Tracci� 2x2

UT Andorra | Sí, ho hem vist. La mare que ens va parir !

Xavier Martorell — Mon, 22 Jun 2009 14:00:00 GMT

El tema UT Andorra em porta bastant de cap, és un repte fantàstic però crec sincerament que se'ls hi ha anat una mica la pinça vist lo que he vist aquest cap de setmana.

Pujant al Collet de Costasseda. Galeria Completa

Amb l'Alba hem anat el divendres i el dissabte a fer un reconeixement de trams que jo no coneixia, i deu n'hi do ! Bé, de fet potser se m'ha anat a mi la pinça apuntant-m'hi...

De totes maneres la gent ja ho compara amb el UT Montbalnc, i jo, sense entrar amb gaires comparacions, puc dir que es brutal la quantitat de km per sobre dels 2.000 m (res a veure amb el UT Montblanc), desnivell acumulat respecte distància i terreny tècnic a molta alçada.

Suposo que l'organització ho té ben muntat, perquè tenir 500 cabretes durant dos dies per allà dalt és un bon compromís.

Collet de la Costaseda. Galeria Completa

Pugem el divendres a la tarda tard i arribem amb una bona tempesta. Ens esperem una mica que pari de ploure i a les 7:30 comencem a pujar el tram de Margineda al Collet de la Costaseda (+700m). Aquest tram es troba just després del gran avituallament de la Margineda (43,6 Km | +3.000m | -3.900m) i després de la primera nit.

Primeres rampes cap al Pas de les Vaques. Galeria Completa

Com que tenim poca estona sols pugem, en una hora i escaig, fins al coll amb una pendent molt forta i amb una primera meitat molt exposada al sol. El camí es preciós i surt en corriol just des de la carretera, val molt la pena.

M'hagués agradat poder arribar a Prat Primer, però ja és massa tard i en dues hores llargues tornem a ser al cotxe. Aquest tram serà dels durs ja que son 1.600 m positius del tirón per vessant sud/sud-oest en una hora en que pot fer molta calor.

Prop de la carena que porta al Pas de les Vaques. Galeria Completa

Pel dissabte tenia pensat fer el tram que considero del tot clau Bordes d'Envalira - Coll de Meners (92,7 km - 2.719 m). En el punt de les Bordes d'Envalira (73,5 km |+5.600 m | -5.500 m) hi ha el segon gran avituallament i es un punt a on per molts pot començar la segona nit.

El que queda per davant és de primera categoria. Son tres ports per sobre dels 2.600 m separats per profundes valls (Incles i Ransol) i tot plegat per un terreny de molt alta muntanya, perdedor i tècnic en molts trams.

Al trote per la carena. Galeria Completa

El recorregut és fantàstic i ens va fer un dia perfecte, però allà jo sols hi veia la nit, el cansament, la boira... crec que tinc força experiència a muntanya però el que vaig veure em va deixar perplex i a la vegada vaig estar content d'haver pujat a fer el recorregut.

Si aconsegueixo superar els cants de fades del control de les Bordes d'Envalira, de segur que m'ajudarà conèixer aquest magnífic tram.

Baixant cap a la Vall d'Incles. Galeria Completa

La pujada al Pas de les Vaques (2.575 m) és molt interessant encara que perdedora ja que el terreny és majoritàriament herbat, amb molt poques roques a on poguer-hi posar les marques del GRP, o sigui que cal estar molt atent. Pugem a bon ritme i fem la Costa del Port Dret corrents enmig d'un paisatge grandiós.

Darrers metres abans de Cabana Sorda. Galeria Completa

Des de el Pas de les Vaques baixem cap a Incles i a aprofitem per banyar-nos en l'Estany de Baix, seguim el descens per terreny a estones molt tècnic fins al Refugi de Siscaró i tot seguit avall, a vall fins el pàrquing d'Incles. Sense apretar hem estat tres hores de temps efectiu en aquest tram. A la capsalera de la Vall d'Incles hi haurà un altre avituallament.

Per sobre l'Estany de Caban Sorda. Galeria Completa

Mengem una mica i tirem amunt cap a Cabana Sorda, la pujada és forta o molt forta i puja directament fins a uns altiplans prop del refugi. El terreny segueix amb la mateixa tònica molt d'herba i pocs llocs amb marques verticals.

Un cop al refugi ni parem, voregem els fantàstic estany i seguim amunt per una pendent fortíssima d'inici i que poc després es converteix en un flanqueig aeri i exposat en cas de mal temps. Ambient !

Coma de Ransol amb l'itinerari de la UT Andorra. Galeria Completa

El tram següent fins a la Cresta de Cabana Sorda (2.657 m) és molt perdedor. Els que em coneixeu sabeu que m'oriento força bé però aquí amb un dia magnífic ens va costar força veure els senyals, no hi ha traça de corriol i tot és herba amb forta pendent...

Congestes baixant al refugi de les Comes de Jan. Galeria Completa

Al arribar el port i veure el següent tram es quan ens adonem de la dimensió de tot plegat, cuidadín que això del UT Andorra pica i mooolt, aggg ! Tenim tot l'immens Circ de Ransol als nostres peus i cara a cara el Port de Meneres a la quinta forca per terreny de molt alta muntanya, a la UT Andorra cal baixar fins abaix i tornar a pujar al Coll de Meners (92,7 km - 2.719 m)., darrer tram que acumula els 7.700m positius i que un cop superat obre la porta a ser finisher.

