UltraQuim

26/03/26 Genomes for Life (GCAT)

2026-03-26T20:33:00.002+01:00

Des del 2015 participo en un projecte biomèdic apassionant: Genomes for Life (GCAT). És un estudi que ens fa un seguiment al llarg dels anys per entendre millor com els nostres hàbits i la nostra genètica influeixen en la salut, ajudant així a desxifrar per què ens posem malalts.

Soc un dels 20.000 voluntaris d'arreu de Catalunya que formem aquesta mostra aleatòria. Em van contactar a través del Banc de Sang el 2015. És un petit luxe ser part de la solució per a futures patologies i ajudar al fet que altres no les hagin de patir.

Tinc clar que la ciència només avança amb fets contrastats i coneixement. Amb la meva petita aportació anònima, sento que deixo una empremta positiva; és la meva manera de contribuir al bé comú i em fa sentir molt orgullós.

Aquest cop, com ja vaig fer l'any passat, col·laboro en el projecte EBV-MS, que investiga la relació entre el virus d'Epstein-Barr i l'Esclerosi Múltiple. Tan senzill com recollir tres mostres de saliva en unes setmanes. Que poc que costa ajudar!

Tot es fa de manera informada, consentida i altruista. Sempre intento ser el màxim de coherent entre com penso i el que faig. Construir un demà millor és cosa de tothom. En aquest cas, aporto el meu granet de sorra a la medicina del futur, com molts d'altres van fer abans per a millorar el meu present.

Més informació: Genomes for Life

19/03/26 Aprendre anglès, 1.000 dies de Duolingo

2026-03-19T19:48:00.004+01:00

Primers mil dies aprenent anglès a Duolingo. No és l'únic que faig per intentar aprendre i millorar en la llengua anglesa, tot suma. Normalment, al matí, mentre m'acabo el cafè amb llet, dedico una estona a l'anglès. A dies més temps, d'altres menys, no deixa de ser una manera més de treballar el llenguatge i de fer immersió lingüística des de casa.

De vegades ho trobo massa senzill i d'altres no hi ha manera d'encertar la resposta. Però sempre arribo a la mateixa conclusió, em va bé per pensar una estona en anglès. Al cap i a la fi, no es tracta només d'aprendre l'idioma, sinó, també incorporar-lo en el meu dia a dia, per mantenir viu el que aprenc.

Demà, el dia mil u, a més de continuar amb l'anglès diàriament, incorporaré el rus. La idea és no anar més enllà en el seu aprenentatge que el que aprengui en l'aplicació... tot i que mai se sap. La idea va sorgir en una conversa informal, una amiga m'ho va suggerir i vaig pensar: "per què no?" Així que el dia mil u d'anglès serà, alhora, el dia u de rus.

No sé cap a on em portarà aquest camí, la qüestió és que em ve de gust recórrer-lo. Potser em portarà a visitar un lloc que sempre m'ha fascinat, com Bielorússia, o potser simplement es convertirà en un nou desafiament mental. El temps dirà. El més important és gaudir del trajecte i el destí ja arribarà.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

10/03/26 Estudiar a la UOC, creant la meva biblioteca legal

2026-03-10T19:30:00.001+01:00

Malgrat fer el grau en Dret de forma digital. Des dels continguts que proporciona la UOC, fer-ne els apunts, els treballs i buscar altres fonts d'informació. També em fa il·lusió atresorar certa part en format físic.

No vull totes les lleis que estudiï, només les que em resultin, a títol personal, més interessants. Una és el Codi Civil, l'he començat aquest semestre i em sembla molt interessant. A més, està dividit en un total de quatre parts, cal dedicar-hi quatre semestres. Durant com a mínim dos anys estaré amb aquest tema. Alhora, n'hi ha d'altres que segur que adquiriré, com el Codi Penal, que a la UOC s'estudia en tres semestres.

El criteri no és que durin més o menys temps d'estudi, sinó que em continuïn despertant curiositat una vegada estudiat o que afectin, millorant, la meva entesa del que passa al món. Justament per això estudio Dret, per entendre més el que va succeint, per saber-ne les regles del joc.

Podria cercar els textos legals a internet, ja que no costen gens de trobar. En el portal jurídic de la Generalitat de Catalunya es poden descarregar, però imprimir-ho i enquadernar-ho, en una copisteria econòmica, surt més car que comprar-ho imprès. Per exemple el Codi Civil de Catalunya té 720 pàgines. A més, les edicions impreses solen incloure actualitzacions en línia.

