L'OCELL DE VIDRE

EN FELIP DELS COLLONS...

2014-09-10T18:05:00.001+02:00

UN PAÍS MEDIOCRE

2012-10-26T13:18:00.000+02:00

Hola gent.
Avui he estat visitant el FB de la Meli i m'hi he trobat això, que m'ha encantat. Us ho passo perquè realment val la pena.

"Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo. Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes o una huelga general.
...
Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel. Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre.
Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana.
Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente.
Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que
votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan. Porque son de los nuestros.
Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia.
- Mediocre es un país donde sus habitantes pasan una media de 134 minutos al día frente a un televisor que muestra principalmente basura.
- Mediocre es un país que en toda la democracia no ha dado un presidente que hablara inglés o tuviera unos mínimos conocimientos sobre política
internacional.
- Mediocre es el único país del mundo que, en su sectarismo rancio, ha conseguido dividir incluso a las asociaciones de víctimas del terrorismo.
- Mediocre es un país que ha reformado su sistema educativo tres veces en tres décadas hasta situar a sus estudiantes a la cola del mundo
desarrollado.
- Mediocre es un país que no tiene una sola universidad entre las 150 mejores del mundo y fuerza a sus mejores investigadores a exiliarse para
sobrevivir.
- Mediocre es un país con una cuarta parte de su población en paro, que, sin embargo, encuentra más motivos para indignarse cuando los guiñoles de un país vecino bromean sobre sus deportistas.
Es mediocre un país donde la brillantez del otro provoca recelo, la creatividad es marginada -cuando no robada impunemente- y la independencia sancionada.
Un país que ha hecho de la mediocridad la gran aspiración nacional, perseguida sin complejos por esos miles de jóvenes que buscan ocupar la próxima plaza en el concurso Gran Hermano, por políticos que insultan sin aportar una idea, por jefes que se rodean de mediocres para disimular su propia mediocridad, y por estudiantes que ridiculizan al compañero que se esfuerza.
Mediocre es un país que ha permitido, fomentado y celebrado el triunfo de los mediocres, arrinconando la excelencia hasta dejarle dos opciones: marcharse o dejarse engullir por la imparable marea gris de la mediocridad"
Nadia Leonato Suárez

HEUS ACÍ: S'ESTIMAVEN

2012-10-21T15:45:00.001+02:00

Heus ací: s'estimaven.
Tan senzill com això.
hauria estat una molt bella història
i al capdavall els anys... perquè ho sabien!
sabien que amb el temps
els sentits s'aquieten,
i sabien que els mots
a poc a poc retornen
a llur incert origen.

I tanmateix haurien
viscut aquell amor
tan fràgil, sense témer
l'oblit, com qui s'atura
per reposar una estona
sota una ombra benigna.

Hauria estat una molt bella història.

Però la gent..., la llei...
Se'ls feia dura
la veu de tant no poder dir les coses
i eren massa orgullosos
per doblegar-se i massa
valents per tancar els ulls.

I bé; van créixer
rebels i esperançats, potser una mica
massa solemnes; com dos arbres
sorgits enmig d'un erm,
com dos grans arbres.

Heus ací: s'estimaven;
i s'estimen encara.

Miquel Martí i Pol

COMPANY, MOSSEGUEM LA VIDA!

2012-10-14T20:43:00.000+02:00

Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan la lluna s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

(Maria-Mercè Marçal, en el record)

L'OCELL DE VIDRE A GOOGLE+

2011-09-12T23:51:00.001+02:00

Darrerament sembla que l'ocell de vidre està molt actiu a GOOGLE+. Seria molt interessant que us hi apuntéssiu. Seguiu aquest link. Allà ens hi trobarem.
https://plus.google.com/i/4oKwjzL9ALw:s2YBGMcLuK0

En cas de dubtes, envieu-me un e-mail, escriviu un comentari, truqueu-me... i us ho explicaré.
Petons a tots i totes.

L'ARTICLE D'EN PARTAL D'AVUI

2011-09-03T17:54:00.000+02:00

Us penjo l'article d'avui d'en Partal, interessantíssim.

