Tres és companyia

Els librettos culturals i l'ensenyament

2012-05-22T13:27:00.000+02:00

A partir d'un Estudi anomenat "LA BRECHA EN LA ENSEÑANZA", de James W. Stigler i James Hiebert, he trobat una explicació referent als diversos enfocaments que es produexen en l'ensenyament, i que m'ha semblat interessant tenir-ho recollit al blog. La font original és:
www.cepchile.cl/dms/archivo_3093_786/frev86_stigler.pdf

Recullo, tot seguit, un dels fragments que m'ha semblat interessant.

------------

Per a moltes persones, el sopar en família és un esdeveniment que forma part de la vida diària. Molt sovint, es compartit sense adonar-se'n d'aspectes que es donen per segurs. Tots s'asseuen a taula i comencen a menjar més o menys al mateix temps. No es reparteixen targetes amb el menú del dia, sino que el menjar es posa a taula en fonts i tots mengen del mateix. A continuació, els aliments es reparteixen passant les fonts al voltant de la taula i cadascú es va servint al seu gust. Els adults, molt sovint, ajuden als nens en aquesta tasca. Per norma general, la conversa és lliure i no hi ha tema fix. Tots fan comentaris, i adults i nens participen del diàleg.

El sopar de família és una activitat cultural. Les activitats culturals s'expressen en llibrettos culturals, que reuneixen coneixements generals sobre un succés que està en la ment dels participants. Els llibrettos orienten el comportament i a més indiquen als participants allò que es pot esperar. Dins d'una mateixa cultura, aquests llibrettos són compartits ampliament i, per tant, és difícil percebre'n la seva presència. El sopar en família és una activitat tan corrent que resulta estrany referir-se als aspectes que la caracteritzen. Rarament se'ns acudeix pensar que podria ser diferent de com és. Per altra part, ens adonaríem ràpidament si alguna de les seves característiques es canviés; per exemple, ens sorprendria que en un sopar de família ens entreguessin el menú, o si en acabar ens passessin el compte.

Els llibrettos culturals s'aprenen de forma implícita, mitjançant l'observació i la participació, i no estudiant-los de forma conscient. Això distingeix les activitats culturals d'altres tipus d'activitats. Per exemple, considerem l'activitat d'aprendre a utilitzar l'ordinador. Per a la majoria de gent gran no constitueix una activitat cultural. Aprenen a utilitzar-la desenvolupant de manera conscient destreses, llegint manuals, prenent notes, obtenint ajuda d'especialistes i amb exercitació. Avui dia, però, l'ús dels mitjans informàtics s'està convertint ràpidament en una activitat cultural. Per exemple, els nens n'aprenen de forma natural, mirant als seus germans o companys d'aula.

La docència és una activitat cultural. S'assembla molt més a participar d'un sopar en família que a aprendre a utilitzar un ordinador. Això pot semblar sorprenent, per què la docència no acostuma a ser considerada d'aquesta manera. Alguns pensen que ensenyar és una destresa innata, quelcom amb el que es neix. Altres pensen que els professors aprenen apuntant-se a programes d'actualització professional, cursos de formació, o similars. Hi hauria cabuda per a un enfocament diferent a aquests, fonamentat en la idea de que ensenyar és una activitat cultural.

Igual que altres activitats culturals, s'aprèn a ensenyar fent-ho durant un llarg temps. És quelcom que s'aprèn millor quan un creix dins d'una cultura i manera de fer, més que no pas estudiant-ho de manera formal. Encara que la majoria de les persones no hagin estudiat pedagogia, sí que han assistit a l'escola. Les persones que pertanyen a una mateixa cultura comparteixen també un concepte intel·lectual d'allò que és la docència. A aquest concepte el podem anomenar llibretto. En realitat, el llibretto és una versió o esquema intel·lectual fonamentat en una determinada concepció sobre el significat de la paraula ensenyar. Els llibrettos poden explicar les raons per les quals hi ha diferències tant significatives sobre la forma d'ensenyar entre uns paisos i uns altres. Mentre que, per altra banda, els professors d'un mateix país comparteixen aquest llibretto o forma d'ensenyar.

Si estirem dels fils històrics, culturals, sociològics, ... podrem esbrinar fàcilment quin és l'origen o la procedència dels librettos, i per què acostumen a ser àmpliament compartits. Els llibrettos culturals per a l'ensenyament es comencen a adquirir molt aviat, de vegades inclús abans de que els nens vagin a l'escola. A mesura que els nens van avançant al llarg de dotze o més anys d'ensenyament, van formant i construint els seus librettos sobre l'ensenyament. Segurament tots nosaltres, encara que no siguem professors, podríem entrar demà mateix a una aula i actuar com si ho fóssim, per què tots compartim el mateix libretto cultural. En realitat, una de les raons per les quals les lliçons es van succeint, una rera l'altra, sense massa ensurts, és per què tant els alumnes com els professors compartim el mateix libretto. És a dir, saben allò què es pot esperar de l'acte d'ensenyar i els papers que cadascú pot jugar.

Gestió i mesura d'indicadors amb formularis

2012-05-09T11:38:00.003+02:00

URL: https://sites.google.com/site/indicadorsaensenyament

Els formularis acostumen a ser els "germanets petits" del gruix d'eines que Google (o ara també XTEC) posa a disposició dels seus usuaris. Les més conegudes i utilitzades acostumen a ser:

Blogger: per a la creació de blogs
Calendari: per a la gestió de l'agenda particular i/o compartida
Google Sites: per a la creació d'espais web o pàgines web (d'una form molt similar a les wikis)
Google Docs: per a la creació de documents en línia, ja sigui a nivell particular o compartit amb altres usuaris.

Ja, dins de Google Docs, s'hi poden crear diversos tipus de documents. Els més utilitzats són els documents de text, els fulls de càlcul i les presentacions. En menor mesura els segueixen els formularis.

La pàgina web que segueix a continuació (URL: https://sites.google.com/site/indicadorsaensenyament) pretén ser una mostra de com es poden utilitzar els formularis per a la mesura d'indicadors relacionats en alguns dels processos educatius més habituals, com per exemple:

enquestes de satisfacció per a plans estratègics de centres educatius;
creació d'una matriu DAFO;
quadern de notes del professor;
proves d'avaluació automatitzades;
registres d'assistència;
registres d'observació, d'avaluació contínua o recollida de dades;
enquestes de satisfacció d'activitats de formació permanent.

S'hi expliquen els fonaments bàsics i de quina manera es poden crear aquestes eines de mesura. El lloc està obert a la participació i col·laboració de tothom que ho desitge. La idea principal és poder disposar d'un espai específic que tracti aquesta temàtica i on s'hi puguin realitzar aportacions en el camp dels indicadors i la mesura, relacionat amb el món de l'ensenyament.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Maneres d'incentivar al formador de formadors

2012-04-14T16:52:00.001+02:00

En el camp de l'ensenyament la formació permanent està estructurada en dos àmbits prou diferents. Per una banda està la formació en centre. Per dir-ho clar i ras són els cursos de formació (fins ara presencials) que es realitzen en els centres educatius i que es planifiquen a partir dels Projectes Educatius de cada Centre (PEC) i en els Projectes de Formació de Centre (PFC). D'aquestes modalitats n'he anat parlant en els posts anteriors. En aquest àmbit, la certificació ja actua com a motor prou important per als assistents, a banda de la necessitat de millorar en la tasca docent; i també ho serà en un futur la necessitat d'alinear-se amb els principis directors de cada centre, que adoptaran fent ús de la seva autonomia.

Per altra banda hi ha l'àmbit de la formació de formadors. És a dir, la formació de les persones que, més tard o més d'hora assumiran el rol de formadors en els cursos de centres. Els que faran de formadors dels docents en centre. Aquests "formadors de formadors" també tenen necessitats de formació i actualització permanent, molt necessàries en tant i en quant han de ser els que aniran als centres a impulsar noves línies de treball, assessorar als companys/es i actuar com a factors de canvi. Aquesta "formació de formadors", normalment, és assumida pels ICE's de les diferents universitats.

En uns moments on les dificultats econòmiques són més que evidents, sembla clar que la situacio pot repercutir d'alguna manera en el grau de compromís o de disposició dels formadors, sobretot si només fem atenció a la part de remuneració econòmica.

Aquest article vol recollir algunes de les opcions que també cadria considerar en uns moments com aquests. Com a exemple s'han buscat similituds amb alguns dels jugadors del Barça (bàsicament per què sóc barcelonista i són els que més en conec). Potser no és l'exemple més encertat (sobretot pel que fa al tema econòmic), però permeteu-me detallar els altres 5 grans motors en les persones (i en concret als formadors de formadors), i disculpeu l'aproximació que en faig, millorable segurament.

1. Donar sentit a la feina. Identifico a Xavi i Guardiola amb aquesta força impulsora. Tots dos saben quin és el significat d'estar al FC Barcelona. En el seu cas és més que un esport. És una manera de pensar, un posicionament, una defensa d'uns ideals. Els agrada el futbol, però saben que darrera el futbol hi ha uns valors molt més importants que defensar. I ells ho fan des de la seva parcel·la. Molt semblan en el cas dels formadors. Hi som per què hi creiem. Per compromís, per la confiança depositada amb nosaltres, per voler aportar el nostre granet de sorra i millorar el món de l'ensenyament.

2. Retribució emocional. Personificada per Lionel Messi. No ha nascut aquí, però sí que s'hi ha fet gran. És on hi té els seus amics de per vida, és conscient de tot el que ha aprés a Can Barça i per això sempre que se'l necessiti hi serà present (deixeu-me dir que el primer partit amb la samarreta del Barça, en els equips inferiors, el va jugar a Amposta). El camp de la retribució emocional és un altre on caldria avançar en la formació de formadors. El sentit de pertinença d'equip, el reconeixement adequat, la valoració de la feina ben feta, ...

3. Competències professionals. No és que Alves no fora bo ans d'arribar al Barça, però estic segur que en sortirà encara millor. Formar part d'un grup pot ser molt interessant i enriquidors, fins i tot si no hi ha massa diners pel mig, si veus que pots aportar-hi i sobretot si aprens, si millores, si progreses decididament. Millorar les competències professionals dels formadors de formadors pot ser també un element molt important a considerar. És requisit indispensable el d'estar disposat a compartir i aprendre dels teus iguals.

4. Presència. Poso com a model a Puyol. Per a un noi de La Pobla, un petit poble català i rural dels Pirineus, enfundar-se la samarreta del Barça, defensar els seus colors i ser-ne el Capità, ha de ser el més gran que li pot passar des d'un punt de vista professional. Hi ha un grau de motivació afegit pel fet d'estar-hi. Molts formadors de formadors també és possible que s'identifiquen amb aquesta situació. Qui no es sent afalagat que li proposen una ponència, jornada o demés? Es tracta d'una remuneració que no es paga amb diners, i que en algunes persones, el ser-hi o no ser-hi, pot actuar com a un motor de realització o portar-los a una participació activa.

