Per lo demés, aquests dies han sigut súper intensos, plens de retrobaments i coses a fer que encara no ens han deixat tocar gaire de peus a terra. Els sentiments són una mica contradictoris, ja que estem contents de tornar a veure a tothom, estar a casa, sentir parlar català, … però per altra banda sentim nostàlgia de la llibertat i dels mils llocs fantàstics on hem estat tots aquests mesos. Això sí, a mesura que van passant els dies, cada vegada veiem més clar que fer aquest viatge ha sigut l’hòstia! :)

Els propers dies anirem posant algun post sobre el viatge, explicant idees generals difícils de plasmar en el dia a dia del blog i intentant aportar una mica més d’informació a futurs viatgers amb ganes de donar la volta al món (forma de viatjar, diners, que hem fet bé, què malament, …) i un dia qualsevol, i amb molta pena per part nostre, arribarà l’hora de fer un darrer post i tancar aquesta web que tanta companyia ens ha fet durant tot el viatge.

Dit això, que ningú pensi que acabem de fer el cim de l’Everest a peu (no encara), senzillament acabem de tornar de fer un vol amb avioneta des de Kathmandú que ha sigut un regal fi de viatge INCREIBLE! Tot i no ser la millor època per fer-ho el dia ha sigut espectacularment clar i hem pogut veure desfilar les muntanyes més altes del món, una darrera l’altra, per la finestreta de la nostra avioneta durant pràcticament una hora de somni. La traca final, amb una volta a l’Everest (el podeu veure a les 2 últimes fotos), presenciant l’aproximació des de la cabina dels pilots, ha sigut senzillament inexplicable!

El trajecte amb un taxi minúscul i tots 5 encabits a dins (qui els conegui ja sap que no són precisament petits :) ha sigut memorable, però finalment hem arribat vius a la ciutat. Aquest lloc és preciós i val molt i molt la pena passar-hi un dia o fins hi tot allotjar-s’hi per fugir del caos de la capital. A part de l’interés històric de la ciutat, plena de places, palaus i monuments Newaris, ens ha encantat perdre’ns pels carrerons secundaris on hem pogut veure els locals fent vida de poble al 100%: hi havia molta gent al carrer, dones cosint, homes jugant a cartes, mercadillos de verdures a cada cantonada i sobretot molts i molts nens jugant amb cometes de paper que fan volar cel amunt a unes distàncies increïbles. Nosaltres també ens hi hem volgut apuntar i hem comprat la nostra joguina tot i que hem de confessar que ni amb l’ajuda de desenes de nens hem sigut capaços d’enlairar-la… No feia vent! :)

Per demà ens hem fet el regal de fi de viatge: un vol amb avioneta pels himalàies i pel voltant de l’Everest, que havíem descartat a Pokhara pel mal temps, però després de veure les fotos que en Billar i els seus amics van fer ahir al matí amb un cel ben destapat, ens hem decidit a arriscar-nos… demà us ho expliquem!

Deixant de banda Thamel, Kathmandú ens ha sorprès molt gratament. Avui hem passat el dia passejant pels carrerons del barri antic, la plaça Durbar i a la tarda hem fet cap a l’espectacular estupa tibetana de Bodhnath on ens hem passat una bona estona observant els peregrins. Aquest és el lloc més sagrat pels centenars de Tibetans que tristament es troben exiliats a Kathmandú i estar aquí ens ha fet venir molts i moltes ganes d’anar al Tibet. No obstant, La llarga estada a l’orfenat, els preus abusius que cobren per anar-hi des del Nepal (uns 1.000$ anada i tornada amb 8 dies) i el fet que només s’hi pugui anar amb viatge organitzat, ens han fet deixar aquest viatge per una altra ocasió.

