L'OCELL DE VIDRE

L'OCELL DE VIDRE A GOOGLE+

2011-09-12T23:51:00.001+02:00

Darrerament sembla que l'ocell de vidre està molt actiu a GOOGLE+. Seria molt interessant que us hi apuntéssiu. Seguiu aquest link. Allà ens hi trobarem.
https://plus.google.com/i/4oKwjzL9ALw:s2YBGMcLuK0

En cas de dubtes, envieu-me un e-mail, escriviu un comentari, truqueu-me... i us ho explicaré.
Petons a tots i totes.

L'ARTICLE D'EN PARTAL D'AVUI

2011-09-03T17:54:00.000+02:00

Us penjo l'article d'avui d'en Partal, interessantíssim.

Vicent Partal
El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes

03.09.2011

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.

I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.

Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.

Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...

Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.

Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.

I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.

Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)

    Xarxes socials
    Envia l'article
    Imprimeix l'article
    Converteix a PDF

director@vilaweb.cat

LES FOTOS DE CANTABRIA

2011-09-01T21:38:00.001+02:00

CANTÀBRIA, 23 A 28 AGOST 2011

PUBLICAT PER LA LUCIA AL FACEBOOK.

2011-09-01T21:16:00.001+02:00

NO VIVAS DANDO TANTAS EXPLICACIONES: tus amigos no las necesitan, tus enemigos no las creen y los estúpidos no las entienden"... Tú eres DUEÑO DE TU VIDA, y tienes derecho a DECIDIR POR TI , qué hacer y qué decir, en el momento que quieras.....si te equivocas, aprendes de esa "mala" experiencia...... si te sale bien, le sacarás provecho y lo disfrutarás. LO IMPORTANTE, es que NUNCA DEJES DE SER TU MISMO, por conformar a los demas. TU VIDA ES UNICA Y SOLO TUYA, disfrútala a tu manera

LA COSA

2011-08-20T23:10:00.001+02:00

Poca gent del poble coneix "la cosa". Jo l'he d'aguantar cada dia i us ben asseguro que és terrible tenir un especimen com aquest vivint just al costat de casa teva.
Avui, estava jo tranquil.lament llegint el diari a la porta de casa, quan ha arribat amb el seu cotxe, tot llençant-me una mirada assassina ha aparcat el cotxe uns metres més enllà. Jo he seguit llegint el diari, però amb un estat de nervis deplorable.
La cosa ha sortit del seu cotxe i ha anat resseguint la valla de casa per anat a peu fins a casa seva.
En passar a la meva alçada, ha deixat anat: QUÉ ASCO! i ha continuat amunt.
Si algú vol fer algun comentari...
Que tingueu una bona nit.

ELS AJUNTAMENTS DE LA CRISI

2011-08-16T17:35:00.002+02:00

Avui he trobat al TEMPS AVUI un dibuix d'en FER que considero genial. Us el poso aquí.

VISIONS DE PORTO

2011-08-15T19:54:00.002+02:00

FOTOS DE PORTO

DARRERA NIT A PORTO.

2011-08-11T23:20:00.001+02:00

Doncs això: Darrera nit en aquesta ciutat. Tocarà matinar molt, això sí. Però ha valgut la pena. A tots els que no hi heu vingut mai, no puc fer altra cosa que aconsellar-vos que quan pogueu us hi feu una escapadeta. Amb dos o tres dies en tindreu ben bé prou per conèixer-la bastant a fons
En propers posts, ja us n'aniré explicant força coses i us penjaré les fotos del viatge.
Que tingueu una bona nit.

SENSE DENTS.

2011-08-09T22:58:00.001+02:00

Encara que avui sóc una mica lluny, us vull presentar una de les reinetes de casa. És diu Ignis, encara que tots hem acabat anomenant-la Txitxi. Va patir un terrible accident de petita, però per sort li vam poder salvar la vida. Això sí, la pobreta es va quedar pràcticament sense dents.

