidència van ser-hi en streaming. Per tant, vàrem incorporar un equip d’audio capaç d’enregistrar les intervencions amb la qualitat necessària. Conèixer  Normafilms va ser clauc per a disposar de les eines òptimes d’enregistrament, al mateix temps que el client accedia a l’àudio en alta definició al llarg de la sessió de treball i també a posteriori.

Resultats: reflexió i acció

Com a resultat, s’han identificat els aspectes que creen major cohesió social (per exemple, els serveis públics com l’educació o la sanitat i valors com la confiança i el respecte) i els factors que poden crear més divisió (per exemple, l’allunyament de la ciutadania vers la política o les dificultats per a accedir a un habitatge digne).

Igualment, s’han identificat consensos sobre els que bastir línies d’actuació des de l’àmbit públic per a assegurar la cohesió social i la satisfacció de pertànyer a la societat catalana, i es van identificar en quines mesures caldria centrar els esforços en el curt, mig i llarg termini.

Un dels nostres principals aprenentatges és l’experiència d’haver treballat gairebé amb seixanta persones als espais d’Utrans, que van prendre vida i van acollir tota la diversitat d’opinions i punts de vista. Addicionalment, vàrem activar els nostres millors dots d’amfitrions gaudint de bona gastronomia i de conversa distesa després de cada sessió grupal. En definitiva, esperem haver creat un precedent que de ben segur ens obrirà nous recorreguts per descobrir.

Moltes gràcies a totes les persones que vau col·laborar, molt especialment per haver estat amb nosaltres fins durent totes les sessions compartint la vostra visió sobre la cohesió de la societat catalana i els seus reptes de futur.

The post Cohesió social i valors a la Catalunya d’avui appeared first on Utrans.

Un dret per a tothom

El treball de cures està entrant amb força a l’agenda pública de les administracions públiques. D’ençà l’any 2006, quan es va publicar la Llei de la Dependència, les necessitats s’han anat ampliant i hi ha un debat social sobre com cobrir-les i donar-hi resposta.

Es parteix del consens que qualsevol persona, en un o altre moment de la seva vida, necessitarà cures amb més o menys intensitat, i que aquesta és una qüestió d’interès general que no pot ser una nova causa d’exclusió social i que, per tant, cal treure-la de l’esfera privada i familiar on tradicionalment ha estat. Accedir a les cures és un dret.

Treballant colze a colze amb el municipi

Utrans ha col·laborat amb la Diputació de Barcelona i amb l’Ajuntament de Terrassa per a diagnosticar l’estat de les necessitats de cures, avaluar els serveis i recursos per a atendre-les i valorar quin és l’encaix entre necessitats i serveis.

Mitjançant una metodologia de recerca de base qualitativa (principalment, revisió de documentació ja publicada de projectes anteriors, grups d’enfocament i entrevistes a agents clau de l’ecosistema de cures a Terrassa) es recull de manera exhaustiva i estructurada les necessitats de cures de la població diana i s’elabora el diagnòstic.

Conèixer per a actuar: estratègia

Diagnosticar és el primer pas per a la posterior definició d’una estratègia adaptada a les necessitats de Terrassa. El diagnòstic ha aportat un coneixement de base per al consens que facilita identificar futures línies de col·laboració entre persones amb necessitats de cures, les seves famílies, les professionals del treball de cures (de l’àmbit públic i privat) i responsables públics locals.

Una de les línies estratègiques de futur posa el focus en el desplegament de l’Oficina Tècnica Sociosanitària de l’Ajuntament de Terrassa amb la voluntat d’avançar en la integració social i sanitària. Es tracta d’una mirada integral i holística que identifica i respon a les necessitats de la persona receptora de cures i també de l’entorn que les proveeix, fent atenció a la persona cuidadora.

Si ets un municipi de la província Barcelona i vols conèixer com cobrir les necessitats de cures de la teva ciutadania, vols millorar els serveis municipals d’ajuda domiciliària o activar els esforços comunitaris per a donar suport i ajuda mútua a les filles, esposes, germanes o veïnes… fes un cop d’ull aquí.

The post Aterrant l’estat dels serveis de cures a Terrassa appeared first on Utrans.

