S’analitzen els factors socials, econòmics i ideològics que fan afavorir el creixement del sector dels animals de companyia entre la societat catalana benestant de finals de segle XIX amb l’objectiu de proporcionar-los gaudi i plaer.
Franecesc Darder era un comerciant hàbil en la compravenda d’animals exòtics i va saber adaptar-se a les necessitats socials de moment. Va incorporar tècniques microscòpiques, de laboratori, esdevenint un pioner en la pràctica veterinària a la societat catalana i espanyola.

Consulteu-lo en obert a:
Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX / Gutiérrez García, José Manuel.- Dynamis : Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, Vol. 40 Núm. 1 (2020) , p. 147-168 (Articles) , ISSN 2340-7948

Tracta des d’una visió polièdrica els oficis de la llana, el seu impacte a les societats agràries i de muntanya. Com ha evolucionat en diversos indrets al llarg de la història, anècdotes.

La llana d’ovella, camella, alpaca, iac i les cabres del caixmir en un viatge cap a la Mongòlia interior, les vicunyes del Perú hi són presents en articles dedicats.

Els oficis de pastor al País Basc amb les ovelles de karrantza, i les ovelles ryeland a Can Bufalà de Vallcebre, les filadores i el formatge que es pot aprofitar i comercialitzar de les ovelles ripolleses. Tot el seu dia a dia que obre la porta a un futur esperançador.

Escolteu el podcast que s’ha dedicat a aquest món !

Partint de la impulsió de la pandèmia de COVID19 s’ha posat en evidència la transversalitat professional en l’àmbit de la salut, quant metges, veterinaris, epidemiòlegs, immunòlegs, juristes, sociòlegs, ambientalistes, polítics, etc. han hagut de col·laborar per trobar i aplicar solucions al problema.

Al llarg de la història els veterinaris han après com la salut i la malaltia dels animals repercutien directament o indirectament a la població humana. Les zoonosis, malalties transmissibles dels animals als humans, en són un bon exemple.

En aquest treball el professor Pumarola i membre de l’ACHV fa un recorregut històric per alguns d’aquests processos, per veure com els veterinaris han actuat, implicant-se i col·laborant amb altres professionals, per arribar al concepte actual d’una única salut (One health). La necessitat de la cooperació multidisciplinària per poder enfrontar-nos de forma efectiva a pandèmies com la que vivim en l’actualitat resulta fonamental.

Accés al text complet:

Enfermedad animal, zoonosis y ‘One Health’ : lo que hemos aprendido los veterinarios a lo largo de la historia
/ Pumarola i Batlle, Martí. dA Derecho Animal : Forum of Animal Law Studies, Vol. 11 Núm. 4 (2020) , p. 98-105

Accés en obert als continguts:

Pioneer Science and the Great Plagues How Microbes, War, and Public Health Shaped Animal Health / Norman F. Cheville.West Lafayette, Indiana : Purdue University Press, 2021 ( New directions in the human-animal bond ). 330 p. ISBN: 978-1612496566

Consulteu-lo en obert:

Aparicio Tovar, MA. “Los albeitares mariscales y los caballos que vinieron de Nápoles a la caballeriza de Carlos III”: En conmemoración del 175 aniversario de la creación del Cuerpo de Veterinaria Militar Español (1845-2020)
Sanid. mil. 2021 vol 77 num 3. p:158-170.

Amb la Declaració d’Igualada (juny de 2014) s’inicià el camí per tal d’aconseguir un reconeixement institucional i una cerca de fórmules per tal de sensibilitzar el conjunt de la població sobre l’existència, significat i valor del patrimoni històric sanitari.

Es crea la Comissió per a la preservació del Patrimoni Històric Sanitari Català. En l’actualitat aquesta Comissió està formada per Lluís Guerrero i Sala –en qualitat de President-, Miquel Bruguera i Cortada, Jon Arrizabalaga Valbuena i Alfons Zarzoso Orellana –en qualitat de Secretari- (sector medicina); Anna M. Carmona i Cornet i Joan Esteva de Sagrera (sector farmàcia); Josep M. Ustrell i Torrent (sector odontologia); Anna Ramió i Jofre (sector infermeria); Martí Pumarola i Batlle (sector veterinària); Jaume Perarnau i Llorens, delegat de la Direcció Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Per donar visibilitat a les nostres activitat s’ha iniciat la construcció d’un blog os es van presentant i afegint imatges comentades de tots els àmbits sanitaris esmentats.