A L'ENTORN DEL BLOG

2011-08-02T23:47:00.004+02:00

El problema que tenen els blogs és, al meu entendre, que sembla que els seus autors facin una mena d'exercicis espirituals amb la teva ment. Què vull dir amb això? Simplement, em dóna la sensació que parlo sol. ja sé que de tant en tant algú (o alguna o alguns o algunes) es prenen la molèstia de veure què he escrit. Però en la gran majoria dels casos la cosa es queda en això. No hi acostuma a haver una interacció entre el lector i l'escriptor del post. Això seria l'hòstia d'interesant, gratificant, creatiu, encoratjador... Suposo que és per aquesta raó (i moltes altres més, suposo) que les xarxes socials estiguin tenint l'èxit que tenen: la interacció entre els comunicadors és plena.
El meu blog m'agrada, n'estic orgullós: d'unes coses molt més que d'unes altres, clar. Però sóc molt conscient que tots tenim dies millors i dies pitjors... absolutament inevitable. Humans que som...
Escriure en aquestes condicions és feixuc, de vegades molt desmotivador. Però això sí, quan l'escriptor es transforma en lector dels seus propis posts, la cosa esdevé sublim: introspecció, viatge cap a l'interior d'un mateix, coneixement i accepatació d'allò que un realment és...
Si avui no us agrada aquest post, us prego que em feu perdonar. avui la lluna tocava d'aquest cantó.

RECOMENCEM

2011-07-24T11:11:00.001+02:00

Penso que aquest llarg parèntesi... Doncs això, massa llarg. Hauré de ficar fil a l'agulla i... De nou amb tots vostès!

SVERIGE, UNA ESCAPADA

2009-10-19T22:16:00.002+02:00

L'agost passat el Sembrador i l'Ocell de Vidre van tornar a Suècia, per recordar aquell viatge fet durant els Jocs Olímpics i per retrobar una parella d'excel·lents amics, en Bjorn i en Tomás. des d'aquí vull donar-los les gràcies per la seva amistat i per la seva hospitalitat.
Us penjo les fotos del viatge. Als qui no hi heu estat, us servirà per tenir una mica d'idea del país. Cliqueu al damunt de la icona.
Bona tardor a tots.
(Per cert que avui, dimarts, tot revisant aquest post, m'he adonat que les fotos no tenen cap tipus d'informació del lloc on van ser fetes, ni dels personatges que hi surten. Espero que a final d'aquesta setmana pugui posar a cada una una referència escrita.)

FOTOS DE SUÈCIA TREBALL

LA GRAN ESTAFA

2009-10-02T20:24:00.003+02:00

Una bona amiga, la Isabel, m'ha fet arribar aquest video sobre la grip nova. Certament és llarguet, però sens dubte val la pena visionar-lo. A mi, a mesura que l'anava veient i escoltant, se m'anaven posant els pèls de punta. No us el perdeu!

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

UN VIDEO VAL MÉS QUE...