Utrans funciona com una família, com una petita comunitat allotjada al barri de Sants des de fa gairebé deu anys. Tanmateix, aquesta aventura va començar l’any 2002 i ja són gairebé 25 anys de trajectòria, més de 220 clients, gairebé 600 projectes… 

La universitat i l’educació superior han estat i són la preocupació principal d’Utrans. Les universitats són organitzacions grans i complexes, liderades per equips rectorals que assumeixen grans responsabilitats i cerquen posicionar-se al capdavant de l’avantguarda en l’àmbit de la recerca, de la docència i en col·laboració amb la societat. 

Aquests són els orígens d’Utrans. Ara bé, tot evoluciona, es transforma i arriba el moment que arriben canvis. Per aquesta raó, aquest post té per títol «Canviar per continuar». 

En Francesc Solà és l’ànima i l’origen de la comunitat Utrans i avui l’acompanya en Pol Solà, fill i company. En aquest projecte, ja fa tres anys que comparteixen la direcció d’Utrans!

Viure en aquest colideratge ens ajuda a obrir nous serveis.

Més de vint anys d’experiència en consultoria estratègica i acompanyament en l’àmbit de l’educació superior, avui a Utrans els complementem amb serveis de disseny web en WordPress, amb una especialització en projectes culturals com per exemple amb el Teatre de Salt; disseny gràfic d’infografies, creació de marca i UX/UI en projectes com el recent SuperCollectors; i especialistes en e-learning, producció SCORM i continguts digitals per a la formació, on hem trobat l’encaix multidisciplinar amb la consultoria estratègica que ja fem amb les universitats del país. 

Aquest catàleg de serveis renovat ha suposat ampliar l’equip i en Pol colidera un equip cohesionat i compromès per a assumir projectes ben diversos que es mouen entre el disseny web, la comunicació corporativa i l’experiència d’usuari en l’àmbit de l’educació superior. 

En Pol, l’Èlia, l’Anna i l’Andrea esdevenen l‘equip que ha aconseguit eixamplar la cartera de serveis d’Utrans i només cal descobrir com donen forma als projectes per a saber que són el soci que necessites per a comunicar, crear una nova experiència d’aprenentatge i construir la teva presència corporativa en el món digital. 

Amb uns anys d’experiència acumulada i amb el colideratge d’en Francesc i en Pol,  a Utrans entrem en una etapa de rejoveniment de l’equip i d’entusiasme. Per aquesta raó, en aquest darrer trimestre del 2025, ens trobem en ple procés de consolidar els serveis empresarials que podem oferir gràcies a l’expertesa d’aquest equip.  

Per a començar, estem remenant conceptes i lemes que comuniquin amb claredat quin és el propòsit de la nostra marca avui. En definitiva, com comuniquem els serveis d’Utrans de consultoria estratègica en educació superior i en digitalització.  

Esteu al cas perquè en la mesura que anem posant cara a aquest nou horitzó compartit i col·laboratiu, en farem ressò!  

Gràcies Francesc i Pol per aquest viatge i per assegurar la il·lusió i el futur d’Utrans.  

The post Canviar per a continuar  appeared first on Utrans.

Integració dels ODS en la planificació municipal de Llambilles

Utrans també desenvolupa la seva activitat professional en l’àmbit local. Sovint, per manca de temps o d’altre tipus de recursos, les administracions municipals requereixen d’un suport extern per a implementar determinada funció.

En aquest cas, des de l’Ajuntament de Llambilles (comarca del Gironès) se’ns va demanar ajuda per a incorporar de manera transversals els ODS al desplegament del seu PM.

Generalment, l’acció de govern acostuma a ser el resultats d’inèrcies anteriors, noves demandes, compromisos electorals i problemàtiques punyents. Tot això reclama solucions urgents. Per a recollir i estructurar aquesta àmplia varietat de demandes, es defineix el PM. Normalment, recull el compromís d’execució de les accions que el consistori prioritza.

En paral·lel, els ODS han passat a ser una exigència per part de la ciutadania. Així, permeten homogeneïtzar l’acció pública en problemàtiques compartides (per exemple, la lluita contra el canvi climàtic o la desigualtat). Igualment, fan transparent l’acció pública.

Metodologia per adaptar el Pla d’Acció Municipal als ODS

L’aportació d’Utrans consistí en definir els continguts del PM a partir de les accions de govern que els membres de l’equip tenien previst portar a terme.

