Hola! avui faré propaganda d’una iniciativa que té bona pinta i que potser m’hi apuntaria si tingués temps (que no tinc!!): Difumina (difuminaillustracio.com).

Copio el text de la seva web, perquè és més fàcil d’explicar així:

“Els tallers de Difumina es dirigeixen a persones interessades en la
il·lustració i el dibuix que vulguin aprofundir en els coneixements de
les tècniques pictòriques i de narració.
Amb aquestes jornades es pretén oferir als alumnes la possibilitat de
confrontar-se amb alguns il·lustradors de renom, com també fomentar
la creació de relacions i noves experiències.”

Es faran al Pallars jussà del 28 d’agost a l’1 de setembre, en fin, segur que mola poder passar uns dies desconnectan al pirineu, amb altres il·lustradors amb la mateixa passió, deixar-se anar… en fin.. potser un altre any!!

Fa un temps vaig a veure a Pinterest aquesta imatge. Em va agradar molt la idea.

Aquesta setmana n’he fet una versió per l’habitació del futur petit de la casa. Hi són els avis, tiets i cosins. Amb dos colors, taronja per “les nenes” i vermell “pels nens”. La paret és grisa i l’arbre l’he fet amb un gris més clar, donant protagonisme als ocells. Són, doncs, tres colors combinats i que donen vida a l’habitació sense recarregar-la massa (crec).

Us deixo fotos amb detalls. Escriure els noms amb un pinzell prim és el que m’ha costat més, però m’ho he passat molt bé i espero que sigui una manera ententedora d’explicar la família :)

M’agrada la idea de que els fills petits siguin fora de l’arbre. Volant lliures, i que algun dia trobaran el seu arbre…

Vista general de la paret (les fotos fetes amb el mòbil no són massa bones, què hi farem. S’accepten donacions per a un iphone o una càmera digital de la hòstia, gràcies! )

Every year I make a t-shirt for my nephew. This year, a tiger like a FC Barcelona football player :)

With paper transfer special for t-shirt is very easy all the process!

Una nova samarreta. I ja en van deu! (bé, crec que no vaig començar a regalar samarretes al meu nebot fins als 2 anys).

Per mi és com una tradició regalar als meus nebots samarretes pels seus aniversaris, amb el seu nom i l’edat al darrere, i espero que algun dia ho recordin amb nostàlgia.

Cada any un dibuix diferent i aquest cop, ja com l’any passat, el tema escollit per ell ha estat el futbol. Volia un jugador de futbol (sala) i que anés amb la samarreta del barça, però la negra! Al final he fet un tigre com a jugador.

Al principi de tot les feia pintant amb pintura especial per roba, però si vull fer un dibuix més complexe o amb més detalls no podia tenir cap mena de precisió. Així que fa temps que faig el dibuix a ordinador i l’imprimeixo amb papers transfer de roba. Més pràctic i sempre puc rectificar coses.

Ensenyo fotos del procés. Que vaja, simplement imprimeixes sobre el paper, retalles la silueta i planxes el dibuix a la roba. Pim pam.

Per cert, avui, al regalar-li, he après que els porters de futbol sala no fan servir guants. Error meu!
I així ha quedat la part de darrere. M’agrada aquest “aire univesitari” :)

I continue with my idea to illustrate sentences. Time ago that I’m keeping interesting or funny phrases to make a picture with them.

Do you like it? Do you feel the same? When you see a runner you think: I’m too lazy for that!
That’s your quote, that’s your print!

Do you like it? Please visit my Etsy shop
Feel free to send me any opinion or suggestion, Thanks!

Segueixo amb la meva idea d’il·lustrar frases que m’agradin. Fa un temps que m’estic guardant frases que trobo divertides o interessants per fer-ne un dibuix amb elles. La idea és convertir-les en cartells per després poder-los vendre a qui els vulgui…

Segur que si en vaig fent sovint (idea inicial: 1 per setmana, però em conec i sé que no serà així, però vaja, fer-ne sovint), poc a poc anirant quedant millor i n’acabaré tenint algunes que potser agradaran i en treuré alguns calerons :) També les traduiré a l’anglès, per arribar a més gent.

La frase original la vaig trobar en castellà: “Cuando vea sonreír a un corredor mañanero, pensaré seriamente en hacer footing”. L’he traduïda i readaptada, perquè creia que no calia que fós un corredor “mañanero”, sinó que em servia qualsevol. I crec que molts ho hem pensat això de correr, i això de veure’ls patir i pensar: cal?. La frase em va fer gràcia i vinga, un dibuix.

He volgut jugar amb pocs colors. M’agraden les il·lustracions que no necessiten més. Crec que et quedes més amb el missatge i és divertit jugar a combinar-los.