El comiat ha sigut molt emotiu i trist, en Binod ens ha despedit amb un discurs molt maco, nosaltres també els hi hem dirigit unes paraules i tots els nens ens han regalat dibuixos o petits treballs manuals que havien anat fent aquests dies. Per la nostra part, els hi hem preparat el vídeo que podeu veure a continuació i que resumeix el que han sigut aquests més de 20 dies en família a Pokhara. (Que ningú ens matxaqui per la tria de la cançó, ve de la peli de Madagascar que els hi vam portar el primer dia i que s’han passat cantant tot aquest temps…). Evidentment ens hem acomiadat amb un fins aviat, tot i que això no ha sigut suficient per reprimir les llàgrimes.

Algú ens ha demanat per seguir col·laborant amb aquest lloc i, de fet, us encoratgem a fer-ho. Per la seva part estan encantats i oberts a qualsevol tipus d’ajuda i col·laboració. Si algú vol venir aquí a fer un voluntariat tindrà les portes obertes i si algú vol fer algun tipus d’apedrinatge, pagar els estudis a algun d’aquests nens o fer algun algun altre tipus de donatiu (diners, roba, …) segur que també els hi semblarà de meravella. Només cal que envieu un e-mail a en Binod i segur que de seguida us contestarà encantat amb la idea: binod_51@yahoo.com

Demà al matí marxem cap a Kathmandú fent mig trajecte amb rafting en aigües gèlides i en riu carregat d’aigua degut als monzons! Després d’aquesta llarga parada entre muntanyes tornem a posar-nos en ruta (això sí, per pocs dies!).

Fa uns dies us dèiem que ja portàvem 1.800€… doncs bé, la quantitat ha anat pujant i al final tanquem aquest projecte amb uns fantàstics 2.476€ recollits! Mils de gràcies! A continuació us detallem en què els hem gastat:

– Construcció de la nova aula per l’escola, que una part servirà per obrir un nou curs a partir de l’any vinent i l’altre d’aula d’informàtica. L’hem deixat acabada (394,76€) i pintada (115,28€) a falta que ens portin els mobles que vam encarregar (277,78€) i coloquin unes reixes (125,93€) a la part superior d’aquí una setmana. La idea de la reixa a tota la part superior (una mica estrambòtica des del nostre punt de vista, però aquí tothom ho veia claríssim) és per donar més llum a les classes que ara quedaran al darrera. Tenim moltes ganes de veure la foto final perquè ara dóna una mica la sensació d’inacabat. En total les despeses han sigut de 913,75€

– Material per l’orfenat: Vam elaborar una llista amb en Binod de les coses que creia més urgents i vam anar a comprar material de cuina (85,28€), una màquina de cosir (55€), alfobres per les habitacions dels nens (44,44€), dos lliteres triples (101,85€), dos armaris per la roba (138,89€) i el que, sense dubte, els hi ha fet més il·lusió de tot: 4 bicicletes (150,93€). Indescriptible el moment d’ahir a la tarda quan les vam treure de la furgo…

– Material per l’escola: Ja que fèiem una zona dedicada a informàtica els hi hem comprat també un ordinador nou (305,56€) i ara ja en tindran dos. De passada també hem fet noves les 9 pissares de l’escola (120€) i és que les antigues eren un desastre!

– Alimentació i higiene: Vam gastar un total de 132,11€ per comprar menjar per un mes, una tovallola per cadascú, respalls de dents nous, sabons, …

– La resta dels diners (438,19€) els entregarem en metàlic a en Binod perquè en faci l’ús que cregui oportú. Una part d’aquests diners segurament anirà pel dia a dia de l’orfenat, una altra per acabar de posar l’aula a punt (falta posar la porta i arreglar el sistema de recollida d’aigües) i la resta possiblement estalviat perquè volen intentar mudar-se a una casa més gran (com ja us vam explicar ara mateix viuen 24 persones en 5 habitacions…). Hem de dir que té la nostra total confianca i després de 20 dies amb ells estem segurs que seran invertits en benefici dels nens.

I això és tot! La única mala notícia és que els monzons han fet acte de presència els últims dos dies i no hem pogut pintar l’aula per fora… bé, l’hem pintat 2 vegades i l’aigua s’ha emportat la pintura al cap d’unes hores. Confiem en que demà podrem enllestir la feina i prometem que us posarem una foto de l’aula acabada tant per dins com per fora!