En paral·lel, s’hi anaven incorporant els ODS més escaients i relacionats amb els objectius a assolir. Finalment, el resultat va ser el propi document del Pla de Mandat, amb els següents continguts:

• Definició del model de municipi. L’equip de govern aposta per un model de municipi amb una alta qualitat de vida, pioner en la gestió ambiental. Addicionalment, vol evitar el risc de suburbialització amb una vida social i col·lectiva vibrant i acollidora.
• Definició de les accions del Pla de Mandat. A la llum dels ODS, es defineixen les accions que estructuren l’acció pública de l’equip de govern municipal. Les accions queden definides a partir dels ODS.
• Instruments per a l’avaluació i el retiment de comptes. En primer lloc, inclouen el propi PM com a compromís de transparència. En segon lloc, inclouen els plens municipals, els pressupostos participatius i el mecanisme de l’Administració Oberta, entre altres.

Beneficis de l’alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Els beneficis aconseguits han estat:

• Disposar d’un document clar i compartit. Sovint, els documents de Pla de Mandat o Pla d’Acció Municipal són una suma inconnexa d’accions que cada regidor o regidora proposa de manera unilateral. Per tant, la coherència general del document se’n ressenteix, així com també l’acció de govern.
• Reforçar la comunicació amb la ciutadania. La transparència ja no és una opció, és una obligació de cara a la ciutadania i als seus drets d’informació i participació.
• Assegurar el retiment de comptes. Lògicament, quan la ciutadania coneix els compromisos adquirits pels seus representats polítics, l’acció de govern és més efectiva.

Al llarg de l’experiència professional d’Utrans, pocs ajuntaments han estat tan clars en la seva voluntat de comprometre’s mitjançant un document públic i estructurat a partir dels ODS.

Per tant, ha estat una satisfacció treballar amb l’equip de govern de Llambilles. En conclusió, esperem que a mitjans de 2027 llambillencs i llambillenques puguin conèixer i valorar amb coneixement de causa l’esforç fet per l’actual equip de govern.

The post Adaptació del Pla d’Acció Municipal de Llambilles als Objectius de Desenvolupament Sostenible appeared first on Utrans.

D’on venim?

Utrans és una empresa consultora fundada inicialment per dos homes i que de bon començament també va tenir un component femení. Per tant, tres persones, de les quals una dona fent tasques de suport i de secretaria tècnica.

Amb els anys, com a tot arreu, hi ha hagut força canvis: noves incorporacions, persones que arriben i marxen. Ara bé, l’element masculí sempre hi ha estat majoritari. Fins aquí, tot «normal».

Tanmateix, amb els temps que bufen, ja fa uns anys que es va fer una aposta per a assolir la paritat de gènere. O, com a mínim, acostar-nos-hi tant com les circumstàncies ho permetessin.

La combinació en l’equilibri?

En l’actualitat, és innegable que a Utrans s’ha assolit la paritat. Com a mínim, la paritat numèrica, quantitativa. De les persones que col·laborem a Utrans, hi ha cinc homes i cinc dones: Laura Rubio, Andrea Isern, Elia Kelly, Anna Ramon i Anna Mora. I ho podem dir així perquè, ara per ara, no hi ha ningú més que s’identifiqui amb cap altra definició de gènere.

El cert és que s’ha trigat anys a assolir aquest equilibri, que entenem com una primera condició per a avançar vers la paritat autèntica que, no cal dir-ho, hauria d’anar més enllà d’una mera paritat numèrica. També cal dir que s’han aplicat polítiques de discriminació positiva a l’hora de contractar, que han ajudat a aquest equilibri.

Si fem més números, destaca que la mitjana d’edat de les dones d’Utrans és, aproximadament, d’uns 35 anys. Per contra, la mitjana d’edat dels homes puja fins als 54 anys. Per tant, en els propers anys, sembla ser que qui tindrà més recorregut serà la part femenina d’Utrans. Això si es manté la política en favor de la paritat, que sens dubte es mantindrà.

El nostre dia a dia

En una empresa sempre hi ha dos aspectes a tenir en compte. En primer lloc, qui la dirigeix. En segon lloc, les maneres de fer i de treballar en el dia a dia. Quin component és més important? Tot suma, evidentment, però malgrat que la direcció de l’empresa no hagi variat des del primer dia i que des d’aquí s’estableixin unes o altres directrius estratègiques sobre la trajectòria empresarial, les maneres de fer i de treballar són el que determina la qualitat de la feina i el benestar de les persones que hi treballem.