Baixem per terreny a voltes força tècnic i a estones amb dificultat per trobar els senyals del GRP, decidim arribar al Refugi de les Comes de Jan i d'allà no fer el port (anem tard) i baixar per la Vall de Ransol de tornada al cotxe. Hem tardat tres hores de temps efectiu, sense apretar, d'Incles al Refugi de les Comes de Jan.

La Vall de Ransol baixant de les Comes de Jan. Galeria Completa

M'han quedat les ganes de fer el Port de Meners i no descarto encara fer-hi una escapada express abans del UT Andorra, ja que és un tram absolutament clau que crec que potser molt complicat amb gran cansament i de nit.

Fem autoestop a Ransol i connectem amb un bus a el Tarter que ens deixa a on tenim el cotxe en mitja hora, dos enllaços sincronitzats del tot per tancar un gran dia de d'alta muntanya amb molt bona companyia.

Aquesta darrera setmana he aconseguit acumular més de 5.000 metres positius i m'he trobat força bé, a partir d'ara poca cosa més, descans mig actiu, preparar l'estratègia amb el company Raül, i esperar que tinguem prou potes i bon temps !

Cap de Rec 2009

Xavier Martorell — Tue, 16 Jun 2009 01:38:00 GMT

Aquest passat dissabte vaig participar per tercer cop a la Marxa Cap de Rec (51 km, 5.000m acumulats), sens dubte una de les joies de la Copa Catalana. Aquest any però, hi anava acompanyat, més ben dit, molt ben acompanyat pel Raül, un dels Koala's principals i que aquest any està fent una temporada de vertigen.

Divendres vespre pugem cap a LLes per tal de dormir a l'hotelet 'oficial' dels marxaires-corredors. Com cada any hi ha molt bon ambient, encara que nosaltres es muntem un sopar a l'habitació, al nostre rotllo i amb toque molt especial: seguint les tècniques poc convencionals dels Koalas, i en vistes a l'esforç de demà, el Raül prepara amb gran maestria uns mojitos per llogar-hi cadires, el tio es porta tots els ingredients ben mesurats i més enllà de mitjanit encara estem desvetllats degustant el deliciós preparat. La conseqüència es que a les 4 del matí quan sona el despertador fa pupa, molta pupa.

Mojitos & No Sleep: tècniques no convencionals per l'ultrafons

Ens vestim de gala i ens fotem un plat de pasta, sí, resulta que el Raül es tant rarito com jo i a les 5 del matí ens baixa fàcilment la pasta, no problem. Pujem fins a Cap de Rec seguint una nodrida procesó de vehicles. Ens acreditem i aprofitem per saludar al Jordi i al Jaume, que reconeixem fàcilment malgrat que és encara mig fosc.

Degut a un pique adolescent amb el Raül a la canal de Sant Jeroni, durant la setmana he tingut forces molèsties a la meva maleïda fascia-lata, el dimecres el fisio em fa un 'toque especial' que em deixa baldat però em dona certes esperances i aleshores desconnecto el coco i decideixo pujar a Cap de Rec igualment i allà que surti el que surti, no he fet ni un test de cama i ni idea de com pot anar.

Puntualment a les 6 del matí es dona la sortida i la majoria surt a sac, per variar. Nosaltres anem en el grup del davant, sense forçar i anar escalfant. El dia es presenta magnífic i la cara nord del Cadí fa de marc a un entorn fantàstic. La baixada fins a Vilella en plan reservon i amb algunes punxades al maluc, però res de greu. A Vilella es fa un tap monumental degut al control informàtic de pas que sembla que falla, la gent es posa nerviosa perquè els que han aconseguit passar agafen força temps, vaja lo típic d'una marxa no competitiva...

Pugem per la pista de la Vall de la LLosa a ritme caco milimètric, mano a mano amb el Raül, ara córrer, ara caminar. La cama te bona pinta i estic eufòric, el Raül em mira de reüll pensant que m'estic passant, cabroncete !! Ell té la Travesera de Picos la setmana que ve i no vol exprimir-se, però es va animant...i, és que no tenim remei !

Passem el control de Prat Xiuxerà i encarem el Port de Vallcivera (2.517m) tot resseguint aquesta curta però magnífica vall. Segueix el ritme caco alegre, em poso al davant i m'ho passo pipa, passem a varis corredors i en la part més dura del port encara ens permetem deixar-ne alguns més al darrera, anem un pèl emocionats, però jo calculo que a la baixada pel Madriu em passaran un pilot ja que en baixada, apart de no ser lo meu, he d'anar amb cura amb la cameta, que n'he de guardar un trosset pel UT Andorra dintre de tres setmanes.

El Raül disfruta com un xaval a les congestes del port i aviat som al Refugi de l'Illa a on parem just per marcar i poc més, el company em segueix mirant de reüll... però a partir d'aquí ja es comença a corregir el tema, baixem corrents sense parar la llarguissima vall del Madrid, a bon ritme però sense estripar, el Raül porta la batuta i pim, pam, avall, avall. Ens passen uns quants corredors, però jo no tiro més. El ritme és bo i arribem al control d'Andorra (Km 30) en 3:50, vint minuts menys que l'any passat jo sol, glups !

Parada i fonda, avituallament de qualitat sens dubte, aquí no escatimem temps, ni liquids, ni sòlids. Sortim caminant mentre liquidem l'entrepà i a la primera baixada ja anem al trote. Encarem la pujada continua de 1.400 m amb seny però a bon ritme, molt constants sempre, un pas darrera l'altre anem guanyant desnivell per la Vall del Madriu, deixem el bonic camí empedrat i travessem el riu per tastar la temuda pujada a Perafita.