Vicent Partal
El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes

03.09.2011

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.

I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.

Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.

Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...

Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.

Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.

I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.

Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)

    Xarxes socials
    Envia l'article
    Imprimeix l'article
    Converteix a PDF

director@vilaweb.cat

LES FOTOS DE CANTABRIA

2011-09-01T21:38:00.001+02:00

CANTÀBRIA, 23 A 28 AGOST 2011

PUBLICAT PER LA LUCIA AL FACEBOOK.

2011-09-01T21:16:00.001+02:00

NO VIVAS DANDO TANTAS EXPLICACIONES: tus amigos no las necesitan, tus enemigos no las creen y los estúpidos no las entienden"... Tú eres DUEÑO DE TU VIDA, y tienes derecho a DECIDIR POR TI , qué hacer y qué decir, en el momento que quieras.....si te equivocas, aprendes de esa "mala" experiencia...... si te sale bien, le sacarás provecho y lo disfrutarás. LO IMPORTANTE, es que NUNCA DEJES DE SER TU MISMO, por conformar a los demas. TU VIDA ES UNICA Y SOLO TUYA, disfrútala a tu manera

LA COSA

2011-08-20T23:10:00.001+02:00

Poca gent del poble coneix "la cosa". Jo l'he d'aguantar cada dia i us ben asseguro que és terrible tenir un especimen com aquest vivint just al costat de casa teva.
Avui, estava jo tranquil.lament llegint el diari a la porta de casa, quan ha arribat amb el seu cotxe, tot llençant-me una mirada assassina ha aparcat el cotxe uns metres més enllà. Jo he seguit llegint el diari, però amb un estat de nervis deplorable.
La cosa ha sortit del seu cotxe i ha anat resseguint la valla de casa per anat a peu fins a casa seva.
En passar a la meva alçada, ha deixat anat: QUÉ ASCO! i ha continuat amunt.
Si algú vol fer algun comentari...
Que tingueu una bona nit.

ELS AJUNTAMENTS DE LA CRISI

2011-08-16T17:35:00.002+02:00

Avui he trobat al TEMPS AVUI un dibuix d'en FER que considero genial. Us el poso aquí.

VISIONS DE PORTO

2011-08-15T19:54:00.002+02:00

FOTOS DE PORTO

DARRERA NIT A PORTO.

2011-08-11T23:20:00.001+02:00

Doncs això: Darrera nit en aquesta ciutat. Tocarà matinar molt, això sí. Però ha valgut la pena. A tots els que no hi heu vingut mai, no puc fer altra cosa que aconsellar-vos que quan pogueu us hi feu una escapadeta. Amb dos o tres dies en tindreu ben bé prou per conèixer-la bastant a fons
En propers posts, ja us n'aniré explicant força coses i us penjaré les fotos del viatge.
Que tingueu una bona nit.

SENSE DENTS.

2011-08-09T22:58:00.001+02:00

Encara que avui sóc una mica lluny, us vull presentar una de les reinetes de casa. És diu Ignis, encara que tots hem acabat anomenant-la Txitxi. Va patir un terrible accident de petita, però per sort li vam poder salvar la vida. Això sí, la pobreta es va quedar pràcticament sense dents.