I és aquí on, a parer nostre, aconseguir la paritat de gènere és clau. O, dit d’altra manera: que si en algun moment, per circumstàncies difícils de determinar, la paritat es trenqués, sempre seria millor que fos en favor del nombre de dones. Per què?

La dona treballadora

Mirant enrere i veient que la presència de les companyes d’Utrans està més que consolidada, en els darrers anys s’aprecia un canvi en la manera de fer i de treballar que beneficia tothom:

• El tracte i les maneres de relacionar-se són suaus, lluny de qualsevol estridència. Les manifestacions de la masculinitat més clàssica i tronada a l’hora de relacionar-se entre companyes i companys han estat desterrades. I això és un gran avantatge, malgrat costi reconèixer-ho.
• Les anomenades competències toves es poden practicar cada dia perquè hi són ben presents. L’escolta activa, el treball en equip, l’empatia i la intel·ligència emocional, el pensament crític que veu totes les dimensions, la creativitat, la vocació de servei… tot això provoca un ambient de treball amigable i acollidor.
• Hi ha una mirada tranquil·la en tot allò que ens envolta. Al llarg del nostre avatar professional hem patit i gaudit de moments bons i no tan bons, però –ben mirat– les companyes d’Utrans no han estat mai amigues ni de l’eufòria ni del pànic, com si sabessin trobar, potser sense proposar-s’ho, el punt d’equilibri de cada moment.

Les companyes d’Utrans teixeixen per sota. De manera imperceptible i constant, amb la seva manera de fer, creen un ambient de treball acollidor i tranquil en el que no hi ha mai un «no» per a ningú a l’hora de tirar endavant una o altra tasca professional. Són, també, provocadores de la conciliació, que al final beneficia tothom. Sempre disposades a escoltar, a parlar del que faci falta i a donar un cop de mà, la companyonia s’experimenta sense fer grans declaracions de bons propòsits.

Ànims i endavant!

Tanmateix, encara hi ha camp per córrer? I tant. Ara seria el moment d’identificar allò anomenat «àrees de millora». No cal dir que superar tot el bagatge històric, cultural i emocional del «model patriarcal», que tot ho amara, no és una tasca fàcil. Simplement, però, és una feina que ateny tothom perquè com a éssers humans i com a persones treballadores hi tenim molt a dir i fer.

Potser les companyes de feina esperen massa sovint a veure què passarà, enlloc de provocar què hauria de passar. Potser les companyes de feina a vegades sembla que s’ofeguen amb un got d’aigua, quan són capaces de travessar un oceà nedant. Potser les companyes de feina apareixen situades d’entrada en un segon pla i sovint costa saber si és perquè així ho desitgen o pel pes de la tradició masclista, que sempre els ha atorgat una posició subsidiària.

En qualsevol cas, moltes gràcies per ser-hi i pel vostre estil.

The post Utrans, en clau de dona appeared first on Utrans.

En un extrem, les empreses de caràcter industrial i d’altres activitats econòmiques no troben els perfils professionals que necessiten incorporar. Mentre que a l’altre extrem, coexisteix el fracàs escolar amb importants bosses de població que no treballa. Com pot ser? La manca d’una estructura d’orientació professional d’àmbit nacional en podria ser la causa.

L’orientació professional consisteix a acompanyar les persones sense feina remunerada, o que vulguin canviar d’ocupació, a entrar en el mercat de  treball. Això s’aconsegueix posant informació a l’abast, amb assessorament personal i assolint la qualificació professional adequada per a accedir al lloc de treball desitjat. L’objectiu últim de l’orientació professional és la inserció laboral.

La necessitat d’orientació professional és estructural en un mercat de treball dinàmic, que s’accelera en direccions insospitades degut al canvi tecnològic que ningú no controla. És una necessitat al llarg de la vida, però que es concentra en l’etapa formativa de la persona.

L’aparell productiu d’un país necessita uns perfils professionals determinats que sovint no queden coberts. Senzillament, o no són coneguts o les persones no els jutgen com a no suficientment atractius. Només la funció de l’orientació professional pot evitar que aquest desajust hipotequi el futur de, per exemple, la indústria nacional.

