Tracció 2x2

Riera de les Gorgues: Pssst ! No ho diguis a ningú.

Xavier Martorell — Mon, 21 Jul 2008 17:46:00 GMT

Amb una setmana d'endarreriment penjo una ressenya sobre una sortideta feta fa dos diumenges amb el Tolo a la zona de la Riera de les Gorgues (Osona). Feia unes setmanes que hi havia anat sol, a la tarda, des de Manlleu i em vaig quedar amb les ganes de fer la volta completa passant per Sant Bartomeu i Sentfores. S'intuïa el tema com a molt interessant i la veritat és que va superar amb escreix les meves expectatives i les del Tolo.

Després de la sortideta al Saldaguda el dia anterior, sortim més tardet avui, i a les 8:15 estem a la Teuleria apunt per tirar riera amunt. El dia anterior a la tarda havia fet una tempesta potent i està tot moll i ple d'aigua, per tant és un moment ideal per el tema salts d'aigua, un dels principals atractius de la riera.

Torrent de la Bertrana. Galeria Complerta

Fem el primer tram fins el salt de la Barra de Ferro amb forces parades ja que el lloc s'ho val i aprofitem també per fer forces fotos. El darrer cop que vaig ressenyar el lloc, el Luigi em va 'renyar' per no tenir fotos originals i tibar d'Internet, o sigui que te les dediquem a tu !, je, je.

Salt de la Barra de Ferro. Galeria Complerta

Anem ben molls de fa estona ja que abans del salt cal travessar a gual dos torrents afluents de les Gorgues. Al salt de la Barra de Ferro fem una bona parada, el lloc és super-espectalucar i el corriolet d'accés no té ni una sola indicació, segons com, penso que genial, així queda encara lluny de massificar-se.

Riera de les Gorgues. Galeria Complerta

Seguim per la vora del cingle fins el trencall que va cap el Vilar. A partir d'aquí és zona nova per mi. El camí baixa molt fort fins la riera, finalitzant en un bonic pont de pedra menjat per la vegetació, tot plegat en un racó extremadament humit i únic. Travessem la riera a gual amb aigua fins a mitja cama, i tot seguit el corriol fa una llarga pujada cap al Vilar, amb trams molt feréstecs. Del Vilar a Sant Bartomeu fem un trosset molt curt amb pista.

Molls com a polls i contents !. Galeria Complerta

Sant Bartomeu és una petita ermita en un llogarret priviliejat sobre la gorga i amb amplies vistes a la plana d'Osona. Des de Sant Bartomeu volem baixar a Sentfores pel camí de les Escales que va penjat literalment sobre el congost resseguint un corriol sobre una estreta feixa. Ens despitem però i connectem amb Sentfores per la part alta del cingle en un tros també molt maco per sense comparació amb l'altra variant. Hi tornarem a fer-la ben aviat, quina ràbia !.

Sant Bartomeu de les Gorgues. Galeria Complerta

A Sentfores, una petita masia sobre el cingle, xarrem una mica amb la parella que hi viu sobre els diferents camins i possibilitats. Ens decidim per la baixada directe al fons de la gorga que porta a la base del salt de la Barra de Ferro. La baixada és apoteòsica, segurament és un dels corriols més salvatges que hem fet mai, una pendent endimoniada, ple de vegetació selvàtica, l'esquena acotada i amb un parell de trams equipats amb cable al limit de la vora dels imponents tallats per sobre la riera que avui baixa amb un fort brogir.

Salt de la Barra de Ferro. Galeria Complerta

El camí aquí ja va passat de voltes ! amb trams per dintre la riera que va crescuda i travessant a gual amb aigua fins al genoll. Un cop al altre cantó deixem a la dreta la pujada per la via ferrata i seguim pel fons del torrent un corriol estret que desemboca en unes grans llastres de roca que ens porten de tornada al marge nord de les Gorgues.

Trobem de nou el camí del matí i el resseguim de tornada amb un trote alegre fins el cotxe. En total son uns 13 kilòmetres que fem a ritme força tranquil (3 horetes) ja que el terreny és força tècnic a estones i apart ell lloc no és per anar amb preses.

