Aquesta zona és propietat de la família reial, cosa que es veu visualment pel color de l’asfalt del carrer, que a diferència de la resta de carrers, és d’un color vermellós. Al entrar en el park, al costat del carrer Birdcage walk, hi ha un cartell amb la història del parc de Saint James a on s’hi expliquen moltes curiositats que sempre van be de conèixer, sobre tot per a jugar al Trivial. Creuem el petit llac per l’únic pont que hi ha des de on podem admirar la gran quantitat d’aus que h fan vida i fins i tot més d’un esquirol ens vindrà a tocar de peus, a demanar-nos una mica de menjar.

Un cop arribem al carrer Mall, ens trobem al davant del ICA, l’institut de les Arts Contemporànies, un museu dedicat a totes les especialitats d’arts modernes a on hi ha unes excel·lents col·leccions de fotografies. Nosaltres varem passar de llarg fent via cap el carrer del Pall Mall, fins a la plaça de Saint James en direcció al palau del mateix nom (en son d’originals aquests londinencs, que no vegis!),que era l’antiga residència del príncep Carles i que no es pot visitar. Si no volem anar a fer espera pel ritual del canvi de guàrdia aquí hi podreu trobar un cos de soldats reials (els del barret negre descomunal) fent el paparina davant d’una porta per la que no hi passa mai ningú. Al costat the Queen’s Chapel i the Clarence House, arribant altre vegada al carrer Mall.

Anem a veure el palau de Buckingham, residència oficial de la reina a on si hi anem pel matí, cap a les 11:30, podrem “patir” del conegut canvi de guàrdia, un veritable pal de més de dues hores, apretat en mig de la gent i que al final, amb una mica de sort, en podrem treure algún record visual en forma de foto o filmet. Abans d’arribar-hi hem de passar pel davant del Memorial de la reina Victòria. El palau es pot visitar, nosaltres no ho vam fer, fins i tot hi ha un museu en l’interior amb visites guiades per anar-hi a fer un tomb, però a nosaltres ens va venir més de gust caminat per Constitution Hill, Green Park, potser el que més ens va agradar de tots els que hi han a la ciutat per la seva tranquilitat, fins arribar a l’Arc dedicat a Wellington, avantsala del Hyde Park i a on hi ha l’Apsley House.

Si teniu temps, feu un tomb per dintre del Hyde, és inmens, nosaltres varem anar a dinar un parrell de hot-dogs en un petit bar ambulant que hi ha just a l’entrada i a reposar la caminada estirats panxa amunt damunt la gespa. Per la tarda com que hi eren força a prop ens va tocar visitar el Mayfair un barri benestant prou extens que comença al costat de Picadilly i que està ple de botigues, petites places tipicamen britàniques, però això ja us ho explicaré en una altre capítol.

Prenent com a inici del trajecte la estació de metro de South Kensington, sortirem en direcció al Thurloe Place, a on hi ha l’Ismailí Centre, centre de cultura musulmana a on s’hi fan un munt d’activitats per aquesta població, Victoria & Albert Museum, amb infinitat d’exposicions sobre art modern, decoració, arquitectura, ceràmica, vidre, etc. i el Brompton Oratory, una esglèsia també coneguda com The Church of the Immaculate Heart of Mary.

L’altra banda del mateix carrer canvia de nom per el de Cromwell Road, a on podem visitar un dels museus més interessants de Londres, el Natural History Museum, dedicat a la història de la humanitat a on hi podreu gaudir d’un munt de fòssils de dinosaures i de la expossició de la evolució de la humanitat. L’edifici és espectacular també pel que us aconsello fer la visita per dins i per fora. Nosaltres el varem descobrir gràcies a un xàfec que ens va deixar molls de cap a peus, però això és normal a Londres. Al darrera, en direcció al Royal College, hi ha el Science Museum, a on la interactivitat és la característica predominant, essent una visita molt recomenada per aquells que viatjeu amb la canalla.

El Royal College of Music, està al davant mateix del Royal Arbert Hall, un temple descomunal que fou construït per a la reina Victòria en homenatge al seu marit, el príncep consort Albert de Sajònia i que té una capacitat per unes 8.000 persones. Al davant de la zona de les entrades i al vell mig del Kensington Gardens, hi ha l’Albert Memorial en memòrial del príncep Albert. Visiteu el petit llac al centre del parc, just al darrera del palau de Kensington, actualment en reformes.