En resum, es tracta d'anar creant la meva mini biblioteca legal.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

26/02/26 Llibre: Vestit de venjança d'Olga González-Angulo

2026-02-26T20:33:00.001+01:00

Hi ha novel·les que t'atrapen de tal manera que és impossible deixar de llegir. Acabes un capítol i penses: "va, un més i ho deixo", però les pàgines van passant i no pots parar. I quan finalment ho fas, el cap no deixa de donar-hi voltes i més voltes: cap on va l'acció? Què li passarà a aquest personatge? El camí va per on estic imaginant?

Aquest relat ens ofereix l'oportunitat de viure i veure com raona un personatge que m'atreveixo a qualificar de psicòpata, i a més, en primera persona. És un thriller amb una trama molt treballada i imprevisible; la història d'una obsessió en forma de venjança que ben segur no deixarà indiferent a ningú.

Si bé és cert que el llibre conté escenes de violència explícita, com ja adverteix la contraportada, combinades amb accions quotidianes, per a mi la crueltat passa a un segon pla. El que realment destaca és la història d'opressió patriarcal i l'efecte rebot que genera en la protagonista, la qual busca, amb tota la seva determinació, convertir el botxí en víctima de les sensacions que li ha fet viure.

És una història, a estones, incòmoda, però precisament això la fa poderosa.

16/02/26 Aprendre anglès, listening: Pòdcasts del British Council

2026-02-16T19:51:00.003+01:00

Necessito fer una immersió cada vegada més profunda en l'anglès. Perquè cada vegada em costa més seguir el ritme del curs i sovint em sento perdut, m'he endinsat en el món dels pòdcasts.

Ara començaré el segon semestre del nivell B1 a l'Escola Oficial d'Idiomes, i buscant entre la molt diversa oferta que hi ha a internet n'he trobat uns que m'estan resultant molt pràctics. Tal com especifica la pàgina, són per nivell preintermedi (A2-B1).

El pòdcast es divideix en quatre sèries:
- La primera: 10 àudios d'uns 25 minuts.
- La segona: 10 episodis més que ja s'acosten als 30 minuts.
- La tercera i quarta: 20 capítols cadascuna, amb una durada més curta, d'uns 12 minuts.

En total 60 pòdcasts. A més tenen dues qualitats clau: hi ha la transcripció, que resulta molt útil i exercicis per a treballar la comprensió.

No es fan pesats, hi ha com diferents apartats en cada àudio, fet que els fa molt amens. En el meu cas, ho escolto com si fos la ràdio, mentre faig altres coses. Té l'inconvenient que em perdo alguna part, ja que estic pensant en el que faig, però això també ho converteix en una experiència més real. Alhora, escolto cada àudio més d'una vegada, per anar entenent una mica més a cada volta.

Ho he trobat a la pàgina del British Council, organització internacional del Regne Unit que s'encarrega de promoure la llengua anglesa i la cultura britànica arreu del món. En concret en aquest enllaç: https://learnenglish.britishcouncil.org/general-english/audio-series/podcasts

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

12/02/26 Dret a la UOC: Dret constitucional

2026-02-12T20:00:00.005+01:00

L'assignatura Dret constitucional forma part del bloc de matèries obligatòries del grau en Dret. Té un volum de treball de 6 crèdits ECTS i se supera amb avaluació contínua i una prova de síntesi, opció escollida, o amb examen. L'he cursada el primer semestre del 2025/26.

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver superat prèviament Sistema constitucional espanyol. Alhora és aconsellable haver superat Introducció al dret, Fonaments històrics del dret i Política i societat. Això és el que diu la UOC i una vegada l'he fet, veig que s'ajusta molt a la realitat, cal aquesta base per treure el màxim profit del temari.

Dret Constitucional m'ha encantat. És una matèria apassionant! En els diferents mòduls hi trobem: Els òrgans constitucionals de l'Estat, la Unió Europea, Les comunitats autònomes i Drets i llibertats. Tot plegat fa una radiografia completa del nostre context institucional des d'Europa fins a les comunitats autònomes, passant per l'Estat espanyol i explicant els drets i llibertats que s`hi troben garantits.