A L'ENTORN DEL BLOG

2011-08-02T23:47:00.004+02:00

El problema que tenen els blogs és, al meu entendre, que sembla que els seus autors facin una mena d'exercicis espirituals amb la teva ment. Què vull dir amb això? Simplement, em dóna la sensació que parlo sol. ja sé que de tant en tant algú (o alguna o alguns o algunes) es prenen la molèstia de veure què he escrit. Però en la gran majoria dels casos la cosa es queda en això. No hi acostuma a haver una interacció entre el lector i l'escriptor del post. Això seria l'hòstia d'interesant, gratificant, creatiu, encoratjador... Suposo que és per aquesta raó (i moltes altres més, suposo) que les xarxes socials estiguin tenint l'èxit que tenen: la interacció entre els comunicadors és plena.
El meu blog m'agrada, n'estic orgullós: d'unes coses molt més que d'unes altres, clar. Però sóc molt conscient que tots tenim dies millors i dies pitjors... absolutament inevitable. Humans que som...
Escriure en aquestes condicions és feixuc, de vegades molt desmotivador. Però això sí, quan l'escriptor es transforma en lector dels seus propis posts, la cosa esdevé sublim: introspecció, viatge cap a l'interior d'un mateix, coneixement i accepatació d'allò que un realment és...
Si avui no us agrada aquest post, us prego que em feu perdonar. avui la lluna tocava d'aquest cantó.

RECOMENCEM

2011-07-24T11:11:00.001+02:00

Penso que aquest llarg parèntesi... Doncs això, massa llarg. Hauré de ficar fil a l'agulla i... De nou amb tots vostès!

SVERIGE, UNA ESCAPADA

2009-10-19T22:16:00.002+02:00

L'agost passat el Sembrador i l'Ocell de Vidre van tornar a Suècia, per recordar aquell viatge fet durant els Jocs Olímpics i per retrobar una parella d'excel·lents amics, en Bjorn i en Tomás. des d'aquí vull donar-los les gràcies per la seva amistat i per la seva hospitalitat.
Us penjo les fotos del viatge. Als qui no hi heu estat, us servirà per tenir una mica d'idea del país. Cliqueu al damunt de la icona.
Bona tardor a tots.
(Per cert que avui, dimarts, tot revisant aquest post, m'he adonat que les fotos no tenen cap tipus d'informació del lloc on van ser fetes, ni dels personatges que hi surten. Espero que a final d'aquesta setmana pugui posar a cada una una referència escrita.)

FOTOS DE SUÈCIA TREBALL

LA GRAN ESTAFA

2009-10-02T20:24:00.003+02:00

Una bona amiga, la Isabel, m'ha fet arribar aquest video sobre la grip nova. Certament és llarguet, però sens dubte val la pena visionar-lo. A mi, a mesura que l'anava veient i escoltant, se m'anaven posant els pèls de punta. No us el perdeu!

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

UN VIDEO VAL MÉS QUE...

2009-09-19T20:15:00.002+02:00

PRIMAVERA VS TARDOR

2009-04-01T21:27:00.000+02:00

Una setmana climatològicament moguda, aquesta! Vent, fred, núvols, clarianes, arcs de Sant Martí... Això és la primavera. Ja vindrà el bon temps, quan sortim a prendre el sol com les sargantanes. De fet, tothom en té ganes.
Hi ha molta gent que quan els preguntes per l’època de l’any que prefereixen, diuen que la tardor. Jo no. Prefereixo mil voltes la primavera.
És cert que el colors de la tardor són genials, però aquells torrats, ocres i grocs em recorden sempre que comencem el període de l’acabament del cicle anual. Les hores de llum es redueixen dràsticament, el fred senyoreja els carrers del poble, els arbres –no tots- mostren la seva nuesa mentre dormen en el seu llarg silenci, abracem els colors apagats, -grisos,negres, beixos- per anar en consonància amb el temps.
Res a veure la tardor amb la primavera, època del renaixement. El verd nou, amb les seves subtilitats... I el groc de les mimoses florides...I el blanc rosat dels ametllers florits... i el blanc pur dels cirerers...
Ja sé que em direu que esmento uns arbres o uns colors que són més de l’hivern. Sí, és veritat. Però són fills i filles d’un hivern que fuig cap a l’esperança, cap a la il•lusió de la vida nova. Com jo, que vaig néixer un vint-i-u de febrer. Vaig néixer amb les mimoses i amb els ametllers: No és meravellós, això?
“La primavera la sang altera” diu la dita popular. Les hormones adolescents van boges. Tot a la natura vol justificar la dita. Comencem a sentir altre cop el nostre cos, amagat durant els mesos hivernals sota capes de roba. La pell reapareix, la nuesa ens torna a fascinar. L’aire que acarona la nostra pell. El bell sexe que es desperta.
Ja som a la primavera.
Joia sublim del nostre cos.
Gaudi immensurable de la nostra ment.
La tendresa altra vegada...
Vola, vola, ocellet.