Tradicionalment, l’orientació professional no ha existit com a política pública ni hi havia agents que assumissin aquesta responsabilitat. Ara bé, algunes realitats han fet prendre consciència de la necessitat de l’orientació professional:

• A la fi de l’educació obligatòria, la majoria de joves no saben quin camí professional prendre ni quines oportunitats ofereix el mercat de treball. Per tant, el batxillerat continua sent la continuïtat natural del procés de qualificació professional.
• Existeix un nivell massa alt de fracàs escolar en l’ensenyament obligatori. Això, sumat al desconeixement personal (preferències i competències personals) i del mercat de treball, redunda en les altes taxes d’atur juvenil.
• Els principals agents en orientació professional haurien de ser els centres d’educació secundària. Ara bé, els seus professionals o desconeixen la importància social d’aquesta funció o estan sobrepassats de feina en el seu dia a dia.

Actualment, la funció social de l’orientació professional la porten a terme diferents agents de manera poc homogènia i mancada de coordinació. Malgrat tot s’està anant en la bona direcció. Alguns d’aquests agents són entitats del Tercer Sector, sindicats, serveis municipals d’ocupació, centres educatius o mateix Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Educació. Fins i tot, hi ha iniciatives privades que fan aquesta funció.

Catalunya és un país que vol seguir sent industrial. Per contra, el pes del sector secundari és a la ratlla del 20% del PIB o lleugerament per sota, i no aconsegueix remuntar. Pregunteu a les empreses de la construcció, a les d’instal·lacions i manteniment industrial, al sector metall-mecànic o al tèxtil, quin és el seu principal problema. En l’actualitat, la resposta és la manca de vocacions industrials, la manca de personal.

La realitat és que pocs joves opten per qualificar-se en àmbits professionals com a paleta, soldadura, matriceria, lampisteria, perfils tècnics industrials, electricitat, pintura o conducció de vehicles industrials. O com a persones operàries de la indústria tèxtil, llauners/es o calderers/es. Les raons poden ser múltiples, però tot plegat hipoteca el futur de la indústria.

És una realitat que els Cicles Formatius de les famílies professionals que serveixen la indústria tenen serioses dificultats per cobrir la matrícula. És el cas d’Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Fusta, moble i suro, Instal·lació i manteniment o Tèxtil, confecció i pell.  

En els darrers anys, la resposta dels responsables públics ha vingut de Barcelona Activa, l’Agència de Desenvolupament Local i Ocupació de Barcelona i de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional.

L’orientació professional com a política pública es fonamenta en tres pilars:

• L’auto coneixement. Seria una funció desitjable de l’educació obligatòria que els estudiants es coneguessin com a persones, els seus gustos i competències personals.
• El coneixement del mercat de treball. És quelcom que pot començar a treballar-se des d’edats inicials, amb les metodologies adequades. Als setze anys, qualsevol estudiant hauria de conèixer què demana el mercat de treball i quin és teixit productiu industrial del seu entorn territorial.
• El coneixement del sistema de qualificació professional. L’oferta de Formació Professional és una gran desconeguda, especialment en els centres educatius de secundària que no tenen aquesta oferta formativa postobligatòria.

Una autèntica política pública en orientació professional hauria de vetllar per a articular aquests tres pilars de manera efectiva. Potser així s’evitarien els alts nivells d’atur juvenil, de fracàs escolar i de manca de bones perspectives per a la indústria del país.

La gran oportunitat en orientació professional consisteix en què, pràcticament, tot està per fer. Caldria un Pla Nacional d’Orientació Professional o una llei específica que hi destinés les metodologies i els recursos necessaris.

L’orientació professional ha d’anar més enllà de les persones que no tenen feina o que estan situacions personals de vulnerabilitat. Cal que arribi a tots els joves. Igualment, ha de passar a ser un objectiu fonamental de les autoritats educatives, i no només del Servei d’Ocupació de Catalunya (persones que cerquen feina). Ni dels governs municipals que, a més, legalment no tenen cap obligació de prestar serveis d’orientació professional.

En conclusió, en orientació professional el país està a les beceroles. Ara bé, els següents recursos fan evident que hi ha instruments útils i que una bona orientació professional és possible:

• Orientació i canvi professional de Barcelona Activa.
• Programa d’Orientació Professional Autoaplicat d’Educaweb
• Servei d’Orientació Professional del Servei d’Ocupació de Catalunya
• Orientació 365 de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya
• Acompanyament a l’alumnat del Departament d’Educació i Formació Professional
• Informa’t, activitats per a trobar el teu itinerari acadèmic

The post Orientació Professional: reptes i oportunitats en política pública appeared first on Utrans.