Us convidem a visitar-lo

Podeu trobar les ponències gravades de:

Francisco Javier Puerto Sarmiento: “La primera globalización: metales preciosos, animales y plantas. La ruta occidental a la especieria”

José Emilio Yanes García: “Francisco de la Reyna, el célebre albéitar de Zamora”

Severiano Hernández Vicente: “La importancia de las fuentes archivísticas para el conocimiento de los orígnes del protalbeiterato y de la historia de la veterinaria española”

Enllaç

Aquest ha estat un projecte que te l’origen en el TFG (Treball de fi de grau) que realitzat per l’estudiant de Veterinària Mireia Cotarelo durant el curs 2018-2019 que porta per títol “Twelve historical figures of the Catalan Veterinary Medicine” tutoritzat pel professor Pumarola i amb col·laboració amb el cap de la Biblioteca de Veterinària UAB ‪Vicenç Allué.

Aquesta iniciativa tenia per objectiu donar una major visibilitat a la contribució dels veterinaris catalans en la història de la Veterinària mitjançant dues accions: cadascuna de les 12 sales d’estudi localitzades a la biblioteca ha rebut el nom d’una d’aquestes 12 figures catalanes identificades en el TFG esmentat, i s’ha creat una exposició virtual on tothom que pugui estar interessat pot trobar tota la informació relativa a aquests veterinaris catalans. En aquesta exposició apareixen personalitats com en Segimón Malats Codina, fundador de l’Escuela de Veterinària de Madrid el 1793 o Miguel Luera Carbó, fundador l’Associació Veterinària Espanyola de Petits Animals (AVEPA). El 16 de desembre de 2020, en plena pandèmia, es van inaugurar les noves sales de la Biblioteca amb els noms dels veterinaris indicats. Un acte gravat en el qual hi van participar la degana del centre, Maite Martín, el vicedegà d’estudiants, Xavier Such, la professora responsable de l’assignatura, Lourdes Abarca, i l’administrador del centre, Fernando Kohn.

Paral·lelament a aquesta exposició virtual s’ha organitzat una exposició física amb instruments veterinaris que l’ACHV ha anat recopilant amb el temps i que donen una visió general del nostre patrimoni comú. Ho complementa una exposició bibliogràfica sobre autors veterinaris catalans.

Amb aquestes propostes volem recuperar i difondre el passat de la professió veterinària que ens serveixi per impulsar el coneixement i la preparació de nous professionals, coneixedors d’un patrimoni que ens ha permès evolucionar fins els moments actuals.

L’obra que treu el seu nom a partri del títol del text del militar irlandes Nicholas Malbie (Malby) -1530?–1584- que va escriure dos documents que serien els primers textos veterinaris en anglès “A Plaine and Easie Way to Remedy a Horse that is Foundered in His Feete” i “Remedies for diseases in horses. Approued and allowed by diuers very auncient learned mareschalles” (1576) [1]

Des d’una perspectiva anglosaxona Louie Curth pretén analitzar les primeres pràctiques veterinàries modernes considerant que la primera cura “científica” dels animals, en particular dels cavalls, va començar només el 1791 amb la fundació del London Veterinary College. Els cavalls eren molt importants econòmica i socialment, per la qual cosa l’autora tracta de dignificar els nombrosos escriptors i practicants que van dedicar temps a promoure la salut del cavall abans del XVIII. A la introducció es té en compte la importància del creixent interès acadèmic pels animals, es defineixen i s’estableixen termes útils per a la medicina equina: hipiatria i es subratlla la importància dels ferradors per a la salut moderna dels cavalls.

En el primer capítol, se centra en la medicina equina antiga, particularment en l’antiga Grècia, on trobem les arrels de la medicina humana i animal moderna. Curth reflexiona sobre les maneres en què els animals tracten de curar-se i sobre la probabilitat que la salut dels animals disminueixi a mesura que aquests esdevenen més dependents i lligats als humans. Ens porta a través del pensament canònic relacionat: Simó d’Atenes, Xenofont, Aristòtil i, sobretot, Galè i Vegeci. Així mateix se subratlla la importància de la teoria humoral.