Per acabar, podreu passejar una mica pel parc que es toca amb una altre parc molt famós, el HydePark, a on els londinencs hi van a dinar o després del treball, a fer-hi petar la xerrada.

Des d’aquí podeu visualitzar la ruta amb les indicacions a GoogleMaps.

No hi he buscat ni la comparació amb París, el meu ideal de ciutat gran i des del primer dia vaig veure que m’equivocava esperant veure la majestuositat d’uns Champs Elysées, o de la Cité o de Montmatre, a on Londres no te comparació amb cap altra ciutat és en el seu ambient, en els mercats, en l’anar i venir de la gent en la diversitat que només es pot trobar en una ciutat veritablement cosmopolita. Londres és oberta, vital i generosa amb qui la visita i nosaltres en podem donar fe.

La guia de la ciutat està estructurada en les 6 rutes que varem fer durant la nostra estada en les que aniré detallant el camí que varem fer, incloent fins i tot el mapa de la ruta fet amb el googlemaps, els enllaços per ampliar informació i algunes indicacions interessant per a fer la vostra estada a la ciutat una mica més fàcil, comencem.

• KENSINGTON: Jardins, Museus i música a parts iguals.
• SAINT JAMES: El Palau de Buckingham i el seu entorn.
• WESTMINSTER: El cor de l’imperi.
• EL CENTRE DE LA CIUTAT: Trafalgar Square, Covent Garden, Soho i Chinatown.
• BANKSIDE I LA CITY: Passejant per la llera del Tàmesis.
• LA VELLA CIUTAT: London Bridge City
• ABBEY ROAD: El mític “pedestrian cross” dels Beatles.

Unes petites indicacions que us poden ser d’utilitat:

Santes Creus és un petit nucli urbà del municipi d’Aiguamúrcia a on s’hi troba el Reial Monestir de Santes Creus que a la vegada pertany a la ruta del Cister, un conjunt de monestirs que s’apleguen en tres comarques, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. El recite urbà és molt petit i hom té la sensació d’entrat en la localitat quan travessa la portada de l’Assumpta i accedeix a la plaça tancada dedicada a Sant Bernat a on hi han unes parades d’embotits, formatges i gel·letes a on forçosament ens hi hem da parar, tot i fer ni un parell d’hores d’haver dinat.

La tarda ens acompanya, fa fred però el dia és assoleiat, després de fer les fotos de rigor de l’esplanada i d’haver-nos firat, amb coques de recapta i llom adobat, ens varem dirigir cap el recinte del monestir per a visitar-lo, passant pel davant de la Porta Reial, accés original de l’esglèsia del monestir. La vida útil del recinte comprèn des de l’any que es va fundar, el 1165, fins que va ser abandonat com a conseqüència de les amortitzacions, l’any 1835, que va ser abandonat pels monjos definitivament.

El claustre es espectacular i molt ben conservat, envolta un jardí ple de tarongers que li donen a tot el conjunt un olor molt especial. Seguint des del punt d’entrada elprimer que trobem és el templet del Lavabo una petita construcció amb un ull d’aigua, la sala capitular, l’escriptorium, el gran dormitori dels monjos i el claustre gòtic (s. XIV) atribuït a l’anglès Reinart des Fonoll, amb una elegant decoració esculpida i l’església, de sòbria i imponent arquitectura, té les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou, així com la del gran almirall Roger de Llúria, que no varem poder visitar ja que estan en ple procés de recuperació i estudi. També podem admirar els vitralls cistercencs i gòtics i un retaule barroc de Josep de Tremulles.

Montblanc, és una vila medieval de referència pel la quantitat i qualitat d’edificacions que es conserven d’aquests segles. El que nosaltres varem visitar va ser la “Catedral de Muntanya”, nom que se li dona a l’església de Santa Maria la Major i que va quedar inacabada degut a la pesta negra que la població va patir. És un conjunt d’estil gòtic del que destacaria la portalada principal i els ornaments exteriors, relleus i gàrgoles. L’església de Sant Miquel i el convent de Sant Francesc, un dels més antics de Catalunya i a on a principis del s. XV s’hi varen reunir les Corts Catalanes.