2009-09-19T20:15:00.002+02:00

PRIMAVERA VS TARDOR

2009-04-01T21:27:00.000+02:00

Una setmana climatològicament moguda, aquesta! Vent, fred, núvols, clarianes, arcs de Sant Martí... Això és la primavera. Ja vindrà el bon temps, quan sortim a prendre el sol com les sargantanes. De fet, tothom en té ganes.
Hi ha molta gent que quan els preguntes per l’època de l’any que prefereixen, diuen que la tardor. Jo no. Prefereixo mil voltes la primavera.
És cert que el colors de la tardor són genials, però aquells torrats, ocres i grocs em recorden sempre que comencem el període de l’acabament del cicle anual. Les hores de llum es redueixen dràsticament, el fred senyoreja els carrers del poble, els arbres –no tots- mostren la seva nuesa mentre dormen en el seu llarg silenci, abracem els colors apagats, -grisos,negres, beixos- per anar en consonància amb el temps.
Res a veure la tardor amb la primavera, època del renaixement. El verd nou, amb les seves subtilitats... I el groc de les mimoses florides...I el blanc rosat dels ametllers florits... i el blanc pur dels cirerers...
Ja sé que em direu que esmento uns arbres o uns colors que són més de l’hivern. Sí, és veritat. Però són fills i filles d’un hivern que fuig cap a l’esperança, cap a la il•lusió de la vida nova. Com jo, que vaig néixer un vint-i-u de febrer. Vaig néixer amb les mimoses i amb els ametllers: No és meravellós, això?
“La primavera la sang altera” diu la dita popular. Les hormones adolescents van boges. Tot a la natura vol justificar la dita. Comencem a sentir altre cop el nostre cos, amagat durant els mesos hivernals sota capes de roba. La pell reapareix, la nuesa ens torna a fascinar. L’aire que acarona la nostra pell. El bell sexe que es desperta.
Ja som a la primavera.
Joia sublim del nostre cos.
Gaudi immensurable de la nostra ment.
La tendresa altra vegada...
Vola, vola, ocellet.

ALGUNS POEMES SOBRE LA PRIMAVERA

2009-03-25T19:44:00.002+01:00

Ja fa dies que l'Estel del Matí em va demenar que li busqués alguns poemes que ens diguessin coses de la primavera. Aquí us en poso uns poquets, perquè els pogueu gaudir. I que gaudiu també d'aquesta meravellosa primavera que ens està essent regalada.

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

(Josep Carner)

ELS MEUS SEIXANTA ANYS
CANTEN LA PRIMAVERA

1

Aroma de primavera
alegra qualsevol cor,
perfum de roses,
olor de mar.
Vull viure la primavera,
no la vull deixar escapar.
Aroma de primavera
alegra qualsevol cor.

2

Qualque dia, primavera,
ja no te podré esperar.
Perfumaràs, primavera,
on mon cos descansarà.
Qualque dia, primavera,
ja no te podré esperar.

3

Així ès la primavera,
no la deixeu escapar.

(Joana A. Vidal Ferrer)

PRIMAVERA

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

(Miquel Martí i Pol)

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

BAJO LOS AIRES DE PRIMAVERA

Primavera es un aire que serena,
y una sombra que asombra y sosiega.
Primavera es una luz que no ciega
y un timbre de tonos que se ordena.
En primavera la pena no es pena,
porque brota el amor y la entrega.
Rosa entre las rosas, nadie la niega,
todos quieren sus labios por condena.
Llena de alma y de suavidades viva.
Llena de Dios y de amor profundo.
Llena de luna, su faz me cautiva.
En su cristalina mirada me hundo,
y que el poeta lo escriba y reviva,
que primavera ha llegado al mundo.

(Víctor Corcoba Herrero)

DE COP ENDEVINEU LA PRIMAVERA... (MIQUEL MARTÍ I POL)

2009-03-16T20:57:00.002+01:00

De cop endevineu la primavera
i llavors ve la nit i us abassega.
És, doncs, en va que feu voleiar branques
damunt els cranis: ja ningú no us escolta.
Muntareu antiquíssims automòbils
i marxareu per velles carreteres
amb pols amuntegada de vint segles,
cap a la pau inútil dels cinemes,
quan ja tot sigui pluja en el paisatge.
Entretant puc contar-vos meravelles
de princeses antigues amb perruca
que us guiaran per íntims passadissos
fins a secrets col•loquis amb la Lluna.
Però no cal distreure-us del viatge.
Hi ha corsers en la nit darrera vostre
que us petjaran, si no avanceu, les ombres.
Cal caminar, germans, caminar sempre
entremig de tramvies i persones,
contra els anuncis, fins contra nosaltres.
Vint segles de plorar no són encara
aigua de temps suficient per treure-us
les taques de la carn.
Per consolar-vos
hi ha una fórmula vella com la vida.