5. Possibilitat de relació directa. Per seguir amb jugadors poso a Pinto, però segurament seria més adequat posar com a exemple a algú de la junta directiva, que normalment és el lloc on s'estableixen coneixences i contactes a uns nivells que d'altra manera no es podrien assolir. Passant-ho al camp de la formació de formadors això significa poder establir contactes amb altres companys/es, engegar projectes de treball comuns, tenir la franquesa per poder comentar de forma oberta aspectes diversos, ...

En definitiva, més enllà dels diners, hi ha molts més aspectes que caldria cuidar per tal de mantenir i fins i tot ampliar (amb la que està caient) el compromís de les persones amb la formació en particular, i amb les organitzacions en general. Es tracta de poder dir, sense dubtar-ho que "més enllà de la qüestió econòmica, em resulta interessant participar-hi".

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Formació permanent del professorat (III) - O com fer front a la formació amb pocs recursos

2012-02-05T17:10:00.003+01:00

Ja m'ha costat algun disgust que altre defensar la idea de que els recursos econòmics són només un dels possibles tipus de compensació que se li pot oferir a un formador/a. Habitualment estem molt centrats en el tema "peles" i tendim a creure que sense "peles" no podem fer res, a poca cosa. Fins ara, la cosa ha funcionat així, de forma prou acceptable, però ja comencem a veure que davant la carestia econòmica caldrà imaginar / inventar / cercar noves alternatives de formació permanent del professorat que no estiguin centrades (al menys, no tan centrades) amb el tema monetari. El tema monetari és molt, molt, però molt important; a banda d'això (que em doldrà renunciar-hi ni que sigui minimament), deixeu-me explicar algunes idees per a intentar sobreviure a la tasca d'estructurar la formació permanent del professorat amb pocs "recursos" a la butxaca.

Potenciar al formador/a. Quan no hi ha "peles", prou "peles", per a atendre les necessitats formatives cal posar valor afegit al rol de formador/a, per tal que si no és possible incentivar econòmicament la seva tasca, al menys hi hagi altres punts que facin interessant dedicar-s'hi. Per exemple:

es podria crear un "segell" que certifiques a algú com a formador qualificat del Departament;
el Departament (o els ICE's) podria crear xarxes de formadors/es, estables a mitjà termini, i on els anés fent arribar (des del punt de vista formatiu) notícies d'interès, recursos ... i es fomentés l'intercanvi d'informacions i maneres de fer;
quan hi hagi congressos, jornades o events molt específics i adequats a un camp concret, el Departament podria convidar a assistir-hi als seus formadors (si no a tots, a un grup representatiu) per tal que estiguessin al cas de les darreres tendències i es fer el traspàs a la resta de grup;
en el moment d'elaborar documents-guies, orientacions per part del Departament es podria convidar a formadors/es representatius del grup per tal de treballar de forma conjunta i consensuada;
es podria fer alguna jornada molt específica per als formadors/es del Departament amb informacions d'interès generals a tot el conjunt;
es podria donar visibilitat als equips de formadors/es amb opcions molt diverses (pàgines web, publicacions temàtiques elaborades amb les aportacions del grup, ...).

Procedimentar l'especialització com a formador. Hauria d'estar molt i molt clar com una persona arriba a ser formador/a, quins processos ha de realitzar per arribar-hi, quins són els compromisos que adquireix (temps de permanència, nivell de disposició, temàtica d'interès, ...), quines compensacions i/o reconeixements hi haurà per la tasca realitzada, quins són els processos que intervenen en la realització d'una formació, ...
Més llarges i menys intenses. La formació, per a que produeixi resultats acceptables, és necessari que sigui dilatada amb el temps. Hi ha que deixar prou espai per a que les idees, conceptes, propostes, arrelin en les ments de les persones i comencin a donar certs fruits. Per tant, en lloc de fer sessions setmanals, en la meva opinió és millor deixar més temps entre sessió i sessió per a que els participants puguin anar avançant al seu propi ritme de treball. En aquest punt és molt important el component telemàtic. No és necessari que tota la formació sigui presencial (cada vegada més es contempla la component telemàtica). Deixem disponibles els pdf's amb la informació rellevant, i dediquem-nos més temps per al treball i l'elaboració de materials i productes, més temps per als processos.
Focalització en el producte. Clarament, les formacions han de donar com a resultat final un producte. Si una formació no comporta que els assistents s'emportin o s'enriqueixin, en definitiva, aprenguin, podem dir que és sobrant. I com ja és conegut que s'aprèn fent. Les formacions han d'incorporar procediments, creació de producte, resultats palpables. Si la informació és un conjunt de pdf's per llegir ..... ho podem anomenar "lectura"? :-)
Virtualitat. Cal fer una aposta més decidida per la component virtual de TOTES les formacions. Hi ha un clar estalvi en temps de desplaçament, despeses de desplaçament i una millor adaptació als horaris i ritmes de treball propis de cadascú. Ja hi ha moltes formacions que són totalment virtuals, si bé és cert que no són formació en centre. Amb tot, cada cop més, hi ha un nombre creixent de formadors/es que demanen poder disposar d'un espai virtual (al Moodle del CRP, per exemple) on deixar materials relacionats amb la formació i per poder utilitzar-lo com a lloc de referència, contacte i interacció de la formació. Amb l'ajut de la virtualitat, moltes formacions en centre es podrien reduir a tres sessions presencials (la d'inici, la intermitja de control, i la final de cloenda), fent una gran de feina en mode virtual. El responsable de formació en centre (que acostuma a ser el Cap d'Estudis) responsabilitzant-se "in situ" del seu correcte desenvolupament i el formador/a orientant i resolent dubtes i consultes des de la distància. Amb aquest esquema d'organització i uns bons materials es podria avançar tant o més que amb l'esquema habitual.
Xarxes. Cal potenciar el treball en xarxa, ja sigui entre centres o amb docents que tinguin interessos o projectes comuns. Aquí també ens pot ser molt útil la component virtual, on els CRP's poden jugar un paper molt important en l'organització, gestió i dinamització d'aquestes xarxes de centres i persones. Per altra banda les activitats emmarcades dins el Pla de Formació de Centre haurien de deixar un cert pòsit de coneixement en l'organització educativa, i on s'hi podrien encabir altres informacions a partir de l'assistència a jornades dels docents components del claustre, participació en projectes, lectures d'interès..... es tractaria de crear una autèntica xarxa de gestió del coneixement en cada centre. Pel que fa a les activitats que no siguin "en centre" s'haurien de difondre totes elles de forma telemàtica. Potser no tots els espais disposen dels requeriments suficients per a fer emissió en directe (i en certa manera hi ha d'haver un plus de valor afegit per als assistents), però fer un enregistrament en vídeo i emmagatzemar-lo per a consultes o visionats posteriors, a disposició de tothom que ho necessiti és una perfecta optimització de la despesa que pugui suposar una determinada formació. A més de l'enregistrament en vídeo, seria magnífic que hi hagués algú que assumís el rol de "corresponsal" i redactes un breu article amb els punts i aspectes més destacats de la sessió. Sempre he cregut que aquesta estructura, ben organitzada, podria donar molt bons resultats.
Consultor / assessor o instructor? Com la virtualització de la formació és una tendència clara cap on ens dirigim, crec que val la pena diferenciar entre consultor/assessor i instructor. Avui tenim a disposició quantitats ingents d'informació. Sovint el problema està en organitzar-la de forma coherent i amb un sentit determinat, més que no elaborar guies i manuals un rera l'altre. La majoria de formacions es poden assolir amb uns bons manuals, unes bones referències bibliogràfiques o de consulta i un poc d'ordre i pausa (que ha de marcar el formador/a en aquells punts on, segons la seva experiència, val la pena passar-hi amb un poc més de pausa). Si es donen aquestes condicions, una formació més virtualitzada com la que comentava anteriorment i on el formador/a faci més aviat tasques de coordinació/consultor/assessor és possible. Per altra banda, sempre hi haurà formacions de caràcter instructiu, on totes les hores seran de presencialitat tant del formador/a com dels participants, però són les menys abundants, segons la pròpia experiència.
Itineraris de formació (de centre i personals). No tota la formació es pot encabir "en centre" o en activitats que el Departament organitza de forma més global. Cal deixar espai suficient per a que puguin néixer i créixer iniciatives de formació de caràcter més individual. Són espurnes d'innovació que tard o d'hora tindran una incidència sobre el sistema. Per dir-ho d'alguna manera, no només els centres educatius tenen el dret de tenir una previsió d'activitats de formació i objectius a assolir. També les persones poden tenir un camp d'interès (que si bé no és generalitzable al gruix del sistema) pot donar a la llarga un bon resultat. Aspectes com lideratge, organitzacions i canvis, realitat augmentada, xarxes socials com a plataformes d'aprenentatge, aplicacions mòbils, llibres electrònics, .... potser no tenen avui una aplicació directa (o clara) a les nostres aules, però segur que en futur sí que la tindran. Per tant, si hi ha algú que té molta dèria per obrir nous camins, el sistema hauria de reconèixer aquest esforç d'alguna manera. Hi ha alguna opció de fer-ho, mitjançant seguiment o suport a l'estil "coaching", i també amb l'elaboració d'un portfoli d'aprenentatge.

Amb tot això, i concretant més encara a partir de les tipologies d'activitats de formació que existeixen, proposo:

els tallers en centre es poden mantenir com estan, són a cost zero!! Cal donar-los un poc més d'estructura i orientacions per a que aquest peça vagi per ella sola;
els assessoraments en centre es poden mantenir, en la seva majoria, però no amb tantes sessions presencials ni amb tanta despesa en formadors/es (tot i que cal dir que ja és baixa), si no més aviat amb ajut de la formació telemàtica i fent ús de la gran quantitat de materials ja elaborats per múltiples institucions o pels propis formadors/es en formacions similars (moltes formacions d'un curs a un altre es repeteixen, només que en centres diferents, per tant hi ha d'haver materials suficients);
cal potenciar les xarxes a tots nivells entre formadors, entre centres, dins del propi centre, ... els tallers o assessoraments en centre poden ser el substrat per a començar a teixir-les; amb les xarxes intercentres el motor ha de ser els interessos comuns o projectes en els que intervinguin plegats;
el Departament ha començat, de forma experimental, o oferir Tallers Oberts (a cost zero) i segurament anirà ampliant-ne l'oferta. Amb aquests materials i altres de similars que es poden elaborar, pot oferir-se una completa oferta. Si en lloc de pensar-ho a gran escala, Departament d'Ensenyament, ho pensem a un nivell més petit, el model es pot traslladar a l'entorn proper, i el paper d'organitzador, gestor, dinamitzador i validador dels Tallers Oberts poden ser els CRP's. Seria tant fàcil com organitzar grups de treball entre els CRP's per tal de crear alguns Tallers Oberts sobre temàtiques que ja es tinguin molt identificades, i tot seguit intercanviar-los per tal de poder-los oferir a tots els docents de la zona del CRP (competències bàsiques, pissarres digitals, dinamització lectora, ...). Els temes no són tant diferents, no creieu? ;
es poden obrir noves vies de formació lligades al camp del mentoring i coaching on es fomenti l'autodescobriment dels participants amb l'assessoraments o guies puntuals, que acompanyen un procés d'aprenentatge de caràcter més individual i personal. Cada participant es posaria els seus objectius a assolir i un temps determinat podria comptar amb la col·laboració del coach o mentor; els portafolis d'aprenentatge serien els validadors de la formació;
les activitats de caràcter més obert s'haurien d'enregistrar i posar a disposició de la comunitat per revisionar-les tantes vegades com calgui, d'aquesta manera i amb el temps s'aniria forjant un fons comú documental amb el conjunt de formacions d'interés i a disposició de tothom.

