LES OVELLES ELÈCTRIQUES

Internet amenaça la privacitat dels famosos

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Tue, 10 Nov 2009 07:32:00 +0000

La proliferació d'informació a Internet sobre famosos comença escamar molta gent d'alt standing a Hollywood. El motiu és que comencen a créixer els llocs que venen informació privada o semi privada de famosos, com adreces de les seues cases, les adreces de correu o fins i tot fotos de les seues luxoses cases. El portal 'Celebrity Real Estate with Aerial Views" ofereix, per una quota de sis euros i mig al mes, accés a adreces postals i imatges de cases de famosos. I no es tracta d'un problema de privacitat, només. Es tracta de seguretat perquè sembla que la informació que va oferir aquesta pàgina va ser usada per bandes de lladres per atracar les cases, per exemple, de Lindsay Loham, Megane Fox o Paris Hilton. L'alarma la va donar la policia de Los Angeles quan va posar-se a investigar la banda que havia robat les cases, anomenada 'Bling Ring' i es va trobar que gran part de la informació per donar els cops la treien d'aquesta pàgina i altres similars a Internet. Gràcies a aquestes pàgines els lladres obtenen informació de de dormitoris, banys, metres quadrats o dades del propietari anterior així com el preu que es va pagar per la compra. Segons els administradors del 'Celebrity Real Estate' tenen dades d'aquest tipus de famosos com Antonio Banderas, Penélope Cruz, Salma Hayek, juliol i Enrique Iglesias, Paulina Rubio, Tom Cruise, Steven Spielberg o Brad Pitt. Com en tot, la llibertat en el flux d'informació a la Xarxa també té aspectes realment molt negatius.

Descarrega el Nero 9 Lite de franc per enregistrar CD's i DVD's

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Mon, 09 Nov 2009 07:59:00 +0000

Nero ha estat durant molts anys el programa per enregistrar cd's i dvd's més usat, més demandat i més pràctic. Les darreres edicions, al meu entendre, s'havien fet massa feixugues i pesades, oblidant les funcions més bàsiques i més senzilles: enregistrar i res més. Ara, Nero s'ha adonat d'això i ofereix de bades la versió 9 Lite, la que menys funcions té però igualment poderosa del seu programa enregistrador. La podeu descarregar en aquesta adreça. No és una versió de prova o una versió temporal que caduca, segons ells mateixos diuen és de franc i per tota la vida. I el que és millor, és perfectament compatible amb el nou sistema operatiu de Microsoft, el Windows 7. Jo el provaria, més enllà que feu servir altres sistemes d'enregistrament, aquesta és una de les millors alternatives i, a sobre, de franc. Què més es pot demanar? Llàstima que només tinga versió per a Windows i no també per a Linux.

Com serà la informació a Internet d'ací a deu anys?

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Sun, 08 Nov 2009 08:41:00 +0000

Ningú no pot contestar aquesta pregunta amb certesa però sí que es pot especular en base al que és avui. Fa uns dies, el director executiu de Google Eric Schmidt, va avançar algunes línies de futur. La diferència entre ràdio, tele i web es reduirà fins pràcticament desaparéixer i la informació en temps real serà omnipresent. Jo crec que per això, els diaris seran publicacions especialitzades en anàlisi i prospecció més que pròpiament en actualitat. La informació fluirà per tot arreu, lligada a dispositius mòbils personals (agendes electròniques, telèfons intel·ligents), a dispositius fixes en moviment (pantalles del transport públic i privat) i a dispositius estàtics (electrodomèstics, tanques publicitàries). A més, la informació serà personalitzada, cadascú rebrà la seua pròpia, la que li interesse i haja prèviament disposat (del periodista i el mitjà que preferim, de l'àrea que preferim...). A més, i això ho va dir Schmidt, les fonts d'informació s'ampliaran i es diversificaran tant que qualsevol 'particular' tindrà tanta força com una agència de notícies. Ara mateix ja està passant això, en alguns àmbits dominats pels blocs, com ara la premsa del cor als EEUU amb el 'gurú' Perez Hilton. I un dels canvis més importants serà que des de qualsevol lloc i en qualsevol moment es podrà generar informació, gràcies al telèfons com l'Iphone o la Blackberry, com ja es comença a demostrar ara amb el que va passar, per exemple a l'Iran durant les repressions que van seguir a les darreres eleccions. Això és una petita part però, torne a dir, ningú no pot contestar amb certesa la pregunta perquè tot va tan ràpid al món d'Internet. Com ho veieu vosaltres, com us imagineu que serà la informació en una dècada? Deixeu-ho als comentaris i en parlem

Posar-li una vena al gran ull de Google que ens vigila

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Fri, 06 Nov 2009 07:03:00 +0000

