Estic fent una fusta, aquest cop a llàpis. Res de pirograbador, simplement llàpis i aquarel·la. Recuperar el llàpis ha estat tot un luxe, un redescobriment veure què fàcil i quants detalls pots fer amb ell… Això de cremar la fusta té els seus aventatges i és molt divertit, però té certes limitacions. Estic molt content amb aquest dibuix, perquè té una certa idea darrere i perquè considero que té personalitat. Espero posar aviat com ha quedat en color… Us deixo l’esbòs:

La segona fusta horitzontal que faig. Aquesta és la primera amb un personatge de cos sencer i amb molt de color. Potser posaré una imatge de tota la fusta sencera més endavant… La última fusta abans de la exposició… :)

Doncs ja ho tenim aquí. El que va començar com un objectiu certament llunyà i com una motivació personal per no deixar de treballar, s’ha fet realitat. Tampoc vulll que em pugin els fums i sóc conscient que és un lloc petit i que la repercussió no serà enorme, però em fa molta il·lusió. Exposaré les meves fustes a una pizzeria del Raval, Bombonetti, dirgida per una gent molt agradable i que m’han obert les portes. Les obreshi seran tot el mes de juliol i farem una “inauguració” aquest proper dimecres dia 1 de juliol. Hi sou tots convidats!!
El mapa de la pizzeria aquí.

Després d’una setmana sense fustes, hi he retornat amb ganes. Us deixo el resultat final i una imatge de l’esbós. Un noi amb cabells verds i un estil una mica diferent :)

Veure la feina de gent com en Barnaby Warder t’ha de servir per apendre.
Apendre a fer composicions com les seves, a saber utilitzar els colors justos en cada moment i trobar la gama de colors que s’ajusti a cada obra. M’agrada com poc vol dir molt. No us perdeu la seva web.