Bé, m'ha costat un poc escriure totes les idees que tenia al respecte, i segurament algunes han quedat massa poc desenvolupades. De tota manera, és suficient per ara :-)

Posts relacionats:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Formació permanent del professorat (II)

2012-02-05T10:42:00.000+01:00

Considerada com un dels agents més importants de canvi a l'escola, la formació permanent del professorat, és una eina a la que no hi hem de renunciar de cap manera. Els més entesos així ho diuen, i no es cansen de repetir que la formació permanent (dins i fora de l'àmbit escolar i laboral) ha de ser un dels eixos fonamentals del futur.

Succeeix que, donada la situació econòmica actual, és fàcil imaginar que, com tantes i tantes altres coses, calgui buscar alternatives que optimitzen els recursos de que es puguin disposar, i que en els darrers anys han anat a la baixa (de forma general).

Vegem algun elements de context per fer-nos una composició de lloc:

en el post anterior a aquest (http://tresescompanyia.blogspot.com/2012/02/formacio-permanent-del-professorat-i.html) es veu la importància d'integrar el Pla de Formació de Centre dins del Projecte Educatiu de Centre;
actualment el Pla Marc de Formació 2005-2010 està prorrogat durant aquest curs. Es pot consultar http://www.xtec.cat/formacio/pla_marc/plamarc_formacio.pdf . S'entén perfectament donada la coincidència amb el canvi de govern, però fora bo disposar del nou pla marc ans d'acabar aquest mateix curs. Per altra banda, el propi Departament ha comentat públicament la validesa del Pla Marc de Formació 2005-2010 a les necessitats actuals, d'aquí que no s'esperin grans canvis en el nou Pla Marc de Formació;
de forma paral·lela s'està fent la revisió del sistema actual de reconeixement dels estadis docents que, a efectes de formació, la proposta que hi ha ara proposa que no hi hagi un mínim de hores de formació per a poder demanar antiguitat. S'hi afegeixen altres elements, com per exemple, l'elaboració de materials didàctics. Pel que toca a formació, treure uns mínims és el mateix que treure-la dels requisits necessaris. Per tant, deixarà de ser obligatòria a efectes d'estadis docents. Aquest punt és controvertit donat que sabem de casos on els assistents a una formació només tenien un únic interès en assistir-hi, els punts per a l'estadi docent, i tampoc era una situació satisfactòria ni que aportes cap mena de valor afegit al grup. Però aquesta mesura pot donar lloc a un descens de les inscripcions, en general, si bé cal dir que "si som menys, estarem més avinguts i amb més interès". Aquesta tendència es pot veure compensada amb el rendiment de resultats a nivell de centre i la possible capacitat que pot tenir la direcció en la conformació de les plantilles. Molt resumit aniria així: "Em puc abstreure de la formació en centre sempre que els resultats i els objectius que assoliexi com a professional estiguin en concordança amb els del centre (PEC); s'entendrà així que, en el meu cas, no era necessari formar-me en un camp determinat. En el cas que els objectius i els resultats meus com a docent difereixin molt dels del centre, i a més s'evidencie que aquesta diferència es deguda a una despreocupació meva per la formació i actualització, s'obre la possibilitat que aquest fet s'incorpori a l'avaluació del meu acompliment o deures com a professional docent".(http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=63bdf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=63bdf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=0879c2ecbecc4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) . Permeteu-me dotar d'un contingut més aclaridor a aquesta argumentació repassant l'article LEC i formació docent, escrit ja fa uns dies (http://tresescompanyia.blogspot.com/2011/08/lec-i-formacio-docent-buidatge-de.html)
el seguiment i avaluació dels resultats i els canvis que han produït la formació també ha de tenir un paper important. El fet no està només en organitzar i portar a terme una activitat formativa en centre, si no que a més cal veure quins són els canvis o efectes que aquesta a produït o desencadenat en el centre. És el que anomenem transferència. Normalment totes les activitats de formació, en finalitzar, són avaluades des de la perspectiva de tots els actors implicats (assistents, centre educatiu, formadors i gestors). És l'avaluació típica. En els darrers cursos s'està començant a treballar en l'avaluació de la transferència. Aquesta es realitza quan a passat un temps des de que la formació ha finalitzat, i el que vol detectar és que la formació s'ha aplicat o a tingut una certa incidència en les rutines del centre. L'avaluació de la transferència és un aspecte que encara no està 100% generalitzat, i on manquen orientacions per dur-la a terme. Clarament és un punt de millora i un aspecte a mantenir, ja que assegura la adequació i utilitat d'una formació en centre. A mi m'agrada afegir-hi un pas més (ara per ara del tot utòpic) i és l'avaluació de la permanència. Si bé l'avaluació de la transferència es realitza entre 6 i 12 mesos una vegada acabada la formació, l'avaluació de la permanència s'hauria d'anar seguint més enllà, en els cursos següents a la finalització de la formació. El motiu és que potser just en acabar la formació, per la pròpia inèrcia de la formació, és possible que s'hagin engegat projectes nous, que s'hagin introduït canvis en el centre, ... però quan acaba aquesta inèrcia (és el que mesura l'avaluació de la transferència) cal veure què és el que realment queda, de forma permanent, integrat a la cultura i manera de fer del centre (avaluació de la permanència). Hi ha diversos elements on es podria detectar aquesta permanència, en citaré només dos.

1. Si la formació ha estat per millorar el clima de centre o disminuir els conflictes (per exemple), les orientacions, guies, rutines, procediments, .... han de quedar integrats d'alguna manera en la documentació bàsica de centre, a les NOFC, a les programacions, etc .... si no és així, i passats dos o tres cursos, que podem dir del que ha quedat en el centre sobre una formació determinada? .... El mateix concepte és vàlid per a altres camps: competències, TIC, educació emocional, .... com podem valorar-ne la seva eficàcia si no s'integra d'alguna manera al dia a dia del centre?
2. Aspectes de gestió de la informació i difusió de la informació (relacionada amb la formació) que de forma molt resumida podria consistir en que el centre disposes un lloc on anar emmagatzemant els continguts de les formacions rebudes, lectures d'interès per als docents, resums de ponències o assistències a jornades, ... tot allò que tingui a veure amb el coneixement ..... sí, gestió del coneixement, organitzacions que aprenen, ..... altrament el contingut vessat en una formació (s'apliqui o no) on queda? ..... No queda en lloc de l'organització, només en els caps dels assistents, molt movibles entre centres ....

Posts relacionats:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Formació permanent del professorat (I)

2012-02-04T22:27:00.000+01:00

Amb el vostre permís, deixeu-me posar negre sobre blanc, les meves idees sobre la formació permanent del professorat. Fa dies que em ronden pel cap, ja sigui sobrevingudes per la meva pràctica com a formador, com a assistent, o com a gestor en altres ocasions, però no ha estat fins que he tingut notícia de l'article escrit pel company Jaume Illa (http://4ratlles.blogspot.com/2012/01/formacio-permanent-del-professorat.html) que m'he decidit a posar-m'hi.

Hi ha diversos aspectes a tractar, però d'entrada en vull destacar dos:

em sembla detectar un desajust important entre els objectius / expectatives que es plantegen en moltes formacions, la realitat sobre la temàtica a tractar i l'exercit de formadors/es que es disposa. Es tracta d'una visió molt subjectiva, però en moltes ocasions sembla que la realització d'una activitat de formació (en qualsevol camp: competències bàsiques, TIC, gestió dels conflictes, noves metodologies, ...) hagi de comportar tot de seguida una millora dels resultats acadèmics dels alumnes, o una reducció dràstica de la conflictivitat, o que tot el claustre comenci a treballar definitivament per competències, .... quan de fet això no succeeix. I és lògic que així sigui. Invertir determinades tendències, promoure canvis qualitatius, que donin resultats ràpidament no és cosa fàcil. I d'aquí que en rebin les conseqüències l'exercit de formadors/es, perquè des dels mateixos centres es té la visió que la formació ha de ser el revulsiu, el cabàs on es posen totes les garrofes. Resultat, el nivell d'exigència i expectatives generades, molt sovint, és massa elevat. Hi ha una exigència / expectativa massa elevada sobre el paper que ha de jugar el formador, com si fora el metge que tot ho cura. És important, per tant, tocar més de peus a terra. Ningú des de fora pot arreglar res. El formador pot obrir finestres de coneixement, encetar camins, donar orientacions pel que fa al rumb, però de cap manera incidir de forma tant alta en els aspectes particulars dels centres.
el segon punt, deriva del primer. Els centres educatius han de tenir una clara línia pedagògica, un rumb clar a mantenir. Si cada curs es planifiquen activitats de formació molt distants, molt diferents, no hi ha temps suficient per a introduir i integrar els canvis o per assolir els objectius marcats. Per tant, cal que les activitats de formació realitzades en el centre estiguin molt ben vinculades al projecte educatiu del centre. D'aquesta formació se n'haurien de derivar l'assoliment o no d'uns objectius, que a la vegada estarien marcats en el PEC. El grau d'assoliment d'aquests objectius faria a la vegada que les formacions tinguessin un sentit i una aplicació continuada en el temps. Dispersar la temàtica massa, també despista massa. Aquí caldria introduir la formació específica, en els casos on calgui, derivada dels Projectes impulsats pel Departament d'Ensenyament (com el Pla d'Impuls a la Lectura, per exemple). Aquesta doble vessant, línia educativa del centre i projectes del Departament, hauria de ser el doble camí d'entrada de la formació en centre.

Resumint-ho molt: rebaixar les expectatives sobre la formació i ajust de la formació als Projectes Educatius de Centre (i vinculats a indicadors).

Ajustar les expectatives, per part dels assistents, que hi ha en algunes formacions (he de ser sincer, i dir que en altres simplement no hi ha cap tipus d'expectativa) a allò que realment pot donar de sí la formació, no és una tasca fàcil. Moltes vegades això és degut a un desconeixement important del tema a tractar, o pel fet de pensar que algú ens descobrirà la sopa d'all. A banda d'aquest desajust per part del receptor, hi ha un camí important a recórrer en la banda del formador. Deixeu-m'ho aclarir.

He de dir que tots i totes els formadors/es que conec són uns grans professionals, molt compromesos amb la formació permanent, que accepten tot tipus de reptes, i que posen a judici d'altres companys de professió la seva imatge i vàlua professional, cosa no massa habitual ara per ara.