El capítol dos, se centra en la cura del cavall medieval, on tracta tres àrees principals: la rellevància del cristianisme per pensar sobre la salut del cavall; el paper de la màgia; i una descripció dels nombrosos manuscrits influents que circulaven abans de la invenció de la impremta. Es donen vida a estrets vincles entre la curació dels cavalls i els cultes hagiogràfics medievals. També s’assenyala que en els pelegrinatges medievals els cavalls eren insubstituïbles, per això els escriptors cristians medievals creien que, com que els cavalls eren donats per Déu, havien de ser objecte de respecte i cura.

Curth també indica que els mons de la “religió” i la “màgia” no eren necessàriament incompatibles durant els molts segles de l’edat moderna. Tot tipus d’encanteris i herbes s’aplicaven capritxosament per evitar malalties i ferides als animals. La resta del capítol tracta els nombrosos manuscrits rellevants del període. El fet que existeixin més de dos-cents exemplars coneguts d’un petit llibre Little Book of Horse Remedies de remeis de cavalls del segle XV per un ferrador alemany, Albrecht, subratlla que la curació dels cavalls a l’època premoderna era generalitzada i seriosa [2] Finalment, s’assenyalen que els manuscrits sobre curació de les malalties dels cavalls al final de l’Edat Mitjana d’Anglaterra s’escriuen en llengua vernacla. Sembla que aquests manuscrits estan dissenyats per a l’adquisició immediata de coneixements pràctics, no per a la formació teòrica. Curar els cavalls per allargar la seva vida laboral era una necessitat quotidiana per la societat noble i pel poble. És per això que l’estudi d’aquests manuscrits és tan important per a nosaltres mentre reflexionem sobre la complexitat i la importància de les pràctiques veterinàries premodernes.

El tercer capítol tracta de la medicina equina a principis de l’Edat Moderna. És ampli i està ple de detalls interessants. Curth, decideix que el primer període modern començà amb la invenció de la impremta mecànica a la dècada del 1400. La primera secció principal tracta de les característiques dels curanderos de cavalls del període. Molts termes importants s’aborden de manera esquemàtica: ferrer, mariscal, etc. La London Company of Farriers, una organització fundada el 1356 te una especial significació per Curth, la qual subratlla la professionalitat d’aquest organisme, descrivint la seva importància com a consultors de salut equina per a famílies angleses benestants, amb un esgotador període de formació de set anys dels seus aprenents. Una breu secció tracta de l’estat dels curanderos màgics del període. Segueix una secció més important sobre productes farmacèutics. Curth ens recorda com era de la venda organitzada de drogues al segle XVII. També ens porta a fer un interessant viatge a través d’alguns herbaris de l’època. Detalla la importància de la impressió per a la publicitat de molts productes relacionats amb els cavalls de l’època i inclou un apartat sobre el negoci de buscar cavalls perduts mitjançant avisos curts.

El capítol quart detalla el paper de l’astrologia en la curació del cavall renaixentista [3]. Curth explica els orígens grecs del pensament astrològic i assenyala que, lluny de ser descartat, el coneixement astrològic era un element essencial del ‘quadrivium’ que s’ensenya a les universitats europees. Insisteix que el paper de l’astrologia en la cura dels humans i dels cavalls era substancial i seriós. Es creia que parts de l’anatomia humana estaven vinculades als planetes; de manera que també es va suposar que parts dels animals hi estaven vinculades. Alguns almanacs es dedicaven als cavalls. Per aixó, la reproducció d’un «cavall del zodíac» és un dels aspectes més destacats del llibre.

Al capítol cinquè, l’atenció se centra en la cura preventiva dels cavalls. Aquesta cura preventiva implicava la regulació dels espais de vida dels cavalls, els seus nivells d’exercici, l’alimentació, la dieta, la sang i la reproducció. Hi ha detalls fascinants en particular sobre les primeres dietes equines modernes, especialment sobre els components i els costos de la cria d’un cavall.