M’ha permès anar més enllà de la teoria i comprendre el funcionament real de les institucions. Entendre quan i per què es pot recórrer al Tribunal Constitucional és important, però encara ho és més saber quin sistema hi ha al darrere i com ens afecta com a ciutadans.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

04/02/26 Llibre: Aigües de llibertat de Cristina Canamases

2026-02-04T18:20:00.001+01:00

La novel·la Aigües de llibertat de Cristina Canamases navega entre la Costa Brava i l'Havana, en un relat ambientat al segle XIX. Vivim la història en primera persona a través de diferents personatges: l'esclavitud d'un africà, en Bakari; les ganes de prosperar fent les Amèriques d'un català, l'Andreu, i una cubana adinerada, la Rosa. Tots tres, cadascú des de la seva realitat, lluiten per canviar el que consideren socialment injust, anhel que els uneix.

Més que un retrat dolç dels indians, és una fotografia plena de realitat amb les llums i ombres del moment. Com a bona història d'aventures, podem trobar-hi girs i sorpreses.

Tot i ser una història que ens queda llunyana, amb gairebé dos segles entremig, no deixa de ser un retrat que ens fa de mirall de la nostra societat actual, on el racisme, la mirada d'indiferència cap a altres realitats, el classisme, el no qüestionar-se l'ordre establert i la inacció davant les injustícies continuen ben vigents.

En definitiva, aquesta novel·la és una manera de recordar d'on venim, per no oblidar mai cap on hem d'anar.

29/01/26 Anglès a l'EOI, B1 - Primer semestre del tercer curs d'anglès

2026-01-29T19:44:00.001+01:00

Com aquell qui no vol la cosa, ja porto dos anys i mig estudiant anglès. I el que em queda!

Aquest primer semestre del nivell B1 no ha estat gens fàcil per a mi. Tot i haver aprovat, em sento sovint molt perdut i amb la sensació permanent que no en sé prou, i que el que aprenc no ho retinc. Hauria de ser un suma i segueix, però més aviat faig un punt i a part. És cert que he millorat el fet d'entendre l'anglès escoltat i llegit, que he après més vocabulari i que no tinc cap problema a deixar-me anar i parlar. Però em costa molt construir frases amb els diferents temps verbals apresos, escrivint i sobretot parlant.

Just abans de fer aquest escrit, he formalitzat la matrícula per al semestre entrant, que comença aquest febrer i que té una data clau, el 29 de maig, quan tindrem l'examen oficial del nivell B1. En aquesta ocasió no serà en la comoditat de la llar, sinó a l'Escola Oficial d'idiomes, amb els nervis que això suposa. Fent honor a la veritat estic molt preocupat per l'examen, sé del cert que em costarà molt esforç superar-lo. Per això, durant aquest curs incrementaré la immersió i la dedicació diària a l'anglès. Si finalment no aprovo, no passa res, però no vull que sigui per no haver-hi dedicat el temps que hi havia de dedicar.

Tinc clar que aprendre un idioma és una carrera de fons, amb moments dolços i d'altres que no tant, en què el millor està en el camí, no en el resultat. Tot i això: som-hi!

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

22/01/26 Dret a la UOC: Tècniques d'expressió, argumentació i negociació

2026-01-22T19:40:00.001+01:00

L'assignatura Tècniques d'expressió, argumentació i negociació forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau en Dret. Té un volum de treball de 6 crèdits ECTS i se supera amb avaluació contínua, sense prova final. L'he cursada el primer semestre del 2025/26.

En aquesta assignatura s'aprèn a identificar les diferents parts que componen una negociació. Des dels actors implicats, fins a discernir la seva postura mitjançant els arguments i les tècniques d'expressió utilitzades. Si bé té un vessant molt teòric, aquest és indispensable per a poder discernir com actuar en una negociació. Sense un punt de partida sòlid en el coneixement del conflicte, difícilment es pot arribar a bon port.

Les quatre Proves d'Avaluació Contínua (PAC) analitzen casos reals i d'actualitat, tant en l'àmbit proper com internacional. Aquest enfocament permet posar-nos a la pell de diferents actors del conflicte, ja que no hi ha millor coneixement per negociar que entendre la part contrària.

No l'he trobat una matèria difícil, tot i que sí densa, en contingut i matisos, fet que la fa molt entretinguda. Tot i que m'agrada més l'acció, he trobat molt interessant l'assignatura.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

12/01/26 Estudiar en línia: llums i ombres d'aprendre al teu ritme

2026-01-12T18:37:00.002+01:00

Estudiar des de casa, segons la meva experiència, és fantàstic: té un munt de pros i també, per què no dir-ho, algun contra.