PRIMAVERA: I TANT!

2009-03-16T20:37:00.001+01:00

Suposo que ja us haureu adonat que comencem a deixar enrere aquest llarg i fred hivern, un dels més autèntics que hem viscut des de fa molts anys. Un hivern com els d’abans, vaja.
I jo content, molt i molt content. La primavera a la cantonada... El meu ametller, probrissó, tan petit i tot carregat de flors. Si tot va bé, enguany veuré créixer les seves primeres ametlles. (N’hi ha quatre o cinc que ja despunten). Quan siguin més perceptibles i hagin superat possibles gelades, us en penjaré una foto.
Tot reneix. Miracle, any rere any, de la Natura. Tot ha de morir per tornar a començar... i tancar el cercle.
Els gats, el gos... tot veu venir el bon temps. Època d’aparellaments i del campi qui pugui (La Lilith, la meva gateta mimada, no para a casa: entra un moment, dóna un parell de voltes, menja en una esgarrapada, i au! Tornem-hi. A fora s’hi està millor que a dintre, deu pensar.
I jo avui estava contant el temps que falta per a les vacances de setmana santa. Sí, gent: tres setmanes. Oè, oè, oè! Deu dies! No es gaire, no, però benvingudes siguin. I a final d’abril... un llarg cap de setmana, que segons com aprofitaré per anar a Estocolm per veure uns amics que no veig... des del noranta-dos!
Jo crec que amb la primavera fins i tot reneix l’esperit i les ganes de fer coses. T’arribes a oblidar d’aquests poca-soltes de polítics (bé, oblidar oblidar, no ben bé, perquè sempre hi són, com una penitència) i encares la vida amb molt més bon humor.
Bona entrada al bon temps a tots.

TEMPS DE CRISI I D'INCERTESA

2009-02-26T13:15:00.000+01:00

Ni el rei Carnestoltes pot disfressar l’angoixa que senyoreja pels carrers.
Canvi. Però canvi dolorós, com la majoria de canvis.
Destruir-ho tot per començar de nou: heus aquí el que passa, el que passarà.
Però el procés està emmarcat dins del dolor, de la por, de l’angoixa, de la insatisfacció.
Massa temps per camins equivocats.
Hem viscut massa temps d’esquena a nosaltres mateixos: Mare Enganyifa al nostre costat, contínuament. Ens han enganyat i ens hem enganyat.
I així ens va tot.
Tornar a començar.
Tot de nou altra vegada.
Però el patiment...
El llarg, llarguíssim camí que mena a una Vida nova...
Tot ha començat. Tot està decidit.
Per un Demà millor.
Malgrat el patiment.

Vola, vola, ocellet:
Altres cels també són possibles.

A LA VIDA

2009-02-16T20:51:00.000+01:00

La vida s’ha de viure. Que per alguna cosa ens ha estat donada. I dic que s’ha de viure, no que s’ha de morir. Perquè dic també que molts, molts, molts, moren la seva vida enlloc de viure-la.
Morim la vida quan ens oblidem que existeix,
quan ens oblidem que el temps és curt,
quan oblidem que marxarem de la mateixa manera que quan vam arribar, quan oblidem com en som de petits davant de tot un univers infinitament petit al costat d’allò que hi ha en el seu enllà,
quan oblidem que no som gens importants,
quan oblidem que sí que som molt importants,
quan oblidem que estem fets per ser feliços,
quan oblidem que al costat nostre hi ha un enemic disfressat d’amic que ens diu a cau d’orella “tingues por, tingues por, tingues por...”,
quan dubtem de nosaltres mateixos,
quan ens avergonyim d’allò que hem fet malament i ho volem oblidar per tornar a fer-ho una altra vegada malament, i una altra, i una altra..., en comptes d’enfrontar-nos al nostres defectes i mirar de vèncer-los d’una vegada per totes,
quan oblidem que aquest món és un infern i que som nosaltres i només nosaltres qui l’ha fet,
quan oblidem la sinceritat amb nosaltres mateixos,
quan oblidem que en el fons de la nostra ànima hi viu l’Infant,
quan...
quan...

