Lluny de tot això, em vull allunyar d’aquests missatges que creen més desafecció que una altre cosa. És cert, no en parlaré ara, però a Europa s’hi decideixen coses importants, es marquen les directrius econòmiques, per dir-ho d’alguna forma, però aquestes es traslladen a nosaltres mitjançant els govern de l’Estat, és aquí on es marca la diferència del dia a dia.

via Flickr

Els catalans ens hi juguem molt en les eleccions al congrés, ens hi juguem les decisions importants pel País: diners, fiscalitat, infraestructures i moltes coses més. És per això que cada vegada que escolto això de “de què serveixen?” me n’adono que s’estan fent les coses molt malament si la societat catalana no és conscient d’això.

Encara més en dies com aquests, on veiem que segons  el sondeig del CIS, els partits “espanyols” o filials d’aquests sumarien uns 31 escons i els catalans només 16. Ens doblen.

No fa falta anar gaire lluny per veure que aquests partits espanyols no mouen ni un dit per defensar els interessos de Catalunya, no se n’amaguen durant la legislatura, tot i que ho dissimulen força bé durant la campanya, ara tots són amics.

Si no defensem nosaltres Catalunya no ho farà ningú i això és realment preocupant.

Entenc la dificultat de triar un partit al que votar, o si és millor directament no votar, per tota aquella gent desencantada que no està molt definida ideològicament. Espanya està en una situació complicada entre d’altres coses gràcies al PSOE, que ha fet el mateix que amb Catalunya. Però a l’altra banda, la majoria absoluta del PP, que s’acosta com una gran onada, fa por. Així doncs, potser cal parlar de vot útil, quin és aquestes eleccions?

…

Tots els regidors, aquest matí, a la presa de possessió.

És oficial, tot i que fa alguns dies que ho van anunciar, hi ha pacte estable de govern amb CiU, PP i VIC. Segurament, abans de les eleccions ja hi havia una percepció força estesa, de la bona sintonia entre CiU i VIC, no se n’amagaven. Passat el dia 22, i veient els resultats, es confirmava la destrossa del quadripartit, que no sumava ni de broma. Estava clar que el govern estaria format per CiU, faltava saber si seria en solitari o amb el VIC i/o el PP, ja que l’empat entre aquests últims grups per al segon regidor no facilitava les coses.

Tot i això abans del sorteig del segon regidor, gairebé es va confirmar que es faria efectiu un pacte amb aquests tres grups. El VIC ha publicat l’acord, que podeu llegir aquí. D’aquest en destaquen tres punts: La voluntat d’implantar un nou model de gestió, ma estesa amb totes les forces per a temes importants i promoure la participació ciutadana. Bones voluntats doncs, per aquesta propera legislatura. Aquesta és la distribució de regidors:

Aquest migdia han pres possessió del càrrec tots els regidors, cap sorpresa, l’ajuntament ha quedat constituït i l’alcaldessa és la Lina. A la oposició queden Marta Garcés i Juan Ramon Sanchez (SOM) Santi Dorca (PSC) Xavier Viudez (ERC) i Mercé Fernàndez (ICV). A l’hora de justificar el seu vot per elegir l’alcalde, en general, declaració de bones voluntats, ganes de col·laboració i en alguns casos valoració de feina feta. Una declaració d’intencions en cada cas del que seran aquests quatre anys. Fernàndez ha fet una gran crítica al nou govern, a carregat contra els 8 mesos que van estar governant, i també contra la oposició que han estat fent aquests anys. Sembla doncs, que no hi haurà tant bon ambient com semblava.

Tenim quatre anys complicats per davant, molta sort a tots els regidors!

Grup per grup:

· CiU aconsegueix un excel·lent resultat, al nivell del 99, empès per la tònica nacional, on Convergència sembla imparable i també per el retorn de part de l’electorat que fins ara votava al fins ara alcalde Colomer. Destacar també, que sense la escissió de la Marta Garcés, segurament CiU hagués obtingut majoria absoluta.

· SOM, que tenia l’objectiu principal de competir i desgastar CiU, ha obtingut 2 regidors, un bon resultat, tot i que segurament les expectatives eren més altes, s’haurà de veure quin és el seu paper a la oposició, si finalment ocupa aquest lloc.

· El PP, tenint en compte que presentava una candidata totalment desconeguda, que ni tan sols és de Cabrils, aconsegueix augmentar el suport. Per tant, el vot clarament espanyolista, s’ha refugiat en aquesta opció, seguint la corrent de càstig al PSOE.

· VIC, perd gairebé la meitat dels vots, i pot perdre també el seu segon regidor. Queda clar doncs, que la oposició destructiva i incisiva d’aquests tres anys no ha convençut, i menys encara ni el “projecte” ni la llista.