Cal dir que en la preparació d'aquests formadors hi tenen (o tindrien) molt a dir els ICE's (però no únicament). Us explico el mecanisme, tal i com hauria de funcionar. Els centre a través del seu Pla de Formació de Centre planifiquen les activitats de formació que a mitjà termini poden necessitar per a l'assoliment dels seus objectius (a tres o quatre anys vista). Aquesta planificació, que tal com s'ha dit anteriorment, ha d'anar vinculada a la línia pedagògica del centre (i per tant al seu Projecte Educatiu de Centre) té l'avantatge que permet visionar a mitjà termini el tipus de demandes de formació que es produiran, i també el nombre. Per tant, aquesta formació, recollida i gestionada convenientment, pot permetre als ICE's avançar-se i "entrenar" als professionals / formadors/es que a mitjà termini portaran a terme les formacions en centre.

Si l'engranatge està ben engreixat, com es veu, el Pla de Formació de Centre (que ara estarà integrat al Projecte Educatiu de Centre), ens servirà per preveure, organitzar i preparar, amb molt i molt temps les formacions en centre. A més, donat que en el PEC s'hi establiran indicadors de seguiment, alguns d'ells estaran forçosament vinculats a les formacions previstes o als objectius que es preveuen assolir a través d'aquestes. Això farà que de les formacions en puguem després avaluar la transferència (terme que explicaré més endavant) i per tant estem al davant de accions formatives de més llarg recorregut en la vida del centre. Per tant, és molt important lligar tots aquests aspectes en el Projecte Educatiu del Centre.

Per acabar de tancar el cercle, la Llei d'Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/lleieducacio.pdf) en el seu article 86, dedicat als Serveis Educatius, diu:

Són funcions dels serveis educatius, d’acord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentària:

a) Donar suport a l’activitat educativa, per mitjà de l’assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.
b) Orientar sobre el procés d’escolarització les famílies dels alumnes amb necessitats educatives específiques, dels alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats.
c) Atendre especialment les situacions en què l’escolarització dels alumnes nouvinguts o amb risc d’exclusió social té implicacions en l’àmbit de la integració lingüística.

d) Facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència.
e) Vehicular i facilitar la formació permanent del professorat i dels professionals d’atenció educativa.
f) Col·laborar amb els centres en la innovació educativa.
g) Col·laborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya.
h) Donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa, en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives i, molt especialment, en la formulació del projecte educatiu.
i) Complir les altres funcions de caràcter especialitzat que s’estableixin per reglament.

Posts relacionats:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Pla TAC : preguntes clau per desplegar-lo

2011-11-17T12:15:00.000+01:00

L'ordenació dels elements digitals que de forma gradual es van incorporant als centres educatius fan necessària una certa planificació per tal que tingui un cert sentit i una intencionalitat pedagògica clara. Aquesta planificació, en el cas del sistema educatiu català, es concreta en el Pla TAC de centre (en altres llocs anomenat Proyecto Digital de Centro).

En aquest document els centres han de fer una planificació,a mitjà termini, que defineixi les línies principals en la gestió i dotació de recursos digitals, tant de maquinari com materials pedagògics, l'organització dels espais digitals del centre, les necessitats de formació que se'n deriven, el treball integrat de les TAC a les àrees, .... i molts altres aspectes, que tots junts conformen una sola entitat, sota el descriptor "gestió i usos de les TAC en el centre".

El document de referència, per tal d'orientar en l'elaboració i implantació del Pla TAC de centre, és la publicació num. 1 de la Col·lecció TAC del Departament d'Ensenyament i que podem consultar a l'adreça: http://www.xtec.cat/recursos/tac/platac.pdf

Per tal de complementar aquest document, els darrers dies he estat treballant en l'elaboració d'un mapa conceptual on, a mode de preguntes, va situant els diversos aspectes que hauria de contemplar el Pla TAC. Segurament el nombre de temes a tractar és ampli, però el fet de plantejar-ho com a preguntes pot ajudar a enfocar més en el moment d'elaborar-lo. També cal comentar el fet que donat que es tracta d'un pla a mitjà termini (hauria de ser vàlid per als propers 2-4 anys de vida del centre) no cal que s'incorporin des d'un inici tots els aspectes que aquest podria contenir. Es pot començar per alguns, i en properes versions anar-ne afegint altres, així com també modificar o millorar-ne els que ja es contemplen. El mapa original es pot consultar a l'adreça:

http://t.co/gQm2cT6Q

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Noves tendencies en la formació permanent del professorat

2011-09-10T15:35:00.001+02:00

Web del congrés: http://www.ub.edu/congresice/presentacio.html

El III Congrés internacional de noves tendències en la formació permanent del professorat, organitzat per la Universitat de Barcelona, va resultar sorprenent pel conjunt de continguts que s'hi van tractar. Segurament jo mateix em vaig fer una idea poc precisa d'allò que s'amaga al darrera de la formació permanent dels docents, i d'aquí que parlar de forma tan directa i profunda sobre la veritable raó de ser de l'escola m'agafés d'improvist. Ben mirat la formació permanent ha d'estar al servei de la institució educativa, i segons quina sigui la visió que en tinguem de l'escola, així haurà de ser la formació permanent dels docents.

Parlar de la funció que ha de tenir l'escola, de la identitat docent, de la formació inicial dels professors, de la seva formació permanent, d'assessorament, d'avaluació de la formació, de transferència de la formació, del paper de les tecnologies, de la carrera docent, de polítiques formatives, d'indicadors, de competències docents, ... resulta força interessant i enriquidor, i també et fa veure que a casa nostra, tot i les deficiències que coneixem pel que fa a formació permanent docent, no estem tant malament. És clar que tot podria anar millor, però al menys per la realitat que conec de manera més propera, podem dir que tenim un model i que en bona mesura funciona de manera prou adequada. Millorable sempre, no cal dir-ho.

El més destacable, les ponències dels "popes", que en aquesta ocasió van ser J. Carlos Tedesco, Andy Hargreaves i José Gimeno Sacristán. Els tres van estar excel•lents en les seves intervencions, les quals espero "recuperar" en els propers posts. Pel que fa a les comunicacions hi va haver molta diversitat, tant pel que fa a situació geogràfica (paisos d'Amèrica Llatina i Estat Espanyol), com també per la seva temàtica. Per no parlar de la pròpia naturalesa de cada estudi (des de l'aprofitament d'estudis de tesi, fins a pràctiques reals d'aula). Bé, suposo que justament ja és això....

De manera molt i molt resumida en vull destacar les tres idees bàsiques que jo m'emporto cap a casa i que són:

- aprendre cada dia, dels companys/es, dels iguals, en el propi lloc de treball, en grup, al voltant d'un projecte .... ho podríem anomenar "aprendre acompanyat";
- repensar la raó de ser de l'educació en termes de justícia social, recuperant tot el coneixement pedagògic que s'ha generat amb anterioritat, no ens cal gaires invents més .... en el futur proper estar fora dels circuit d'ensenyament-aprenentatge serà el principal motiu d'exclusió social, i quasi bé un punt personal de no retorn;
- recuperar el rol docent i exercir la responsabilitat que s'adquireix en accedir a la professió, actuant dins dels marges d'autonomia concedits pel que fa a llibertat de càtedra i també actuant en defensa de les idees força que constitueixen les bases morals, ètiques, socials, medioambientals, .... encara que això comporti anar a contracorrent.

Idees potents per pensar i digerir. I que a la fi han de servir de far orientador, de teló de fons, en el moment de planificar les activitats de formació permanent del professorat.

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

2011-08-23T14:22:00.000+02:00

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.

És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

El mapa es pot consultar a l'adreça:
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1J419Y4G8-2413SLZ-DC/decret_autonomia_centres.cmap

També, de forma paral·lela, Marià Cano, ha elaborat un mapa més ampli on es detalla tota la documentació bàsica que hauria de disposar un centre educatiu. Aquest punt, referent a la documentació de centre, crea una certa confusió a nivell de les direccions, donat que no hi ha encara massa referents que puguin servir de model. En els propers mesos és de suposar que vagin sorgint exemples, instruccions i orientacions al respecte. En la meva opinió els centres ho necessiten i ho agrairan. Tot i que cada centre educatiu té la seva pròpia identitat, sempre serà més fàcil posar-s'hi si es disposen de guies que no pas començar de zero.

Tot seguit la imatge del mapa "Documentació Bàsica de Centre" de Marià Cano, amb alguna petita col·laboració meva:

El mapa es pot consultar a l'adreça:

http://www.mindomo.com/view.htm?m=5e005201486e4d1196bfedb71dc1039e

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

LEC i formació docent (buidatge de referències)

2011-08-23T11:45:00.003+02:00

La formació docent és una de les variables més importants pel que fa a la qualitat d'un sistema educatiu. Dintre d'aquesta, podem diferenciar entre formació inicial, que corre més a càrrec del sistema universitari que "fabrica" els nous docents, i la formació permanent, que és la que s'encarrega d'anar actualitzant els coneixements i les pràctiques dels docents que ja estan dins del sistema educatiu, exercint com a tals.

La formació permanent té punts de contacte amb els Plans de Formació en Centre, i també guarda relació (si anem estirant del fil) amb la concepció educativa d'un centre (Projecte Educatiu de Centre) i amb l'avaluació d'aquest. Sota aquesta perspectiva he anat fent una lectura de la LEC i els decrets que la despleguen fins ara, assenyalan les referències que em semblaven interessants i que en certa manera estan relacionades: formació docent, projecte educatiu de centre i avaluació docent.

Fonts: http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/

--------------------------------------------

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.

CAPÍTOL IV
El professorat

Article 29
Drets i deures dels mestres i els professors en l’exercici de la funció docent
1. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els drets específics següents:

a) Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència l’article 104, en el marc del projecte educatiu del centre.
b) Accedir a la promoció professional.
c) Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.

2. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents:

a) Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica.
c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.

TÍTOL VII
De l’autonomia dels centres educatius

CAPÍTOL III
Marc per a l’exercici de l’autonomia dels centres públics

Article 102
Exercici de l’autonomia en matèria de gestió de personal
1. Els centres públics, en els termes establerts pel títol VIII, disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre.
2. La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent.
3. L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre.
4. La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d’establir els procediments i criteris d’aquesta intervenció i els efectes de l’avaluació i ha de garantir els drets d’informació i audiència del personal afectat.

TÍTOL VIII
Del professorat i altres professionals dels centres

CAPÍTOL I
Exercici de la professió docent

Article 104
La funció docent
1. Els mestres i els professors són els agents principals del procés educatiu en els centres.
2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents:

a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent.
b) Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.
c) Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.
d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.
e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.
f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que el siguin encomanades.
g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.
h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament.
i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral.
j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com a eina metodològica.
k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34.

3. Les funcions que especifica l’apartat 2 s’exerceixen en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis.
4. L’exercici de la funció docent en els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d’acord amb el que estableixen les lleis.
5. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

Article 105
Promoció professional, premis i reconeixements del professorat
1. L’Administració ha de vetllar pel millorament de les condicions en què el professorat porta a terme el seu treball.
2. El professorat té dret a la promoció professional.
3. L’Administració educativa ha d’establir la concessió de mesures de reconeixement per contribucions destacades al millorament de les pràctiques educatives, del funcionament dels centres i de la relació d’aquests amb la comunitat educativa.
4. L’Administració educativa ha d’afavorir l’aprofitament de l’experiència professional del professorat jubilat i dels inspectors d’educació jubilats que ho desitgin per mitjà de llur incorporació als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla.