Agafem aigua al riu, faig un plàtan i un gel i amunt ! Quina pujada... sort que anem mentalitzats, es fa llarga però la fem del tiron sols amb una parada per veure. A mitja pujada ens passa el José que va força lleuger, més amunt el paisatge s'obre a ponent amb magnífiques vistes de l'alta vall de Perafita. Al refugi no mengem gaire, i seguim amunt per no refredar-nos.

El port de Sant Miquel (2.573 m) es veu perfectament, quan el Raül identifica els puntets de corredors, pilla la dimensió del lloc, i collons ! Seguim amunt non stop per un dels trams que més m'agraden, ambient de molt alta muntanya sota un cel blau immaculat. El ritme es foça bo encara i passem algú que ja va grogui, avui sembla que les pàjares queden lluny pels dos, bien !

Un cop al port, no parem ni un segon i baixem corrents fins al refugi dels Estanys de la Pera, sols pensem en la coca-cola ! Repostem i veiem que portem 7 hores justes, cal intentar el sub8 ! Vinga ! Seguim avall pel GR i connectem amb la pista, el tram següent és igual com el de la primera edició i ratlla bastant, pista sota la solana amb 'falso llano' que aquestes alçades fa molt mal. Amb el terreny dur se'm ressent la cama i de tant en tant parem de córrer per recuperar, em sap greu pel Raül que segueix fidel al meu costat, gran company.

Deixem la pista i encarem el darrer corriol, un tram dels bons, bons per córrer dintre el bosc, el rètol excursionista marca 50' Cap de Rec i queden menys de 20 minuts ! O sigui que ens exprimim, el Raül em deixa anar al davant marcant el màxim ritme que puc, aquí m'emociono i apreto i deixem enrere un parell de tios que teníem a sobre com a lapes, un altre rètol canta 25' i ens queden 7' a nosaltres pel sub8, apretem les dents i a sac encarem els darrers prats per tancar la volta amb 7:59, sub8 pels pèls, je, je. Una tonteria com un altre.

Estem molt satisfets, un dia magnífic de muntanya, amb un horari interessant (jo he millorat 1:07 l'edició del 2007 amb el mateix recorregut) i amb un trosset de cama que sembla que queda per la UT Andorra. No ens hem exprimit a fons enlloc i per tant tos dos som capaços de parlar no sols amb monosilabs la resta de la tarda. La UT Andorra és un altre rotllo però si més no la cursa ens ha donat confiança, a tooope !

Major Tom to ground control (o potser era al revés...)

Xavier Martorell — Wed, 10 Jun 2009 13:05:00 GMT

Eoooo ! Estic aquí, existeixo.

Darrerament tinc el blog força abandonat ja que disposo de molt menys temps per dedicar-hi, i em sap greu, ja que m'agrada escriure-hi i crec que també em dec als meus milers de lectors, je, je.

En les darreres setmanes he fet alguns entrenaments interessants de cara al UT Andorra. Amb la gent del Koala's Team (Raül i Joan) vàrem fer sortida a l'Obac sota les primeres calors de Maig, varen ser 30 km justos i molt interessants, tot resseguint carenes noves a on cal tornar-hi ben aviat.

També vaig reprendre les meves sortides habituals d'entre setmana pel triangle Manresa-Santpedor-Sant Joan-Manresa, quelcom que m'ha omplert molt després de l'encadanament de lesions-accidents d'aquest any.

Un altre cop amb la gent del Koala (Albert i Manel) vàrem resseguir bona part de la Marató de muntanya de la Vall del Congost, a on ens vàren sortir 33 km 2.200m+ sota una calor força severa. Al cap de dos dies amb el Luigi vàrem fer una bona volta per la zona de Núria (Queralbs - Vall del Freser - Balandrau - Enginyers - Queralps) tastant l'alta muntanya amb forta pedregada inclosa. Al cap d'uns dies més vaig tornar a la zona de Coma de Vaca (Núria) amb el Jacint a un ritme força interessant.

També faig esment d'una recent sortideta amb desnivell a Montserrat, un cop més amb la gent del Koala, i que em situa en un moment més o menys bo de forma però molt justet per la bestiesa del pròxim UT Andorra.

La Cap de Rec que farem amb el Raül el proper dissabte serà sens dubte un bon test. Aquest darrer cap de setmana he fet una interessant sortida de tres hores de puja-baixa al capvespre per la Serra de l'Obac a on les seves còmodes i amples carenes il·luminades per un sol baix m'han regalat grans moments que poc tenen que veure amb córrer i molt amb estar bé amb un mateix.

Finalment faig notar que la gent del Koala's Team han muntat un blog molt xulo a on hi piula la canalla que forma aquest grupet del tot heterogeni i molt ben parit. Visiteu-lo !

UT Catllaràs-Picancel Bucle Sud

Xavier Martorell — Fri, 08 May 2009 23:35:00 GMT

Entrada endarrerida del dia 26 d'Abril

El diumenge ens varem llevar força d'hora i força frescos després del tute del dia anterior o sigui que amb ganes de marxa, però el dia està força tapat i s'anunciaven pluges.

Fem un bon esmorzar amenitzat per una agradable xerrada amb el Ramon i la Montse, els guardes del refugi.

Refugi de La Clusa (Sant Romà de la Clusa). Galeria Completa

El Ramon em comenta entre altres coses un corriol que puja des de La Clusa al Ras de Clarent i que és perfecte per evitar una pista en aquest tram, o sigui que info interessant i pràctica.