Estudio en línia principalment a dos llocs, tot i que també faig alguna altra formació, però de més curta durada. Des del 2021, estic a l'Institut Obert de Catalunya (IOC), que depèn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Primer fent les diferents competències digitals del Competic 3 i des del 2023, aprenent anglès, gestionat per l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). I a partir del 2024, he començat el Grau en Dret a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Pros
- Anar al nostre ritme. Poder estudiar i fer els exercicis i treballs encomanats, quan a un li va bé, sempre complint els terminis d'entrega marcats per cada assignatura.
- Sense desplaçaments. No hem de dedicar temps a anar i venir, optimitzant el temps d'estudi del qual disposem.
- Recursos digitals. Tenir el material d'aprenentatge en digital fa que tot estigui en un mateix lloc, el nostre ordinador.
- Planificació. Tenir les dates, el contingut i els treballs a fer, permet poder fer una bona adaptació del temps d'estudi, al nostre ritme de vida.
- Comoditat. Com a casa nostra, enlloc, tenim totes les comoditats al nostre abast.

Contres
- Incomunicació. La sensació d'estar sol hi és, sense companys, ni professors a qui vegis en persona. Tot i que amb el correu electrònic per als docents i els grups de WhatsApp que crea l'alumnat, es poden compartir i resoldre els dubtes i sentir-se part d'una comunitat.
- Fredor. Les comunicacions sincròniques en línia, quan n'hi ha, tot i la bona predisposició dels professors, sempre resulten menys càlides que en persona.
- Disciplina. Cal tenir-ne molta: quan la motivació minva, cal tenir un compromís ferm amb allò que fem i continuar.

En res, comença el segon semestre del curs 2025/2026. Cal no oblidar que el més important per a estudiar, sigui el que sigui i com sigui, són les ganes d'aprendre.

04/01/26 Carta als Reis d'Orient

2026-01-04T19:49:00.001+01:00

Estimats Reis d’Orient,

Abans de tot, cal esmentar que el passat any 2025 m'heu portat de tot: moltes alegries i moments compartits amb família i amics, d'aquells que es graven a foc en la memòria. D'aquells que gaudeixes tant en el moment de viure'ls com en el de recordar-los. També algun maldecap, que amb el pas del temps es difumina.

Per aquest any us vull demanar que continueu duent-me el que em porteu una mica cada any: il·lusió. No per fer grans gestes, sinó per tenir una mirada de primera vegada en les petites coses; aquelles que no semblen importants, però donen sentit a la vida. D'aquelles que s'assaboreixen intensament.

Porteu-me somnis, tot i que això no és difícil, ja que soc un somiatruites que sempre en té algun al cap. Somnis dels quals no importa el destí, ni si acaben arribant a port; el que és realment important és el camí recorregut i amb qui s'ha compartit, superant adversitats i imprevistos.

No us oblideu de la salut, tot i que no la tinc dolenta, si us poguéssiu endur el dolor que m'acompanya cada dia, almenys en part, us estaria molt agraït. De les limitacions físiques que tinc, només us demano que no em facin oblidar el que sí que puc fer.

I sobretot, el més important de tot: gaudir de la vida. Sense que l'urgent em faci perdre el nord i sense que el fet de tenir ocupi més espai en la meva vida que el sentir.

Us espero amb les mans buides i el cor ple.

31/12/25 Bon any 2026

2025-12-31T23:00:00.001+01:00

24/12/25 Bones festes

2025-12-24T10:00:00.002+01:00

15/11/25 Celebrant la vida

2025-11-16T21:58:00.001+01:00

Fer anys és tot un premi. I a més poder-ho celebrar amb la gent qui més m'estimo, la mare i la meva germana, fan que complir-ne sigui tota una festa.

Ara que n'he fet 51, que són els nous 15! No noto un especial pes pels anys. Per paradoxal que sembli, tinc un avantatge: el canvi de vida i l'aparició de limitacions físiques produïdes per l'accident de trànsit, quan encara no havia fet els 46, fan que el punt d'inflexió en edat, sigui aquesta. Tot el que ve després, és a millor, és a dir, ara estic millor que als 47, tot i que, evidentment molt pitjor que als 45.

Em sento molt afortunat, profundament afortunat. Per la vida, una cosa que donem per suposat, tot sabent que un dels nostres dies no tindrà demà. Fins que això arribi, toca gaudir de l'alegria d'estar viu i ser conscient que el pas dels anys, no deixa de ser una pròrroga que val la pena de ser jugada.