Els rastres que deixem a la xarxa són tan variats i tan abundants que de vegades ens n'oblidem. Però Google, no. No només no s'oblida, sinó que les guarda com si foren barretes d'or. Fins ara no hi havia cap lloc on pogueres vore què sap Google de tu, però ara això ha canviat i la companyia ha creat una aplicació, que ja existia de manera sectorial, per aplegat tota la informació que Google té sobre nosaltres. Es diu Google Dashboard i sap les cerques que hem fet a Internet, al Youtube, els correus electrònics que hem enviat, les entrades al bloc que hem fet, els contactes que tenim al Gmail, les converses que hem fet al xat, la gent que ha visitat els nostres blocs, quins mitjans hem llegit al Reader i fins i tot els nostres informes mèdics o el darrer anàlisi de sang, si ens hem subscrit al Google Health. Tot, el gran germà de Google ho sap tot de nosaltres. Ara bé, en temps on la informació privada val molts diners també mereix molt respecte i la novetat és que, igual que ja passa amb el Facebook, el Dashboard et permet editar la informació privada que Google té de tu de manera unificada. Ja sabeu allò que la informació és poder i, en els temps que corren, sobre tot, diners. Vos pose un vídeo que explica com funciona l'aplicació.

16 normes bàsiques per l'ús del mòbil a Egipte

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Thu, 05 Nov 2009 08:54:00 +0000

L'ús intensiu del telèfon mòbil s'ha convertit moltes vegades en una agressió per la gent que envolta el qui parla. A Egipte, el problema ha arribat a un punt en què les autoritats han hagut de regular l'ús que se'n fa en espais públics. I no és cap bestiesa perquè si la gent no té l'educació de respectar els altres d'una forma u altra s'ha de garantir els drets dels 'sofridors' del mòbil. Entre altres normes, L'Autoritat Nacional Reguladora de les Telecomunicacions d'Egipte ha establert que no s'ha de parlar amb un to de veu alt en hospitals o salons de conferències i s'ha d'apagar el mòbil en llocs de culte, estudi i examen, en cinemes i teatres. També recomana no respondre a números desconeguts "perquè el més segur és que t'intenten estafar" i demana a l'usuari "triar un to que no sigui molest". A més, les normes diuen que "no s'ha de posar la conversa a través de l'altaveu del telèfon, no només perquè molesta als del voltant, sinó perquè és una falta de respecte per a la persona amb la qual es parla, que no sap que la seva conversa l'estan sentint altres persones". Jo firmaria ara mateix per a que una normativa com aquesta entrara en vigor al nostre país: ja està bé d'haver d'escoltar al tren coses a un volum indecent com ara "nena, vés tirant l'arròs a la paella que ja estic arribant i fes el favor de posar-li pebrot a l'amanida, que si no està molt sosa..."

Per què duren tan poc els cartutxos de tinta d'impressora?

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Wed, 04 Nov 2009 07:34:00 +0000

Segur que molts de vosaltres s'heu fet aquesta pregunta, després que un recanvi de tinta s'acabara enutjosament ràpid. Segur que us ha passat allò que la impressora no funciona, amb llumets pampalluguejant a tort i a dret, quan no havia donat cap símptoma que s'haguera acabat la tinta. Bé, és possible que estiguera molt de temps sense fer-se servir i s'haguera assecat però no és el més habitual. Hi ha una altra teoria: que les empreses que fabriquen les impressores inclouen un xip que limita el nombre de còpies que es poden fer per recanvi per forçar-te a renovar-lo i així fer que no pare el negoci. Tant si la tinta s'ha acabat com si no. Es podria qualificar com una petita estafa i fins i tot hi ha hagut querelles per això. De fet, jo m'he he trobat amb què no podia fer còpies, tot i que tenia la seguretat que quedava tinta i, llavors, investigant una mica per Internet vaig arribar a tota una colla de pàgines que defensen aquesta teoria. I, per demostrar que és certa, han posat a disposició dels internautes un programa que reseteja el comptador del xip de la impressora. Aquest és per una impressora concreta, però n'hi ha per les principals marques. Després de fer-ho, la meua impressora va seguir imprimint amb els mateixos cartutxos amb normalitat. Per què m'han d'obligar a comprar un altre recanvi quan el que tinc encara funciona? Pel negoci, no hi ha altra resposta, però crec que estem una mica farts ja que ens prenguen el pèl amb tanta impunitat, no creieu?