A mig esmorzar ja plou una mica, per tant canvi de plans: decidim baixar en cotxe al Castell de l'Areny i començar el bucle sud des d'allà i evitar així tenir que 'repescar' el cotxe a la tarda i en alçada, enmig del mal temps.

Sortint del Castell de l'Areny. Galeria Completa

Comencem a caminar per el GR4 en direcció nord per un dels trams que prometien més, i la veritat és que no va defraudar gens, camí molt aeri que s'enfila ràpidament per davant del poble.

Prop de la carena trobem una gran esllavissada, molt recent, que ens impedeix el pas normal i hem de fer filigranes per saltar arbres caiguts i roques. Finalment assolim Les Pilones, antic descarregador de fusta, a on els troncs baixaven fa anys via cable en una espectacular 'aeri' fins gairebé el Castell de l'Areny.

GR4 Pujant a Les Pilones. Galeria Completa

Tot seguit ve una baixada molt agradable per un bosc de faigs intacte amb algun exemplar dels que destaquen, a mitja baixada ja es posa a ploure amb ganes i arribem ja força xops a La Clusa.

Tornem a estar al punt de partida original, una mica estrany tot plegat. Passem dels cants de sirena del refugi i seguim sense parar sota la forta pluja cap al Clot, primer per corriol tierra de nadie i després per amplis prats.

Rec de la Clusa baixant cap al Clot. Galeria Completa

Al Clot plou de valent i aquí és a on el maten: o abandonem cap al Castell en cinc kilòmetres de pista i perdem el dia (aggg !) o tirem amunt cap al Sobrepuny (obviant algun tro i algun llampec llunyà).

Ens mirem i queda tot dit, cap amunt !: si de cas podem treure sols el cap aquest tram que bona pinta... Anem pujant per un bosc de fades, una fageda força esclarissada però que crea un ambient tot misteriós amb la boira i la pluja.

La pendent es molt sostinguda. Ja no se sent cap més tro, o sigui que anem tirant... Finalment arribem prop del Coll de Picamill de Baix a on la pluja deixa pas a una lleugera nevada, quin fred, anem ben calats !

Pujant sota la pluja cap al Coll de Picamill. Galeria Completa

Està clar que no podrem fet tot el bucle o sigui que passat el coll decidim intentar treure una mica més de partit al dia fent quelcom més de volta fins a Vilada. Es tracta d'estudiar un altre possible baixada del Sobrepuny de la que tenia marcada.

Connectem amb el nou PR C-199 i comencem amb pista de desbrossar horrible i amb un pam de fang. Per sort poc després ja entrem en corriol i així seguim per dintre el bosc sota una pluja ara molt intensa, els Gorotex estan implorant pietat.

N'hi ha que celebren la pluja. Galeria Completa

Tram molt maco aquest, passa per l'enderrocada casa de Picamill i finalment desemboca a l'amplia Collada de Pasquals, just en el moment que afluixa la pluja, ufff. Al coll bufa un vent fort i gèlid que ens deixa del tot tiesos abans d'entrar a un nou corriol 'only for fikis'.

El corriol és minúscul i voreja en plan muntanya russa totes les parets de L'Esquena de l'Ase, aquí ja anem un pel ratllats pel fred, sobretot l'Alba.

PR C-199 vorejant L'Esquena de l'Ase. Galeria Completa

Finalment assolim el Coll de la Plana del Castell a on ve lo més difícil, connectar amb la traça que baixa per sota les parets de Tastanós fins al Castell de Roset, lògicament sense marques i a la brava. Aquest tram ja es per super-frikis, ho intento per varis punts i no hi ha manera, amunt, avall, res.

Aggg, estic apunt de desistir i resignar-me a baixar cap al vessant de La Nou i fer una volta de cal déu, però.. sembla que aquí es veu quelcom, sembla que... baixo una mica, hi ha una mica de traça i poc a poc es va marcant més fins que finalment sí ! ho tenim.

Baixem a poc a poc perquè el tram és pendent i força tècnic però ja amb la certesa que tenim més aprop el caliu de Vilada.

Cinglera de Tastanós. Galeria Completa

Finalment el camí desemboca a la Casa del Castell, que vaig visitar fa poc amb els nanos, un indret cinc estrelles. Passem de pujar al Castell, anem ja encegats de cara al bar de Vilada.

Resseguim el Cami de l'Aigua pel PR C-147, un dels trams que més ganes tenia de conèixer i que em va semblar molt maco, el camínet ressegueix força de pla l'antic traçat d'abastament d'aigua de Viladrau, passant en un moment donat per dintre la roca, molt guapo.

Casa del Castell de Roset. Galeria Completa

Mirem de córrer tot el que podem per entrar en calor tot resseguint els corriols del PR C-147 fins quasi a l'entrada del poble, a on entrem al bar de pet i ens tirem a la maquina asseca-mans del lavabo discutint pels torns, ara tu, ara jo.

PR C-147 Camí de l'Aigua (Vilada). Galeria Completa

Ens posem roba seca a la part de dalt i mentre fem un bon dinar, decidim abandonar tornant al Castell de l'Areny, anem massa xops i sembla que vol seguir plovent.

Amb la panxa plena encarem cap al Castell amb l'opció més directe, asfalt ! som uns herejes !! Passem el petit nucli de Sant Ramon i després GR4 amb kilos de fang fins al centre del Castell de l'Areny a on tanquem un bucle de 23 km i 1.420m+.

GR4 entrant al Castell de l'Areny. Galeria Completa

Tot plegat satisfets malgrat el retall. D'entrada ha servit per descartar aquesta baixada del Sobrepùny, interessant, però força complicada , malgrat que estaria bé conservar el tram del Camí de l'Aigua.