La plaça Major, que també està molt ben conservada i la muralla que encercla tot el recinte antic, son altres indrets que s’han de visitar a peu i amb poca pressa. El Call Jueu i elpalau reial, seu temporal de la corona d’Aragó son d’altres visites obligades a fer en aquesta vila.

Podeu veure la ruta des de Girona, està marcada a Googlemaps

]]> http://www.edp.cat/travellum/2010/03/23/calcotada-2010-montblanc-valls-i-reial-monestir-de-santes-creus/feed/ 0 http://www.edp.cat/travellum/2010/03/23/calcotada-2010-montblanc-valls-i-reial-monestir-de-santes-creus/ http://feedproxy.google.com/~r/travellum/~3/4kbVJpjfCHI/ http://www.edp.cat/travellum/2010/03/22/la-frescor-del-color-verd-barri-llati-i-montparnasse/#comments Mon, 22 Mar 2010 11:18:53 +0000 admin http://www.edp.cat/travellum/?p=385 El Barri Llatí s’estén per la llera esquerra del Sena. És l’indret a on s’hi barregen cultures diverses i a on la gent jove hi fa la vida, no en va acull en el seu sí la Universitat de París, la Sorbonne i l’ambient juvenil, d’estudiant, es deixa sentir arreu. Aquí hi trobarem l’entorn adient per a degustar un sopar en qualsevol dels restaurants de diferents especialitats que s’hi poden trobar força be de preu o comprar qualsevol cosa per emportar i menjar mentre fem el passeig o prendre una copa en algun dels bars que s’amunteguen al voltant de l’església de Saint Severin, disposats a un costat i l’altra d’una munió de carrerons estrets i recargolats, a on les olors, els colors i els sons s’hi barregen sense parar.

Venint de la Cité, el Barri Llatí es troba al costat de Notre Dame i la porta és sense cap mena de dubtes la plaça de Saint Michel, punt final del boulevard del mateix nom, a on hi ha la famosa font de Saint Michel, punt de trobada de molts parisencs.

Les visites que nosaltres varem fer a banda dels indrets ja esmentats, varen ser la Sorbona, com ja he dit la universitat de París, El Panteó, lloc a on la República de França enterra els seus homes més il·lustres i coneguts, l’esglèsia de Saint Etiènne du Mont, una petita meravella que passa desapercebuda entre tant monument, el Palau de Luxembourg, actual seu del Senat francès i els majestuosos jardins, pulmó d’aquella part de París i que en la seva immensitat ho tenyeix tot de color verd. Val la pena passejar-hi uns instants per a recuperar l’alè. Una mica més avall hi ha una altra construcció religiosa realment espectacular que va fer famosa Dan Brown en el Codi da Vinci, que quan nosaltres la varem visitar estava en plana restauració, Saint Sulpice.

Des d’aquí varem anar a visitar l’església de Saint Germain des Prés, l’església més antiga de París enclavada en el Bv de Saint Germain i varem donar un tomb pel mercat d’artesania i souvenirs que hi ha en els seus peus, un lloc ideal per a trobar aquell detall que fuig del regal de compromís que s’ha de portar a amics i familiars i a on podreu trobar petites obres d’art per no masses diners. En aquest punt jo ja no sé si dir-vos que encara ens trobem en el barri llatí o ja estem a Montparnasse, bé segurament estarem en el llindà dels dos indrets.

Seguint pel Bv de Saint Germain uns pocs metres més i tombant poc després pel carrer de Rennes, anem a parar a l’estació de Montparnasse. El barri ha amagat el seu passat bohemi que compartia la vida artística i literària juntament amb Montmartre per a convertir-se en el barri de negocis de la ciutat, molta gent amb corbata, molt maletí de pell i molta pressa és el que varem trobar pels seus carrers.

Ens varen recomenar visitar la Torre Montparnasse, un imponent gratacels de 56 plantes que disposa d’un mirador al cap de dalt des d’on es divisa tot París. Els que tingueu vertigen, absteniu-vos-en, fa impressió de veritat. La meva dona es va atrevir a pujar fins la terrassa de dalt, jo em vaig quedar a baix, protegit pel mur de vidre i apartat del llindà, no fos cas ……

Al costat hi ha l’altre indret que varem visitar, el cementiri de Montparnasse un d’aquells indrets de on fins i tot se’n han editat guies per a poder trobar les tombes de gent important que disfruta en aquest indret del somni etern. Gent com a Baudelaire, Simone de Beauboir, Jean Paul Sartre, estan enterrats aquí.