La crisi augmenta l'oferta de bebès per 'adopció' a Internet

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Tue, 03 Nov 2009 07:34:00 +0000

Aquesta crisi que no marxa ens farà parar bojos i Internet no se n'escapa. La difícil situació econòmica ha fet que moltes famílies exposen a Internet 'per adoptar' bebès. L'exemple més clar és el que es pot trobar, ara mateix, a la pàgina 'Salta.quebarato' on per un preu que va entre els 500 i els 1000 dòlars s'ofereixen criatures a parelles infèrtils. Em regira l'estómac només pensar-hi però si vas a la pàgina i fas una simple cerca per 'bebé en adopción' te n'ixen dotzenes, d'ofertes. La pàgina està radicada a Argentina, però evidentment, les transaccions es poden fer per tot el món, és el que té la globalitat d'Internet. I si qualsevol internauta com jo pot arribar a una pàgina com aquesta, no sé per què les autoritats no ho fan. Tampoc sóc capaç d'entendre com els responsables de la pàgina no supervisen el que s'anuncia al seu lloc. O és que sí que ho fan i els hi és igual? No es tracta d'un país remot sense Estat ni justícia, és Argentina. I no és l'únic lloc a Internet on es poden trobar criatures per adoptar. N'hi ha més pàgines a la xarxa on s'ofereixen xiquets i fa que et vinga una ràbia molt silent i molt frustrant. Algú amb responsabilitat política o judicial hauria de fer alguna cosa ja, no creieu?

Els cinemes guanyen més diners i més espectadors

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Mon, 02 Nov 2009 07:29:00 +0000

Sembla que la realitat és molt tossuda i que desmenteix qui se'n vol aprofitar. La cosa és que, segons la indústria del cinema, les sales no només no perden diners, sinó que cada vegada en guanyen més. I les descàrregues que es fan per Internet no arriben a perjudicar el negoci. O, ja que en aquell període que va baixar la recaudació van culpar Internet, no haurien ara d'agrair-li que que hagen contribuït a la pujada de recaudació? Ja sé que és una pirueta dialèctica tramposa però és que molta gent comença a estar farta de les manipulacions de la indústria audiovisual. Les descàrregues (que, per cert, molt mitjans en diuen "il·legals" de forma absolutament incorrecta) no sembla que afecten negativament el cinema, segons les xifres de la pròpia Federació de Cinemes d'Espanya: en el primer semestre d'enguany s'ha recaudat un 13% més, 35 milions d'euros, fins als 296 i també ha augmentat el nombre d'espectadors. Ja està bé de manipulacions i de buscar en les descàrregues l'enemic perfecte perquè la realitat és tossuda i resulta que els qui més art es baixen d'Internet estan entre els qui més art compren i més van al cinema, com ho demostren diversos estudis independents. O la mentida que Espanya és el país de món campió en pirateria que ha desmentit el propi secretari d'Estat de Telecomunicacions, Francesc Ros. Potser seria hora de començar a afrontar el problema real: la cultura és cara, molt cara i sovint de qualitat escassa i estant d'acord que ha de sobreviure, s'han de buscar les millors solucions i no culpar de tots els mals del món modern els xavals que es baixen discos o pelis per Internet.

Infidels del mon, uniu-vos!

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Sun, 01 Nov 2009 08:46:00 +0000

Aquesta setmana parlàvem de la xarxa social que no admetia gent lletja, Beautifulpeople.com, però és que aquest tipus de malles personals s'estan estenent tant que n'hi ha de tots pelatges. La darrera és una específica per persones infidels, anomenada Gleeden. Segons els creadors, es tracta d'una xarxa per "aquelles persones, casades o en parella, que busquen trobades emocionants i totalment discrets, de caràcter extraconjugal". La pàgina, que està preparant-se per començar a operar en breu, assegura que garanteix l'anonimat de les persones que s'hi inscriguen per tenir encontres sexuals fora de la parella. No és el primer lloc a Internet que fomenta la infidelitat oferint, per exemple, coartades, però sí que és la primera xarxa social on s'hi poden trobar els qui busquen una aventura. La xarxa serà de pagament i funcionarà amb un sistema de crèdits. De fet, la novetat és l'apel·latiu "xarxa social", perquè fòrums on les persones discretes tenien tots els encontres sexuals que volien ja n'hi havia molts: des dels més 'romàntics' com meetic fins els més sincers d'intencions com marqueze.net. En fi, tots els qui vulgueu una aventureta discreta ja sabeu on heu d'anar...