UT Catllaràs-Picancel Bucle Nord

Xavier Martorell — Sun, 03 May 2009 13:38:00 GMT

Entrada endarrerida, del passat 25 d'Abril.

En principi teníem previst amb l'Alba un cap de setmana a Tarragona fent el circuit del Riu Brugent que té bona pinta, però per temes logístics decidim fer quelcom més proper, i com no, se m'acudeix...ummm... El Catllaràs-Picancel !, que estrany no ?.

L'idea era fer el dissabte el bucle nord que tenia força controlat i el diumenge el bucle sud, o sigui que era un ambiciós projecte de més de 80 km de muntanya en dos dies, amb força desnivell i per paratges cinc estrelles.

Refugi de La Clusa (Sant Romà de la Clusa). Galeria Completa

Dissabte pugem més tard del que voldríem i ens plantem a Sant Romà de la Clusa a les 9:30. Volem dormir al refugi i abans de començar a caminar aparaulem amb el Ramon, el guarda, el sopar per les 21 hores.

A les 9:40, horari molt poc muntanyenc, sortim amunt cap als Ras de Clarent, un gran balcó panoràmic que sempre invita a tornar-hi. Des de el Ras fem tram nou cap al Pedró, per la verda carena, camí sense marques però molt evident i poc emboscat.

El Pedró (1.765 m) és el segon cim més alt del Catllaràs, sols superat pel menys interessant Serrat Negre (1.781 m).

Collada d'Ardericó. 1.713 m Galeria Completa

Baixem al trote fins la Roca del Catllaràs per prats ben verds, per sort sols queden quatre clapes de neu, la setmana anterior en un post del Joan encara s'hi veia força neu al mateix lloc. Connectem amb el PR C-52 que baixa cap a la Pobla de Lillet.

Aquest tram és molt agradable, anem trotant els trams menys tècnics i fem via per dins uns boscos i prats genials. Prop del mirador del Roc de la LLuna connectem amb pista (aquí he de tornar a fer un retall per corriol que ja tinc mig controlat, fora pista !).

Roques d'Arderiu baixant a la Pobla de Lillet. Galeria Completa

Ens acostem al ampli mirador just per adonar-nos que el dia poc a poc es va tapant cap a ponent. Seguim avall per corriol guapo passant per el costat del Xalet del Catllaràs, una construcció molt peculiar i atribuïda (no sense certa controvèrsia) a Gaudí.

Poc després abandonem a l'esquerra el PR i fem una variant ben marcada amb doble ratlla groga i que baixa directe al poble per corriol. Avui és mercat a la Pobla (Km 13) i aprofitem per comprar plàtans i una coca ben bona que dura poquíssim.

Sense perdre gaire temps comencem a pujar al Santuari de Falgars pel GR4. Se surt en corriol des del poble mateix, perfecte !

PR C-52 prop del Xalet del Catllaràs. Galeria Completa

Pujada per l'antic camí que conserva algun curt tram empedrat encara. Guanyem alçada ràpidament malgrat un inici molt fort, tot plegat per uns trams molt estètics. Aquí anem per la solana i apreta la calor.

Els trossos plans correm i la resta tic-tac cap amunt a molt bon ritme. Arribem al santuari (Km 17,5) i fem parada de les bones, un pastís de pa de pessic amb melmelada es posa de cine, omplim aigua i amunt ! que a Sant Julià hi falta gent.

GR4 - Santuari de Falgars. Galeria Completa

Seguim pel GR4 per una fageda esclarissada a on la pendent no afluixa, tot seguit connectem amb una pista que ens porta fins el trencall del PR C-129 de la Olla de Sant Julià. Aquest tram he de venir també una estona a 'adreçar-lo' evitant la pista, crec que te 'solució'. PR avall per corriols un altre cop, des de la Collada Sobirana passem poc desprès a la solana i seguim corrent a estones la llarga travessa per carena fins a Sant Julià (Km 26). Aquí fem parada i fonda per dinar-berenar.

Encertem el bar ja que el porta en Toni, un escalador-bttero-muntanyenc i fem una xerrada de ca l'ampla, va viure 12 anys a Malanyeu i s'ho coneix molt bé. Mentrestant a començat a ploure una mica. Estem més estona del previst ja que la conversa és agradable.

Al trote per la solana de Sant Julià de Cerdanyola. Galeria Completa

Ens acomiadem amb recança, però encara ens queda un bon tute, o sigui que tirem amunt cap al Mal Pas sota un dèbil plugim pel PR C-129. Pujada forta o molt forta a estones per fageda intacte. Des de el Mal Pas veiem que s'està muntant una tempesta a Ensija i ens fa por que ens visiti.

Amb cert neguit baixem cap a Malanyeu (Km 33) i aquí decideixo tallar recte cap al Griell de Cal Pigot en comptes de seguir el nou PR C-199 i passar per Ca l'Anglada a fer la següent parada de avituallament. El fet d'anar justos de temps i els dos únics euros que ens queden ens hi conviden.

Fortes pendents pujant al Mal Pas. Galeria Completa

Correm per pista fins el peu del Griell i allà fem un gel i una barreta. Encara ens queda un desnivell fort d'uns 600 metres. El Griell és molt divertit i original, passos de corda, escala, grimpada... i segueix com sempre, sense marcar, i que duri !.

Des de la sortida del pas tiro a buscar la carena per tierra de nadie i després per pendent forta anem resseguint la cinglera per un dels trams més inhòspits de tot el recorregut.