L'important no és el que un té, sinó el que un comparteix.

19/10/25 Llibre: Hi ha llum entre les cordes de Sílvia Vidal

2025-10-19T20:31:00.000+02:00

Quan l’aventura es converteix en una manera de viure!

La Sílvia Vidal és alpinista, escala i obre noves rutes en parets enormes i remotes, en diferents parts del món, tal com podem llegir en aquest llibre. Ho fa en racons inhòspits, en solitari, sense eines per comunicar-se amb el món mentre les fa, i duent tot el material necessari ella sola, fet que resol fent portejos d'una part del punt A al punt B, per tot seguit tornar al punt A per recollir més material, i això successivament. El material inclou tot el que necessita, des de cordes i material d'escalada per poder dormir en vertical, així com el menjar i tota l'aigua necessària.

No és mediàtica; per no tenir, no té xarxes socials. Fa gestes extraordinàries, a l'abast de molt poca gent i amb una dificultat extrema, com és la solitud, penjada en una paret durant setmanes, sense telèfon, ni GPS, ni cap altra eina de comunicació. Prioritza l'esperit aventurer en les seves expedicions. En el meu cas, la vaig conèixer a La Mostra d'Aventura i Muntanya de Figueres, l'any 2012. Des d'aleshores he anat seguint la seva trajectòria i, en saber de la publicació del seu llibre, no he dubtat un instant a llegir-lo.

Esperava que aquest llibre m'agradés; el que no sabia és que m'enganxaria, per ser d'aquelles lectures que, un cop comences, no pots deixar fins a acabar-lo i, alhora, et sap greu arribar al final, pel molt que has gaudit cada pàgina. En els seus capítols hi trobem la Sílvia autèntica, que ens mostra com de les debilitats se'n fan fortaleses i com de fort és el que resulta més fràgil.

Mai escalaré muntanyes, però, mitjançant les seves experiències, puc veure un nou punt de vista per afrontar les dificultats del dia a dia.

25/09/25 Dret a la UOC, Teoria general del dret

2025-09-25T19:43:00.003+02:00

L'assignatura Teoria general del dret forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret i té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Es pot superar amb avaluació contínua i una prova de síntesi, opció escollida, o bé amb examen final. L'he cursada el segon semestre del 2024/25.

D'entrada pot semblar una assignatura prescindible, gairebé de farciment. Però en fer-la t’adones de com n’és de necessària. Ens introdueix als fonaments i a les funcions del dret, i també a conceptes bàsics imprescindibles per poder construir uns coneixements sòlids.

Alhora, ens acosta al pensament de grans teòrics com Hans Kelsen o John Austin, entre d’altres, i ens desglossa els principals conceptes que anirem trobant al llarg de la resta de la formació. Tot plegat ajuda a consolidar una base més ferma.

Per superar l’assignatura sense fer examen final cal completar quatre Proves d’Avaluació Contínua (PAC) i una Prova de Síntesi (PS). Més enllà de la temàtica de cada PAC i del temps necessari per resoldre-les, la PS no deixa de ser una PAC més. La diferència és que es fa a contrarellotge: només hi ha una hora de temps.

M’ha agradat especialment que algunes PAC consistissin a avaluar críticament una resposta donada per la intel·ligència artificial. Aquest exercici et fa adonar de la importància del sentit crític. Tot i que sovint les respostes de la IA semblen correctes, quan les mires amb lupa hi descobreixes errors i mancances.

Teoria general del dret m’ha fet adonar que, al cap i a la fi, el coneixement no serveix de gaire si no el qüestionem.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

16/09/25 Dret a la UOC, Política i societat

2025-09-16T20:01:00.001+02:00

L'assignatura Política i societat forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret, té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Se supera amb avaluació contínua. L'he cursada el segon semestre del 2024/25.

En aquesta assignatura, a més de veure la relació de poder i la seva estructura, treballem com incideix en la societat. És una matèria molt important dins del grau de Dret, perquè ajuda a començar a entendre el Dret Constitucional i, sobretot, a fer anàlisi des de la Ciència Política. Més que donar respostes als conflictes polítics actuals, ens ofereix eines per poder tenir una mirada crítica del que ens passa al nostre voltant.