Interfícies de moviment, el futur del control de l'ordinador

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Fri, 30 Oct 2009 08:15:00 +0000

Recordeu la pel·lícula "Minority Report", basada en un magnífic relat curt del mestre Phillip K. Dick? Recordeu aquella manera de fer anar l'ordinador movent les mans a l'aire que avui es veu a escala a CSI Miami? Doncs Microsoft està treballant en un sistema que podria fer realitat aquesta manera de manegar els ordinadors. Es diu "Projecte Natal" i aconsegueix que la màquina interprete els moviments de les mans per convertir-los en ordres i així poder executar les funcions que necessitem. Hi ha altres exemples d'interactuar amb l'ordinador amb les mans o les faccions però la de Microsfot Research sembla ser la que va més avançada i la que podia estar més a prop d'eixir al mercat a nivell d'usuari. Vos pose dos vídeos que ho expliquen, un amb una demostració de com tocar la guitarra amb el "Guitar Hero" sense guitarra i un altre de com dibuixar i executar operacions sobre una pantalla directament.

10 raons per les que hauríeu de provar el nou Ubuntu 9.10

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Thu, 29 Oct 2009 07:23:00 +0000

Avui és el gran dia per als linuxeros, avui ix al mercat el nou Ubuntu, el 9.10, anomenat "Karmic Koala". I és una gran notícia per la comunitat de programari lliure perquè representa un clara alternativa al Windows 7 i al Snow Leopard. Us preguntareu, perquè hauria de provar un sistema nou, que no he tocat mai i que no sé si m'agradarà i em farà el servei que necessite? Bé, ací van deu raons per les quals li hauríeu de donar una oportunitat al nou Ubuntu:
1 - Aspecte gràfic: ara que es porten tant les 'pijadetes', amb el nou escriptori Gnome 2.28 amb el Compiz és una delícia a la vista i d'una utilitat extrema.
2 - Potència del sistema: el nou kernel, el motor bàsic del sistema, és d'una fiabilitat i d'una capacitat de manegar processos que dóna goig treballar amb ell.
3 - Facilitat d'ús: poses el cd, instal·les el sistema en mitja horeta i, quan acabes va tot: processador de texts, Internet, reproductors de música i vídeo i tot d'una forma molt, molt intuïtiva.
4 - Amplitud de programes: la comunitat de programari lliure garanteix que per cada necessitat hi ha un programa que pots usar sense haver de comprar res.
5 - Facilitat per instal·lar programes: si necessites fer una cosa i no tens el programa adequat, vas al nou centre de programari, escrius el que vols i et diu quins programes hi ha pel que has de fer, punxes i ja el tens instal·lat.
6 - Seguretat: el nou Ubuntu ve amb la possibilitat millorada de xifrar el teu perfil, com ho fa també el Leopard, evitant que ningú no puga accedir a les teues dades personals.
7 - Compatibilitat: perquè pot conviure amb el Windows i, gràcies al nou sistema d'arrencada Grub 2 entrar a Ubuntu o Window, segons convinga, és molt fàcil.
8 - Fiabilitat: el nou sistema de fitxers ext4 assegura una rapidesa en l'accés a les dades i una resistència a les pèrdues de dades molt eficaç.
9 - Portabilitat: el nou sistema incorpora l'Ubuntu One, una forma de guardar els documents importants a un espai de franc que et cedeixen a Internet, per no haver d'anar amunt i avall amb memòries externes i tenir-ho tot sempre en el núvol.
10 - Llibertat i fraternitat: perquè representa l'essència del programari lliure, perquè en pots fer lliure ús sense haver-li de pagar un quinzet a ningú i perquè, sobre tot, la comunitat ubuntera catalana és una de les més actives del món que t'ajudarà a resoldre qualsevol entrebanc en què et pugues trobar usant el nou sistema.

Si són prou raons, podeu descarregar la imatge del cd d'Ubuntu.com que mes us convinga des d'ací

Toca 'fer dissabte' a l'ordinador

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Wed, 28 Oct 2009 08:22:00 +0000

La majoria de nosaltres instal·lem programes i programes a mansalva sense tenir en compte que tot això va deixant rastres i arxius perduts a l'ordinador. Tampoc no tenim massa en compte que la navegació per Internet carrega i carrega els disc fins fer-li portar una feixuga càrrega que ens fa l'ordinador lent i al·lelat. Toca fer dissabte, doncs i per això s'acaba d'actualitzar una ferramenta que és magnífica i és de llicència lliure i que el fa és justament això, netejar els la nostra màquina de tota la brossa que va quedant endarrere i que, per temps o per mandra no netegem quan toca. És el CCleaner, que s'ha renovat, fins i tot per integrar-se en el nou Windows 7 i que fa una exhaustiva revisió de tot el que sobra als nostres discs durs i altres racons per informar-nos del que podem treure per fer que l'ordinador vaja el més lleuger i descarregat possible. És tan bona, aquesta ferramenta, que no entenc com encara no l'ha comprada una gran empresa i l'ha feta de pagament. O l'ha integrat directament en els sistemes operatius. La podeu descarregar des d'aquesta adreça en tres versions. Qualsevol us val, si teniu windows.