Serra de Picancel

Xavier Martorell — Wed, 16 Jul 2008 13:32:00 GMT

Després de no fer la Nuria-Berga, vaig decidir descansar tres dies més per fer net del genoll i sembla que va ser encertat. El dijous passat vaig sortir a fer 10 km i perfecte ! El divendres tard em truca el Tolo amb ganes de guerra i en un moment el lio a fer una sortida a la Serra de Picancel. La zona de Catllaràs-Picancel és un lloc que no conec molt encara però que ja em té el cor robat. Algunes excel.lents cròniques del Joan a muntanyenc.blogspot.com hi han ajudat.

Al trote, amunt cap al Coll del Tell. Galeria Complerta

El passat febrer vaig anar de descoberta amb la família fins a la Quar i La Portella i el lloc em va encisar. El cim de Saldaguda (1.168), el més alt del Picancel, domina imponent la vall de la Ribera de la Portella, i el seu aspecte puntiagut i esquerp de seguida em varen atraure. El fet de ser un lloc poc conegut és també un dels grans al.licients de la zona.

Zona selvàtica prop del Coll del Tell. Galeria Complerta

Sortim super dora com a bons papis i marits per ser de tornada a casa a una hora decent. Quedem a les 6 del matí i a les 7 ja estem apunt de tirar amunt després de deixar al cotxe al costat del Pont del Climent, poc després de Vilada. Just passat el impressionant pont sobre la gorga del Merdançol, el camí ja s'enfila fort amunt per una zona ben feréstega, tot resseguint un bonic torrent. Ahir el vespre va ploure i baixa aigua per tot arreu. Anem pujant a bon ritme cap al Coll del Tell, el camí es preciós, amb gran varietat de vegetació típica de obaga i travessa en diferents indrets el torrent. Aviat guanyem alçada i malgrat la boira, es comencen a entreveure les agulles i parets de conglomerat que ens envolten, incloent l'estètic Serrat del Migdia.

Aresta oest del Saldaguda (1.168 m). Galeria Complerta

En forces indrets cal parar cura amb la roca molla i plena de verdet que es presenta molt patinosa. Poc abans del coll ens desviem a l'esquerra cap a la carena oest del Saldaguda. Un cop guanyada la carena s'obre la vista quelcom, però malauradament està molt tapat i no es veu gaire més enllà del Monestir de La Portella. El santuari de La Quar, tant proper, resta amagat dins la boira. La carena comença per corriol molt maco y a la part final es converteix gairebé en una aresta de roca, en algun punt una mica àrea però molt fàcil. Arribem al cim envoltats del tot per la boira, no dona per fer ni una foto, llàstima.

Monestir de la Portella (s. X). Galeria Complerta

Aviat comencem a baixar per la carena sud, el mapa indica un corriol, però la veritat es que gairebé ens l'hem d'inventar tot, anem resseguint una llarga baixada que combina alguna desgrimpada amb cura, un bosc fantàstic, i un passet de II grau. Després d'emprar tots els nostres recursos de navegació i encertar-la tota a la primera, guau ! connectem amb una pista de desbrossar amb una forta pendent que fem al trote alegre. Finalment arribem al fons de la vall i seguim corrents fins la bonica font de l'Abat, situada en una amplia obaga, sota una mica de balma. Paradeta a repostar i seguim amb forta pujada al trote fins a La Portella. L'arribada des de l'est és la més bonica ja que a l'altre cantó estant fent les obres de restauració, que sembla que ara s'han pres seriosament.