Tenim el dret de ser feliços.
Queda poc temps,
molt poc.
La nostra vida és el sospir d’un gegant en somnis.
Breu.
Però infinitament meravellosa.
Si sabem veure.
I escoltar.
I sentir.

(Dedico, si m’ho permeteu, aquesta entrada d’avui a una Gran Persona, la Charo. Endavant noia, que tu sí que vals! Ja ho saps: “Que el camí sigui llarg i ple de coneixences”

Vola, vola, ocellet...

LA PELL DE BRAU (XXXVIII)

2009-02-04T22:13:00.002+01:00

Fa una estona, tot fullejant llibres de la meva biblioteca, m'ha arribat a les mans "La pell de brau", de salvador Espriu. En moments nacionalment tan galdosos com els que estem vivint, no ens anirà gens malament recuperar les paraules del Poeta.

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

PROBLEMES

2009-02-02T22:30:00.002+01:00

De vegades és bo mirar enrere. I adonar-nos que malgrat tot, som aquí, just en aquest lloc i en aquest moment. N’hem passat de tots colors. Tothom. Qui més qui menys ha passat moments molt, molt difícils. I som aquí.

Hi ha molta gent que s’ofega en un got d’aigua. Problemes en tenim tots, n’hem tingut tots i en tindrem tots. La categoria d’aquests problemes és sempre diferent. Objectivament ja n’hi ha, ja, de problemes grossos, i també n’hi ha de mitjanets i de petitons. Però és que sovint no en som gens d’objectius. I tendim a fer de petits problemes que tenen fàcil solució un sarau immens.

Tothom sobreviu als problemes (si no és tan ruc que se suïcidi, clar). La guerra, la fam, la malaltia molt greu que porta a la mort... no són problemes: són putades.

El temps és el nostre gran aliat en la nostra lluita contra els problemes. Tots, des de la relativa tranquil•litat del moment actual recordem moments passats en què ho vam passar malament de debò. Però som aquí. Ara. I això és el que importa.

Quan tingueu un problema, creieu-me, penseu en el en que quedarà quan passi un any, o dos... o deu.

Una de les claus de la felicitat és menysprear els problemes. No deixeu que us emmetzinin el benestar. No són pas més importants que vosaltres mateixos.

UNA FOTO PER A UN MÓN MILLOR

2009-01-29T20:10:00.005+01:00

Aquesta fotografia -meravellosa, per cert- que he trobat al blog d'en Carlos (Bloctecnia-Tecnologia i Societat) crec que mereix amb escreix un lloc d'honor en aquest bloG i en tots els blogs del món. Gràcies Carlos.
Vola, vola, ocellet... que no tot està perdut... encara.

En el blog de Claudia Rivolta trobo aquesta foto que ella descriu com, "una imatge val mes que mil paraules" sens dubte costa avui dia trobar tan fraternalmente a un israelià i un palestí, però sens dubte els nens estan per sobre de la política, i de la seva espontaneïtat i saber fer amics hauríem d'aprendre molts adults. Claudia proposa que difonguem la foto, podríem fer una cadena de posts amb aquesta foto, la paso a tot aquell que pensi que la pau és possible.