Fins al moment, ha estat la primera assignatura, amb 5 Proves d'Avaluació Continua, fins ara eren de quatre. Una amb treball grupal, a més de la seva part individual, però de bon repartir, era una anàlisi de tres articles publicats en diferents diaris, d'un tema tan malauradament d'actualitat com l'antisemitisme. Dita anàlisi constava de quatre qüestions, que en ser un grup de dues persones, eren de bon dividir i consensuar. Una altra prova va ser un comentari en format vídeo, que resulta relativament còmode de fer; a més, saber expressar-se també és un valor en si mateix.

Els mòduls no són difícils de superar, per poc que t'interessi la política. A més, és una assignatura que et convida a reflexionar i t’ajuda a construir una mirada pròpia.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

13/09/25 Estudiar a la UOC, primer any

2025-09-13T11:54:00.002+02:00

Més a prop de l'inici del segon que de la fi del primer, és un bon moment per reflexionar dels dos semestres anteriors. El balanç no pot ser més positiu, he gaudit aprenent. Omplir el temps amb coneixement és, per a mi, una molt bona opció vital.

Al principi del primer semestre, anava una mica perdut en què s'espera de cada treball. El fet és que a cada assignatura, cada professor té el seu criteri, tot i que molt semblants entre si. Es podria resumir en anàlisi, rigor, veracitat i profunditat en el tractament de les qüestions. En el segon semestre, vaig aplicar aquests conceptes des del principi, per anar-los matisant amb les indicacions del professorat. Fins al moment, he vist que posant-hi dedicació i esforç les assignatures es poden tirar endavant. Sense problemes.

La UOC és un entorn virtual, amb professors i tutor a un clic de correu electrònic, per resoldre dubtes. El material està molt ben explicat, tant els mòduls d'aprenentatge com les instruccions per fer els treballs. També hi ha hagut interacció amb companys universitaris. He conegut i espero continuar coneixent persones molt interessants. Amb professors i companys és molt més senzill superar les petites dificultats que es van presentant.

Sent sincer, a l'estiu, he trobat a faltar estudiar. Perquè ho visc com una opció pròpia, no com una obligació. Ni tinc cap pressió, més enllà de les ganes d'aprendre. D'aquí a dues setmanes hi tornem a ser!

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

31/08/25 Llibre: Artificialitis de Josep Lluís Micó

2025-08-31T19:33:00.002+02:00

Que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i que cada dia guanya més protagonisme és un fet. Ara, entendre cap on va, ja és molt més complex. Tinc la sensació que vivim un moment semblant al de finals de segle XX amb la popularització d'internet, en què tothom intuïa que seria el futur, però ningú podia imaginar en quina mena de futur es materialitzaria.

El llibre Artificialitis, de Josep Lluís Micó, no pretén fer cap predicció, sinó ajudar-nos a mirar la IA amb ulls crítics. Ni amb l’optimisme desmesurat amb què sovint es presenten les novetats als mitjans, ni amb el pessimisme apocalíptic que també hi és present. A més, l’encert d’incloure al final de cada capítol un comentari de la seva filla Irene, de setze anys, aporta una mirada fresca, sorprenent i que no deixa indiferent.

Si m’hagués de quedar amb una idea, seria aquesta: quan parlem d'“intel·ligència artificial”, massa sovint ens fixem només en la primera paraula i oblidem la segona. No podem perdre de vista totes les limitacions que implica que sigui artificial.

Després d’haver fet fa uns mesos un curs sobre IA, la lectura d’aquest llibre ha complementat i enriquit la meva visió. I, com passa amb qualsevol tecnologia en evolució constant, queda clar que la millor manera d’aprofitar-la és continuar formant-se i informant-se. Perquè la IA no s’atura i nosaltres tampoc podem parar.

10/08/25 Aprendre anglès, listening: The Big Bang Theory

2025-08-10T20:07:00.005+02:00

Una sèrie molt recomanable per aprendre anglès és The Big Bang Theory. A més de ser molt divertida, ha estat un recurs ideal per a mi. Pel meu nivell, primer l'he escoltada en castellà. Tot i que, en unes poques ocasions he fet a l'inrevés, experiència que tot i més difícil, no m'ha desagradat en absolut. D'aquesta manera he pogut veure el meu nivell de comprensió real, en la majoria dels casos entenia la trama principal, però em perdia molts detalls.

La sèrie té 12 temporades, amb un total de 279 capítols d'uns 22 minuts de duració cadascun. Que fan un total aproximat de 102 hores. He vist dues vegades cada capítol, en castellà i immediatament després en anglès amb subtítols. Per veure tots els 279 capítols hi he estat prop d'un any, en concret 352 dies.