Article 186
Modalitats d’avaluació
1. L’activitat avaluadora, que es pot desenvolupar segons les diverses modalitats que determini l’Administració educativa, ha d’incloure en tot cas les modalitats d’avaluació següents:

a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de l’Administració educativa.
b) Avaluació dels rendiments educatius, que ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, els resultats de les quals s’han de tenir en compte per a determinar si els alumnes han assolit els objectius de cada etapa.
c) Avaluació de l’exercici docent, que ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional.
d) Avaluació de l’exercici de la funció directiva i de la funció inspectora.
e) Avaluació dels centres educatius.
f) Avaluació dels serveis educatius.
g) Avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu.

2. Els centres educatius sostinguts amb fons públics s’han d’autoavaluar. De l’autoavaluació n’han de deduir actuacions de millora, que han de quedar registrades, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional

Article 6
Funcions de direcció pedagògica i lideratge
La direcció dirigeix i lidera el centre des del punt de vista pedagògic. En aquest respecte, li corresponen específicament les funcions següents:

a) Formular i presentar al claustre del professorat la proposta inicial de projecte educatiu i, si escau, les posteriors modificacions i adaptacions.
b) Vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el projecte educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació.
c) Dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular, així com dels plantejaments del projecte educatiu inherents a l’acció tutorial, a l’aplicació de la carta de compromís educatiu, a l’aplicació dels plantejaments coeducatius, dels procediments d’inclusió, i de tots els altres plantejaments educatius que tingui incorporats, d’acord amb la seva concreció en el projecte de direcció.
d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre, en els termes que estableix el títol II de la Llei 12/2009, tal i com es concretin en el projecte lingüístic que forma part del projecte educatiu del centre.
e) Coordinar l’equip directiu i orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu, i sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre del professorat i al consell escolar.
f) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre. Aquesta avaluació abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat.
g) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre. Aquesta funció comporta l’atribució a la direcció de la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per deduir-ne les valoracions corresponents, inclosos les referides a la possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció de rols de gènere a l’aula.
h) Impulsar la coordinació del projecte educatiu del centre amb els d’altres centres per tal de poder configurar de manera coherent xarxes de centres que facin possible actuacions educatives conjuntes.

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

CAPÍTOL 2
Autonomia pedagògica i organització dels currículums

Article 14
Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades
1. La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments a què fa referència l’article 5.1.c) té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat, i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques.
2. Les mesures esmentades a l’apartat anterior poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.

Article 40
Coordinació docent
1. La coordinació del personal docent d’un centre públic s’ha d’orientar, en el marc del projecte educatiu, a les finalitats següents:

a) Assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s’hi imparteixen i adequar-los a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.
b) Millorar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat.
c) Millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació.
d) Investigar i innovar en el marc del pla de formació del centre, i contribuir en la formació permanent del personal docent.
e) Aquelles altres que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre o els atribueixi la direcció del centre o el Departament d’Educació.

Article 60
Avaluació de centres i avaluació de l’exercici de la docència
1. En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre.
2. El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre l’adquisició de graus docents en el professorat dels centres públics i sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats.

-----------------------------------------------------

Seguirà ....... a partir dels punts destacats voldria fer algun post de comentari.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Estàndards i educació

2011-08-15T17:37:00.000+02:00

Estandards i educació

View more presentations from atallada

Fa uns mesos el Grup de Treball en Llengües Estrangeres del ICE de la URV em va convidar a fer una xerrada sobre el món dels estàndards a l'educació, com a introducció al treball en l'aplicació eXelearning (http://exelearning.org/).

Es va tractar d'una aproximació als conceptes que s'hi relacionen, sense entrar-hi massa en profunditat. En aquest punt també cal tenir present la Biblioteca de Recursos Digitals d'XTEC, Alexandria (http://alexandria.xtec.cat/), que posa a disposició de tots els docent una gran quantitat de recursos creats seguint estàndards educatius.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Aprendre i ensenyar en línia

2011-08-15T17:14:00.001+02:00

No descobriré el món si us dic que les activitats de formació presencials (els cursos de formació), a mínim que es dissenyin correctament, han d'incloure un apartat dedicat al treball personal, fora de les hores d'obligada assistència. Jo mateix acostumo a utilitzar un curs Moodle com a suport a una activitat de formació presencial, per a recollir els materials emprats en el curs o com a espai de contacte i resolució de dubtes amb els participants. Per tant, cal tenir una certa idea de l'ús que volem fer de l'entorn virtual, del rol que hi adoptarem, i de moltes altres coses que a priori passem per alt.

Si el curs és telemàtic, aquests aspectes encara tenen més importància. El disseny del curs esdevé cabdal, i la relació alumne-docent, la comunicació, les activitats d'ensenyament-aprenentatge proposades, i fins i tot l'avaluació, han de ser repensades i actualitzades al nou entorn.

A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ja han començat a posar fil a l'agulla pel que fa a aquest aspecte, publicant/proposant un Procediment per a l'elaboració d'un curs virtual. Em sembla una idea interessant el poder tenir unes línies mestres, a mode d'orientació, per a la creació de cursos telemàtics, com és el cas. I seria interessant que el Departament d'Ensenyament també disposes de quelcom similar. Crec que ajudaria a donar una uniformitat en el format, com a mínim.

Aquest passat curs, a través d'un curs d'especialització de la UOC "Aprendre i ensenyar en línia" he pogut apropar-me a alguns dels conceptes que sovint estan en una nubolosa i poques vegades s'acaben de concretar. Aspectes que per altra banda penso que tots els docents hauríem de dominar, però que difícilment ens els "presenten" o ens els fan conèixer. El curs estava enfocat al rol del docent i de l'alumne en activitats de formació on line, però crec que és del tot utilitzable per a la formació presencial. Per això comparteixo dos dels treballs que vaig realitzar.

El primer és el que es relaciona amb la imatge inicial d'aquest post, i que té a veure amb les corrents més importants d'ensenyament-aprenentatge. El podeu veure a tamany real en aquest enllaç:

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HZ8JMQBT-ZZF6QV-HN/UOC_1d.cmap

El segon treball correspon a un mapa conceptual, on es recullen els diversos aspectes relacionats amb l'aprenentatge en línia. Es pot consultar seguint l'enllaç que segueix o amb l'esquema que s'adjunta:

http://www.mindmeister.com/28115559/ense-ar-y-aprender-en-l-nea-atalladac-uoc-edu

Com a complement, també hi afegeixo també el mapa que va realitzar Marià Cano:

http://www.mindomo.com/view?m=e240b69b477a486bb41f12cb8420fdbb

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Les pedres grans i petites

2011-07-31T11:52:00.001+02:00

Un expert assessor d'empreses en gestió del temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny, i va preguntar:

- Quantes pedres penseu que caben en el flascó?

Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres fins que va omplir el flascó. Quan va acabar va preguntar:

- És ple?

Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota de la taula una galleda amb graveta. Va posar part de la graveta al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir:

- És ple?

Aquesta vegada els oients van dubtar:

- Potser no.

- Bé!

I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar al flascó. La sorra es filtrava pels petits racons que deixaven les pedres i la grava.

- És ple? –va tornar a preguntar.

- No! –van exclamar els assistents.

- Bé –va dir.

Va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar al flascó. El flascó encara no vessava.

- Bé, què hem demostrat? –va preguntar.

Un alumne va respondre:

- Que tant és si tens l'agenda molt atapeïda. Si ho intentes, sempre pots fer que hi càpiguen més coses.

- No! –va concloure l'expert:
Aquesta lliçó ens ensenya que si no col·loques les pedres grans primer, mai no podràs col·locar-les després. Quines són les grans pedres a la teva vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teva salut, la persona que estimes. Recorda, situa-les en primer lloc i la resta trobarà el seu.

La veritat ofèn, al Japó i aquí també

2011-03-16T10:17:00.001+01:00

Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior (http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter (http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I.

No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de fer, molt a la japonesa, però que també veig reflectida a la nostra societat.

Fent lectura d'un article aparegut a El Pais (http://www.elpais.com/articulo/internacional/verdad/descortes/elpepiint/20110316elpepiint_7/Tes), m'ha cridat l'atenció els conceptes del tatemae i del honne. Les cultures xineses i japonesa, a mi personalment, em criden l'atenció per la seva antiguetat, sabiesa acumulada i respecte cap el món interior de cada persona. Molts dels conceptes que incorporem recentment a la nostra societat tenen els seus origens en aquestes cultures. I justament no és que els hagin creat recentment, si no que en tenen una tradició molt estesa en el temps. Fixeu-vos que deia l'article en qüestió:

Decir la verdad en muchos contextos resulta descortés, y los propios nipones aprenden y desarrollan desde pequeños su tatemae (pensamientos que se expresan en público y que no deben ofender a los demás) y honne (lo que se piensa de verdad, y que solo se emplea con gente muy cercana). Un ejemplo claro de uso del tatemae es que un "lo pensaremos..." en el ámbito de los negocios nipones significa en realidad "No insista, no nos interesa".

Aquestes paraules han ressonat dins meu fortament. Descobrir que aquests conceptes tant sutils, i de vegades passats per alt, estan definits i incorporats en la cultura nipona és sorprenent. Però això no és tot. Estic segur que aquesta manera de fer i d'actuar la podem veure reflectida en moltes situacions quotidianes i properes.

Quantes vegades hem escoltat un "ho recollim" o un "ho tindrem en compte" ? .... i després a l'hora de la veritat "res de res" ..... Parlar obertament, amb sinceritat, és un valor preuat per les organitzacions, però al mateix temps amb molts riscos de que t'acabi pasant factura. I això, generalment s'acaba girant en contra de la pròpia organització. M'estalviaré exemples ....

Potser sí que les cultures asiàtiques poden ser un referent en tots els aspectes de creixement personal, gestió emocional, cultura de qualitat i tantes altres coses. Però compte, allà i aquí, la manca de sinceritat té un preu.

Quant difícil és ser transparent !! I quant mal vist està la majoria de vegades !!

PD: sé que tinc un post pendent ..... In progress !!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Teoria bàsica d'indicadors

2011-03-07T22:45:00.001+01:00

Fa uns dies que tinc aquest post que em ronda pel cap deixeu-me ans de res que va sobre indicadors, i per si això no fora prou que es tracta d'una teoria/interpretació de caràcter lliure i molt personal. Si amb això no us he espantat, i seguiu llegint, sense cap mena de dubte el tema us interessa.

Resulta que en el món de l'educació, com no podia ser d'altra manera, els indicadors hi són cada cop més presents, com a eina de mesura del progrés o millora de la institucio educativa en el seu conjunt. I lluny d'anar a menys, la tendència sembla que es mantindrà com a mínim. Tota mesura on s'hi relaciona un indicador es realitza a partir d'una situació inicial, en la qual es marca un objectiu desitjable d'assolir, i on, passat un cert temps es mesura la situació final (en la que ens hem apropat més o menys a l'objectiu marcat).