HIPÒCRITES

2009-01-28T20:03:00.000+01:00

Sóc plenament conscient que el meu treball al blog no és tan àgil com uns mesos enrere. I no cregueu pas que el fet no em preocupi. Prou que m’agradaria poder escriure per a mi i per a vosaltres cada dia, encara que fos poqueta cosa. Unes vegades el cansament, altres allò de “deixem-ho per a demà...” (tan típic d’un servidor), altres la manca o l’excés d’idees de què parlar, fan que de vegades passin els dies i el meu “ocell de vidre” estigui allà mateix on era la setmana passada.
Ho sento de veritat. Jo ja voldria ser més constant, ja; però les bones intencions no ho són pas tot. És una cosa semblant a allò de fumar: “Sí, sí, ja ho deixaré, ja...”
Avui em ve de gust parlar dels hipòcrites, que són aquells que diuen una cosa i en fan una altra. No sé com ho deu definir, el diccionari, però no crec pas que difereixi gaire de la meva definició particular.
Darrerament els hipòcrites surten com els bolets (en una bona època de bolets, és clar). Te’ls trobes arreu: a la feina, al carrer, a l’església, a l’autobús, a la botiga, al diari, a la televisió... arreu arreu. N’hi ha un munt, vaja. N’hi ha tants, que quasi els podríem aplicar el títol pseudonobiliari de “normals”, de manera que els que no són hipòcrites semblen condemnats a ser un minúscul grupuscle anatemitzat pels altres.
Un hipòcrita sempre és un moralista i per tant, algú que amb raó o sense, sembla que està en un escalafó de poder més alt que nosaltres: per poder econòmic, per poder familiar, per poder laboral, per... qualsevol poder que us vulgueu imaginar.
Un hipòcrita és sempre un ésser que en fons no està mai segur d’ell mateix, no és capaç de mirar-se directament i veure la realitat de la seva ànima, les seves mancances ni les seves frustracions.
Un hipòcrita és sempre un esperit frustrat, algú que no ha realitzat, i que no es creu capaç de realitzar els seus somnis amagats.
Un hipòcrita és un malalt, i fa de la mentida la seva medicina. L’engany presideix els seus actes, o la majoria.
Un hipòcrita és un egoista: no pensa mai en el mal que fa. És hipòcrita amb ell mateix: L’única realitat moralment bona és la seva, faci el que faci i digui el que digui, encara que la seva vida sigui tot un seguit de contradiccions.
Un hipòcrita tem la Veritat: la seva i la dels altres.
Un hipòcrita basa el seu engany en la por i en les paraules emmetzinades.
M’agrada la veritat de les persones, dels amics, per dura que sigui, sempre que sigui una Veritat en l’Amor.
Vola, vola, Ocellet...

NO PASSA RES?

2009-01-21T22:41:00.002+01:00

Sempre va bé aprofitar el futbol per fer una altra cosa. Assegut al davant de l'ordinador, m'arriba la fressa esmorteïda del partit de copa entre els periquitos i els culés. Ja s'ho faran.
I mentrestant el món continua boig. Jo, la veritat és que sovint em costa molt fer l'esforç de no parlar de política. Potser perquè avui en dia hi ha una sobresaturació del tema. Qui busca i grata una mica, troba sempre la bona informació. Internet ha esdevingut en els darrers anys una eina fenomenal. Els blogs s'han multiplicat arreu del món, i per tant, la informació ha deixat en gran mesura de ser patrimoni exclusiu dels foscos interessos de sempre. Només cal una mica de paciència i de temps.
Trobo que el sionisme deu tenir suficients motius per estar ben content; una nova massacre davant dels ulls d'un món tan culpable com ells per no impedir-ho. I compte! He dit el sionisme, no els jueus. No confonguem. De jueus estic segur que com passa arreu, n'hi ha que són excel·lents persones, amb un cor immens i també n'hi ha que són dolents, dolents, amb una ànima més negra que el sutge.
No us parlaré del sionisme. Busqueu informació, que està a l'abast de tothom. El seu ideari està escrit amb paraules de foc, destrucció i mort. Ideologia completament coherent amb el déu sanguinari, inhumà, venjatiu al qual segueixen. Ho sento: no puc sentir ni respecte, ni simpatia ni cap sentiment mínimament positiu envers aquests pervertidors de la història. Siguin lloades i recordades eternament les seves víctimes!