Aquesta ruta la podeu visualitzar directament a Googlemaps

Consta de 7 diferents dependències de diferents autors que s’han anat afegint entre les que val la pena remarcar els jardins de l’entrada i el parc que ens hi acosta, una esplanada immensa a on el parisins s’hi apleguem per a jugar a futbol i a fer petar la xerrada estirats damunt la gespa, l’Edifici principal que alberga el museu de la guerra, el pati interior a on com a curiositat podrem descobrir diferents rellotges de sol en les seves façanes, l’Esglèsia de Saint Louis, quasi bé Catedral per la seva majestuositat,  amb el seu orgue gegantí de tubs de vent, la cúpula daurada del campanar que el fa visible des de qualsevol indret de la ciutat i la tomba de l’emperador Napoleó, que descansa just a sota.

En el passeig exterior del primer pis, recorrent el recinte perimetral del pati, hi han els agraïments i reconeixements als combatents, francesos i estrangers, que han participat en totes les guerres que França a lliurat, tant en el seu territori com a ultramar. França va ser una potència colonial i això a París ens ho fan notar contínuament. També hi podrem veure uns conjunts escultòrics força notables, tots en referència directe al passat militar i una col·lecció de canons i armes apilats.

Si accedim a l’Hotel des Invalides des de la riba dreta i ho fem per l’Avinguda dedicada a Winston Churchil, travessarem el Pont d’Alexandre III, una construcció de pedra fosca, flanquejada per fanals de llum i que en els dos extrems s’hi aixequen dues columnes amb dues estàtues daurades al cap de munt. El pont està decorat a més amb infinitat de relleus daurats que fan del conjunt un lloc ideal per a prendre fotos ja que dona joc a la combinació amb el mateix Hotel des Invalides, la Torre Eiffel o la plaça de la Concorde.

Aquesta majestuosa avinguda, escenari de cel·lebracions de caire nacional i esportiu com la desfilada del 14 de Juliol diada nacional de França o de l’etapa final del Tour, està considerada com una de les més boniques i luxoses del món. L’anar i venir de gent és constant, hi passa tanta gent que un espectacle recomanat és asseure’s a la terrassa d’alguna de les cafeteries que hi ha i disfrutar del paissatge, ja que les taules i els seients estan orientades cap el centre del carrer, per a no perdre’s-en detall. De nit l’efecte es multiplica per molt ja que a la visió tradicional s’hi ha d’afegir el de les llums que pugnen per a cridar l’atenció del vianants, però sense resultar groller ni xavacà.

L’avinguda neix de la place de la Concorde, i s’estén fins a la plaça de l’Ètoile, a on s’hi aixeca el majestuós Arc de Triomf, pel mig o al costat hi trobarem l’arc del Carroussel, els jardins de les Tuileries, la plaça Concorde, el gran i el petit Palais, les ambaixades dels EUA i d’Israel i el palau de l’Elysi, residència del Sarkozy, el marit de la Bruni. Qui diria avui qe aquest espai segons ens varen comentar els veïns, era un femer que es va recuperar per a la ciutat.

Gràcies a l’esplendor del segon imperi francès, en la segona meitat del segle XIX, es va tenir la necessitat de construir un espai senyorial nou i els Champs Elysées varen esdevenir el centre del món.

Per a fer tot el recorregut només cal agafar la L1

El barri es va edificar en un dels antics aiguamolls que vorejaven Paris i que varen quedar dintre les muralles en l’època de Carles V i a on només hi havien convents i cases de pagès. Es va començar a desenvolupar amb força quan el rei va decidir construir-hi la Plaça de les Vosges (per aquells temps, plaça reial), pels volts del segle XVII. Aquest és l’indret més representatiu i conegut d’aquest barri parisí una plaxa porxada a on hi va viure el mateix Victor Hugo, pare de la literatura francesa i que ens ofereix una tranquilitat extrema ja que el recinte és tancat i pràcticament no hi passen cotxes.