Beautifulpeople.com, "que se mueran los feos..."

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Tue, 27 Oct 2009 07:15:00 +0000

Les xarxes socials comencen a ser com els bolets: es ploure una mica i comencen a brollar per tot arreu. I n'hi ha per a tots els gustos, fins i tots algunes curioses, com Beautifulpeople.com, una xarxa d'amistats i cites que margina la gent lletja. Es tracta d'una malla que fa temps que va, però que darrerament ha començat l'extensió pel món hispà, començant per Mèxic. La premissa fonamental és que no poden formar part de Beautifulpeople els lletjos, els malendreçats o els qui tinguen potes de gall massa visibles. Només hi aconsegueixen entrar un de cada cinc dels qui ho sol·liciten. La xarxa ja té gairebé dos-cents mil membres a països com EUA, Gran Bretanya o Dinamarca. La bellesa dels aspirants a entrar la determinen els membres del sexe oposat a l'aspirant, que voten la idoneïtat de qui vol entrar. Vaja, la cosa més classista i 'pija' que hi ha a Internet. Per fer més cruel la cosa, el candidat pot seguir la votació en temps real mitjançat un gràfic. Alguns rebutjats han arribat a amenaçar de mort els creadors del lloc: total, ja que són lletjos deuen pensar que tant els fa ser també roïns... Les avantatges de ser-hi són festes amb molt de 'glamour', cites romàntiques i sexuals amb conillets tan bonics com tu, conéixer gent de la jet-set mundial i formar part d'un catàleg que consulten agències que cerquen models per fer de figurants en sèries de tele o en cinema. Segur que els de CSI Miami hi van collir a aquesta horta. Jo ja us dic que he intentat entrar i m'han dit que, de moment, no hi ha places. Deu ser que m'han vist lleig i vell.

I si al 1945 hagueren tingut Facebook, com ara, Hitler...

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Mon, 26 Oct 2009 10:42:00 +0000

L'extrapolació és realment divertida, tot i que algú podria pensar que dramàticament divertida...

Si taral·leges, has de pagar drets d'autor...

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Mon, 26 Oct 2009 07:08:00 +0000

Les entitats que recapten els drets d'autor, especialment en alguns països, sembla que estan fora de tota lògica. A Gran Bretanya, segons s'ha donat a conéixer ara, 'The Performing Right Society', la SGAE escocesa, va intentar cobrar-li drets d'autor a Sandra Burt, una empleada de la botiga "A & T Food" a Escòcia que taral·lerejava música que li agradava. Segons ha revel·lat el Daily Mail, la tenda havia tingut una ràdio i la societat de drets d'autor va dir-li que si volia tenir-la engegada, havia de pagar 85 lliures cada mes. La direcció de la botiga va decidir tancar la ràdio i Sandra, que enyorava les melodies que sonaven a l'aparell, va posar-se a cantar. La reacció de la PRS va ser posar-se en contacte amb ella i dir-li que el que feia era "actuació pública" i que, per tant, havia de pagar drets autor si volia seguir taral·larejant. Això va passar fa mesos, però no ha estat fins ara, que s'ha fet públic, que la PRS, la Sgae d'Escòcia, ha decidir enviar-li un ram de flors a mode de disculpa i dir-li que li perdonen els drets d'autor, que no li cobraran per cantar mentre treballa. Un autèntic disbarat perquè, si no s'haguera arribat a conéixer, segurament encara li estarien demanant a la pobra Sandra Burt que pagara per cantar una mica mentre treballa a la tenda. Fins on arribarà tot això?

Voleu veure de franc el concert d'avui d'U2?

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Sun, 25 Oct 2009 10:05:00 +0000

Doncs a través d'Internet es pot. I és que la xarxa no dona el do de l'ubiqüitat, però gairebé. El grup irlandès U2 fa avui el penúltim concert de la magnífica gira "360º" però si no us doneu molta pressa, no arribareu a Califòrnia, on es fa l'actuació dels U2. Ara bé, si no us voleu trasbalsar traient el jet privat, demanant el pla de vol a corricorrens, si no voleu pagar al pasta que val el combustible amb el vostre avió particular fins Los Angeles teniu una altra alternativa, que és veure el concert a través del canal de Youtube que tenen els U2. Allà es podrà seguir en directe l'actuació a partir de les quatre de la matinada, hora local nostra. Serà un gran esdeveniment on hi haurà desenes de milers de persones físicament i molts milions de manera virtual a través de la xarxa. El canal de Youtube dels U2 és un bon graner de materials per als qui us agrade la banda (jo en sóc fan) i podeu trobar des d'entrevistes fins al darrer concert que van donar al Monumental de Washington DC, entre molts d'altres. Ja sabeu, si no teniu res més que fer, aquesta nit a les quatre, concert dels U2 al Youtube.