Com ja vam dir, volem deixar constància de les 25 persones que han fet possible tot això. De nou, moltes gràcies a tots!

Per acabar us posem algunes fotos d’aquest vespre que s’ha muntat una festa improvitzada a l’habitació de les nenes on tothom (nosaltres inclosos) ha sortit a cantar i ballar!

PD – Que ningú ens envii més diners perquè ara ja no els podrem entregar però si algú vol seguir ajudant a aquest orfenat o els projectes solidaris d’en Binod (també té una ONG d’ajuda a gent gran) demà us explicarem com ho podeu fer.

Dit això, us passem el parte de les evolucions del projecte solidari:

1. La construcció de la nova aula va sobre rodes, ja hem acabat amb les parets i la teulada i demà la començarem a pintar. Com ja hem dit, ja hem anat al fuster per moblar-la tota i també per canviar les pissarres de totes les demés.
2. Les moquetes ja estan posades a les habitacions i als nens els hi han encantat. Durant aquesta setmana ens portaran els armaris i lliteres triples.
3. La màquina de cosir, fogons i olles ja funcionen a tot tall!
4. L’aula que estem construint és bastant gran i segurament anirà dividida en 2 parts i una d’elles farà la funció d’aula d’informàtica. De moment hi posaran l’ordinador que tenen (un) per tots els nens, per tant hem pensat que si al final ens queden 250€ els n’hi comprarem un de nou.
5. Una part important dels diners els destinarem a comprar-los menjar, alguna cosa per jugar i material perquè puguin millorar la seva higiene com tovalloles, pintes per treure’s els polls individuals (ara la comparteixen…), etc…

Això és tot, només dir que no ens queden gaires dies més aquí perquè hem d’anar cap a Kathmandú des d’on agafarem un vol a Delhi, des d’on agafarem un vol a Londres, des d’on agafarem un vol … a casa! Ai mare…

D’entrada dir que aquest orfenat i aquesta escola, per nosaltres, són els llocs ideal per ajudar. Deixant totalment de banda el feeling personal amb la gent d’aquest lloc (que és fantàstic), aquests dos centres estan ubicats en un dels barris més pobres de Pokhara. Aquí la meitat dels nens no van a l’escola i molta gent viu en una situació de considerable pobresa. Sobre l’escola, ja us vam explicar que compta amb unes instal·lacions molt bàsiques i de dimensions molt reduïdes però és tota una institució al barri. Per altra banda, l’orfenat es una gran família de 20 persones on, entre els nens acollits hi ha les 4 filles biològiques dels “pares” tot i que ens va costar uns quants dies saber qui eren, i és que aquí tots viuen amb les mateixes condicions. Tant un centre com l’altre tenen mil i una necessitats tot i que es tracta de dos projectes sòlids, on es fan les coses ben fetes i amb un pla de futur admirable que ens ha anat explicant en Binod aquests dies i que intentarem explicar en algun dels propers posts.

Ara que ja ens hem situat una mica, anem a explicar les 3 vies amb les que hem pensat (o ja hem començat) invertir els diners:

1. Construcció d’una nova aula a l’escola! Sí sí, aquest sense dubte serà el projecte estrella i estem especialment orgullosos de poder-lo portar a terme. L’escola compta amb un pati del qual n’hi ha una part bastant mal aprofitada i segur que farà molt més servei una aula nova que permetrà obrir un nou curs a partir de l’any vinent. Avui mateix ja hem anat a comprar part del material per l’obra i a partir de demà ja vindran els paletes a començar la feina. Esperem estar encara aquí per veure-la d’empeus (si no acabada del tot) i poder-la pintar!

2. Material per l’orfenat: A l’orfenat les necessitats són encara més trascendentals que a l’escola. Per exemple, hi ha nens que han de compartir llit i moltes coses estan molt i molt velles. Per tant, hem fet una llista de la compra i algunes coses les hem comprat entre avui i ahir, d’altres estan encarregades i d’altres cauran els propers dies. De moment ja tenim moqueta pels terres de les habitacions, hem encarregat lliteres de 3 pisos perquè cada nen tingui el seu llit particular, hem comprat uns fogons nous, una màquina de cosir (avui dos nens anaven amb l’uniforme “nou” que s’havien ajustat amb la màquina), material de cuina i dos armaris amb un calaix per cadascú. Esperem que la llista encara sigui més llarga durant els propers dies.