Des que miro sèries en anglès, tinc l'objectiu de visualitzar mínim 5 capítols cada setmana. He aconseguit el que em proposava doncs em dona una mitjana de 5,55 capítols cada set dies. Estic content per no haver baixat el ritme. Com en la majoria d'aprenentatges, la constància és una de les seves claus.

Ara toca començar una nova sèrie i continuar amb aquest recurs d'aprenentatge. Encara que cal dir, que he decidit fer unes vacances d'aquest tema, per desconnectar una mica. Vaig veure l'últim episodi fa unes tres setmanes i la setmana vinent reprendré a la rutina. Al final acaba sent una bona excusa, per a mirar sèries, jo que habitualment no en miro cap!

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

03/08/25 Comunicació no sexista i inclusiva, aprofundiment

2025-08-03T20:28:00.001+02:00

Mitjançant la formació contínua que ofereix Dipsalut, de la Diputació de Girona, he tingut recentment l’oportunitat de fer el curs de Comunicació no sexista i inclusiva, en el seu nivell d’aprofundiment.

Els cursos de Dipsalut estan enfocats en salut pública i acció social, i són ideals per actualitzar coneixements i adquirir noves competències.

Aquest curs m’ha ajudat molt a entendre diferents conceptes, des de la perspectiva de gènere en el llenguatge fins a l’androcentrisme com a manera de mirar el món. L’androcentrisme és una mirada que pren com a norma l’home heterosexual, blanc i de classe alta, i exclou o menysté les dones, les persones racialitzades, les persones amb diversitat funcional, les persones LGTBIQ+ i les classes treballadores.

A més, hem abordat els usos no inclusius del llenguatge i se’ns han facilitat molts recursos per aprofundir en el tema del llenguatge inclusiu. Un gran encert fer aquesta formació!

Tot i ser intens en continguts, el curs va ser breu, només quatre hores, i va ser impartit per Cristina Vila Peñuela, fundadora de la consultora Igualtat Creativa, que té la voluntat d’incorporar la perspectiva de gènere i interseccional a les administracions, empreses i entitats socials.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

26/07/25 Quinzè aniversari del blog

2025-07-25T18:52:00.001+02:00

Quinze anys!
Encara recordo com, amb la timidesa del principiant, vaig començar aquest espai tan personal i alhora públic.

Els deu primers anys vaig parlar de reptes esportius: del que hi aprenia i de com els vivia. Ja fossin organitzats o autogestionats, els que més m'agradaven. L'accident que vaig patir ho va canviar tot. Ara escric sobre el que vaig aprenent acadèmicament. Però, al llarg d’aquesta quinzena d'anys, sempre, d'una manera o altra, he anat explicant el que he après.

Amb el gir del blog, mai m'he plantejat canviar el nom d'UltraQuim. El nom continua tenint sentit, ja que un dels significats d'ultra és "més enllà". I això és el que he pretès sempre: anar més enllà i explicar el que se sent pell endins. Tot i que és cert que, al principi, jugava amb el fet de fer desafiaments esportius d'ultrafons o ultradistància.

Escriure ja no està de moda, i encara menys llegir. Ara el que es porta no és que internet ajudi a entendre i a compartir coneixement. Molta gent busca l'entreteniment constant, desplaçant la pantalla cap avall, veient un vídeo rere l'altre, omplint llargues estones amb la buidor que suposa no pensar.

Tinc clar que l'objectiu és la reflexió tranquil·la, més enllà dels "m'agrades" o les visites. Al final, no ho faig pels altres, sinó per a mi mateix. No deixa de ser el meu particular diari de bitàcola, on rellegir un escrit em permet recordar amb molta més força el que vaig viure.

Per tot plegat, no puc deixar de donar-te les gràcies. A tu! La persona que està llegint aquest escrit o qualsevol altre, que em dona l’empenta per continuar endavant. Moltes gràcies!

17/07/25 Anglès a l'EOI, A2 - Segon semestre del segon curs d'anglès

2025-07-17T18:49:00.002+02:00

Ja fa dos anys que intento aprendre anglès.

Aquest quart semestre ha estat una mica diferent. La part en què cada setmana tenia noves lliçons i treballs a presentar, sigui un escrit o un vídeo, no ha canviat, tot i que he notat un augment del nivell i de la dificultat del que m’ensenyaven.

El que sí que ha canviat respecte a altres semestres és que no hi havia avaluació contínua, que abans comptava juntament amb la nota de l’examen final.