Superant el Griell de Cal Pigot (Malanyeu). Galeria Completa

Té una mica de delicte estar per aquí dalt a les 7 tocades de la tarda, és el tram més perdedor sens dubte i sols l'he fet un cop. Vaig trobant el pas, menys en un punt a on pateixo una mica per veure-li el truco al fugisser corriol, vaig amunt, vaig avall i finament l'encerto, visca !

Uff, malgrat portar frontals no ve gaire de gust liarla a aquí dalt i amb aquest temps incert. Després d'aquest punt el camí ja està força fitat i és més fàcil.

Baixant a La To des de la Collada de Batllia. Galeria Completa

Assolim el ampli coll de Batllia (1.576 m) i baixem a l'idea cap a la casa de la To (Km 38), tot plegat en un ambient molt feréstec, pel lloc, hora i nuvolots.

La baixada sota els imponents cingles de la To és més tècnica del que em pensava i es fa quelcom feixuga. Finalment arribem als grans plans de la casa deshabitada, gespa immaculada flanquejada per les agulles d'Espades.

Prop de La To amb la cinglera al fons. Galeria Completa

L'idea és creuar cap a Espades travessant el grau que supera les esmolades agulles de calcari, però no hi ha forma de trobar-ho, ja hi ha poca llum i abandono després d'alguns intents, caldrà tornar a buscar el pas per redreçar l'itinerari.

Això ens obliga a baixar més encara i perdre desnivell per connectar amb la pista que puja al Coll del la Plana (Km 40). Uff, a aquestes hores sumar desnivell ja no toca.

Agulles d'Espades des dels plans de La To. Galeria Completa

Posem la directa i amunt, pim-pam, l'Alba puja com una moto, de conya. Olorem el sopar ja, son les 8:30 i encara ens queden uns quatre kilòmetres de pista.

Baixem corrents i caminem alguns repetxons. Just pel mig, sorpresa, passem per Cal Rossinyol, una gran casa pairal amb un paller molt autèntic, tant que és l'imatge que illustra la portada del mapa de l'Alpina del Catllaràs - Picancel.

Pallissa de Cal Rossinyol de Dalt. Galeria Completa

Darrera apretada en la pujada final a la Clusa i arriben a les 21:10 amb la darrera de les llums del dia. Uiii, per deu minutets quasi quedem com uns senyors amb els guardes. Vinga, dutxa i sopar a taula !

Tot plegat han estat 43 kilòmetres de muntanya de la bona, en 11:30 hores (parades incloses) i un desnivell molt superior al que pensava, 3.010 metres positius.

L'Alba s'ha sorprès a si mateixa i a mi, sembla que els entrenaments l'han deixat del tot preparada per aquestes llargues sortidetes, perfecte ! Li ha agradat molt. En tot el trajecte no hem trobat ni un sol caminant, meravelles del Catllaràs !

Refugi de La Closa (Sant Romà de la Closa). Galeria Completa

A la ruta en podríem dir també la ruta dels bars gairebé (sí, ja se que no queda gairebé...), ho dic perquè connecta els petits nuclis del Catllaràs en distàncies que no superen gairebé mai els 10 km i per tant quasi, quasi es pot fer sense motxilla i uns quants calerons a la butxaca.

En una següent entrada explicaré l'itinerari del diumenge pel Catllaràs Sud a on vàrem patir de valent la pluja, fred i una mica de neu i tot !

Pels Camins dels Matxos 2009

Xavier Martorell — Thu, 23 Apr 2009 11:06:00 GMT

Tal com vaig dir l'any passat, aquesta cursa, sense desmerèixer cap altre, crec que té poques comparacions en el circuit anual de la FEEC. Per distància, desnivell i recorregut és de lo milloret i la prova està en com s'ha 'venut' aquest any.

A la línia d'arribada (sí, vaig arribar !) varem tenir ocasió de parlar amb una de les 'alma mater' de la prova, el Xevi Aranda, i em comentava que aquest any no havien fet ni tríptics, es van obrir inscripcions un dilluns i el dijous tot 'venut' i a més amb una llista d'espera de 250 persones !

També potser que la meva valoració es vegi influïda en que té lloc en unes muntanyes que m'estimo i a on hi he trescat sempre des de ben petit, però en tot cas de segur que és una prova d'ultrafons que no ha de faltar al calendari de qui li agrada passar moltes hores corrent per paratges increïbles.

El Xevi Aranda pujat a una escala fa el briefing abans de la sortida. Foto:CET

Fixeu-se que parlo de cursa i d'ultrafons, ja se que és una marxa no competitiva, però a falta de gaires proves d'ultrafons en muntanya, el calendari de la FEEC és terreny abonat pels corredors, malgrat la possible polèmica.

En aquesta cursa menys de la meitat dels participants (160) fan el recorregut de 63 kilòmetres i 3.075m+. D'aquests més del 70% baixen de les 12 hores, el que vol dir que la majoria corre i alguns a quin nivell !

Tret de sortida de matinada. Foto:CET

Aquest any vàrem fer un cotxe amb una bona representació de Manresa, el Carles, company de mil sortides, el Raül amb qui tenia acordat fer equip un cop més després de la bona experiència de la Marató de la Vall del Congost i el Joan, que després de la gran actuació al Congost podia fotre un bon susto als homes-màquina del davant, com així va ser.

Arribem d'hora, el punt de sortida és ben fosc encara, i mentre ens acreditem aprofito per saludar al Jordi Casanovas, al Ramon Rierola (guanyador habitual de la prova i també d'enguany) i també parlem amb l'Albertus que avui ve a fer el tastet i veure com està de forma.