3. Ajuda econòmica a l’orfenat: Els diners sobrants dels dos punts anteriors els entregarem en mà a en Binod perquè en facin l’us que creguin oportú a l’orfenat. Volem que quedi clar que té la nostra total confiança i ens sembla que uns diners també els hi aniran la mar de bé. Ens agradaria condicionar-los a dos aspectes que creiem que flaquegen en aquest lloc i que són la higiene i l’alimentació. No és que els nens passin gana però és que els àpats cada dia són el mateix: arròs amb una salseta de llenties.

Ho deixem aquí, si algú té idees que ens puguin ajudar seran més que benvingudes i volem repetir un cop més que estem molt agraïts a tothom qui ha aportat el seu petit granet de sorra. Quan marxem d’aquest lloc detallarem totes les aportacions que hem rebut així com els costos de tot plegat.

El dia d’ahir ens va rebre amb un gran regal: de bon matí, quan anàvem amb moto, vam poder veure per primer cop les muntanyes més altes del món a davant dels nostres nassos. Quina vista tant impressionant! No volem ni pensar com ha de ser això en la temporada seca, amb cada dia aquests paisatges. Us posem una foto de la vista des de l’orfenat i així de passada veieu el barri. Ahir quan vam arribar ja els hi vam anunciar que per l’endemà teníem preparada una sorpresa i és que havíem decidit emportar-nos-els a tots a fer un dia de pícnic i jocs a la vora del llac. Se’n van anar a dormir tots ben esverats! :)

Avui aquest matí els hem anat a buscar i ja ens estaven esperant cadascun amb una cosa diferent sota al brac: pilota, corda de saltar, raquetes de bàdminton, … però malauradament plovia! Així que hem esperat una estoneta i cap a les 10, quan ha parat, hem anat cap a un parc molt gran que hi ha a la vora del llac. La imatge de la seva furgo de més de 20 anys, minúscula i amb 22 persones a dins no tenia preu! Els dia ens ha passat volant entre partits de futbol, bàdminton, jugar a “matar conill”, el mocador, … en fi, ha sigut espectacular! :) A l’hora de dinar els hi hem repartit entrepans de truita i un suc, però no estem segur de si els hi ha agradat massa i és que molts no sabien ni com menjar-los! Menjaven primer el pa, agafaven la truita amb la ma… cadascú a la seva manera! A la tarda, els hi teníem preparada una altra sorpresa: els hem portat al bar on solem esmorzar i on tenen un projector amb pantalla gegant, ens l’han tancat tot fosc per nosaltres i els hi hem posat Peter Pan que els hi ha encantat. Un cop acabada la peli ens hem despedit tots rebentats i hem anat cadascú cap a casa seva. Avui estem segurs que anirem a dormir amb un somriure d’orella a orella i esperem que ells també!

Per altra banda, aprofitem per recordar que tenim en marxa un projecte solidari en el que us demanem la vostra col·laboració per ajudar aquests nens. Per qui no ho hagi llegit, ho pot fer clicant aquí!

Després de les classes, a les 4 de la tarda, tornem a l’orfenat amb tota la trepa i els ajudem a fer els deures i, quan els acaben això sí, juguem una mica amb ells abans de tornar cap a l’hotel quan comença a fer-se fosc. Cada dia intentem porta’ls-hi algun regalet, avui han sigut llapissos per tots (alguns feien els deures amb trossos de 2 centímetres), ahir va ser una corda de saltar i unes raquetes de bàdminton i abans d’ahir una peli de dibuixos animats que vam mirar a l’ordinador i que els hi va encantar!

Us recordem que tenim en marxa un projecte solidari en el que us demanem la vostra col·laboració per ajudar aquests nens. Per qui no ho hagi llegit, ho pot fer clicant aquí!