D'aquesta manera el percentatge de millora és una relació entre allò que s'ha progressat realment (diferència entre la situació final real i la situació inicial real) en relació a allò que s'havia planificat millorar (diferència entre l'objectiu marcat i la situació inicial real). Més o menys (i simplificant-ho molt) podem tenir aquestes dos situacions que a continuació es representen. En la primera la situació final és millor que la inicial, mentre que en la segona la situació final és pitjor que la inicial:

Una vegada explicats aquests minims conceptes, permeteu-me desplegar els 4 principis bàsics que tothom hauria de tenir clars (en cas que treballi en aquest mon dels indicadors):

1. Principi d'escasetat. El nombre d'indicadors que descriguin o mesurin el funcionament d'una organització ha de ser petit. No cal tenir molts indicadors per a mesurar tot. Ens podem tornar bojos. Només en cal tenir uns pocs, això sí, molt ben sel·leccionats. Pocs i bons. La situació general de millora (o no) vindrà donada per la suma dels diversos indicadors que tinguem. Per tant millor no complicar la mesura. Les organitzacions ja són prou complicades com per a que ens compliquem més la vida afegint complicacions a nivell de mesura.
2. Principi de maximització. Donat que la millora (o no) vindrà donada per la suma de diversos indicadors, cal fer una projecció (o fixar-se un objectiu) mirant no tant d'apropar-se a aquest objectiu, si no més aviat fixant-se que, en el seu conjunt, l'organització millori. M'explico. En aquells objectius on es vegi que l'organització podrà assolir amb certa facilitat NO s'ha de marcar un objectiu (a priori) massa elevat, més aviat ha de ser MODEST. D'aquesta manera com es tracta d'un indicador amb un objectiu de millora modest, i tenim certeces que l'organització progressarà a millor, ens assegurem que l'aportació de l'indicador al conjunt de l'organització es maximitza.
3. Principi de minimització. Pel que fa al cas en que no tenim certeses respecte a que l'indicador pugui millorar (segona situació dibuixada) llavors el que cal fer és marcar-se un objectiu MOLT AMBICIÓS. D'aquesta manera es minimitzen els empitjoraments, i per tant aquests perden importància en el global de l'organització. Per tant, és la fixació d'objectius on radica el secret. Cal ser molt precís en detectar si un objectiu té molt o poc marge de millora, i llavors fer una suposició en la direcció contrària. Millores molt assolibles amb objectius fixats modestos, i millores difícils d'assolir amb objectius fixats molt ambiciosos !!
4. Principi quiromàntic. Aquest principi és el que tracta sobre el punt més important, els objectius fixats o marcats a priori. És evident que en tant que són una projecció de futur, fixar-se objectius a un termini mitjà (entre tres i cinc anys) té una dosi bastant elevada d'adivinació. Només cal veure la situació econòmica en la que estem ara, i quan lluny ens queda la visió que teniem de tot plegat fa tres anys. Els nostres dirigents no la van ni olorar. Sota aquesta perspectiva es veurà com a molt comprensible que nosaltres, decents modestos, no puguem afinar a l'hora de plantejar o marcar cotes d'objectius en el futur. Cal assumir que el devenir ens portarà unes càrregues d'aleatorietat que MAI podem predir a priori. En canvi SI QUE PODEM raonar, justificar, o trobar explicacions a posteriori. És a dir, fixar un objectiu no és tant crític com puguem pensar. El temps ens dirà si aquest objetiu era massa ambiciós o pel contrari vam atinar en fixar-hi un determinat valor. És una norma universal, tothom podem explicar i justificar a posteriori, però mai a priori.

Bé, espero no que us hagi cansat massa amb l'explicació. Només volia dir que sobre indicadors, preocupeu-vos el just. Ni molt ni poc. I posats a posar exemples podríem plantejar l'indicador d'èxit escolar que actualment està en el 70% (aproximadament) i hi ha fixat l'objectiu de passar al 85% en 8 anys ....

PD: Aquest post està dedicat a Marià Cano (http://mcanosan.blogspot.com/), per les milles que hem fet plegats, tant físicament com conceptualment, en el món dels indicadors i la qualitat en educació.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Twitter o Bloc? Les dos coses.

2011-03-06T15:49:00.000+01:00

Quan fa una anys va sorgir el micro-blogging (representat ara mateix fonamentalment per Twitter), els experts van augurar una baixada en el nombre de blocs i entrades que es farien en el futur. Potser sí que aquest és el motiu pel qual (al menys en el meu cas), he deixat d'escriure regularment al meu blog, però si sóc honest, crec que es degut bàsicament a un repunt de feina que ja fa uns mesos que dura.

De tota manera, sembla que darrerament començo a tenir un poc més de temps per tal de dicar-lo a les meves cabòries digitals, i d'aquí que torno a agafar la ploma digital per escrire més enllà dels 140 caràcters per tweet. He de confesar que ans de tornar al bloc (sense abandonar Twitter, evidentment) vaig estar pensant i valorant la represa. Al final vaig arribar a unes conclusions que, curiosament avui i per via Twitter, han estat les que m'han impulsat a continuar. Si bé la referència original es troba en l'adreça http://atalaya.blogalia.com/historias/69068 , tot seguit en faig una adaptació i traducció a la meva mida.

Així doncs, per què vull continuar escrivint en aquest bloc?

Perque de vegades necessito dir alguna cosa amb més de 140 caràcters.
Perque en ocasions necessito enllaçar idees que contenen més d'una referència.
Perque el meu bloc té més perspectiva històrica, en el meu cas, i trobo la informació de forma més fàcil que a Twitter.
Perque Twitter és massa instantani, i en el bloc la informació queda visible per més temps. El tweet corre riu avall en la línia de temps.
Perque el bloc em permet organitzar la informació de manera més flexible.
Perque el bloc actua com a autèntica llibreta de notes, on posar les idees i conceptes que considero importants.
Perque els blocs ja tenen deu anys d'història, i encara aguanten. Pel que fa aTwitter, no sabem si el seu èxit el convertirà amb eina permanent o no (encara).
Perque Twitter s'ha d'alimentar, i els blocs acostumen a ser un punt d'on extreure informació per a Twitter. Per tant, algú també ha d'escriure blocs.
Perque hi ha molta gent que encara no està en Twitter, i tal vegada, navegant per la xarxa facin cap aquí.
Perque cansa menys una història bloguera cada 2-3 dies (o quan es pugui) que 400 twits cada dia.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Què tenim?

2011-03-05T09:30:00.001+01:00

Fa tant de temps que no escrit en el bloc que la millor manera de reemprendre la seguida m'ha semblatque podia ser reemprenent la ga d'espots publicitaris que una coneguda marca de cerveces fa, vinculats al Barça, del qual n'és un dels esponsor. Els vídeos acostumen a ser emotius, directes, .....

La gent, però, també és força imaginativa, i ràpidament n'ha fet un altre, adaptant el guió per al principal adversari del FC Barcelona, el R. Madrid. El resultat ha quedat prou bé. A veure que en penseu:

PD: i ara que ja he représ el bloc, prometo anar-lo alimentant de forma més regular, de motius, experiències i opinions, relacionades amb l'àmbit educatiu no me'n falten.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Quin és el secret? - es preguntava tothom

2010-02-08T22:11:00.001+01:00

Sempre, faci el que faci, inevitablement, la seva banda sonora em fa alçar els ulls cap a la pantalla del televisor. Ja no sé si és el costum, o la seva tonada, o ..... no sé ..... el cert és que si fessim l'exercici de traslladar-ho al nostre àmbit professional, ..... seria impressionant !!! Un imme d'equip, com aquest, és el que m'agradria tenir. Tot seguit la transcripció original:

Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?

És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.

Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.

Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.

Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.

La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.

No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.

I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Audiència bloggera amb el Conseller Ernest Maragall

2010-02-07T13:25:00.002+01:00

És evident que realitzar un desplaçament de 200 km des d’Amposta cap a Barcelona, més 200 km més de retorn a casa, mereixen tenir una bona motivació. Estic acostumat a fer-ho, però aquesta vegada era diferent. La proposta era “estranya”, si més no, poc habitual. L’Honorable Conseller d’Educació, Ernest Maragall, havia convocat a un grup de professionals vinculats al món de la web 2.0 i de professionals docents coneguts per la seva activitat blogera (o en altres camp) i vinculada al món educatiu. Tot plegat una vintena curta. Com és habitual, i sempre que es dóna l'ocasió, vam fletar un viatge conjuntament des de les terres tarragonines amb Marià Cano i Xavi Suñe.

Fa poques setmanes que el Departament d’Educació ha obert diversos compte d’usuari en entorns que venim anomenant 2.0 . De moment, un bloc [http://www.gencat.cat/educacio/bloc/], un canal a Twitter [http://twitter.com/Educacio_cat] i un canal a Youtube [http://www.youtube.com/user/Educaciocat]. La finalitat de la trobada era poder rebre aportacions i debatre al voltant de l’ús d’aquestes eines per part de l’administració educativa.

Es tractava doncs d’una proposta engrescadora i que,una vegada assumit el compromís, només esperes que les expectatives de poder mantenir un diàleg fluid i entre iguals puguin fer-se realitat. Doncs bé, 2:30 hores van ser les que vam estar amb el Conseller parlant i debatent, en un diàleg d’anada i tornada, amè, pla i sincer. I sobra dir que amb això, les meves expectatives més que completes.

Ans de seguir amb alguns dels aspectes més destacats de la sessió, sí que voldria destacar la sensació de valentia i convicció que em va transmetre. Ja n’ha donat mostres durant els darrers anys, impulsant la redacció de la LEC, canvis en el calendari escolar o impulsant decididament el projecte EduCat1x1. I ara, a curta distància, i en el tema que es debatia, la sensació va ser la mateixa. Convicció i decisió per a tirar endavant aquest nou projecte dins el marc de la web 2.0 .

Molts dels companys han escrit una entrada relacionada en el seu blog personal:

També voldria utilitzar, modestament, el meu blog per fer una breu reflexió de la sessió; aquests són alguns dels temes que voldria destacar:

Capacitat comunicativa. Segurament la immediatesa i la possibilitat de comunicar-se directament des de l’administració a l’administrat, i viceversa, és la potencialitat més gran d’aquests entorns. De forma natural, en aquests espais, la participació augmenta de forma exponencial i per tant cal diversificar responsabilitats en el camp de l’atenció a l’usuari i resposta a les demandes plantejades. Inevitablement cal un equip de redacció diversificat i potent. Per altra banda cal estar disposat a abandonar el centre del cercle, i fer un pas o més en direcció a la perifèria, donant per fet d’aquesta manera que són els usuaris els que validaran l’eina a partir de la funcionalitat o informació que aquesta els hi aporti. Si l’eina és considerada útil, i està oberta a la participació, els usuaris la utilitzaran. Si per altra banda, el que passa al món real, es trasllada al món virtual (mecanismes complexes de resposta, feed-back inexistent, poca receptivitat o capacitat de diàleg, ...), portarà a una baixa utilització per part dels usuaris.