Apple se'n riu del "Windows 7"

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Fri, 23 Oct 2009 19:05:00 +0000

Aquesta setmana es va posar a la venda el "Windows 7", el bo i millor de Microsoft, la nineta dels ulls de Steve Ballmer i un gran sistema operatiu. Un dia abans, Mac havia presentat els seus nous ordinadors portàtils, una monada, la veritat, i un dia després, el seu cap de màrqueting intentava menystenir el nou sistema operatiu dient que es tractava de "tecnologia vella". Ha arribat el final de setmana i els ha faltat temps per pujar un vídeo a la xarxa on se'n riuen del nou sistema operatiu. Estic d'acord amb que l'Snow Leopard és, avui per avui, un sistema operatiu superior al "Windows 7" però si hem de ser sincers, la distància és molt menor de la que hi havia entre el Leopard i el Vista i molt menor que la de sistemes anteriors. El nou Windows és un sistema ferm, madur, usable i molt bonic i tinc la impressió que si Apple ha reaccionat tan de pressa i tan virulentament és perquè també ho deuen saber. Farien bé de no anar tant de pinxos, perquè dues setmanes després de traure al mercat l'Snow Leopard ja van córrer a fer una actualització de seguretat i una altra que corregia una errada de l'alçada d'un campanar que feia que es carregués les dades dels altres usuaris. I això per no parlar de les actualitzacions de màquines amb més d'un usuari que han acabat amb els altres perfils desconfigurats. Sí, és millor, però no tant i, sobre tot, no tant com per anar tan sobrats. I no poden menystenir el fet que el Windows està instal·lat en nou de cada deu ordinadors del món. Vos pose el vídeo d'Apple contra el Windows 7 que han anomenat "Promeses trencades" i jutgeu vosaltres mateixos...

Google podria atacar el mercat de la venda de música online

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Thu, 22 Oct 2009 07:26:00 +0000

Google no descansa mai i la cerca de nous mercats fa tremolar els seus competidors, per molt assentats que estiguen al seu sector. Ara ha saltat el rumor que l'empresa de Brin i Page podria estar preparant l'entrada al negoci de la venda de música online. Després dels llibres, que han sacsejat el ciments del món editorial perquè tem que Google es convertisca en l'empresa de llibres més gran del món, ara li tocaria al món de l'mp3. El que es comenta de fonts anònimes de gent de dins de Google que han estat reproduïdes a Techcrunch és que el gegant californià té en marxa una tenda de venda de música online. L'objectiu de Google, que ja té un servei similar a la Xina, seria competir amb els qui donimen ara mateix aquest mercat, la tenda d'Apple (vuit mil milions de cançons venudes), Amazon i el servei d'streaming Spotify, que ara mateix té una gran part de la quota de mercat de l'escolta de música online. Segons les informacions filtrades, el servei es podria anomenar Google Audio i de primer només estaria accessible als EEUU. Però ja se sap que quan Google fica la banya en alguna cosa mai és per res.
PER CERT: Com que avui ix al mercat el Windows 7 però ací ja l'hem comentat moltes vegades, vos posaré una curiositat: convertir l'escripotori d'Ubuntu a l'aperiència de Windows 7. I direu, per a què vull jo la interfície del 7 tenint el compiz? Doncs per provar cosestes, que sempre és un repte...

Microsoft innova: recorreguts virtuals en vídeo per a conductors

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Wed, 21 Oct 2009 06:38:00 +0000

Tot el món parlarà demà de Microsoft i el seu nou sistema operatiu, el Windows 7. Ací ja ho vam fer en el seu moment i de forma molt positiva, la veritat, perquè es tracta del millor Windows que mai s'haja fet, equiparable al millor Mac i al millor Línux. Però Microsoft busca altres mercats i una de les iniciatives més sorprenents (i també positiva, curiosament) és el projecte per facilitar als conductors una visió prèvia en vídeo del recorregut previst abans de començar la ruta. Es tracta d'una interessant ajuda al conductor que afegeix imatges en moviment als mapes offline i que Microsoft està treballant en col·laboració amb la universitat alemanya de Konstanz. El funcionament és tan senzill com efectiu: li poses una adreça d'origen i una de destí i el programa t'ensenya un vídeo real del recorregut, per tal que el conductor veja literalment els llocs pels on conduirà. És un pas més que el Streetview de Google, que mostra tan sols fotos i que millora l'assistència en desplaçaments. El sistema és tan fidedigne que fins i tot reprodueix els angles de gir als carrers o la velocitat de desplaçament en funció dels límits de velocitat reals de les rutes i les vies per les que s'hi passarà. Les proves preliminars demostren que el recordatori del recorregut previst millora en un 20% i, per tant, minimitza el risc d'accident i augmenta l'eficiència de la ruta. Serà millor que ho vegeu amb un vídeo de demostració que resulta, francament, molt interessant.