De tornada al Coll del Tell amb bona part del Picancel al darrera.
Galeria Complerta

Breu visita i tirem avall corrents, resseguint ara el PR, fins prop del antic pont de Campdou. La intenció era tornar des d'aquí per Sant Miquel i el Serrat del Migdia que fan cara de ser força interessants, però com que hem perdut força temps a la baixada decidim seguir al PR i tornar al Coll del Tell, repetint malauradament una part de l'itinerari. La pujada s'inica amb pista que fem al trote tot resseguint una valleta al costa d'una cinglera de roca anomenada Cinglera de la Veu. Poc després s'agafa corriol a l'esquerra, molt maco i que ressegueix forces trams de una carena rocosa. Fa força xafogor i suem a raig. El matí s'ha anat ennegrint i prop del coll ens agafa un xàfec molt potent, en dos minuts estem xops de cap a peus, però com que no fa fred quasi s'agraeix ja que així anem més fresquets. Arribem al coll i a sac avall, però vigilant els traïdors trams de roca amb verdet. La forta pluja no ens abandona i en el tram final el camí es converteix en un animat torrent amb aigua per sobre del tormell, iaa ! anem a sac, trotant avall sense contemplacions, ens ho passem pipa !

Sort que som uns nois previsors i portem roba per canviar-nos de dalt a baix. Tornada express cap a casa i poc abans de les 12 h ja hi som arribats, ben complidors per poder fer algun altre malifeta el dia següent.

El recorregut fa uns 13 km (vaig perdre cobertura a la canal) i vàrem esmerçar-hi 3:45 en plan tranquil. Té uns 750 m de desnivell positiu i està molt ben indicat excepte la baixada per la carena sud, que deu fer poquíssima gent. Del tot recomanable. Hi tornarem en un dia clar, queda dit.

Núria-Berga - Al final va ser que no.

Xavier Martorell — Sun, 06 Jul 2008 04:29:00 GMT

Flashback: He fet repòs aquest darrers vuit dies degut a que tenia un avís de pinçament de menisc al genoll dret. Era molt lleuger però volia assegurar el tret per la Núria-Berga. Des de el dimecres ja em trobava força bé o molt bé i estava molt motivat i amb el recorregut ben estudiat. O sigui collonut, però.... al final un parell de temes familiars m'ha impedit un any més estar a la sortida.

Coses positives:

Amb algun dia més de repòs segur que estaré encara millor del genoll.
He fulminat alguna bossa de patates guarres plenes de trans-fat, cosa que no faig mai la setmana abans d'una cursa.
Ahir a la tarda vaig tenir una sessió de piscina guapa amb els meus fills.
He dormit 10 hores avui ! Estic super descansat.
La meva bonica col·lecció de gels de coloraines resta intacta.

Coses negatives:

Ehhhh, a hores d'ara ja no en veig cap :) bueno, potser els 45 eurillos... snif !

Collbató - Sant Miquel - Collbató

Xavier Martorell — Thu, 26 Jun 2008 17:09:00 GMT

He fet tres dies de repòs, però més aviat de repòs de desgana, ja que aquesta caloreta m'ha deixat una mica xafat i sense gaires ganes de marxa. Avui però m'he posat 'tontorrón' i aprofitant que tornava de Barna a una hora acceptable, m'he desviat cap a Collbató com qui no vol la cosa.

Portava tota la 'metralla' al cotxe per si les mosques i a les 19:30 ja estava disfressat i tirava amunt cap a Sant Miquel. No tenia gaires ganes de córrer, però si de muntanya, o sigui que he anat pujant tot caminant a bon ritme. Com a regal he sorprès un bonic cabirol en una de les corbes del camí. Ha sortit pitant muntanya amunt. Fins a Sant Miquel hi ha uns 500 metres de desnivell i he comprovat que la diferència entre fer-ho caminant ràpid i corrents tot (com vaig fer el mes passat) és mínima: uns 8 minutets. O sigui que no val la pena el desgast i és bona lliço per a les tirades més llargues.

Sempre están allà, no m'han fallat mai encara ! Foto: Internet

Des de dalt de tot, la vall ja està bona part en ombra i crea un contrast maco malgrat la calitja. Baixo per el llanguíssim camí de les Bateries al trote tranquil i em ressento una mica del genoll dret, just a on em vaig pinçar el menisc fa un any i pico. Hauré de posar-hi gel. Travesso els bonics carrers de Collbató i aviat soc al pàrquing de la Cova. 1:45 de bona activitat per una zona que cada cop m'agrada més, especialement a aquesta hora, tot plegat són uns 10 km.