Aquest cop, tot s’ha jugat a una sola carta: l’examen final. Això m’ha posat una mica més nerviós del que és habitual. Jugar-s’ho tot en una sola prova sempre genera més tensió. Afortunadament, he aprovat i he obtingut el certificat A2, el nivell bàsic, el més elemental. Encara que sigui només pels usos més senzills, em sento molt orgullós de mi mateix.

Com fins ara, he estudiat a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), que permet estudiar des de casa sense haver d’assistir a cap centre presencialment. M’he plantejat canviar a l’EOI del meu municipi, a Sant Feliu de Guíxols, per tenir unes hores més d’immersió en l’idioma. De moment, he decidit no fer-ho, però és una opció que segueix sobre la taula.

Em queda molt camí per recórrer, però tinc moltes ganes de continuar endavant.

Podeu trobar els escrits sobre el que vaig aprenent a: L'aventura d'aprendre

12/07/25 Cinc anys de regal

2025-07-12T20:03:00.005+02:00

Cinc anys. Que a prop i, alhora, tan lluny queda el moment en què tot va canviar.

El patiment no el puc —ni vull— oblidar, però no m’hi submergeixo. Em quedo amb tot el que he après al llarg d’aquest temps. Hi ha coses que ara he de fer amb limitacions físiques, d’altres que no puc fer de cap manera. Tot i això, encara busco la manera de fer-les, i també descobreixo un munt de noves possibilitats.

Ara bé, el pitjor no són les limitacions, perquè, a la força, un s’adapta. El més dur és el coi de dolor. Per molt medicament que prengui, acaba fent-se sentir. Sovint, el que turmenta més és saber que, després d’un gest o moviment, apareixerà amb intensitat i es quedarà durant hores, dies o setmanes. I quan el dolor intens dura dies... ho canvia tot: l’humor, les ganes de fer coses, la percepció del que ens passa... tot.

Després d’aquests anys, toca reinventar-se —com tantes vegades a la vida—, però aquesta vegada no per voluntat pròpia, sinó per necessitat. Abans de l’accident de trànsit m’apassionava la llarga distància; ara l’he canviada pel llarg recorregut. De l’ultrafons en treia grans aprenentatges. Ara continuo aprenent, això sí, amb un rumb diferent.

Fa dos anys que lluito diàriament amb l’anglès. Com em costa! Avanço, tot i tenir sovint la sensació que mai en sé prou, com el caragol que puja una paret de dia i, de nit, rellisca quasi fins al punt de partida. I des de fa un any... soc universitari! Qui ho havia de dir: amb cinquanta anys, estudiant Dret a la UOC. Gràcies a la dificultat d'aprendre un nou idioma, la formació en Dret em sembla, a estones, fins i tot més fàcil —això sí, dedicant-hi tot el temps i l’atenció que cal.

I no vull oblidar el més essencial i important: soc viu. Fa cinc anys vaig rebre un regal per segona vegada: la vida. Vaig tornar a néixer!

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

02/07/25 Llibre: Els dos últims Fabergé de Cristina Canamases

2025-07-02T19:58:00.003+02:00

La novel·la combina amb encert dues línies temporals que es complementen: la creació d’un misteriós ou Fabergé en plena Rússia imperial, i la seva descoberta a l’actualitat, a Girona. L’art és el fil conductor entre passat i present, i entre els seus protagonistes. Alhora, l’obra combina gèneres literaris com la novel·la històrica, la intriga i el misteri.

Aquest llibre és un gran viatge: en el temps —des de principis del segle XX fins a l’actualitat, i fins i tot un xic més enllà—, i també en l’espai, amb un recorregut que comença a Sant Petersburg i finalitza a Girona, passant per grans urbs com París i Florència. És també un recorregut per diferents contextos històrics, des de la Rússia imperial fins a la persecució dels jueus.

A més, com tota bona obra, el lector s’ho passa bé i aprèn. Evidentment, tracta sobre els ous Fabergé, però també ens acosta a realitats històriques diverses i sovint oblidades. Aquesta novel·la aconsegueix una cosa molt difícil: atrapar-te i fer que la vulguis devorar en un no-res. En dos dies n’he tingut prou per acabar-la.

Tal com explica l’autora, Cristina Canamases, al seu blog: “mentre viatjo en tren, cabdello, reflexiono, escric”. Per aquest motiu, li he volgut fer el meu particular homenatge: he llegit aquest llibre íntegrament en transport públic, mentre anava en tren i autobús.