La indústria audiovisual, contra el Twitter

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Tue, 20 Oct 2009 06:14:00 +0000

El Twitter s'ha convertit progressivament en un testimoni incòmode per moltes grans indústries, entre elles, la NBA les de Hollywood com Disney o Dreamworks. Sembla que les grans companyies cinematogràfiques dels EUA han han forçat els actors a signar clàusules on es comprometen a no fer servir els plataformes socials, en especial el Twitter, per informar els seus seguidores de les seues feines. En aquest cas estarien estrelles del cinema com Cameron Diaz o Mike Myers, que estan a tall de començar la nova entrega de "Shrek". Resulta clar que una màquina com el Twitter, tan immediata i tan poderosa, que conté ja cinc mil milions de twitts o entrades, és un enemic contra el control de la informació de les empreses. Justament per això, un mecanisme tan perfecte d'administració com és l'NBA també ha decidit prohibir l'ús abans, durant i immediatament després dels partits. O la Casa Blanca, també. Pobre Shak O'Neil... Ara bé, la pregunta seria si és bo que, una vegada que s'havia aconseguit la lliure circulació de la informació gràcies a la Xarxa, tornen a arribar els qui tenen la dalla i comencen retallar per ací i per allà i tornen a imposar la quantitat, el ritme i la qualitat de la informació que ens arriba. Es una passa enrere que s'hauria de compensar amb un parell de passetes endavant.

Una càmera per capturar tota la teua vida

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Mon, 19 Oct 2009 06:33:00 +0000

Els dispositius tecnològics moderns salten d'àrea en àrea per acabar sempre en la del consumisme. La darrera és una càmera de fotos molt petita i molt lleugera que es penja del coll i que pren fotos de tot el que fas, emmagatzemant una imatge cada trenta segons. Inicialment, la càmera anomenada SenseCam, es va usar per ajudar les persones que patien Alzheimer. Portar la càmera penjada al coll els permetia, quan oblidaven què havien fet en el passat més recent, mirar les imatges i ajudar-los a recordar. També servia els seus familiars per controlar què havien estat fent a les darreres hores. Però ara ha saltat al món del consum i Microsoft ha patentat la càmera per intentar vendre-la de forma massiva. Amb quin objectiu? Doncs tenen al cap que els usuaris la facen servir per publicar una mena de bloc-vital, on els seguidors puguen vore la vida sencera de la persona que la porta a través d'Internet. No puc entendre quin interès tindria la meua vida, minut a minut, tot i que en el cas de persones famoses, com ara Paris Hilton, Robbie Williams o Demi Moore... no sé quin interès podria tenir per a ells que els seus seguidors controlaren minut a minut què fan a la seua vida en forma de imatges. Ara bé, d'ací a què la proposen per als presoners en llibertat condicional o altres usos molt més qüestionables a nivell del dret a la intimitat, va un sol pas.

La vida seguirà sent meravellosa! (Adéu, Andrés Montes!)

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Sat, 17 Oct 2009 07:35:00 +0000

Molts de vosaltres coneixeu la meua passió pel bàsquet que gairebé és tan forta com la pasió per les noves tecnologies, el periodisme i la literatura. Doncs avui, ningú que li agrade el el bàsquet pot passar per alt la mort d'un mite del periodisme esportiu basquetbolístic, Andrés Montes. Per molt controvertit que poguera ser, era la persona que, juntament amb Ramón Trecet ens va fer sentir la màgia de la NBA i, després, de tot el que es relacionava amb el món del bàsquet. No era ell massa addicte a les noves tecnologies, però li feia molta gràcia els 'twitts' d'O'Neil o altres jugadors de l'NBA i ens ho feia passar molt bé mirant l'esport pel que tanta gent tenim debilitat. Incomprensiblement però dient un adéu que ara pren un doble sentit, Montes es va acomiadar fa uns dies de La Sexta amb la retransmissió de l'or de la sel·lecció espanyola a Polònia. Adéu, Andrés Montes, els qui amem el basquetbol sembre et tindrem en la memòria.