El passeig el varem iniciar en la plaça de l’Ajuntament (Hotel de Ville) pujant per la rue du Temple a on hi trobarem el museu d’art i història del judaisme, el museu de la caça i la nature (c/ des Archives) i al davant una petita plaça amb un restaurant molt acollidor a on podreu fer un cafè contemplant un bonic mural de colors blaus en la pared de l’edifici del davant, una pensió amb molt bona pinta. D’aquí anem en direcció al museu Picasso per la rue de Michel le Compte i trencant cap a la rue de Thorigny, a on no hi varem poder entrar ja que estaven fent reformes i pràcticament no es podia visitar ni en un 40%.

Baixant del Picasso i agafant un carreró molt estret i engoixant ja que quasi bé no hi han voreres, arribem al Museu Cognagd Jay i poc desrpés al Museu Carnavalet que ens dona la benvinguda amb uns jardins molt ben cuidats, en plena rue du Francs Bourgois. Seguint-la i a pocs metres d’allà arribem a la plaça de les Vosges i l’impacte visual és espatarrant!. Quedeu-vos-hi l’estona que us faci falta, moveu-vos per la plaça, per les porxades que l’envolten, a on hi podreu visitar el café Hugo, la casa de Victor Hugo i un hotel recentment inaugurat que pren el nom de la plaça i que és molt bonic.

Tot deixant la plaça pel mateix carrer per on hem entrat, arribem al Bv Beaumarchais i d’aquí torçant cap a la dreta fins a la plaça de la Bastilla, antic reducte de la presó de la Bastilla que el poble oprimit pel cardenal Richelieu va prendre el 14 de Juliol del 1794, donant el tret de sortida de la revolució que va canviar el món sencer i del que avui l’ùnic vestigi que en queda és la columna que s’erigeix en el centre de la plaça. Aquí hi ha també l’edifici del modern teatre de l’Òpera inaugurat recentment.

Des d’aquí, prenent la rue de Rivoli, ens dirigim altre cop cap a l’Hotel de Ville, a on abans d’arribar varem comprar el nostre dinar en un Take-Away chinès molt recomanable i varem fer via cap el nostre banc de l’ille de la cité per a menjar i descansar una mica de la passejada.

El plànol i les indicacions de la “promenade” els trobareu a GoogleMaps

]]> http://www.edp.cat/travellum/2010/03/06/le-marais-le-marais-i-rodalies/feed/ 2 http://www.edp.cat/travellum/2010/03/06/le-marais-le-marais-i-rodalies/ http://feedproxy.google.com/~r/travellum/~3/pKkFBiQqIy4/ http://www.edp.cat/travellum/2010/03/05/le-vieux-paris-lilla-de-la-cite/#comments Fri, 05 Mar 2010 11:00:14 +0000 admin http://www.edp.cat/travellum/?p=282 L’ille de la Cité és l’espai amb més coses per a visitar per metre quadrat de la ciutat. Forma part del districte quart i una mica del primer, de la ciutat, a on també hi podem trobar molt a prop l’Hotel de Ville (l’ajuntament de París) porta d’entrada al barri de le Marais i d’altres monuments emblemàtics com la torre de Saint Jacques.

Al recinte de l’illa s’hi accedeix travessant el Sena per diferents ponts que enllacen les dues ribes, el més conegut i emblemàtic de tots és el Pont Neuf (Pont Nou) que travessa els dos braços. De la Riba dreta en venen tres més, el Pont au Change, el de Notre Dame que dona accés a la plaça del davant de la catedral i el Pont d’Arcole i de la riba esquerra, quatre, el de Saint Michel, el Petit Pont, el Pont au Double i el de l‘Archevêché. També hi ha el de Saint Louis del que n’haig de fer una ressenya a part ja que és per si sol el decorat de nombrosos espectacles de carrer de molta qualitat i que de ben segur ens entretindran una bona estona i el pas obligat a l’illa de Saint Louis, famosa per les seves boulangeries, a on hi fan uns deliciosos entrepans calents amb baguettes acabades de fer que més d’un dia ens han sol·lucionat el dinar i les pastisseries i gelateries a peu de carrer com la de Glacier Berthillion, de fama internacional.