Agregació de diversos canals. Estaria bé que els canals s’anessin consolidant i incorporant en els diversos web institucionals, i que des d’un lloc central s’hi pugues accedir a la resta (ara es troben desconnectats per complet). I cal tenir present que encara hi ha força gent que està molt lluny d’utilitzar lectors RSS o utilitats com Twitter. Molts encara estan fent un ús extensiu del correu. Per tant caldria oferir diversitat de canal de comunicació, des de rebre les novetats per e-mail, fins a RSS i altres possibilitats com la publicació a Twitter.

Centrar temes. Almenys en una primera fase, cal centrar els temes o l’orientació que se li vol donar a cada entorn. Per una part està la web oficial del Departament d’Educació, i la d’XTEC, i molts altres entorns on l’afluència de notícies i novetats és constant. Sembla clar que un dels objectius és poder tenir un diàleg directe sobre diversos temes relacionats amb l’administració educativa, tant per poder comunicar les idees per part de l’administració com per poder rebre els suggeriments per part de l’audiència. Aquest aspecte, per ara verge, ha estat debatut en moltes ocasions (en moltes converses de cafè), i per tant, celebro que hi hagi una possibilitat de fer aportacions constructives en qualsevol àmbit relatiu a la tasca docent. Quin treballador no estaria content que el seu cap li demanés opinió? També és possible que encara que no de manera immediata es vegi clar que cal més d’un bloc (per exemple) per a tractar temes diversos ..... això, però, ja s’anirà veient. Un altre tema molt interessant seria el d’establir mecanismes agregadors al voltant dels diversos temes educatius i formacions que es realitzen al seu voltant. M’explico. Gastem molts esforços per organitzar la formació i gestionar-la, però una vegada finalitzada, no hi ha na sistemàtica de recollida del saber i del coneixement que s’ha generat. Es tracta d’una gran quantitat de coneixement que tenim en el si de la nostra organització però que queda dispers, a no ser que es reflecteixi per via d’algun dels assistents, pels canals web personals de cadascú.

Capacitat de convicció. És genial que des del Departament, encapçalat pel Conseller, es tingui una decidida intenció de començar a caminar dins aquest entorn tant nou (administrativament parlant). Caldrà, però, que altres unitats o serveis també sentin aquesta necessitat com a pròpia i poc a poc vagint sentint la necessitat d’adaptar-se a aquesta nova proposta. Per exemple, és lògic pensar que des de Serveis Territorials de Terres de l’Ebre, hi puguin haver decisions que foren bones consultar en el si de la comunitat local. Els temes locals no tenen, en principi, cabuda ni massa interès en àmbits de caràcter més general. Per tant, és previsible que poc a poc, aquesta iniciativa es vagi replicant i adaptant a les necessitats locals o específiques d’una temàtica determinada (podríem fer un espai propi de PAC’s ? ...... o per exemple l’espai Ning d’EduCat1x1). Estic segur que amb el temps tot arribarà.

Com deia aquell ..... tot és començar, i el demés, .... ja vindrà !!

Els assistents vam ser (espero no deixar-me a ningú):

Ramon Barlam, Marià Cano, Albert Criado, Miquel Duran, Albert Garcia Pujadas, Saül Gordillo, Francesc Grau, Antoni Gutiérrez Rubí, Jordi Jubany, Josep Martínez Piñero, Albert Medran, Miquel Pellicer, Ismael Peña López, Xavier Peytibí, Jordi Roca Font, Xavier Rosell, Pilar Soro, Xavier Suñé i Artur Tallada.

Per a més informació consulteu la notícia publicada al 3cat24 .

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Algunes orientacions per a un bon acompanyament

2010-01-24T20:50:00.005+01:00

El passat divendres vaig tenir ocasió d'assistir a la Jornada de la ACP de CRP's, que es celebra anualment. Va ser la primera vegada que hi vaig poder anar, i el cert és que després de la intensa i extensa setmana anterior que vaig passar al CitiLab, va ser un bon punt de trobada amb alguns companys fets pocs dies abans i també un bon aforament de debat respecte al que són els dos projectes més importants, ara per ara, del Departament d'Educació.

El matí es va fer curt, i això bé a dir que el programa va ser encertat i ajustat al que demanen els temps que corren. En el pla personal vaig realitzar la descoberta de Carles Parellada, que va ser l'encarregat de realitzar la conferència central "La funció de l'assessorament dels CRP des d'una perspectiva sistèmica". Segurament per una certa cerca personal interior que vinc fent d'un temps ença, però també per una certa consciència de la importància que té la comunicació i els sentiments de les persones en tot allò que fem, i també per tot allò que ens porta el projecte EduCat1x1 (amb moltes oportunitats, dubtes, pors i incerteses), a mesura que l'exposició del Carles va anar avançant, em vaig anar adonant que allí es trobaven algunes de les idees que personalment havia anat cercant, tot i que fins al moment, de manera discontínua.

La seva conferència va ser molt encertada i fonamentalment va anar enumerant tot un seguit de característiques que, al seu parer, caldria tenir en compte en vistes a realitzar un bon procés d'acompanyament. Tot i que aquestes idees són perfectament aplicables a l'acompanyament que els membres dels Serveis Educatius haurem de fer en relació al Projecte Educat1x1, també es poden aplicar a qualsevol dels processos de formació que es puguin realitzar. Penso que són un seguit d'indicacions que tots els formadors hauríem de tenir interioritzades, i que tot i que algunes les hem anat descobrint amb el temps, en general, no hem tingut accés a una formació d'aquest estil, i que a hores d'ara em sembla que és de vital importància.

Amb les idees principals que van sortir, i amb algun petit apunt afegit, de caire més personal, vaig elaborar un mapa conceptual per tal de tenir-ho tot juntet, a un cop d'ull. Us l'adjunto tot seguit per si us resulta d'utilitat:

Mapa conceptual a tamany real [enllaç]
Mapa conceptual en format imatge (.png) [enllaç]

De manera anecdòtica l'hem anomenat Model E-S-C-O-L-A !!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Balanç-Resum de la formació EduCat1x1 a Serveis Educatius

2010-01-18T21:45:00.005+01:00

És molt probable que si sou docents i a més a més teniu les orelles parades al que es mou a la xarxa, esteu ja al cas de la formació que va tenir lloc entre el 11 i el 15 de gener en relació al Projecte Educat1x1 (que és com s'ha anomenat a Catalunya el proyecto Escuela 2.0). A més dels apunts que vaig intentar agafar, vam ser diversos els companys que retransmetiem en directe els aspectes més importants (Twitter - #formacio1x1).

La imatge de dalt és il·lustrativa de com va anar la cosa (podeu veure'n més aquí), més encaminada al treball personal i de grup que no pas a parar l'orella únicament i passivament. Els participants van ser professionals dels Serveis Educatius que d'ara endavant tenen/im la funció d'acompanyar als centres participants del projecte de manera directa i immediata. És de preveure que després d'aquest primer grup de formació, en vingui algun altre més, donat que per poder atendre a la totalitat de centres educatius seran necessaris recursos humans amb nombre suficient.

El contingut de la formació el vaig trobar força equibrat i complet. Intens i extens. A més cal atribuir-li el mèrit de ser la primera acció que es realitza d'aquesta naturalesa a tot l'Estat, en relació al Proyecto Escuela 2.0, clar. Es van tractar temes com ara: el centre digital, l'aula digital, recursos educatius digitals, pissarres digitals, eines web 2.0, creació d'unitats didàctiques des del punt de vista competencial, treball col·laboratiu, espais EVEA (com ara Moodle), el Pla TAC de centre, models d'acompanyament a centres, gestió del canvi, ... una gran quantitat de idees i conceptes, que tot i que algunes d'elles no em resultaven noves del tot (això ja es per deformació professional), sí que és cert que el fet de veure-les totes sota una mateixa proposta formativa, li va donar un caire de globalitat, sistèmic, molt difícil de copsar en formacions més curtes, d'hores.

Els formadors escollits van ser de primera línia en tots els casos, i es va evidenciar l'enfocament didàctic de les activitats que proposaven en les seves intervencions, mirant d'allunyar-se en tots els casos del plantejament expositiu. Durant una setmana de formació hi caben moltes coses, tal i com va ser el cas, però òbviament no hi cap tot. Així, vaig notar algun tema que va sortir de manera molt lateral i quasi anecdòtica: criteris a tenir en compte en la protecció de dades, gestió de les emocions, disposició física de l'aula, eines per a generar recursos, construcció de la identitat digital personal (rebre, produir, difondre, organitzar, .... la informació digitalment), com afrontar l'avaluació (sistema de rúbriques?), el portafoli personal, net-iqueta, ... en fi, segur que ompliríem una segona setmana de formació ... o més. Poc a poc anirem fem camí. N'estic segur !!

Dia rera dia sortíem al final de la tarda amb el cap ple de idees, d'elements de reflexió, de motius per a fer petar la xerrada (ara de manera més informal, tot prenent un aperitiu). Per aquest motiu, per tal de tenir-ho tot al davant (o si més no, allò que m'ha semblat més interessant) he realitzat un mapa conceptual que reculli el contingut (resumit) de la setmana.

Mapa conceptual a tamany real [enllaç]
Mapa conceptual en format imatge (.png) [enllaç]

Per altra banda, comentar que, el Projecte EduCat1x1, té com a principals espais web de referència la wiki a http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1 on s'hi troba tota la informació relacionada, i la xarxa social que acull al professorat participant http://educat1x1.ning.com/, i s'articula sota el concepte d'innovació oberta.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Quatre fotos per agafar impuls

2009-09-27T13:46:00.006+02:00

Font: http://www.flickr.com/photos/14111752@N07/3704377275

Alguna vegada, en alguna de les diverses xerrades que tinc el gust de mantenir amb els meus companys de batalles, ha sortit a relluir la sensació de "dejà vu" (ja vist) que moltes vegades ens assalta (aquí comprovo que que no sóc l'únic que la pateix), quan assistim a les diverses jornades, cursos o altres activitats de formació relacionades amb el món educatiu.

Bé, sincerament he de dir que sempre hi ha lloc per a la sorpresa, i l'ocasió d'aprendre noves coses hi és sempre present. Amb tot, sí que és cert que, ja sigui per la intensa activitat d'autoformació que he portat a terme els darrers anys, ja sigui per el moment de canvi en el que ens trovem, es produeix com una mena de saturació o, com dir-ho ..... una necessitat de deixar d'escoltar i passar a l'acció.

Es produeix una mena de catàrsi interna que transmuta els plantejaments personals, amb una espècie d'acte reflexiu que et fa donar compte que moltes de les respostes que cerques no seran trobades per més lectures o més auditoris als que puguis tenir accés, a excepció dels grans autors o ocasions concretes. Llavors, en preguntar-te " I ara què ? ", s'obre una llum, una porta, quasi bé de manera inconscient, de forma natural, sense quasi bé voler ... continuar aprenent sí, però també proposar, opinar, comentar activament, difondre, orientar, ....... acció, acció, acció !!!