ALGUNS POEMES SOBRE LA PRIMAVERA

2009-03-25T19:44:00.002+01:00

Ja fa dies que l'Estel del Matí em va demenar que li busqués alguns poemes que ens diguessin coses de la primavera. Aquí us en poso uns poquets, perquè els pogueu gaudir. I que gaudiu també d'aquesta meravellosa primavera que ens està essent regalada.

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

(Josep Carner)

ELS MEUS SEIXANTA ANYS
CANTEN LA PRIMAVERA

1

Aroma de primavera
alegra qualsevol cor,
perfum de roses,
olor de mar.
Vull viure la primavera,
no la vull deixar escapar.
Aroma de primavera
alegra qualsevol cor.

2

Qualque dia, primavera,
ja no te podré esperar.
Perfumaràs, primavera,
on mon cos descansarà.
Qualque dia, primavera,
ja no te podré esperar.

3

Així ès la primavera,
no la deixeu escapar.

(Joana A. Vidal Ferrer)

PRIMAVERA

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

(Miquel Martí i Pol)

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

BAJO LOS AIRES DE PRIMAVERA

Primavera es un aire que serena,
y una sombra que asombra y sosiega.
Primavera es una luz que no ciega
y un timbre de tonos que se ordena.
En primavera la pena no es pena,
porque brota el amor y la entrega.
Rosa entre las rosas, nadie la niega,
todos quieren sus labios por condena.
Llena de alma y de suavidades viva.
Llena de Dios y de amor profundo.
Llena de luna, su faz me cautiva.
En su cristalina mirada me hundo,
y que el poeta lo escriba y reviva,
que primavera ha llegado al mundo.

(Víctor Corcoba Herrero)

DE COP ENDEVINEU LA PRIMAVERA... (MIQUEL MARTÍ I POL)

2009-03-16T20:57:00.002+01:00

De cop endevineu la primavera
i llavors ve la nit i us abassega.
És, doncs, en va que feu voleiar branques
damunt els cranis: ja ningú no us escolta.
Muntareu antiquíssims automòbils
i marxareu per velles carreteres
amb pols amuntegada de vint segles,
cap a la pau inútil dels cinemes,
quan ja tot sigui pluja en el paisatge.
Entretant puc contar-vos meravelles
de princeses antigues amb perruca
que us guiaran per íntims passadissos
fins a secrets col•loquis amb la Lluna.
Però no cal distreure-us del viatge.
Hi ha corsers en la nit darrera vostre
que us petjaran, si no avanceu, les ombres.
Cal caminar, germans, caminar sempre
entremig de tramvies i persones,
contra els anuncis, fins contra nosaltres.
Vint segles de plorar no són encara
aigua de temps suficient per treure-us
les taques de la carn.
Per consolar-vos
hi ha una fórmula vella com la vida.

PRIMAVERA: I TANT!

2009-03-16T20:37:00.001+01:00

Suposo que ja us haureu adonat que comencem a deixar enrere aquest llarg i fred hivern, un dels més autèntics que hem viscut des de fa molts anys. Un hivern com els d’abans, vaja.
I jo content, molt i molt content. La primavera a la cantonada... El meu ametller, probrissó, tan petit i tot carregat de flors. Si tot va bé, enguany veuré créixer les seves primeres ametlles. (N’hi ha quatre o cinc que ja despunten). Quan siguin més perceptibles i hagin superat possibles gelades, us en penjaré una foto.
Tot reneix. Miracle, any rere any, de la Natura. Tot ha de morir per tornar a començar... i tancar el cercle.
Els gats, el gos... tot veu venir el bon temps. Època d’aparellaments i del campi qui pugui (La Lilith, la meva gateta mimada, no para a casa: entra un moment, dóna un parell de voltes, menja en una esgarrapada, i au! Tornem-hi. A fora s’hi està millor que a dintre, deu pensar.
I jo avui estava contant el temps que falta per a les vacances de setmana santa. Sí, gent: tres setmanes. Oè, oè, oè! Deu dies! No es gaire, no, però benvingudes siguin. I a final d’abril... un llarg cap de setmana, que segons com aprofitaré per anar a Estocolm per veure uns amics que no veig... des del noranta-dos!
Jo crec que amb la primavera fins i tot reneix l’esperit i les ganes de fer coses. T’arribes a oblidar d’aquests poca-soltes de polítics (bé, oblidar oblidar, no ben bé, perquè sempre hi són, com una penitència) i encares la vida amb molt més bon humor.
Bona entrada al bon temps a tots.