Hi ha molt bon ambient i molta gent amb cara de córrer de valent. A les 6:30 tret de sortida i sortim corrents amb el Raül amb el grup capdavanter, el Joan s'enganxa com una lapa al grup del Ramon Rierola i el Carles surt més tranquil per fer el recorregut de 48 km degut als problemes que arrossega al genoll.

La estètica carena despres del castell. Foto: Marta

La nostra intenció és fer menys de 10 hores (Sub10), un objectiu força ambiciós però possible, portem els parcials del Luigi que l'any passat va fer 10:03 i son uns parcials molt interessants, fàcils de recordar i que us adjunto aquí amb un Excel a on he afegit info addicional.

La nostra equipació avui és mínima, pantalons curts, màniga curta, paravent, un ibuprofeno i alguns gels o sigui un pèl en boles tenint en compte el que hi ha per davant i que s'anuncien tempestes per el final de la tarda.

Les muntanyes tabulars de Cabrera tanquen el cercle. Foto: Marta

Total, que l'eufòria d'haver corregut molt poc en el darrer mes ens porta a tots dos a emocionar-nos una miqueta i fem el primer tram rascant quasi 15 minuts al parcial, i això que hem parat un parell de cops a fruir de la magnífica sortida de sol sobre la plana d'Osona, amb el Santuari de Cabrera ben retallat a l'horitzó i que és el punt més llunyà del llarg recorregut. Per cert es veu a... la quinta forca !

El Joan en cap de cursa al primer control. Les Valls. Foto:CET

Passem el control de les Valls (km 6) i iniciem la forta pujada a Bellmunt, anem una mica massa eufòrics i jo me'n sento responsable ja que tiro al davant malgrat conèixer les trampes del llarg recorregut.

La pujada és un festival de corriols i muntanya, cap a la meitat atrapem l'Albertus, que avui no te el dia i que ens acompanya fins Bellmunt (km 10,6) per després retirar-se. Dalt a Bellmunt el bo de l'Albertus ens renya una miqueta ja que anem avançats mitja hora i diu que potser ho pagarem, i quina raó tenia !

L'Albertus en les fortes pendets cap a Bellmunt. Foto:David

Amb el temps just de no refredar-nos, mengem i comencem a baixar a bon ritme fins el riu Ges, sense estripar però, ja que he de tenir cura del meu tendre turmell. El Salt del Moli està com mai l'havia vist, magnífic. Poc després s'inicia un dels trams més atractius per mi, corriols immaculats dintre d'un paisatge més aviat centre-europeu.

Ho fem gairebé tot corrents i passem un parell o tres de corredors. Al següent control de Salgueda (km 16), aviso al Raul del tomate que ve just després, sens dubte la pujada més exigent del circuit, curta però potent. Busquem un pas bo i anem guanyant desnivell sense treure la vista de terra, com en penitència.

Cap de cursa al Salt del Molí. Foto:David

En aquest tram el Raül comença a patir, sembla que les dues hores de son i el darrer gintònic del vespre se li travessen, puja callat, però sense perdre ritme, està lluitant contra el hombre del mazo, arribem al coll finalment i sense pausa comencem a córrer, amb les cames ben pesades, per la llarga travessia cap al Coll de Sant Bartomeu (Km 21), un gran tram, per mi de lo milloret i que disfruto molt.

El Raül pateix, però com un 'maxote' no es queixa ni afluixa ni un segon i així arribem al km 21,6 (1.650m+) en 3.30, o sigui mantenint un quart d'hora de crèdit i lògicament encara passadets, i això que ens queda encara una marató per davant !

Nosaltres al km 22. Coll de Sant Bartomeu.. Foto:CET

En el proper control abans de la Font Tornadissa ens passen almenys uns 10 corredors, aquí no ha parat ni déu ! Poc a poc ens col·loquen a on ens toca estar. Entre aquests corredors hi ha les dues primeres noies, la Montse Sisteré i la Reyes Valero, les mateixes amb qui vàrem compartir bona part de la Marató del Congost, el seu sistema es demolidor, son super constants, tic-tac-tic-tac i no paren gairebé mai !!

Ataquem les fortes pendents del Puigsacalm per un gespa de camp de futbol, immaculada. El paisatge s'obra i un Pirineu a vessar de neu ens rep prop del cim. El dia es manté molt clar i amb una temperatura ideal. Última empenta i ja som al sostre de la prova (km 24,5). Com sempre, el Puigsacalm no defrauda i ens regala amb els més amplis horitzons.

El Raül negocia las darreres pendents del Puigsacalm. Foto:CET

Comencem a baixar, amb cura el primer tram amb forta pendent i després ja ens deixem anar per ell llarg flanqueig per prats, el Raül sembla ja més recuperat i es veu guanyador de la seva lluita interna. Fem el tram de cordes fixes que sempre considero una mica rotllo i després corriol mol tècnic fins al Coll de Bracons.

Aconsello parar el mínim al Raül perquè el parcial següent és relativament ràpid i còmode i podem menjar bé al Prat de la Vola. Després d'abandonar el primer tram de pista següent, entrem a la Grevolosa, terra de faigs gegantins i lloc únic i espectacular, córrer per aquests paranys és tot un luxe.

Aquest tram està quelcom modificat de l'any passat i em ratllo bastant en una pujada no prevista per una pista sense interès, començo a acusar l'esforç.