Però les visites emblemàtiques de la Cité, han d’ésser i per aquest ordre la Catedral de Notre Dame, una edificació que posa els pels de punta per la seva majestuositat i que es pot visitar fins i tot per els pisos superiors a on s’ha fet famosa la vista que surt a infinitat de fotografies de la gàrgola amb el riu i París al fons, que tothom pot buscar per a fer-la també. El conjunt és brutal sobretot per l’exterior i per la par posterior de temple a on espectaculars contraforts, combinen amb conjunts escultòrics de color blau/verd que “S’enfilen” a les torres fent un contrast de colors molt aconseguit. La segona és la Sainte Chapelle, una petita capella amb un conjunt de vitralls impressionants i a on podrem visitar també el segon pis a on s’hi accedeix per una claustrofòbica escala de caragol. Del conjunt cal ressaltar també del’exterior la torre en punxa que la corona, molt de l’estil de la de Notre Dame, però en petit i les incomptables gàrgoles que sobresurten de les seves parets, objectiu descarat de moltes composicions fotogràfiques. Al accedir a la Sainte Chapelle, es pot adquirir el tiquet pera visitar també La Consiergerie, que és la tercera que us volia resaltar, una fortalesa que va esdevenir en presó i que destaca entre d’altres coses pel conjunt de columnes del seu interior i per la zona dels calabossos, a on podrem visitar en el que fou tancada Maria Antonieta, abans de ser decapitada. Les entrades a aquests llocs es poden adquirir també per internet i estalviar-nos així la murga d’unes cues que poden ser importants

També hi han els edificis de la Prefectura de Policia de París, el Palau de Justícia , l’Hospital hotel Dieu, el Tribunal de Comerç, i el Memorial des Martyrs de la Déportaction, custodiat per una vigilanta molt peculiar i que està enclavat en un parc petit i resguardat que varen convertir en improvisat menjador unes quantes vegades.

És un lloc ideal per a deixar-se anar i passejar pels seus carrerons, i petites places, degustar un bon gelat (el meu de xocolata), visitar el mercat floral i escoltar la música que a tota hora ens regalaran pels seus carrers.

Aquesta ruta la podeu veure directament des de Google Maps o descarregant-la per imprimir de l’enllaç d’abaix (pdf)

La visita la varem fer sota un cel net i blau i amb un sol esplendorós, tal i com ens havia passat el dia de Montmartre, possiblement el més clar i calurós de la nostra estada a París, ideal per a observar els contrastos de les cúpules daurades amb el blau intens d’un cel que cegava només mirar-lo.

L’Edificació és majestuosa, tant des de fora com en l’interior, a on la recarregada decoració ens transporta a uns temps a on el luxe havia de fer patent quina classe de persones accedien a recintes com aquests, la flor i nata de la ciutat, el poder econòmic, polític i religiós. Des del hall, passant per les escales, les petites sales addicionals, les estances de descans o la zona de butaques i l’escenari son una visita en la que ens hi podem gastar ben tot un matí i que ens remunten a l’esplendor de temps passats.

Si volem i per guanyar temps, podem adquirir les entrades per internet i així ens estalviem unes matines o be de fer cua davant de la guixeta.

Des de la barana de la façana que dona a la plaça de l’Òpera, es veu la rue de la Paix, carrer que ens porta directament a la place Vendôme i a on el luxe també hi és present arreu, representat per les més prestigioses firmes de joieria, perfumeria i moda internacional. Chanel, Cartier, Chaumet, Van Cleef & Arpels, Mauboussin, Gianmaria Buccellati, entre d’altres, hi tenen representació. Com no podia ser d’altra manera, a un lateral de la plaça hi ha l’hotel Ritz, el més exclusiu de París i el més luxós.

En el centre de la plaça Vendôme hi ha la columna Vendôme, una imponent edificació de color blau/verd que s’enlaire cap el cel i que fou encarregada per a Napoleó Bonaparte com a commemoració de la Batalla d’Austerlitz.

Chanel, es va inspirar en la forma de la plaça per a dissenyar els flascos dels seus perfums.

Per finalitzar la ruta us proposo visitar les Galeries Lafayette de Haussmann i acabar fent un toc sota la cúpula de vitrall de la seva cafeteria i gaudir de l’espectacular vista des de la terrassa a on hi ha un mirador que no us heu de perdre.