TEMPS DE CRISI I D'INCERTESA

2009-02-26T13:15:00.000+01:00

Ni el rei Carnestoltes pot disfressar l’angoixa que senyoreja pels carrers.
Canvi. Però canvi dolorós, com la majoria de canvis.
Destruir-ho tot per començar de nou: heus aquí el que passa, el que passarà.
Però el procés està emmarcat dins del dolor, de la por, de l’angoixa, de la insatisfacció.
Massa temps per camins equivocats.
Hem viscut massa temps d’esquena a nosaltres mateixos: Mare Enganyifa al nostre costat, contínuament. Ens han enganyat i ens hem enganyat.
I així ens va tot.
Tornar a començar.
Tot de nou altra vegada.
Però el patiment...
El llarg, llarguíssim camí que mena a una Vida nova...
Tot ha començat. Tot està decidit.
Per un Demà millor.
Malgrat el patiment.

Vola, vola, ocellet:
Altres cels també són possibles.

A LA VIDA

2009-02-16T20:51:00.000+01:00

La vida s’ha de viure. Que per alguna cosa ens ha estat donada. I dic que s’ha de viure, no que s’ha de morir. Perquè dic també que molts, molts, molts, moren la seva vida enlloc de viure-la.
Morim la vida quan ens oblidem que existeix,
quan ens oblidem que el temps és curt,
quan oblidem que marxarem de la mateixa manera que quan vam arribar, quan oblidem com en som de petits davant de tot un univers infinitament petit al costat d’allò que hi ha en el seu enllà,
quan oblidem que no som gens importants,
quan oblidem que sí que som molt importants,
quan oblidem que estem fets per ser feliços,
quan oblidem que al costat nostre hi ha un enemic disfressat d’amic que ens diu a cau d’orella “tingues por, tingues por, tingues por...”,
quan dubtem de nosaltres mateixos,
quan ens avergonyim d’allò que hem fet malament i ho volem oblidar per tornar a fer-ho una altra vegada malament, i una altra, i una altra..., en comptes d’enfrontar-nos al nostres defectes i mirar de vèncer-los d’una vegada per totes,
quan oblidem que aquest món és un infern i que som nosaltres i només nosaltres qui l’ha fet,
quan oblidem la sinceritat amb nosaltres mateixos,
quan oblidem que en el fons de la nostra ànima hi viu l’Infant,
quan...
quan...

Tenim el dret de ser feliços.
Queda poc temps,
molt poc.
La nostra vida és el sospir d’un gegant en somnis.
Breu.
Però infinitament meravellosa.
Si sabem veure.
I escoltar.
I sentir.

(Dedico, si m’ho permeteu, aquesta entrada d’avui a una Gran Persona, la Charo. Endavant noia, que tu sí que vals! Ja ho saps: “Que el camí sigui llarg i ple de coneixences”

Vola, vola, ocellet...

LA PELL DE BRAU (XXXVIII)

2009-02-04T22:13:00.002+01:00

Fa una estona, tot fullejant llibres de la meva biblioteca, m'ha arribat a les mans "La pell de brau", de salvador Espriu. En moments nacionalment tan galdosos com els que estem vivint, no ens anirà gens malament recuperar les paraules del Poeta.

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."