L'home més borratxo del món

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Fri, 16 Oct 2009 06:52:00 +0000

Com que avui és divendres i molta gent eixirà prendre copes, unes quantes copes o moltes copes, permeteu-me un llicència en forma de vídeo perquè hi ha coses que criden tant l'atenció que no les pots passar per alt. El compare del document que vos pose a continuació va com un cep, què dic com un cep!, va com una vinya sencera i encara torna a la botiga a per més cervesa, sense adonar-se que al supermercat hi ha càmeres de seguretat i que els responsables de les càmeres moltes vegades són gent que no té problemes en penjar a Internet el que veuen en un circuit privat. Si no és un muntatge, i no fa la pinta de ser-ho, passaran molts mesos abans que el xaval del vídeo torne a anar a comprar un paquet de cerveses al supermercat. Es pot estar més borratxo que ell, però costa molt...

La progressiva mort del P2P (Emule, Kazaa, Torrent...)

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Thu, 15 Oct 2009 07:50:00 +0000

Els qui seguiu aquest bloc des de fa temps haureu llegit que en un parell d'ocasions es va anunciar la decadència propera dels intercanvis d'arxius. Alguns es van posar dels nervis i van dir que era impossible però d'altres van preguntar-se "bé, i després de la mula, què?". Ara, un informe sobre el trànsit a la Xarxa sembla donar la raó els qui dèiem que el P2P anava a la baixa i demostra que, en els darrers dos anys, el volum de dades a Internet dels intercanvis d'arxius s'ha reduït a una cinquena part, com es veu en el gràfic de la dreta. És possible que una part de la reducció es puga justificar en la persecució desmesurada i tenaç dels qui intercanvien arxius a països com Dinamarca, Alemanya, França, EEUU o Gran Bretanya. Ara bé, sembla clar que una altra part s'explica pel canvi de postura de la indústria audiovisual, que comença a entendre que ha de deixar de guanyar els diners a cabassos (com en el món offline) i baixar el preus de forma dràstica per vendre més al món online. L'exemple més clar és la tenda d'Itunes, que ha venut 6000 milions de cançons (sí, la xifra està contrastada, gairebé una per cada habitant de la terra) i 200 milions d'episodis de sèries. Però hi ha un altre factor essencial: els servidors de descàrrega directa. Ara ja no fa falta compartir res perquè els internautes van Rapidshare, Megaupload o Gigasize i s'ho descarreguen directament (recordeu l'entrada del Jdownloader). Ara només falta que la indústria del cinema entenga que venent pelis d'estrena en qualitat excel·lent a dos o tres euros, la gent se les compraria per mirar-les a casa un divendres a la nit. Tot arribarà, ben segur que arribarà.

Tarifes a Internet de les dades robades (DNI, Targetes de crèdit...)

noreply@blogger.com (Xavier Vidal) — Wed, 14 Oct 2009 06:35:00 +0000

Hi ha tot un mercat negre amagat a Internet que comercialitza les dades que els delinqüents roben tant dins de la xarxa com fora, segons ha fet públic l'empresa de seguretat Gdata. El negoci mou la impressionat xifra de 70.000 milions d'euros l'any. Hi ha fòrums absolutament tancats a neòfits on es negocia la venda de números de targetes de crèdit vàlids, adreces d'Internet amb contrasenya, comptes de PayPal o atacs DDOs. A aquests tipus de fòrums s'hi entra només per recomanació de socis de contrastada vàlua i, una vegada a dins, hi ha un món absolutament mafiós, on es pot demanar i comprar gairebé de dot. I, el que resulta més xocant, si no quedes content, com en El Corte Inglès, et tornes els diners o t'ofereixen un nou servei de franc. Entre les coses més curioses que es troben hi ha anuncis de publicitat amb banners que ofereixen atacs coordinats de denegació de servei. Un número de targeta robada es pot vendre's a partir de dos euros, un compte PayPal a partir d'un euro i un atac per tombar un servidor pot costar-te a partir de deu euros l'hora. Es tracta d'un autèntic submón dins d'Internet on es pot trobar fins i tot "peristes" virtuals, servidors on es pot col·locar tot el gènere robat en espera que arriben els compradors adequats. Vos pose la tarifa de preus... que regeixen actualment al món de l'hampa internauta, segons informació de l'empresa Gdata:

Atac DDoS (per hora)
(Màxim-mínim) 10,00 € - 40,00 €

1 milió de correus brossa dirigits a les adreces especificades (per exemple, els comptes de gamers)
(Màxim-mínim) 300,00 € - 800,00 €

Dades de targetes de crèdit
2,00 € - 300,00 €

Compte DHL pack station (preus basats en el volum de dades disponible)
50,00 € - 250,00 €

DNIs i carnets de conduir falsos (depèn de la qualitat de la falsificació)
50,00 € - 2.500,00 €

Bases de dades amb informació personal (preus basats en la mida i el nivell de detall)
10,00 € - 250,00 €

Comptes PayPal
1,00 € - 25.00 €