Feia temps, molt temps que no pirograbava. I feia temps que tenia aquesta fusta i aquesta idea. Pots estar mesos dient “ja ho faré” i amb una setmana, no saps com, però ja ho tens acabat. Em passa sovint això…

Aquesta fusta és gran, no l’he medit, però ben bé fa un metre d’amplada. Són tres taulons encolats i després tractats per a que la fusta (que era “nova”) quedi amb textura “antiga”, o millor dit, desgastada. Això, que en un principi m’interessava molt, ha resultat complicar bastant tot el procés tant de dibuix a llàpis com , sobretot, el posterior pirogravat. És difícil ser precís o molt detallista sobre una superfície plena de solcs i rugosa. Però el dibuix dels arbres crec que s’hi ha adaptat molt bé. Els troncs i les fulles no són rectes, no tenen una línia fina, sinó que ja m’ha anat bé que al cremar la fusta quedessin zones més gruixudes o irregulars, és part del seu encant… :)

Doncs res, la idea que buscava pel dibuix era la d’una parella. D’una parella que estan junts, però que han hagut de fer un llarg camí per estar junts. D’aquí vaig arribar a la frase d’ “Ells no ho sabien, però els seus camins es trobarien”.

La vida està plena de curves i mai saps per on acabaràs tirant (ja sé que és un tòpic, però per algo ho és). Per això volia fer aquesta frase. No ho sabien, però era inevitable. No dic si la relació acabarà bé o no, però si que crec que havia de passar. Després la imatge dels arbres va sortir sola. Primer vaig pensar en camins que s’unien, però no m’acabava de convèncer i al final vaig acabar fent els arbres. Ja em direu què us sembla.

PD. Haig de fer millors fotos :)

Ah! durant el procés vaig tenir tenir una ajudant:

Ho sé. Tinc el blog (quasi) abandonat. I ara va i escric sobre la postal que vaig fer per nadal… En fin.

Aquest any passat em vaig comprar un pis amb la meva parella. Hipotecats però amb moltes ganes, vam decidir fer postals de nadal. A mi em fa molta il·lusió rebre correu “real” que no siguin papers del banc o factures, i penso que a la resta de gent també li fa gràcia rebre a la bústia una postal de nadal que no sigui la típica comprada…

No voliem posar “bon nadal” o “bon any”, aixi que vam posar una frase segurament igual de tòpica, però que ens agradava: “Propòsit d’any nou: ser feliç”.

Jo vaig fer uns quants esbossos de gats i després els vam pintar amb aquarel·la els dos. Cada gat pintat diferent (amb ratlles, taques, etc.). Així cada un era diferent i únic. I pels ulls vam enganxar botons (tampoc original) però va ser divertit i va ser la manera de donar-li també un toc de… “fet a mà” :)

Aquest any vaig tard. Avui he acabat la postal de nadal que faig cada any per al despatx de ma germana.

M’agrada molt fer-la, perquè tinc llibertat per fer el que vulgui. Ja fa molts anys que faig la postal i he intentat crear un estil concret per a ella. Sempre hi ha personatges amb la cara rodona, blanca, i només amb ulls.

Aquests últims anys hi afegeixo una frase que em permeti transmetre un missatge clar. Aquest any la frase vull que serveixi per donar un missatge positiu. El fet que un petit gest, una petita acció del teu dia a dia que et serveix per veure que les coses no están tan malament. Que hi ha moltes maneres d’encarar els problemes o els entrebancs, i que es pot trobar un camí alternatiu.

El “ens en sortim” és un homenatge a una cançó dels Manel, i la imatge del nen, amb la seva bola del món i intentant curar-la és una idea de la Mafalda. Així que potser és poc original, però ha estat un repte per a mi. Volia que la imatge passés a una habitació només amb un llum petit encés i la llum que sortís del món, que és on els ulls t’haurien d’anar a primer cop d’ull.

Ara estic en la fase d’imprimir (unes 500 còpies) i tallar-les per poder enviar-les. Com veieu, n’imprimeixo tres en un sol full, així estalvio diners i estalvio sobretot temps a la hora d’anar tallant…

Ahir vaig tenir ganes d’agafar alguna foto de les vacances de l’any passat i dibuixar-les, bé, inspirar-me amb elles més aviat. Deu ser que ja tinc ganes de vacances :) Us deixo una mostra. Cliqueu per ampliar.

Yesterday I had wanted to take some holliday’s photos from last year and draw them.
I think I need hollidays as soon as possible :) I leave you a sample. Click to enlarge.

L’altre dia em va arribar a casa una obra de Goro Fujita que havia comprat fa uns dies: Chasing Butterflies. No em vaig poder estar. A la que puc em compro obres d’altra gent, de moment mai originals, que els cèntims no donen per tant. Veure el treball de gent amb tant de talent em motiven i és una manera d’oferir-los el meu respecte.

És el primer cop que comprava a DeviantArt i estic encantat. Són uns professionals. És una empresa americana i crec que en aquest aspecte es nota: El dibuix venia molt ben embolicat en un paquet molt més gran que el propi dibuix per a mantenir-lo molt ben protegit. També et donen un sobre amb els detalls tècnics amb el nom de l’empresa troquelat.. és una tonteria, però tot el conjunt dóna professionalitat. I el que m’ha deixat bocabadat és que no només et dónen els claus per a penjar-lo, sinó que vé amb una peça de metall que incorpora un nivell!! no ho havia vist mai. Et faciliten l’acte més engorrós: penjar el quadre. Ja tenen un client satisfet, que quan pugui hi tornarà. Gràcies.