El capítol sisè tracta de les cures quirúrgiques i terapèutiques. Distingueix entre les categories i gravetat de malalties “interiors” i “exteriors”. La sofisticació de la medicina moderna primerenca s’explica, així com la ciència no relacionada de saber quan els alineaments planetaris s’adapten a l’administració d’aquests medicaments. Les pàgines sobre cirurgia són difícils de llegir simplement per la naturalesa gràfica de les descripcions de les primeres eines i processos quirúrgics moderns. Al final del capítol es descriu com els primers veterinaris moderns eren homes d’aprenentatge teòric i d’aplicació pràctica que van fer tot el possible per exercir la seva professió com a homes de cultura seriosos.

El capítol setè relaciona en detall la cultura oral i manuscrita de l’època. Comença amb una descripció de les representacions visuals medievals de cavalls supervivents. El relat del capítol sobre manuscrits rellevants per a la cura del cavall és fascinant ja que Curth ha estudiat extensament molts arxius rellevants i en descriu els seus manuscrits. Es comptabilitzen els llibres de la llar (diaris) on es registren remeis fascinants per les malalties equines. La rica col·lecció de primers llibres de receptes (“receptaris”) moderns de la biblioteca Wellcome es força rellevant.

El vuitè i darrer capítol tracta de la curació dels cavalls, des del punt de vista de la bibliografia existent durant l’Edat Moderna. L’autora aborda la gamma de consells impresos sobre gestió dels èquids. Els manuals d’atenció veterinària eren populars i abundants. Es comptabilitzen els escriptors fonamentals sobre la cria dels cavalls del Renaixement: Blundeville, Clifford, Markham i Snape [4].

Com a conclusió l’obra observa com l’atenció veterinària ha progressat a través de la continuïtat i el canvi, no pas mitjançant millores graduals i constants. Hi ha una tasca d’investigació fascinant amb un coneixement exhaustiu dels primers manuscrits moderns i llibres sobre la cura dels cavalls. El principal problema del text és que es manifestament millorable en quant a redacció i normes d’estil. L’autora ha escrit també l’obra “The care of brute beasts: a social and cultural history of veterinary medicine in early modern England (Brill, 2009)” que completa el seus estudis sobre l’evolució de la veterinària en la història pre-científica a Occident.

[1] Works on horses and equitation : a bibliographical record of hippology / by Huth, F. H. (Frederick Henry), b. 1844 p.9-10

[2] A plaine an easie waie … p. 52

[3] La astrología en la medicina veterinaria / Muñoz Martín, M.- Anales de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de Andalucía Oriental 23, 219-222 (2010).

[4] The Rejection of the Manege Tradition in Early Modern England: “Equestrian Elegance at Odds
with English Sporting Tradition” [University of North Florida Thesis] / Elizabeth Pope Simmons

Accés digital:

‘A plaine and easie waie to remedie a horse’ : equine medicine in early modern England / by Louise Hill Curth.
Curth, Louise Hill (Brill, 2013. 286 p) -xarxa UAB-

FalconAr desitja posar en valor l’important patrimoni manuscrit i imprès, documental, material, artístic i simbòlic que formà part durant segles de la història de la Corona d’Aragó i de l’Occident europeu. Per això es divulga tot tipus de continguts i fonts relacionades amb la falconeria, donant visibilitat al treball de difusió entre el gran públic aquests coneixements, i, d’altra banda, estimular la recerca i, en aquest sentit, que aquesta plataforma sigui un instrument de treball al servei dels investigadors.

Publicació de FalconAr, un nou recurs per a l’estudi de la falconeria a la Corona d’Aragó (Sciencia.cat)

La hipòtesi de partida és que es tracta d’una falsificació que algun personatge relacionat amb els cercles neonazis intenta vendre per finançar les seves activitats clandestines i subversives. Però Arthur Brand aviat descobreix que poden estar sobre la pista de les veritables estàtues eqüestres de Josef Thorak (1889-1952) artista austríac especialitzat en obres monumentals que mostraven la fortalesa del règim nazi i que, lluny d’haver estat destruïdes com sempre s’havia cregut, estarien ocultes en algun lloc.