Distribució de regidors

· El PSC s’enfonsa, hauríem d’anar a les municipals del 1991 per veure uns resultats pitjors. Tres lectures, com totes les formacions: a nivell espanyol, toca càstig al govern actual, aquest cas al del PSOE. A nivell nacional, els socialistes no van moure fitxa després de la derrota al Parlament, i el discurs anti-retallades no ha convençut a ningú, penalització en aquest sentit també. Per últim i el més destacat, la marxa de Colomer del partit, ha fet perdre molt suport, i la substitució d’aquest per un gairebé desconegut al poble, no ha ajudat.

· ERC fa un bon paper, tenint en compte els resultats nacionals i la baixada gairebé uniforme a tot el territori, manté i fins i tot augmenta una mica. Notable doncs, la feina feta per la candidatura.

· ICV, perd gairebé 100 vots, i salva el regidor per ben poc.

· Solidaritat no aconsegueix passar del tall del 5% i per tant no obté representació, tot i això aconsegueix 120 vots retallats de l’espai més independentista d’ERC i de CiU.

Mapa dividit, caldrà estar atents a la distribució final de l’ajuntament i dels pactes post-electorals per formar govern.

Però amb els que van venir el vam fer i no va estar malament del tot. Això sí, com ja va sent habitual i no només a aquí, en els debats hi ha precisament poc debat. Esdevenen un bombardeig de propostes i idees, cada vegada que demanen la paraula segueixen el seu propi tema allà on ho havien deixat. No entren a rebatre les propostes dels seus “adversaris”, hi ha poc diàleg.  És el que causa menys desgast. Tot i això es va parlar i molt (va durar més de 3 hores) i hi van haver temes molt interessants. Us recomano que si no vau poder venir us l’escolteu (aquí).

Em quedo amb quatre impressions, més o menys assignables a cada un dels bloc:

Treball i habitatge -> Crisi: evidentment i com és habitual els temes presentats pels candidats venen molt acotats per la crisi i pel poc marge de maniobra en aquest àmbit, tot i això es deixa veure una llum al final del túnel. Serà per tant una legislatura més de gestió que d’inversió tot i que al final d’aquesta, la situació hauria de ser millor.

Formació i mobilitat -> Consens: lligant amb el tema anterior, la falta de grans promeses als programes dels grups fa que s’acostin més a la realitat i per tant hi han molts punts en comú. Això fa pensar doncs, que tots aquests projectes comuns es podran materialitzar en breu.

Participació, PLJ i Cultura-> Improvisació: i no com una cosa especialment negativa, però sobretot en el torn obert de preguntes, els candidats transmeten molta improvisació, respostes aleatòries i incorporant idees sobre la marxa. Si realment és així, perfecte, d’això es tractava, d’intercanviar idees, de millorar programes, però com deia abans espero que creguin en tot el que diuen, que ho incorporin en els seus programes i no es quedin en simples respostes a l’aire. I això em porta a preguntar-me si tots els candidats estan realment preparats  per representar-nos els propers quatre anys, ho haurem de decidir aquest diumenge. Acabo amb un comentari de cada candidat, tot i que volia destacar, en general, el baix nivell de català que vam sentir:

CiU-Lina: Còmode, la candidata amb més anys a l’ajuntament, i això es va notar, va dominar el debat en molts moments i va explicar bé.

PSC-Santi: Correcte, també amb experiència en política,  no al poble, però també queda palesa. Sorpresa positiva, en aquest cas, molt introduït en els temes locals.

ICV-Mercé: Dispersa, i en temes que hauria de dominar. Tot i això molt millor que fa quatre anys.

ERC-Xavi: Dialogant i sincer, inclosos els temes complicats i sensibles,  explicant projecte i propostes.

SI-Griselda: Tensa i nerviosa, tirant el debat cap al discurs nacional en cada moment i amb poc missatge municipal, o mal explicat.

SOM-Marta: Comunicadora, te experiència, i es nota moltíssim, sap explicar, sap captar l’atenció i transmet bé el missatge, que pot agradar més o menys.

Us torno a recomanar que us l’escolteu, va ser interessant, i potser us pot aclarir algun dubte si encara no ho teniu clar del tot. Sinó, ja sabeu, teniu el dissabte de reflexió.

Destacant quatre cosetes:

· Valoració de legislatura: Com era d’esperar govern actual traient pit del que s’ha fet i del que els agradaria haver fet també. La oposició denunciant la falta de transparència i informació actual i també explicant els detalls del que van fer ens els escassos mesos que van estar al govern.

· Patinada reciclatge: La candidata popular denuncia les mancances de la recollida selectiva i la falta de contenidors, en un dels pobles que recicla més del maresme… sembla que no vivim al mateix lloc.

· Propostes de futur: Tots els grups fan les seves propostes, algunes seran més encertades que altres, però el VIC no va ser capaç de proposar-ne ni una, en el seu espai per fer-les va seguir explicant el què van fer en els mesos que van governar.