Paisatge de somni baixant cap al Coll de Bracons.. Foto:David

Al Prat de la Vola (km 31,5) està ple de gent, ambient del bo i parada i fonda. Ens trobem amb el Joan que ja ha baixat de Cabrera i va tercer !!! Quin tio, hurra ! i és la seva primera ultra, aquest noi promet. Els primers li porten divuit minuts, se'l veu fresc i molt animat i surt corrents cap a Torelló, veure al Joan ens dona moral, no se, ens anima als dos.

La Grevolosa, abans del Prat de la Vola.. Foto: Marta

El Raul s'atreveix amb la botifarra i jo passo, no em baixaria pas, agafo menudalles, pa amb tomaquet i formatge i tirem amunt cap a Cabrera caminant mentre apurem el que hem agafat. Aquí el Raul porta la batuta, jo vaig més justet i va marcant pas cap al Coll del Vidrier, a on hi ha un altre canvi d'itinerari, molt per pista i em torno a ratllar bastant. Aconseguim trotar a trams més o menys plans i baixades però aviat encarem la marcada pujada al santuari.

Els prats de Sant Julià i Cabrera al fons.. Foto: Marta

Els amplis prats de Sant Julià de Cabrera ofereixen el seu vestit de gala, donant fe del sobrenom de la Suïssa Catalana. Passet, a passet anem fent però comencem a perdre trempera i el crèdit de temps se'ns esmuny.

La secció final de les escales és una autèntica apisonadora, et deixa del tot finillo de cara al control següent. Al santuari ens fotem els dos un ibuprofeno, ja estava previst i així esperem que ens refresqui una mica el dolor muscular que ja comença a apretar.

Capsalera de cursa arribant a Cabrera..Foto:CET

Travessem al trote l'estreta i aèria carena del pla de Cabrera i iniciem la baixada per un corriol hiper-infernal, de lo més kamikaze que poguis negociar i com tot el recorregut amb fang per donar i per vendre, a mitja baixada ens comencem a notar millor, bien !, ja entra el ibuprofeno !

Al arribar a la pista i connectar amb el següent corriol anem ja quelcom més frescos i agafo passa al davant, anem molt a l'idea i el Raul m'ha de frenar, eeep ! Tanquem el bucle de Cabrera i els primers 42 km amb 7:15 (2.700m+).

Hem perdut el crèdit de temps i anem un quart per darrera o sigui que es fa difícil fer menys de tres hores fins Torelló ja que anem una mica perjudicats (falten 21 km amb una forta pujada encara).

Corriols de luxe al tram del Ferrer, baixant cap al Ges.Foto:David

De nou al control del Part de la Vola i segona botifarra pel Raul i jo un altre cop a mínims, no em passa gaire cosa. El tram de 3,5 km de pista següent és el tram menys interessant i se'm fa molt pesat com sempre. No el correm tot, som conscients que ens penalitza l'horari però ja passem una mica, la mitja hora que hem apurat el principi ens resta la mica de frescor que ens faria falta ara, a més es posa a ploure molt fort però per sort dura poquet, just fins arribar a la Vola.

Encarem la darrera pujada, el Raul marca ritme, anem força acompasats però no ens sobra res. Control de la Creu de Salgueda (km 47) i inici de la travessa per la carena, tram que encaro jo de primer i que se'm fa sempre molt dur, és un llarg puja baixa per un corriol 'inventat' que porta després a la darrera i llarga baixada del circuit.

Travessant a gual el crescut Ges.. Foto:David

Encarem la baixada amb ganes i fem aquest llarguíssim tram fins al riu Ges a un ritme molt alegre, alternant la primera posició, tornem a fruir corrents per una altre dels trams de cinc estrelles del recorregut. Travessem el riu Ges a gual en un parell de punts, baixa molta aigua i ens refresquem de valent el peus. Darrer tram vora el riu, amb poc desnivell però ja costosos.

Passem pel darrer control, portem 9:30 hores i ens falten quelcom més de 8 kilòmetres, el Raül està eufòric i surt pitant i jo com puc el segueixo, tinc l'estomac regirat, correm un llarg tram vora el riu per corriols genials i arriba un punt a on ja no puc més, tinc fàstics i ganes de vomitar, li dic al Raül que tiri i em diu que no, junts fins al final !.

Pont de la Riera prop de Sant Pere de Torelló. Foto:David

Em sap greu i em fa ràbia, però no puc fer-hi res, no paro de caminar en cap moment. però sobre la marxa intento provocar-me el vòmit i treure'm el neguit, el Raül al·lucina amb els meus sorolls i ni es gira...

A estones trotem a estones caminem però no faig net, a uns dos quilòmetres del final sembla que m'estabilitzo una mica i acabem corrents com posesos fins la meta, entrant amb 10:45 hores, millorant jo amb més d'una hora el temps de l'any passat.

Raül i Xavier. Total Destruction II..

Tot plegat un altre gran cursa a on m'he buidat de valent i que malgrat els marejos extres posteriors a l'arribada, el dilluns ja estava a tope pensant en baixar de les 10 hores l'any que ve, un repte potser sense sentit per algú però molt motivador per mi. Allà estarem !!

El Joan finalment va fer una al·lucinant 6a posició en 7:55, o sigui dintre de la èlit dels Sub8, llàstima que un petit pajaron prop de la Vola li va fer posar el fre de ma una estona. El Carles va completar la volta al seu estil, tranquil i parlant amb déu i sa mare, com és ell, molt salat. Amb el Raül vàrem fer un altre cop un bon equip i ja estem pensant sobretot amb el UT Andorra, el proper Juliol.