Per qui li pugui interessar, la poli de Collbató m'ha avisat que a l'estiu tancava la valla d'accés allà a les 21:30 i que si veu un cotxe no tenca fins que marxa, encara que si el deixeu amagadot potser se us quedi allà i aleshores cagada pasturet !

Núria - Berga (5 de Juliol 2008)

Xavier Martorell — Wed, 25 Jun 2008 16:59:00 GMT

Ja està, ja està fet. Aquest matí he pagat la Nuria-Berga (94 km, 8.550m acumulats). Li he donat forces voltes i al final he decidit que hi vaig. Hem motiva molt però a la vegada em fa força respecte. La distància es força semblant a la de Cavalls del Vent, que ja he fet d'una tirada, es va de nit bona part del recorregut, cosa que he fet forces cops i el desnivell es 'sols' de 3.600 positius, però tot i així fa molt respecte ja que no l'he feta mai i hi aniré sol.

La diferència entre que tot vagi bé o més aviat malament és mínima en aquesta mena de marxes. Bona part del recorregut el conec, però tot i així estic estudiant les zones 'fosques' i planificant una mica els horaris de pas, aquest any s'ho han currat de valent els de la AMB amb el recorregut sobre el Google Earth amb tota mena de detalls (km, avituallaments, fonts...)

Per cert aquest cap de setmana han sortit les classificacions de la Cap de Rec, com acostuma a passar estaven per ordre de dorsal i les he passat a Excel per ordre de temps, qui li interessi es pot baixar el Excel fent clic aquí.

Finalment comentar que he trobat algunes fotos (del Jordi Ballesta) de l'arribada a Cap de Rec que deixo aquí per recordar els companys que em varen fer tot plegat més fàcil.

Riera de les Gorgues

Xavier Martorell — Tue, 24 Jun 2008 16:45:00 GMT

El dissabte, malgrat la desfeta del dia anterior tenia ganes de sortir i aprofitant que estava a Manlleu vaig anar a un lloc que feia temps que en tenia ganes, la Riera de les Gorgues. Aquest és un indret fantàstic i força desconegut per a la majoria. Es tracta de un profund congost que desaigua al pantà de Sau des de més amunt de Cantonigròs.

Exactament en 5 minuts de cotxe des de Manlleu estic a l'inici del corriol que recorre el canyó, començant al Salt del Cabrit. Tot plegat un veritable luxe. La intenció es pujar fins la font de l'Escudella (uns 5/6 kilòmetres) i tornar a baixar pel mateix lloc, ja que no tinc temps de fer el circuit circular per Sentfores i que no conec del tot. He fet el recorregut caminant forces cops i des de que era ben petit, les primeres acampades d'un servidor varen ser a la Font de l'Escudella, però ara feia uns anys que no venia per aquí.

Sens dubte és la sortida més gratificant de la setmana, tot el recorregut és a l'obaga, és al capvespre i el sol juga tota l'estona amb les formes de les parets de roca del congost. Fins a la font és gairebé tot el recorregut en lleugera pujada, travessant a gual un parell de rieres que alimenten la riera de les Gorgues. A l'alçada de la segona riera hi ha el salt de la Barra de Ferro, el més espectacular del congost.

Al arribar-hi omplo d'aigua el bidonet a la font i torno pel mateix recorregut, tot plegat uns 12 km genials, sobretot les darreres corbes del corriol per la vora del congost i amb la llum ja ben rogenca. Mentre corria m'he enrecordat de les guies del Ramon Vinyeta que guardo amb bona cura, ja que son petites joies avançades al seu temps i que donen a conèixer magníficament tots aquests indrets de Osona Nord, Vidranès i Cabrerés. Recentment em vaig assabentar que havia mort després d'una vida dedicada a divulgar amb entusiasme aquest bonic racó del nostre país.

Diumenge surto amb l'Alba en plan tranquil des de Manlleu fins al Santuari de Sant Jaume i tornar, uns 4 km que tanquen una setmana prou profitosa de 55 km, que després de Cap de Rec, per mi està prou bé.