El llibre narra les aventures tant inversemblants com atraients d’aquest episodi de la història de l’art.

Los caballos de Hitler / Arthur Brand. trad. Ariadna Molinari.- Espasa.- 2021.- 276 pag.-ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8467063400

L’estudi, utilitza 24 marcadors de microsatèl·lits en mostres de 1715 porcs que representen 46 races amb distribució mundial, incloses 17 races criolles nord-americanes, amb el principal focus d’investigació de la seva diversitat genètica, estructura i relacions de raça. S’inclouen representants de les races ibèriques, britàniques, hongareses, xineses, així com del senglar, per tal d’investigar la seva possible influència en la composició genètica dels criolls.

Els resultats mostren que, en comparació amb les altres races, els porcs criolls presenten nivells més elevats de diversitat genètica, tant en termes de diversitat al·lèlica com d’heterozigositat esperada. Les diverses anàlisis indiquen que la diferenciació de raça explica en general gairebé el 21% de la diversitat genètica total.
Les races criolles van mostrar la seva pròpia identitat i compartien un bagatge genètic comú, que tendeixen a agrupar-se en diverses anàlisis, tot i que difereixen entre elles. Les diferents anàlisis van revelar una estreta relació dels criolls amb races ibèriques i la contribució de les races ibèriques i celtes, encara és present en diverses races criolles.

Font:

On the origins of American Criollo pigs: A common genetic background with a lasting Iberian signature /
Revidatti MA, Gama LT, Martin Burriel I, Cortés Gardyn O, Cappello Villada JS, et al. (2021). PLOS ONE 16(5): e0251879. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0251879

Table of contents (10 chapters)

Introduction: Animals Stepping off the Page
Bartosiewicz, László (et al.)
Pages 1-12

The Forgotten Pigs and Goats of Iceland in a North Atlantic Context
McCooey, Bernadette
Pages 13-39

Imperial Horse Policy and the Publication of Equine Veterinary Medicine Books in Ming China: A Case Study on
Xu, Zhexin
Pages 41-65

Medieval Animals: The Fast and the Slow
Jaritz, Gerhard
Pages 67-80

Animals Between Authors and the Natural World in Giovanni da San Gimignano’s
Amelotti, Beatrice
Pages 81-94

Always Angular and Never Straight: Medieval Snakes in Human Graves?
Milosavljević, Monika
Pages 95-119

Perpetual Preys: Pursuing the Bonnacon Across Space and Time
Papp Reed, Zsuzsanna
Pages 121-149

What’s in a Noun? A Short
Trachsler, Richard
Pages 151-166

Exotic Encounters: Vikings and Faraway Species in Motion
Katona, Csete
Pages 167-177

The Question of Feathers in the Early Modern Cabinet of Curiosities (Sixteenth–Seventeenth Centuries)
Marrache-Gouraud, Myriam
Pages 179-187

Parcialment visible a: Google Books i al portal de l’editor

Gherardo Cibo (1512-1600) va ser un artista que va recollir una selecció de textos mèdics i botànics del metge de Siena Pietro Andrea Mattioli (1501-1577) il·lustrant-los amb miniatures de plantes i paisatges. Partint de l’obra de De Materia Medica de Dioscòrides (segle I d.C.), es considerat com un dels manuscrits més bonics del Renaixement.

El document original es troba a la British Library.

L’enllaç per registrar-se a la conferència inaugura que tindrà lloc a les 20 h.

Recuperem aquest esdeveniment ja que la Furusiyya no va ser només una interpretació del fet cavalleresc amb influències occidentals i orientals que es van influenciar mutualment. També va constituir un cos teòric sobre l’ensinistrament i la cura dels cavalls que va donar peu a nombrosos textos en àrab i la seva influència en els tractats medievals sobre albeiteria o manescalia en els regnes de l’Europa Cristiana.

Vegeu l’experièhcia virtual i el catàleg de l’exposició disponible en paper: Furûsiyya: L’art de la chevalerie entre Orient et Occident – 20 febrerr 2020 / Edició en Francès de Elisabeth Taburet-Delahaye (Redactor), Michel Huynh (Redactor),