· Crispació: Tots els grups es van mostrar disposats a reduir la crispació i el mal ambient entre grups, esperem que es materialitzi! Serà complicat…

· Pactes: Ningú es mulla, cap dels presents descarta res, i es que són conscients que el dia 23 tots hauran de parlar. Tot i això la candidata del PP va remarcar el que molts havíem vist des del principi: a la dreta del moderador CiU, VIC i PP, i a l’esquerra PSC, ICV i ERC, casualitats de les bones.

I poca cosa més, el debat no va donar per gaire, en general poca conversa i poques concrecions. Haurem d’esperar a llegir tots els programes.

Ara! Aquest diumenge a les 17h a La Concòrdia, els podrem veure a tots plegats en directe, inclosos els de SOM i els de Solidaritat, en el debat que organitza l’Assemblea de Joves.

Fa uns mesos, en Saül Gordillo publicava un recull de la presència a la xarxa dels membres del govern. Això és el que faré amb els candidats i partits que es presenten a les pròximes eleccions. (Per ordre)

SOM Cabrils

Amb poc temps de vida, l’agrupació local, ha creat una sèrie de blogs, per recollir el programa, els candidats, notícies, etc. Cada un, en un domini diferent de blogger, una mica confús. Tot i que ja hi van afegint contingut de forma més o menys regular, de moment encara hi ha apartats en construcció. A la pàgina hi ha presència de les xarxes més utilitzades: perfil *PERSONAL a Facebook i a Twitter, amb poca vida de moment i de creació recent. A nivell personal la cap de llista també te perfil a Facebook. Aquests dies, s’estàn incorporant a Twitter alguns membres de la llista com @lolesssanroma o @RosiqueRocamora.

ICV-EUiA

Els verds disposen de la pàgina que proporciona el partit iniciativa.cat/cabrils amb poques actualitzacions i sense presència a cap xarxa social. Tampoc hi ha informació de la llista ni de la programació per aquests dies. La seva cap de llista, Mercè Fernández no te presència pública a les xarxes. El que sí te és un blog de la secció local, poc utilitzat i que no rep actualització des de fa gairebé un any. No he pogut trobar a cap membre al Twitter.

PSC-PM

Els socialistes cabrilencs, no han fet una pàgina per aquesta campanya, sinó que tenen la mateixa pàgina web que tenen durant l’any, amb un parell d’entrades al mes i encara en construcció pel que fa als candidats. No hi ha cap menció de les xarxes, ni vídeos, tot i això tenen un perfil *PERSONAL a Facebook, encara no gaire aprofitat. En una situació similar a la de ICV, cap dels dos primers candidats tenen presència pública a les xarxes.

VIC (Veïns Independents per Cabrils)

Seguim amb els independents, la seva pàgina web, consta només de tres enllaços, al blog i els altres dos al Facebook. Des de fa temps, utilitzen un blog, molt actiu, on hi publiquen sovint informació relacionada amb el poble, l’ajuntament i denuncies de tota mena. De moment, en aquest blog no hi ha informació sobre el programa, o els nous candidats. Tenen perfil *PERSONAL a can Facebook, i també un parell de grups en desús i sense masses membres. El cap de llista també té perfil a la xarxa.

PxC

[Actualització - 6/05/2011-15:00] Segons comenta el fins ara candidat, Plataforma x Catalunya finalment no es presentarà a Cabrils.

PP

Els espanyolistes no tenen web, ni la institucional, tampoc tenen cap altre presència pública a la xarxa. El fins ara regidor, va tenir durant un temps un blog, que actualitzava de forma periòdica. No he pogut trobar més informació.

CiU

La federació, disposa de la web local, amb una secció de notícies força abandonada, i encara poc preparada de cara a les properes eleccions. No hi ha ni els membres de la llista, ni el programa. Des de fa pocs dies ja són a Twitter i a Facebook amb perfil *PERSONAL. La Lina Morales, cap de llista, te un blog, que fa temps que està abandonat i també és al Facebook. Podríem destacar la presència d’uns quants membres de la llista molt actius a Twitter com @oriolgt i @sandrabenedito.

ERC-CxC

Esquerra, que canvia de cap de llista, compta com tots els partits nacionals, de web local, i també com tots els partits, força desactualitzada.  Tot i això, te un blog recent, per preparar la campanya i recollir opinions. És també dels únics partits que té una presència correcta al Facbook utilitzant un grup d’usuaris. El cap de llista està present al Facebook, Twitter, LinkedIn i disposa de blog personal. Altres membres destacables a les xarxes són la @MarionBoschFlo i en @jteixido.

SI

I per acabar, Solidaritat, que te una pàgina web local, recent i d’actualitzacions força continuades,  amb pàgina compartida amb Cabrera al Facebook. La candidata Griselda Vergés te perfil al Facebook i un recent twitter gairebé per inaugurar.

Tots els partits, intenten potenciar la seva presència a la xarxa i a les xarxes socials, però no se’n surten gaire. En aquest últim cas, tenen una molt bona oportunitat, i econòmica, d’arribar a molta gent, tot i que segurament, encara no en són conscients. Les últimes dades, indiquen que 8 de cada 10 internautes, tenen Facebook, això és diu ràpid, però és molta gent. Veurem si un cop començada la campanya són capaços de millorar el que han fet fins avui, si ho fan bé, i saben connectar amb la gent, segur que en trauran profit.

*PERSONAL parlant de perfils de Facebook: Els perfils personals són per persones físiques, i els partits no ho són. Per tant, si volen estar a la xarxa, haurien de tenir Pàgines o Grups, no és tan complicat fer les coses ben fetes.

Per repassar una mica, us recomano que doneu una volta per l’arxiu del TuetsCabrils del maig-juny de 2007 i en general de tot l’any (una mica polaritzat, sigui dit, però útil). Us faig però, un resum del que ha passat, i escurço, que sinó, ens hi podem passar hores.

Fa quatre anys, a finals de maig de 2007, les eleccions les va guanyar CiU, tot i això seguia perdent recolzament, partint de 6 regidors al 1999, passant pels 3+2 del 2003 (CiU+DiU) fins als 3 que va obtenir (Lina Morales, Lluís Vega i Teresa Cabré). Capítol a part el que mereix la federació i els seus problemes interns. Els socialistes aconseguien mantenir els tres regidors, encapçalats pel veterà Quim Colomer i Maria Blanco i Miquel Riera s’estrenaven. Per sorpresa de molts, es col·locaven en tercera posició els independents del VIC, que presentaven candidatura per segona vegada i es quedaven a les portes del 3r regidor (Alfredo Serrano i Xavier Albella). Un altre grup d’independents, el GPC, format a última hora i omplint una mica l’espai que deixava el GEC, aconseguia 2 regidors (Jordi Serra i Olga Enfedaque). Iniciativa i el Partit Popular es van fer amb un 8% i un representant cada un, amb uns candidats pràcticament desconeguts (Mercè Fernàndez i Juan Manuel Gallego). I per últim ERC, que seguia baixant, va obtenir un regidor. Suposo que no va ajudar que el cap de llista fos un ex-regidor convergent (Miquel Ponsa).

Amb la poca voluntat de ICV de pactar amb els ”progressistes” (Cabrils, el pacte impossible, El Punt). CiU és l’encarregat de portar la veu. Tot i això, no és fins dos mesos després de les eleccions quan aconsegueix formalitzar un pacte estable amb el VIC. L’ajuntament en minoria i l’oposició no són capaços de trobar punts de col·laboració, el contrari, s’instal·la la lluita permanent, i els escàndols són una constant. Situació insostenible, sens dubte. Més quan el govern se sent atacat, quan la oposició intenta governar aprofitant la seva majoria. Ara! Això no dura ni un any, quan al març, PSC, GPC, ICV i ERC presenten i aproven una moció de censura. Colomer és per segon cop, alcalde gràcies a aquest fet. Menció especial a la posada en escena del govern sortint, instantània per la història. Albella (VIC) i Vega (CiU), no volen passar a la oposició i dimiteixen, són substituïts per Julián Gómez i Romàn Pasquín, respectivament . L’últim, abandona la federació pocs mesos més tard i passa a ser un regidor no adscrit, CiU és queda amb només dues regidores (Morales i Cabré). Deixo de banda les diverses polèmiques de cada una de les etapes, que no són poques.

Govern en majoria, tot i repetir-se l’escenari anterior a la moció, però a la inversa. El bloc CiU-VIC manté oposició frontal en gairebé tots els temes i queden aïllats. Aquest ambient de crispació dura tota la legislatura, amb alguns plens més caldejats que d’altres.

I així fins avui. Aquí ho deixo que m’allargo, conscient de que em deixo molts detalls. Ja veieu, la cosa no ha sigut avorrida. Només volia repassar una mica l’ambient d’aquesta legislatura, el que han fet de bo, ja s’encarregaran ells d’explicar-ho aquests dies.

Bona Festa Major!

Serà principalment per posar-hi totes aquelles coses que, com que no m’hi cabien en un parell de tweets, quedaven a l’aire, ara doncs, aniran a parar aquí.

Per tant, temàtica variada, des de tecnologia, a dos.zero, passant per política, i ara que venen corbes, política local, de Cabrils.

En resum, blog personal, per buidar-hi el que se’m passi pel cap, no sé si li interessarà gaire a algú, però segur que així em quedaré més tranquil.

P.D: La foto no te relació directa amb aquest post, tot i que va ser un dia que va marcar al país.