QUATRE FOTOS PER A LA REFLEXIÓ/IMPULSIÓ

FOTO 1. Xerrant fa uns dies a través de Twitter el company Xavi Belanche (http://www.xbelanch.net) em deixa una Mention "@xbelanch: @ArturTallada sobretot més fer que dir. Més transpiració que inspiració ;-)"

FOTO 2. El dijous passat, Boris Mir (http://lamiradapedagogica.blogspot.com/) feia la proposta al seu auditori: "Els aquí presents, que teniu una dilatada experiència en l'ús de les TIC a l'aula, sou, segurament, els qui haurieu de dir què i com estructurar el treball a l'aula fent ús d'aquestes. Estem en un moment on hi ha més preguntes que respostes. Som nosaltres qui hem de trobar les respostes !!!"

FOTO 3. Article de Josep Mª Espinàs a El Períodico (27-09-09). "Mozart no s'ho va preguntar" . Poca cosa a dir, llegint l'article tot es fa evident.

FOTO 4. Tivenys en festes. Carrers engalanats. La temàtica d'un d'ells són els Proverbis Xinesos. Em topo de cara amb un d'ells, fit a fit. "És més fàcil saber com es fa una cosa que fer-la": http://es.wikiquote.org/wiki/Proverbios_chinos

Així, doncs, fins aquí tot ha estat fàcil, adquirir coneixement, parar l'orella, acumular experiència, ... anem a veure si ens anem sortint amb lo que ve, amb lo difícil !!!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Existiran els pesimalistes?

2009-09-26T08:43:00.005+02:00

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252

En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme".

He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-)

El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicionen més aviat com a fre que no pas com a motor de canvi. Aquells que davant un plantejament podem identificar-los amb l'espressió "Sí, pero ...." com introducció més habitual dels seus platejaments.

Segur que tothom coneixem algú que encaixa en aquesta mena de perfil i manera de fer; però segur que coincidirem que aquesta actitud no ha de ser la desitjable; estem on estem, i amb independència de la tasca que tinguem encomanada, hem de mirar sempre cap al costat del optimalisme, i deixar les postures més pesimalistes.

En definitiva es tracta de veure la botella mig plena (optimalisme) o mig buida (pesimalisme). I tu, com la veus ?

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Buscant optimalistes

2009-09-24T22:51:00.003+02:00

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327

Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa).

Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastant de temps que els temes de Psicologia m'han atrapat i s'han convertit en un dels que sempre em fan tenir les "antenes parades".

El darrer concepte que he aprés és el de OPTIMALISME, també anomenat optimisme dinàmic o optimisme intel·ligent.

L'optimalisme és una barreja entre l'optimisme i el realisme. Els entesos diuen que aquesta actitud és una molt bona estratègia per afrontar els problemes i poder tenir una major probabilitat de reeixir en les diverses circumstàncies que se'ns presenten.

Són optimalistes aquelles persones que treballen per tal de millorar el seu entorn, per canviar les circumstàncies de l'entorn i/o les seves pròpies. Aquestes persones tenen sempre consciencia de la realitat que els envolta i actuen de manera planificada, avaluant la situació de partida i les conseqüències i resultats que poden produir les seves accions. En definitiva es tracta de persones que són optimistes de mena, però que realitzen les seves accions partint d'un anàlisi molt acurat de la realitat i dels recursos de que disposen per tal cercar i aplicar solucions als problemes que se'ls plantegen.

Més que conèixer el concepte, allò veritablement important és dur-lo a la pràctica. La veritat és que no sé definir-me a mi mateix si sóc optimaliste o no. Suposo que en un cert grau si que ho dec de ser, com pràcticament tothom, vaja. Al menys, sí que em serveix el concepte per a definir-me un objectiu o punt de referència. Digueu-me aspirant a optimalista !!! Necessitem gent optimalista per tal de donar resposta als reptes que se'ns presenten en el devenir de la nostra tasca educativa.

Avui mateix he pogut compartir uns moments amb un grapat de gent així, i això és el que m'ha animat a escriure aquest nou article que ja fa uns dies que em voltava pel cap. Però la trobada d'optimalistes d'avui mereix un altre post, serà el proper.

Aquest post està inspirat a partir de l'article del Magazine de La Vanguardia (20/09/09):

http://www.magazinedigital.com/reportajes/los_reportajes_de_la_semana/reportaje/cat_id/81

Alguns del lloc web on podem trobar informació relacionada són:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

La vida digital en 10 serveis --> Una proposta d'organització de la informació

2009-09-17T22:31:00.002+02:00

Ja fa temps que tenia un post a mig escriure en referència als diversos serveis que es poden vincular a la part digital de les nostres vides. La veritat és que no m'acabava de decidir a publicar-lo per què cada dia sorgeixen noves possibilitats i entre l'exploració i l'estabilització en l'ús d'un servei hi ha una gradació que es manté amb el temps i que és difícil de aturar, ni que sigui per a escriure'n un post.

L'evolució de la web ens ha obert la possibilitat de poder fer xarxa entre iguals, compartint i aportant multitud de referències i pensaments, que estant bullint en els nostres caps i sota l'influx del foc incessant que ve de la mà de la Web 2.0 . En els darrers temps qualsevol de nosaltres (que sigui un poc tastaolletes i que per tant li agradi probar/testejar les possibilitats que ofereixen els serveis web) haurà tingut de decidir entre diverses opcions per tal d'anar triant quines són les coses que li resulten més o menys útils en el seu "dia a dia digital", en la seva "vida digital".

Aquesta presa de decisions del "dia a dia", no ve condicionada només per les possibilitats que es van albirant en els nous entorns, que també, si no que venen acompanyades per un moviment més ampli que implica a la resta de usuaris/àries, al menys amb els que mantenim alguna mena de relació. Per tant a més de la potencialitat del servei en qüestió, hi ha d'haver una certa difusió i socialització d'aquest en el si de la comunitat en la que ens trobem immersos. Tot i tenint en compte aquests condicionants, les opcions que hi ha a l'abast són encara moltes, i si el que pretenem és posar un mínim d'ordre, de manera inexorable ens cal anar traçant la nostra pròpia estratègia comunicativa i també informativa. Us explicaré algunes de les meves decisions, i els perquès personals que les acompanyen. Sóc conscient que aquesta posició no és la millor, ni tampoc serà definitiva; amb el temps amb tota seguretat anirà evolucionant, però si serveix per aportar un poc d'orientació em dono per satisfet.

Correu electrònic. És el pilar fonamental de la vida digital, i el seu ús va en augment a cada dia que passa. Per posar un poc d'ordre disposo del compte de correu institucional (d'XTEC) i que faig servir per als meus assumptes de caràcter més professional, i del compte de correu de GMAIL, que a més d'oferir-me una capacitat d'emmagatzematge pràcticament inasgotable, m'obre la porta al gruix de serveis Google que comento més endavant. Acostumo a consultar el compte de correu de GMAIL, on hi fan cap els correus de llistes de distribució, butlletins electrònics, assumptes personals, i on hi tinc redirigit el correu d'XTEC. Des del compte de GMAIL em descarrego els correus a l'ordinador de casa (únicament), guardant sempre còpia dels mateixos a GMAIL, per tal de tenir-los sempre en línia i a disposició.
Bloc. Aquest bloc, Tres és companyia, és un dels meus espais preferits. El motiu és ben clar, és el meu canal de comunicació, d'expressió d'idees. Penso que hem tardat molt de temps a poder disposar d'aquesta opció, de poder tenir una veu pròpia, i ara per ara, i mentre tingui coses a dir, no vull renunciar-hi.
Lector de notícies. Per tal de fer el seguiment de la multitud de canals de notícies que segueixo regularment em cal un Lector de RSS. Durant un cert temps vaig fer servir el Thunderbird, per a correu i RSS, però donat que cada vegada més es tendeix a disposar tot a la xarxa, ja fa temps que utilitzo el Google Reader.
Picasa. Històricament després dels blocs van sorgir, amb poc marge de diferència, els llocs socials que permeten emmagatzemar i compartir imatge fotogràfiques. Tot i flirtejar amb Flickr, a la realitat utilitzo més Picasa. A més de l'aplicació web també hi ha una aplicació d'escriptori que funciona superbé.
Delicious. Ho utilitzo per a anar recollint els meus llocs favorits i tenir-los disponibles allà on vagi, independentment de l'ordinador que utilitzi. També és mot important que es puguin compartir enllaços amb altres companys/es que estiguin donats d'alta al servei. A més, mitjançant una extensió que hi ha per a Firefox, l'etiquetatge es pot realitzar de manera fàcil i còmoda.
Friendfeed. Aquesta aplicació permet agregar sota un sol compte una gran quantitat de canals de diversa naturalesa, i de diversos usuaris/àries. La veritat és que encara no he avançat massa en el seu ús, però em sedueix la idea de que actua coma un servei aglutinador, i això en els temps que corren és bo. Tot i que fet algun test amb Tumblr, pel que he vist ara per ara em decanto més per Friendfeed.
Twitter. Ha esdevingut la meva xarxa social que consulto a diari i que em serveix realment en el meu dia a dia. La potència de poder expressar una idea amb només 140 caràcters és captivadora i enganxosa. He de dir però, que no tots els usos que se'n fa de l'eina em resulten prou satisfactoris. Crec realment que segons quines coses es podrien estalviar perfectament ja que de fet no aporten res de nou ni enriquidor. M'agrada conèixer què diuen aquells a qui considero com a veus autoritzades, i de fet, actualment, és una de les meves fonts de informació més important. El situaria al darrera del bloc i el lector de RSS.
TwitterFeed. Em serveix per a automatitzar la publicació de determinats continguts dels canals propis cap a Twitter, de forma automàtica. Ara mateix tinc automatitzada la publicació d'un nou article al bloc i també la publicació dels articles compartits en el Google Reader. No sé si ho ampliaré a altres canals o no en un futur. El temps ho dirà.
Món Google. Ja he comentat l'ús de Google Reader, el propi bloc de Blogger, ... Google ofereix una gran quantitat de serveis. A més dels comentats, destaquen el de Google Docs per a l'elaboració de documents en línia i també el de Google Sites, per a la creació de wikis.
SlideShare. Coincidireu amb mi que altres estrelles de la web 2.0 com ara Youtube, també podrien ser tingudes en compte en aquesta llista. El cas és que m'he imposat no passar de 10. En aquesta ocasió poso a SlideShare ans de Youtube per què bàsicament la meva producció, en aquest moment, està més en el camps de les presentacions que no en l'elaboració de vídeos. Són nombroses les vegades que he fet servir SlideShare per a hostatjar les meves presentacions, i tot i que també he fet algun test "real" amb noves eines com ara Prezi, de moment en la meva trajectòria digital he fet més ús de SlideShare.

Aquesta llista no és exclusiva, n'hi ha molts altres de serveis que en vaig fent ús, però, penso que a hores d'ara aquest són els més imprescindibles, al menys per a mi .... són els 10 que trio per tal d'organitzar-me. Segurament que amb el temps aniré canviant, afegint i suprimint, però ara, crec que pot ser una bona foto de com m'organitzo la informació.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons